1. PATOLOGIA PER
EXPOSICIÓ AL FRED

2. INTRODUCCIÓ
• Perquè la temperatura corporal
es mantingui a 36º-37ºC ha
d’haver-hi un equilibri entre la
producció i la pèrdua de calor.

3. INTRODUCCIÓ
• En el nostre medi l’exemple típic de
pèrdua de calor és l’accident de
muntanya a l’hivern.
• Però hi ha altres situacions, més
freqüents, de pèrdua de calor:
indigents, accidents de trànsit (el
40% dels politraumàtics pateixen
hipotèrmia), accidents en medi
aquàtic, catàstrofes naturals.

4. HIPOTÈRMIA

5. HIPOTÈRMIA
• La hipotèrmia es defineix com un
descens de la temperatura central
del cos per sota de 35ºC.
• La temperatura central es mesura
amb termòmetres auriculars o
esofàgics. En el seu defecte
termòmetres convencionals
col·locats en la boca o en el recte.

6. HIPOTÈRMIA
• Existeixen diversos nivells de gravetat en una
hipotèrmia:
– Hipotèrmia lleu: 35º C - 34º C
– Hipotèrmia moderada: 34º C - 32º C
– Hipotèrmia greu: 32º C - 25º C
– Hipotèrmia extrema: <a 25º C

7. HIPOTÈRMIA
• En el cos hi ha dos
compartiments calòrics:
– nucli: vísceres i teixits a
més de 2 cm de la pell.
La temperatura s’ha de
mantenir constant a
36ºC.
– superfície corporal: tota
la superfície coberta per
la pell i les vies aèries.

8. HIPOTÈRMIA
• La connexió entre
compartiments es fa per la
circulació: conducció i
convecció.
• Entre la superfície i
l’exterior hi ha intercanvi
per convecció i per
evaporació.
• La pell emet radiació
(infraroja).

9. HIPOTÈRMIA
• La termoregulació permet
mantenir una temperatura
central constant.
• Hi ha equilibri entre termòlisi
i termogènesi. Existeixen
termoreceptors superficials i
profunds que recullen la
informació que es processa
en el SNC (hipotàlam).

10. HIPOTÈRMIA
• La lluita contra el fred es
produeix en dos fronts:
– augmentant la termogènesi:
augment del metabolisme:
tremolors, exercici, vestits i
alimentació.
– disminuint la termòlisi: Per
vasoconstricció perifèrica.

11. CAUSES
• Hipotèrmia amb defensa màxima:
– accidents de muntanya
– naufragis, immersions
– exposicions perllongades al fred
• Hipotèrmia amb defensa mínima:
– edat extremes
– desnutrició o dejuni perllongat
– esgotament físic
– coma, malalties de la tiroide, lesions medul·lars
– intoxicacions
– anestèsia general
– patologia psiquiàtrica

12. CONTROL TEMPERATURA
CORPORAL
• El cos necessita de funcions (càrdio-circulatòria,
neurològica, respiratòria, metabòlica) controlades
per reaccions bioquímiques a temperatura ideal:
36,5º C.
• Si la temperatura  o  aquestes funcions
s’alteren perillant la vida de l’individu.
• La termoregulació és un mecanisme de defensa
important, bàsic per a la supervivència.

13. FISIOPATOLOGIA HIPOTÈRMIA
• 1. Fase de lluita
  la termogènesi: tremolors,  adrenalina
  la termòlisi: vasoconstricció perifèrica,  del
volum de líquid circulant
• 2. Fase d’aturada/esgotament de la termogènesi
– als 33ºC. Es manté la vasoconstricció perifèrica.
• 3. Fase de desequilibri
– fracàs per defensar-se de la  de la temperatura
– als 30ºC la hipotèrmia s’automanté fent difícil la
recuperació.

14. SIMPTOMES HIPOTÈRMIA

15. EVOLUCIÓ HIPOTÈRMIA
• Per sota de 33ºC la termogènesi
s’atura i per sota de 32ºC no és
possible la recuperació
espontània, si persisteixen les
mateixes condicions tèrmiques.
• És reversible, amb
rescalfament, si la temperatura
no arriba a 25ºC.

16. TRACTAMENT (1)
• Prevenció davant l’accidentat
exposat a baixes temperatures,
mullat i no protegit:
– aïllar-lo de terra, superfícies
mullades, vent,...
– posar-li roba seca, manta tèrmica,
eixugar-lo i retirar roba mullada si és
possible
– donar-li begudes calentes
– escalfadors portàtils, paracaigudes
tèrmics

17. TRACTAMENT (2)
• Si hi ha batec cardíac s’ha de ser
poc agressiu:
– temperatura > 32º C
• evacuació ràpida.
– temperatura < 32º C
• el rescalfament en el lloc no és
eficaç.
• el sobreescalfament pot provocar
un síncope.
• mobilitzar amb molta cura per
evitar posar en recirculació la
sang perifèrica freda.

18. TRACTAMENT (3)
• En aturada cardíaca:
– són possibles recuperacions
tardanes (després d’ACRs de
més de 45’).
– ventilació amb poc volum i
compressions toràciques molt
lentes.
– la desfibril·lació pot ser
contraproduent.

19. CONGELACIONS

20. CONGELACIONS
• Les congelacions són una
patologia freqüent en
activitats amb risc d’exposició
mantinguda al fred:
– esports de muntanya.
– accidents laborals.
– conflictes bèl·lics: peu de
trinxera.
– patologia de la
microcirculació (vasculitis,
diabetis): penellons.

21. CONGELACIONS
• La congelació és una lesió
perifèrica (mans, peus, nas,
orelles) causada per
exposició perllongada a
temp. < 0º C.

22. CONGELACIONS
• Els factors associats que
empitjoren els efectes són:
– humitat: multiplica per 14
l’acció del fred.
– vent: multiplica per 10.
– altura: hipòxia.
– esgotament

23. CONGELACIONS

24. FISIOPATOLOGIA
CONGELACIONS
• El fred provoca la formació de gel en els teixits
amb destrucció de cèl·lules i la mort del teixit.
• Mecanisme vasomotor: davant el fred el cos aïlla la
perifèria del nucli (vasoconstricció). Arriba menys
O2 a la perifèria: cianosi i tumefacció.
• Hiperviscositat sanguínia: el fred fa la sang més
espessa, circula amb més dificultat afavorint
embòlies en la circulació perifèrica.

25. CLÍNICA
CONGELACIONS
• Pèrdua de sensibilitat.
• Tumefacció i pal·lidesa.
• Més endavant s’instaura l’anestèsia.
• En funció de la profunditat de la congelació
apareixen els altres símptomes:
– cianosi
– rigidesa
– immobilitat

26. EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC
CONGELACIONS
• El pronòstic precoç és molt difícil de fer.
• Cal esperar 4 o 5 dies per saber si es tracta d’una
congelació superficial o profunda.
• Fins el 45è dia no es marca amb seguretat la línia
divisòria entre teixits morts (gangrena seca) i
teixits que s’han recuperat.

27. TRACTAMENT
CONGELACIONS
• Objectiu: prevenir seqüeles (evitar amputacions).
• en el terreny:
– canviar mitjons i guants mullats per roba seca.
– escalfar col·locant la zona afectada en l’aixella o
engonal del company (10 min).
– si es possible, donar AAS 100-250 mg.
– no fregar la zona afectada.
– no aplicar directament la font de calor.
– si es recupera la sensibilitat es pot seguir caminant.

28. TRACTAMENT
CONGELACIONS
• En un lloc arrecerat:
– canviar roba mullada per seca.
– calor, hidratació.
– AAS 100-250 mg.
– rescalfament ràpid:
• evitar el calor sec.
• aigua calenta amb un desinfectant a 37ºC.
• escalfar fins igualar amb la temp corporal (1 h el peu).
– apareixen butllofes que no s’han de rebentar.
– no rescalfar si hi ha hipotèrmia.

29. TRACTAMENT
CONGELACIONS
• Contraindicat:
– colpejar la part afectada.
– retirar calçat si no es pot
iniciar tractament: la
tumefacció pot impossibilitar
tornar a col·locar-les.
• La seqüela més freqüent és
hipersensibilitat al fred. En les
congelacions profundes les
seqüeles més importants són
les amputacions.