2. Índex
1.- Què és el càncer de pròstata?
2.- Epidemiologia
3.- Factors de risc
4.- Símptomes
5.- Diagnòstic
6.- Metàstasi
7.- Tractament
3. 1.- Què és el càncer de pròstata?
El càncer de pròstata és un tipus
de càncer que només poden
patir els homes, ja que la
pròstata és un òrgan exclusiu de
l’aparell genital masculí.
La pròstata és l’òrgan encarregat
de generar certs elements del
líquid seminal.
És una malaltia que bàsicament
només afecta als països
desenvolupats.
4. 2.- Epidemiologia
Als EUA, el càncer de pròstata és la segona
causa de morts per càncer en homes de més de
55 anys.
A Espanya, cada any es donen 30 casos nous per
cada 100.000 habitants. També és el tumor més
freqüent.
5. Algunes dades importants sobre aquest càncer:
• De tots els homes diagnosticats amb càncer de
pròstata, el 97% segueix viu als 5 anys, el 79% als
10 anys i el 57% als 15 anys.
• Més del 70% dels càncers diagnosticats, es
troben encara tancats dins la pròstata, i fins el
85% encara no s’ha estès a altres teixits. Quasi el
100% d’homes que el tenen així, segueixen viu
als 5 anys.
• Només el 6% dels homes diagnosticats d’aquest
càncer el tenen estès a altres parts del cos, i
només 1/3 part segueix viva als 5 anys.
6. 3.- Factors de risc
Segons la vida que es dugui a terme, el lloc on es
visqui, es tingui algun familiar amb aquesta
malaltia, etc. Tindrem més o menys predisposició a
patir aquest tipus de càncer.
A continuació veurem alguns factors que hi estan
relacionats.
7. Factors de risc de patir un càncer de pròstata:
• Edat: A partir dels 50 anys la probabilitat de patir
un càncer de pròstata augmenta ràpidament. De
fet el 70% de casos es produeixen en persones de
més de 65 anys.
• Trets racials: Els homes de pell negre (sobretot
afroamericans) tenen un 70% més de probabilitats
de patir un càncer de pròstata que un home blanc.
A més tenen el doble de probabilitats de deixa-hi
la vida. D’altra banda els homes asiàtics tenen
molt poca predisposició.
8. • Dieta: Sembla que l’alimentació té un paper
important en el desenvolupament d’aquest càncer:
• Greixos animals i carn vermella: El consum excessiu
d’aquests aliments, pot triplicar el risc de patiment
d’aquesta malaltia, conjuntament amb el d’altres càncers
com el de còlon i el de mama (en dones).
• Greixos vegetals i peix: El consum d’aquests aliments,
sobretot de peix, pot disminuir el risc de patir un càncer
de pròstata.
• Fruites, hortalisses i llegums: També són aliments que
ens poden disminuir el risc, sobretot els tomàquets (fins
a un 30%), els alls i les cebes.
• Vitamines I, D i C: També poden evitar l’aparició d’un
tumor.
• Zinc: Els suplements de zinc poden augmentar el risc de
patir un càncer de pròstata o altres càncers.
9. • Obesitat i inactivitat física: L’ activitat física ajuda a
reduir el risc de patir-lo. Una persona obesa té el
doble de probabilitats de patir-lo.
• Història familiar: Si es té un pare o un germà que
hagin tingut la malaltia, les probabilitats es doblen. A
més, el risc incrementa si hi ha més familiars afectats.
• Vasectomia: Es creu que la pràctica de vasectomia
pot afectar negativament en el desenvolupament de
la malaltia.
• Treball: Els treballadors d’empreses de cautxú o
cadmi tenen més probabilitats de patir-lo.
10. • Agents infecciosos i activitat sexual: No es sap ben
bé si els agents infecciosos poden arribar a causar
càncer prostàtic. Sobre l’activitat sexual, tampoc es
sap si la freqüència o és bona o dolenta (de totes
maneres, un home que té relacions amb moltes
dones té més probabilitats de patir-lo), ni si l’edat
primerenca és un problema o no. Recentment s’han
fet uns estudis que demostren que l'ejaculació diària
entre els 20 i els 50 anys pot reduir un terç de les
probabilitats de patir un càncer de pròstata agressiu.
• Tabac: També influeix en aquesta malaltia.
• Relació amb altres càncers: En principi la gent que
ha patit o pateix un càncer colorectal està
predisposat a patir un càncer de pròstata.
11. 4.- Símptomes
El càncer de pròstata pot manifestar-se a través de
diversos símptomes, però normalment l’aparició de
símptomes vol dir que el càncer es troba en una fase
avançada. Alguns símptomes poden ser: dolor al
orinar, ganes d’orinar, pèrdua de força del raig
d’orina, retenció d’orina, presència de sang en l’orina,
etc.
En cas que s’hagi produït una metàstasi, els
símptomes més freqüents són el dolor lumbar, a la
pelvis, als músculs i a diverses zones òssies.
12. 5.- Diagnòstic
Per detectar un càncer de pròstata inicialment es poden
fer dues proves:
• Analítiques de sang: El metge fa un anàlisi corrent de
la sang i es fixa en el nivell de PSA que conté la sang.
• Tacte rectal: El metge
introdueix el dit índex per
l’anus i palpa la zona on es
troba la pròstata, per
detectar si hi ha alguna zona
endurida que pugui ser un
tumor.
13. A partir dels resultats de les proves anteriors
podrem arribar a diverses conclusions com per
exemple:
• Si el tacte rectal dóna positiu, es farà una
biòpsia de pròstata i una ecografia prostàtica
transrectal.
• Si el tacte rectal dóna negatiu però hi ha un
nivell elevat de PSA a la sang, es farà només
una ecografia transrectal.
Després de fer les probes obtindrem diferents
resultats com per exemple si es tracta d’un càncer,
d’un tumor benigne, si no és res...
14. 6.- Metàstasi
En el càncer de pròstata es poden produir
metàstasis com amb altres càncers.
Les metàstasis més freqüents en el càncer de
pròstata es produeixen al principi a òrgans
propers a la pròstata (bufeta, vesícules
seminals...), i quan ja està estès es troba
bàsicament a ossos i a ganglis limfàtics.
En les fases més avançades es poden trobar
tumors a zones més allunyades com el fetge, els
pulmons, el cor i el cervell.
15. 7.- Tractament
Segons l’expedient mèdic del pacient, el grau de
desenvolupament del tumor, l’edat del pacient, els
efectes secundaris que comporti cada opció... Es farà
un tractament o un altre.
16. Els tipus de tractaments més freqüents són:
• Conducta expectant: Si el pacient és un home vell
(uns 80 anys), té el tumor petit i confinat dins la
pròstata, normalment no es fa res.
• Cirurgia: Es pot fer de moltes maneres, però
normalment s’extirpa la pròstata i els teixits del
voltant. Generalment es practica amb homes
menors de 70 anys.
• Radioteràpia: És dels mètodes més utilitzats.
Consisteix en irradiar la zona fent servir rajos X o
partícules per eliminar cèl·lules cancerígenes. N’hi
ha de dos tipus, externa i interna (Branquiteràpia).
17. • Quimioteràpia: Normalment s’utilitza si el càncer
s’ha estès fora de la pròstata i no pretén curar el
càncer. Utilitzen composts químics que eliminen
les cèl·lules canceroses però que també
malmeten les nostres cèl·lules i ens produeixen
efectes secundaris.
• Radioteràpia externa: Des d’una
font externa del cos, s’envia
radiació a la zona on hi ha el
tumor.
• Branquiteràpia: S’insereixen
llavors radioactives al tumor que
poc a poc eliminen les cèl·lules
canceroses.