2. Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de
1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista
florentí i un home d'un esperit universal, a la
vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista,
pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista,
músic, poeta, filòsof i escriptor.
3. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea
del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren
realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.
Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i
passà els últims anys de la seva vida a França, tot
acceptant la invitació del rei Francesc I de França.
4. Leonardo de Vinci sovint ha estat descrit com l'arquetip i
el símbol de l'home del Renaixement, un geni universal,
un filòsof humanista amb una curiositat il·limitada, i una
gran força creativa. Ha estat considerat com un dels
pintors més destacats de tots els temps i potser la
persona més polifacètica i talentosa en un major nombre
d'àmbits diferents.
5. Leonardo és més conegut com a pintor; dues de les seves obres,
La Gioconda i El Sant Sopar, són pintures molt cèlebres, sovint
copiades i parodiades; el seu dibuix de l'Home de Vitruvi ha estat
igualment reproduït en nombrosos treballs. Només han
sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit
nombre és una conseqüència del temps que dedicava a les seves
constants experimentacions tècniques, i a la seva procrastinació
crònica.[4] Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix
als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames científics i
reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important
llegat per a les següents generacions d'artistes, equiparable,
salvant les distàncies, al llegat de Miquel Àngel.
6. Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees
molt avançades per l'època que vivia, des de
l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot,
l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a
ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum
dels coneixements del seu temps,[5] però algunes de
les seves petites invencions, com una màquina per a
mesurar el límit elàstic d'un cable, entren en el món de
la manufactura.