2. CANVIS EN LA DONA GESTANT (1)
• Abans de l’embaràs : úter 6
cm i pes 50 g.
• 1r. trimestre
– l’úter pressiona lleugerament
la bufeta.
– el 3r. m. fa 9 cm.
– les mames mida.
3. CANVIS EN LA DONA GESTANT (2)
• 2n. trimestre
– els òrgans es desplacen fent pressió
sobre el diafragma.
– els ronyons se situen una mica més
enrere.
– l’úter sobrepassa els 20 cm i conté
gairebé 1 lt de líquid amniòtic.
4. CANVIS EN LA DONA GESTANT (3)
• 3r. trimestre
– úter entre 1.200 i 1.500 g. de
pes i 33 cm.
– empeny les costelles i prem els
pulmons dificultant la respiració.
5. FISIOLOGIA (1)
• Després de la fecundació el
grup de cèl·lules es
divideix en dues parts:
l’embrió i la placenta.
• La placenta es localitza
dins de l’úter, al costat del
nen i està unit a ell per el
cordó umbilical.
6. FISIOLOGIA (2)
• Funcions de la placenta.
– fa arribar aliment i O2 pel
cordó umbilical.
– produeix hormones.
• gonadotropina coriònica.
• prolactina.
• estrògens.
• progesterona.
– el fetus es desenvolupa en el
sac amniòtic, ple de líquid.
Regula l’equilibri hidrosalí i
protegeix de cops i infeccions.
7. PART NORMAL (1)
• L’atenció a un part es pot
presentar en situacions
d’aïllament o de catàstrofe.
• El part és una funció
natural, no una patologia.
Una correcta actuació
afavorirà que no apareguin part atès a
complicacions posteriors. Bam (Iran)
8. PART NORMAL (2)
• Criteris d’actuació
davant d’un part
– contraccions amb una
freqüència superior a
1/10 minuts.
– ruptura de la bossa de
les aigües.
– hemorràgia vaginal en
les últimes setmanes
d’embaràs.
9. PART NORMAL (3)
• Davant la imminència d’un part
– trasllat a un centre
assistencial.
– tasques a fer:
• vigilar inici del treball del part.
• ajudar la partera a relaxar-se
entre contraccions.
• col·laborar en la recerca de
personal sanitari.
• atenció a la partera: és poc
probable que es produeixi la
situació, però cal conèixer el
mecanisme del part i que fer.
10. PART NORMAL (4)
• El part té 3 fases:
– dilatació
– expulsió
– deslliurament placentari.
11. PART NORMAL (5)
• Fase de dilatació
– més de 15 h (grans variacions).
Es dilata el coll uterí.
– comencen les contraccions.
• van augmentant en intensitat i
freqüència.
• quan la freqüència és > a 2/10’
s’està arribant a la part final del
part.
– té lloc la ruptura del sac
amniòtic i la sortida del líquid
amniòtic.
12. PART NORMAL (6)
• Fase d’expulsió
– les contraccions en
freqüència i intensitat. El
fetus (part normal), té el
cap avall i posat de cantó.
Quan passa per la pelvis fa
un gir de 90°. En iniciar-se
l’expulsió coincidirà el Ø del
cap amb el Ø més gran de la
vulva.
(segueix)
13. PART NORMAL (7)
– el cap sortirà mirant cap avall i
quan hagi sortit, el nen rotarà
per fer més fàcil la sortida de
l’espatlla.
– quan hagin sortit les espatlles,
la resta sortirà fàcilment.
14. PART NORMAL (8)
• Fase de deslliurament
placentari.
– expulsió de la placenta.
– manteniment de les
contraccions amb menys
intensitat.
15. ACTUACIÓ DAVANT D’UN PART (1)
• Actuació davant la fase de dilatació.
– no deixar sola a la mare.
– indicar-li com respirar: respiracions
ràpides i superficials en les
contraccions i lentes i profundes en
el període de repòs.
– mirar temps entre contraccions.
Animar-la a que reposi entre elles.
– ens col·locarem a l’altura del cap de
la mare per tranquil·litzar-la.
– si es té sabó, se li dirà que es renti
els genitals.
16. ACTUACIÓ DAVANT D’UN PART (2)
• Actuació davant la fase d’expulsió.
– deixar fer.
– ajudar a aguantar-lo. No estirar
mai. Suaument comprimir amb
una tovallola, o la mà, per fer-lo
més lent i evitar hemorràgies en el
crani i l’esquinç de vagina i
perineu.
– quan surt el cap lliscar els dits per
sota i palpar el cordó. Si està al
voltant del coll, es fa lliscar per la
part de dalt del cap.
segueix
17. ACTUACIÓ DAVANT D’UN PART (3)
– naixement de les espatlles: una mà
a cada cantó del cap. Amb la
contracció fer pressió descendent
perquè surti l’espatlla anterior. En
la contracció següent fer pressió
cap a dalt perquè neixi l’altra
espatlla.
– després el nen surt molt ràpid.
– el cos està molt relliscós, vigilar que
no caigui!!!!!!.
– per facilitar la respiració col·locar-lo
cap per avall, per sota de la mare
durant 1’. Tallar el cordó i posar el
nen sobre el ventre de la mare,
tapant-lo.
18. ATENCIÓ INICIAL AL NEN
ACABAT DE NÉIXER (1)
• Neteja de vies respiratòries.
– un cop ha sortit el cap subjectar-lo
amb les mans i permetre que giri
cap a un costat. Introduir un dit a
la boca per netejar de moc i sang.
– quan s’ha produït el naixement,
subjectar el nadó amb el cap per
avall perquè tregui el moc de les
vies respiratòries. Donar-li un copet
en les plantes dels peus fins que
comenci a plorar. D’aquesta
manera ens assegurem que
19. ATENCIÓ INICIAL AL NEN
ACABAT DE NÉIXER (2)
• Conservar la temperatura corporal.
– eixugar el nadó amb una tovallola o
un drap net amb suavitat i sense
intentar extreure el greix que
cobreix el cos i que li serveix de
protecció. Després col·locar-lo amb
l’estómac cap avall i el cap girat cap
a un cantó, sobre el ventre nu de la
mare.
– cobrir-lo immediatament i deixar
només la cara al descobert.
20. ATENCIÓ INICIAL AL NEN
ACABAT DE NÉIXER TEST APGAR (3)
SIGNE 0 punts 1 punt 2 punts
freqüència no n’hi ha < de 100 x’ > de 100 x’
cardíaca
freqüència no n’hi ha lenta o irregular adequada o el
nen plora
respiratòria
to muscular cos flàccid flexió moderada tus, esternuda o
d’extremitats plora
vigorosament
reflexos no hi ha plora feblement tus, esternuda o
resposta o gesticula plora
vigorosament
color cianòtic cos rosat i totalment rosat
extremitats
cianòtiques
• La valoració es farà al minut, als 5 i als 10.
21. ATENCIÓ INICIAL AL NEN
ACABAT DE NÉIXER (4)
• Lligament del cordó umbilical
– lligar-lo quan deixi de bategar. Utilitzar roba, gases o
benes.
– fer el 1r nus a 10 cm de l’abdomen del nen i el 2n a
15 cm. Si no es pot tallar no passa res (es produeix
una coagulació suficient durant un temps).
– no s’han de fer servir tisores, ni ganivets bruts, ja
que hi ha risc de contraure el tètanus.
– embolicar el cordó amb una tovallola o roba neta.
22. ACTUACIÓ DURANT LA FASE DE
DESLLIURAMENT PLACENTARI
• Mai estirar del cordó: es pot produir
una hemorràgia fatal.
• La placenta surt sola (pot trigar
30’). Es pot fer massatge a la part
inf. de l’abdomen que contrau l’úter
i expulsa la placenta.
• Guardar-la perquè el metge
l’examini. Si no s’ha pogut lligar el
cordó, posar la placenta per sobre
del nivell del nen per evitar el fluix
23. FINALITZACIÓ DEL PART
• Abans de transportar la mare i el nen
a l’hospital s’ha de:
– tranquil·litzar la mare, fent-li saber
que el seu fill està bé i que el treball
del part l’ha fet adequadament.
– recordar: hora del naixement, color de
les aigües, posició del cordó umbilical i
test d’Apgar (1 i 5 min).
– identificar la dona i el fill.
24. COMPLICACIONS DEL PART (1)
• No trencament del sac amniòtic
– la ruptura del sac amniòtic és un dels 1rs signes
d’inici del part. Poques vegades la membrana no
es trenca.
– és una situació greu, ja que pot ofegar el nen.
S’haurà de trencar fent servir els dits, perquè el
nen no aspiri líquid amniòtic quan faci la 1a.
respiració.
25. COMPLICACIONS DEL PART (2)
• Nadó que no respira.
– el nadó respira espontàniament 30’’ després del
naixement. Si no ho fa, si està flàccid o el test
d’Apgar és baix, caldrà iniciar RCP.
26. COMPLICACIONS DEL PART (3)
• Part de natges.
– solen ser lents i donen temps a
arribar a l’hospital.
– traslladar la mare en decúbit
lateral esq. (en decúbit dorsal
l’úter comprimeix la v. cava
produint hipotensió).
– en rarísimes ocasions, la part
que es presenta és una
extremitat. Cal tapar l’extremitat
amb un drap i mai intentar
reintroduir-la. Traslladar la mare
en decúbit dorsal.
27. COMPLICACIONS DEL PART (4)
• Part múltiple.
– els bessons són de mida < als nens
únics. Sospitar-ho si el nen és petit o
si l’abdomen continua molt gros.
– procedir igual que amb un part únic.
– el cordó del 1r. es pinça i es talla
abans que neixi el 2n. El 2n. pot sortir
abans que surti la 1a. placenta o
després. Podem trobar una placenta
amb dos nens o dues placentes.
– hi ha possibilitats que siguin
prematurs, tenir molta cura a
28. COMPLICACIONS DEL PART (5)
• Prolapse del cordó.
– és la sortida del cordó umbilical a
través de la vagina abans que el nen.
– és una situació molt perillosa: el cap
del nen comprimeix el cordó
interrompent la circulació.
– el prolapse no es presenta en una fase
avançada del part; dóna temps
suficient de portar la mare a l’hospital.
– si el part està avançat traslladar la
mare en posició de Trendelenburg.
29. COMPLICACIONS DEL PART (6)
• Hemorràgia excessiva post part.
– en el part sempre hi ha hemorràgia. Si es mullen
més de 5 gases grans, el sagnat és excessiu. Totes
les causes són greus.
– cobrir la vagina amb apòsit canviat freqüentment. No
es llencen: a l’hospital calcularan la pèrdua.
– posició antixoc, O2, control constants i transport
immediat.
– mai intentar aturar l’hemorràgia.
30. PROBLEMES DURANT LA
GESTACIÓ (1)
• Avortament.
– expulsió de fetus i placenta abans de 28 s.
– complicacions: sagnat i infecció.
• causes: les restes que queden en l’úter o bé per
danys de la paret uterina.
– qualsevol teixit que passi per la vagina s’ha de
portar a l’hospital. Mai no s’ha d’intentar extreure
res, ja que es produiria una hemorràgia
incontrolable.
31. PROBLEMES DURANT LA
GESTACIÓ (2)
• Lesions per accident.
– 1a causa de mort d’embarassades
en països industrialitzats.
– en 1r trimestre úter protegit per
la pelvis. El risc és el mateix en
una embarassada que en una
dona que no ho està.
– si el cop no és important, el líquid
amniòtic protegeix el fetus. Si el
trauma es important, la lesió fetal
més freqüent és el TCE. (segueix)
32. PROBLEMES DURANT LA
GESTACIÓ (3)
– l’objectiu és reanimar la mare. És el
millor per a la supervivència fetal.
– col·locar a la mare en decúbit lateral
esquerre.
– traumatismes severs poden produir:
• trencament uterí: molt greu ⇒ xoc
hipovolèmic.
• despreniment de placenta: 1a causa
de mort fetal per traumatisme.
Hemorràgia i contraccions uterines
ens han de fer sospitar-hi.
33. PROBLEMES DURANT LA
GESTACIÓ (4)
• Eclàmpsia.
– estat hipertensiu de l’embaràs. És un dels
problemes que més agreuja la morbi-mortalitat
materno-filial.
– preeclàmpsia lleu. TAS = o > 140 mm Hg, o
TAD = o > 99 mm Hg.
– preeclàmpsia greu. TAS = o > 160 mm Hg o
TAD = o > 110 mm Hg.
• oligúria, cianosi, trastorns visuals, cefalea,
hiperexcitabilitat, vertigen, somnolència, nàusees
o vòmits, dolor abdominal.
– eclàmpsia: crisis convulsives.
– col·locar en decúbit lateral, O2 i trasllat.
34. ACTUACIÓ EN VÍCTIMES
D’AGRESSIONS SEXUALS
• La violació suposa una profunda crisi emocional
per a totes les pacients i l’atenció psicològica ha
de ser immediata.
• Traslladar a una zona tranquil·la i confortable i
acompanyar-la en tot moment, millor que
l’acompanyant sigui una dona. Ara no investigar
els detalls: ha de ser consolada i permetre-li
expressar els sentiments.
• No s’ha de canviar de roba, rentar-se, orinar, ni
defecar i, si es sospita penetració oral, evitar
també la ingestió de líquids o aliments.