1. CLIMA MEDITERRANI (SEGONS VIKIMEDIA)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zones considerades de clima mediterràni (en morat).
Les zones de clima mediterràni segons la classificació climàtica de Köppen.
El clima mediterrani es un clima de transició entre el clima temperat i el clima
subtropical i tropical. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada
que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la terra. L'àrea temperada es caracteritza per
tenir una de pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb
temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això
dóna una vegetació esponerosa, de caràcter caducifoli, amb uns estrat herbaci nemoral,
uns estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls
profunds i rics en nutrients i aigua.
El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit hídric
durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals,
però la seva distribució és inversa a la del clima tropical. No plou a l'estiu. D'altra
banda, als mesos d'hivern (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals
són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical
(oscil·len entre els 250 i 800 mm generalment). Així doncs, el clima mediterrani és una
barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se
d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i lianoide molt
desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i
tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant així
una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de
defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus físic (fulles esclerofil·les, és a dir, dures
i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), químic (fulles aromàtiques, pudents
o verinoses) o biològic (secretant substàncies per alimentar a petits insectes depredadors
que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món
2. CLIMA MEDITERRANI (SEGONS VIKIMEDIA)
temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles
xeromorfes, espiniscents, aromàtiques, atractores de formigues).
CONTINGUTS
1 localització
2 temperatura
3 ecosistemes
4 causes del clima
5 precipitacions
LOCALITZASIO
Dins dels climes del món el mediterrani ocupa relativament molt poca superfície i
sempre en el costat occidental dels continents entre els 30 i 45 graus de latitud al nord i
sud de l'Equador, ja que en la banda oriental les pluges d'estiu són molt importants.
A més de tota la conca mediterrània (i àrees properes) també tenen clima mediterrani
parts de l'extrem sud d'Àfrica, de l'oest d'Austràlia, de Xile, de Califòrnia i Oregon.
Les illes macaronèsiques es consideren plenament mediterrànies pel que fa al règim de
precipitacions encara que el règim de temperatures ja sigui subtropical.
La influència pluviomètrica mediterrània arriba fins l'Afganistan, però ja dins d'un clima
d'estepa o subdesèrtic.
El total anual de pluja oscil·la entre un mínim d'uns 200 litres (Almeria) a ultrapassar els
1000 litres com a Gènova o Algesires. En tots els casos la precipitació d'estiu no és
suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes.
TEMPERATURA
Els hiverns relativament suaus són també característics. La classificació habitual
americana considera que la temperatura mitjana del mes més fred ha de ser superior als
7 °C. En la classificació agroclimatològica de Papadakis els hiverns mediterranis es
troben tenen glaçades lleugeres que permeten el conreu d'oliveres i en els casos de clima
més suau els cítrics.
La temperatura mitjana d'estiu se situa entre els 20 i 26 °C
En general, la temperatura mitjana en les localitats amb clima mediterrani oscil·la entre
els 12 i 18 °C.
ECOSISTEMES
3. CLIMA MEDITERRANI (SEGONS VIKIMEDIA)
No totes les zones mediterrànies del món són iguals. De fet, la influència del oceans i de
les borrasques que tenen associades condiciona que la pluja caigui en diferents èpoques
de l'any, malgrat coincideixi sempre que no sigui als mesos més càlids. Generalment,
els màxims de pluges solen anar associats al solstici d'hivern, que és quan les borrasques
de latituds fredes s'acosten cap a l'equador al retirar-se els potents anticiclons
subtropicals.
En canvi, en els llocs allunyats de la influència oceànica, com passa a la part occidental
de la conca mediterrània, les borrasques hi arriben molt desgastades i les pluges
hivernals hi són escasses. Aleshores, les pluges més importants es donen en els
equinoccis de primavera i de tardor, lligades a irrupcions d'aire fred en alçada. Són
pluges derivades de masses d'aire inestables i no pas pluges provocades pels fronts
associats a les borrasques. Això fa que la intensitat i la durada d'aquestes pluges sigui
molt diferent. Les pluges frontals són pluges generalitzades que no acostumen a ser de
gran intensitat, sinó més aviat suaus i continuades. En canvi, les pluges equinoccials
solen ser d'una gran violència, localitzades, i que poden venir acompanyades de llamps i
trons i calamarsades.
CAUSES DEL CLIMA
A la Conca del Mediterrani hi va haver un canvi important aproximadament fa 3,2
milions d’anys amb l’aparició del ritme climàtic Mediterrani que va causar la
individualització dels elements florals mediterranis moderns. Les fluctuacions
climàtiques mediterrànies del Quaternari van començar aproximadament fa 2,3 milions
d’anys (Glacial primerenc) causant el canvi de clima i l’organització de la vegetació de
tipus mediterrani.[1]
La localització intermèdia entre la zona subtropical i la temperada fa que durant l'estiu
les altes pressions dominin i les pluges o siguin absents o només ocasionals. A la resta
de l'any hi poden penetrar els fronts de pluges de la zona temperada occidental.
Les eines que faria servi ,sempre que disposéssim de material informàtic adequat seria
CALAMEO
Perquè crea publicacions en línea interactiva i es ideal per centres educatius i la
presenta com un llibre