Resum unitat 4

4. Paisatge i medi ambient
1. Els paisatges vegetals
2. Repercussions ambientals de les activitats
econòmiques
3. Respostes envers la sostenibilitat
4. Solucions envers la sostenibilitat
5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació
6. Paisatge i medi ambient a Catalunya
agència europea del medi ambient

1.1. La biodiversitat al territori espanyol
1.2. L’acció antròpica
1.3. Paisatges vegetals
1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis

econòmiques
2.1. La contaminació
2.2. El canvi climàtic
2.3. L’empremta ecològica

3.1. La Conferència d’Estocolm i el desenvolupament
sostenible
3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21
3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

4.1. L’educació ambiental
4.2. El consum responsable
4.3. El reciclatge
4.4. La banca ètica
4.5. L’agricultura ecològica

5.1. El valor del paisatge
5.2. Espais naturals protegits
5.3. Els espais protegits a Espanya
5.4. Mesures de política ambiental

6.1. Els parcs de Catalunya
6.2. El PEIN
6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya

1.1. La biodiversitat al territori espanyol
Espanya ocupa el segon lloc en el món en biodiversitat.
S’explica per:
1. La situació: dos grans dominis vegetals: atlàntic i
mediterrani.
2. L’efecte refugi: En els períodes glacials la península
va servir de refugi a espècies vegetals i animals.
3. La presència de sistemes muntanyosos.

1.2. L’acció antròpica
La intervenció de l’ésser humà ha transformat
profundament el paisatge natural:
- transformació dels boscos per camps de conreu.
- Expansió de les àrees urbanes i industrials
- Construcció d’infraestructures i equipaments

1.3. Paisatges vegetals
- Paisatge vegetal oceànic
- Paisatge vegetal mediterrani
- Paisatge vegetal de les Canàries
- Paisatge vegetal de muntanya

Paisatge vegetal oceànic
Galícia, la Serralada Cantàbrica i les zones muntanyoses dels
Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric i les
Serralades Catalanes.
Espècies típiques: roure i faig (fulla ampla i caduca)
Rouredes: zones de muntanya humides sense fred ni neu.
(150-300 anys)
Fagedes: Necessiten més humitat. (80-100 anys)
Landa: A molta altitud apareix el matoll propi del bosc
temperat oceànic: matoll format per brucs, ginebres i

Paisatge vegetal mediterrani
Ocupa la major part de la península.
Espècies típiques: Alzina i surera (fulla perenne).
Bosc escleròfil. Gran quantitat de matollar que forma
màquies, garrigues i estepes.
A la Meseta nord: Bruc, ginesta i estepa
A la franja mediterrània: coscoll i llentiscles
A l’extrem sud-est: Margalló i espart.

Paisatge vegetal de les Canàries
Gran varietat d’espècies i nombrosos endemismes
Seqüència vegetal en diversos pisos:
Menys de 400 m:Matollar costaner (tabaiba i cardón)
400-600: Savines, palmeres i dragos
600-1200: Muntanya verda (laurisilva i bruc)
Més de 1500 al nord i 800-1000 al sud: Pi canari
Més de 2000: Matollar de cim
Més de 2600: violetes del Teide

Paisatge vegetal de muntanya
Als Pirineus:
Pis subalpí (1200-2400 m): Pi negre i avet
Pis alpí (2400-3000 m): Prat
Pis nival (més de 3000 m): Líquens i molses
Resta de muntanyes peninsulars:
Bosc caducifoli a la zona atlàntica i perennifoli a la
mediterrània.

1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis
Espanya és dels més afectats.
Causes:
Sequedat
Abandonament de les explotacions agràries
Segones residències
Gestió forestal
El 97% de tots els incendis són provocats

econòmiques
2.1. La contaminació: Introducció en un medi d’una
substància per provocar un dany.
Classificació de la contaminació
Al medis que afecta Mètode contaminant
Atmosfèrica Química
De l'aigua Radioactiva
Del sòl Acústica
Tèrmica
Electromagnètica
Lumínica
Visual

econòmiques
2.2. El canvi climàtic
Les accions humanes sobre el planeta estan induint a
transformacions notables de les condicions
climàtiques:
Efecte hivernacle
Escalfament global i els oceans

econòmiques
2.3. L’empremta ecològica: Indicador de la sostenibilitat
que indica per a cada individu quina és l’àrea
necessària que per produir els recursos que utilitza i
per assimilar els recursos que genera.
http://myfootprint.org/es/
Biocapacitat del planeta per cada habitant
Habitants 6.500.000.000
Biocapacitat d'hectàrees per
habitant 1,8
Despesa d'hectàrees per
habitant 2,23
Despesa d'hectàrees per
habitant a Espanya 5,7

CONFERÈNCIES INTERNACIONALS
Any Lloc Conclusions
1972 Estocolm (Suècia) Primera conferència internacional sobre el medi
ambient. Proposta de primeres mesures
1992 Rio de Janeiro (Brasil)
Declaració de Rio: 21 mesures per a la protecció
de la diversitat biològica i contra el canvi
climàtic.
1997 Kioto (Japó)
Protocol de Kyoto: nombrosos països
industrialitzats es comprometen a reduir les
seves emissions de gasos contaminants a
taxes inferiors a les de 1990.
2002 Johannesburg (Sud-àfrica)
Compromís d'eradicar la pobresa i impulsar el
desenvolupament sostenible per mitjà de
noves pautes de producció i consum.
2007 Bali (Indonèsia)
Establiment d'un full de ruta per emprendre
accions contra el canvi climàtic assumint
responsabilitats segons el nivell de
contaminació provocat.
2009 Copenhagen (Dinamarca) Negociació sobre el nou protocol que ha de
substituir el de Kioto el 2012

sostenible.
El Club de Roma publica el 1972 Els límits del
creixement, crítica del model de desenvolupament de
les societats occidentals.
Estocolm (1972): primera reunió mundial sobre el medi
ambient de 113 països.

sostenible.
Informe Brundtland (1987): Insostenibilitat del model.
Extrema pobresa dels països del sud i consumisme
dels països del nord.
Tres pilars del desenvolupament sostenible: progrés
econòmic, justícia social i preservació del medi
ambient.

3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21
Cimera de la Terra (1992)
La Cimera de la Terra 1992, oficialment Conferència del les Nacions
Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament, va tenir lloc a
Rio de Janeiro al Brasil del 13 al 14 de juny de 1992. Va reunir 110 caps
d'estat i de govern de 178 països. Al voltant de 2.400 representants
d'organitzacions no governamentals (ONG) hi van ser presents. Més de
17.000 persones persones assistiren al Forum de les ONG que,
paralel·lament a aquesta cimera, va tenir lloc. Aquesta conferència
continuava la tasca de la
primera conferència internacional sobre medi ambient celebrada a
Estocolm del 1972. A la cimera de 1992 es va adoptar un text de 27
principis, titulat « Declaració de Rio sobre el medi ambient i el
desenvolupament » que precisa la noció de
desenvolupament sostenible.

3. Respostes envers la
sostenibilitat
3.2. L’Agenda 21: Programa
d’actuacions pensant en el segle
XXI:
Agenda 21 és un pla d’acció per ser aplicat
de forma global, nacional i local per
l’Organització de les Nacions Unides,
governs i principals grups en cada àrea on
l’home té un impacte sobre el medi
ambient. Fou consensuada per 178 països i
nombroses organitzacions regionals i
locals l’han signat. Espanya va ratificar
l’Agenda 21 l’any 1993.
agenda 21ajuntament de tortosa

ajuntament de reus
3. Respostes envers la
sostenibilitat
La Carta d’Aalborg (1994)
La Carta de lels Ciutats Europees cap a la
sostenibilitat coneguda com a Carta
d’Aalborg, fou aprovada pels participants
en la Conferència Europea sobre les
Ciutats Sostenibles celebrada en Aalborg,
Dinamarca, el 27 de maig de 1994.

Protocol de Kioto (1997)
El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per
la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per
l'(ONU) dins de la
Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic
(CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea,
que té com a objectiu que els països
industrialitzats redueixin les seves emissions un
8 % per sota del volum del 1990, ja que els que
estan en vies de desenvolupament no tenen cap
restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el
Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu
nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the
United Nations Framework Convention on Climate
Change.
protocol de kioto

Conferència de la Terra de Johannesburg (2002)
Entre els dies 26 d'agost i 4 de setembre de 2002, la ciutat sudafricana de
Johannesburg va acollir la celebració de la Cimera Mundial sobre
Desenvolupament Sostenible (coneguda com a Rio+10), amb els següents
resultats:
1) Declaració de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible:
declaració política on governs es comprometen a emprendre les accions
necessàries per fer realitat el paradigma del desenvolupament sostenible (d'ara
endavant DS) i renoven el seu compromís amb els acords de Rio.
2) Pla d'aplicació de les decisions de la Cimera Mundial sobre
Desenvolupament Sostenible: pla d'acció que estableix accions per fer front
als reptes globals que té plantejats el DS.
3) Iniciatives de partenariats entre governs, empreses i societat civil (en total
uns 280) per tal d'implementar el DS a escala estatal, regional i internacional.
acords de johannesburg

Bali (indonèsia 2007).
Notícia al 324.cat:La Conferència de l'ONU sobre el clima s'havia fet un dia
més per intentar tancar un acord de mínims a Nusa Dua. El document s'ha votat
aquest matí, 24 hores més tard del que estava previst. Finalment, ha tingut el
suport unànime de tots els països assistents, tot i les divergències entre
els Estats Units i Europa i les reticències de la Xina i l'Índia sobre la
reducció d'emissions de gasos contaminants.
Després de tretze dies de negociacions, la cimera passarà a la història per ser
una de les més llargues que ha organitzat l'ONU. N'ha sortit, però, un full de ruta
perquè al 2009 s'aprovi un nou Protocol de Kyoto, document que té vigència
fins al 2012. De fet, el full de ruta de Bali, com el seu propi nom indica, és
només el començament d'un viatge que comença el 2008 i té Còpenhagen
i una nova cimera al 2009 per destí.

Copenhague (Dinamarca 2007)
Partint de l’acord signat a Bali, negociació sobre el nou
protocol que ha de substituir el de Kioto el 2012
Por Stephen Leahy:
COPENHAGUE (IPS/TerraViva) No se hizo historia en Copenhague. Tampoco se
selló ningún pacto contra el cambio climático. Tras dos años de intensas
negociaciones entre 193 países, rompe los ojos la división entre el mundo rico y
el pobre.
Los países pobres quieren reducciones drásticas de las emisiones causantes del
recalentamiento por parte del mundo industrial, y éste sigue resistiéndose a
cortes sustantivos y metas obligatorias.

Neix cap el 1955 per a la defensa i la protecció del medi
ambient.
Protestes contra:
Contaminació
Centrals nuclears
Abocaments petrolífers
En defensa de: ecosistemes naturals
organitzacions ecologistes

Grups conservacionistes dedicats a
Promoure la protecció d’espècies vegetals i animals
Conservar paisatges singulars, la biodiversitat i la bellesa natural
Moviments de denúncia de:
el sistema capitalista
la desigualtat
les guerres
el racisme
la xenofòbia

4.1. L’educació ambiental
Procés d’aprenentatge que faciliti comprendre la realitat
del medi ambient.
Estimular l’adopció d’una manera de viure compatible
amb la sostenibilitat
Canvi radical en actituds, valors i costums per guanyar
qualitat de vida.
Cal elevar el nivell de coneixement per part dels
ciutadans i les organitzacions

4.2. El consum responsable
Modalitat insostenible de consum i producció. Cal un
canvi d’hàbits quotidians.
Triar el productes en funció del seu impacte ambiental i
social
Consumir menys i de manera més racional

4.3. El reciclatge
Produir la menor quantitat de residus
Reutilitzar
Reciclar
Recuperació energètica

4.4. La banca ètica
Combina els beneficis socials i ambientals amb la
rendibilitat econòmica dels bancs convencionals amb
els compromisos ètics de les empreses en què
inverteix i en la transparència de les seves
actuacions.

4.5. L’agricultura ecològica:sistema de
conreu basat en la utilització dels
recursos naturals, sense fer servir
llavors transgèniques ni productes
químics, com pesticides i adobs
artificials.
Objectius: obtenir aliments orgànics
conservant la fertilitat de la terra.
Antic logotip europeu
Nou logotip europeu
unió europea

5.1. El valor del paisatge
Fesomia externa d’un territori.
Resultat de la interacció de factors naturals i factors
humans.
És un producte social, la projecció de la cultura d’una
societat sobre un espai determinat.
És un indicador de la qualitat del medi.
CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE

5.2. Espais naturals protegits
Part del territori que es troba poc modificat per l’acció de
humana que té alguna categoria de protecció.
Parcs nacionals: Mereixen atenció preferent
Parcs naturals: El valor natural és compatible amb
l’activitat humana
Reserves naturals: Espais que protegeixen ecosistemes
i mereixen una valoració especial

5.3. Els espais protegits a Espanya
Un dels països d’Europa amb més diversitat
d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals.
ESPANYA ANY 2007
RESERVES DE LA BIOSFERA 38
PARCS NACIONALS 14
PARCS NATURALS I REGIONALS 136
PAISATGES PROTEGITS 50
LIC (LLOCS D'IMPORTÀNCIA
COMUNITÀRIA) 1430

5.4. Mesures de política ambiental
AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL: Estudi on
s’analitzen les conseqüències de la construcció de
grans obres públiques, a fi d’autoritzar-les.
AUDITORIA AMBIENTAL: Informe independent on es
descriu com influeix en el medi ambient l’activitat de
determinades empreses.

6.1. Els parcs de Catalunya
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
és l’únic parc nacional de Catalunya.
11 parcs naturals
3 paratges d’interès nacional
1 reserva natural
1 reserva marina

6.2. El PEIN
PLA D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL. Llei de la Generalitat de
Catalunya de l’any 1985, on se seleccionaven zones
de tot l’espai català que calia protegir.

6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya
Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de
Catalunya, de l’any 2005, per a l’aplicació del Conveni
Europeu del Paisatge del 2000.
Observatori del Paisatge: Entitat pública que té com a
finalitat l’estudi del paisatge, l’elaboració de propostes
i impuls de propostes de protecció i gestió del territori
en el marc del desenvolupament sostenible.

Resum unitat 4

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (6)

Semelhante a Resum unitat 4

Semelhante a Resum unitat 4 (20)

Mais de Institut Cristòfol Despuig

Mais de Institut Cristòfol Despuig (20)

Resum unitat 4