SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 38
L’ HORT A L’ INSTITUT
      Leila El Gsymy 2n-A
   Nom en català: Ceba



   Nom en castellà: Cebolla



   Nom científic: Allium cepa
   La ceba pertany a la família de les liliàcies, que
    agrupa més de 3.000 espècies repartides per
    gairebé tot el globus, és una planta vivaç,
    bulbosa, que pot arribar fins a quatre pams
    d'alçada. El bulb és gran. Les fulles són
    arrodonides, d'un to verd-blavós, i les flors es
    disposen en un ram globulós, en forma d'umbel ·.
    Els fruits de la ceba són diminutes càpsules
    plenes de llavors fines i negres.
   La ceba no és originària del nostre país. Prové
    d'Àsia, suposadament de la zona compresa entre
    Palestina i Índia.
G   F   M A M J    JL   A S O N D

          x

    Es planten a la primavera
              (Abril)
   Nom en català: Alls



   Nom en castellà: Ajos



   Nom científic: Allium sativum
   Planta de l’hort el bulb de la qual té una forta
    olor molt característica. Es fa servir com a
    condiment.
   L'origen de l'all sembla remuntar-se als països
    d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats
    endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar
    cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que
    es conserven de la utilització de l'all per al
    consum o com a medicina natural es remunten al
    tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
G   F   M A M J     JL   A S O N D

           X


    Es poden plantar quan volem
   És una planta perenne de la família de la ceba.
    Les fulles són planes y fines, fan fins a 30 cm de
    longitud. Les arrels arriben fàcilment a
    profunditats de 50 cm o més. El bulb, de pell
    blanca, forma un cap dibitit en grills que
    comunament són anomenats dents. Cada cap
    pot contenir de 6 a 12 dents, cada una dels quals
    es troba embolicat en una prima pel· lícula de
    color blanc o vermellós
   Nom en català: Enciam



   Nom en castellà: Lechuga



   Nom científic: Lactuca sativa
   Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de
    fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una
    inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni
    allargat.
   L'origen de l'all sembla remuntar-se als països
    d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats
    endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar
    cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que
    es conserven de la utilització de l'all per al
    consum o com a medicina natural es remunten al
    tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
   En l'actualitat l'origen de l'enciam no està definit
    amb seguretat. Alguns autors afirmen que
    procedeix de l'Índia, altres esmenten que de
    regions temperades d'Euràsia i Amèrica del Nord.
    Els botànics no s'han pogut posar
    d'acord, principalment perquè hi ha la Lactuca
    scariola L.
G   F     M A M J        JL   A S O N D

              X


        A la tardo i a la primavera
   Lactuca scariola L. és un antecessor comprovat de les varietats
    actuals. El problema és que aquesta es troba en estat silvestre
    en la major part de les zones temperades del món, de manera
    que determinar quin és el seu origen exacte és complicat. Les
    varietats cultivades actualment són una hibridació entre
    espècies diferents.

    El cultiu de l'enciam es remunta a 2,500 anys d'antiguitat. Va ser
    coneguda pels perses, grecs i romans. Els primers enciams de
    les quals es té referència són les de fulla solta, encara que
    també se sap que les acogolladas ja eren conegudes a Europa al
    segle XVI.
   Nom en català: Escarola



   Nom en castellà: Escarola



   Nom científic: Cichorium endivia
   La seva arrel és pivotant, curta i amb petites
    ramificacions. Les seves fulles estan disposades en
    roseta, desplegades al principi, no arribant a formar mai
    pella. No obstant això ja hi ha varietats en què les fulles
    neixen molt atapeïdes i donen lloc a un blanquejament
    natural.
   És originària de la India però ja era consumida
    pels antics egipcis i molt valorada en l'època de
    les antigues civilitzacions gregues i romana. Al
    segle XIX va ser introduïda a Amèrica pels
    europeus.

    Al s.XIX es va desenvolupar un sistema de cultiu
    forçat en una cambra climatitzada i fosca per
    obtenir fulles completament blanques. Aquest
    tipus de cultiu es coneix com a endívia.
G     F   M A M J         JL    A S O N D

              X


    A prop de la tardo i a la primavera
   Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i
    antioxidants. Té continguts moderats en
    vitamines A i B. Els principis amargs la fan
    indicada per estimular la secreció de la bilis i
    prevenir els càculs biliars. El contingut en
    minerals ajuda a prevenir l'osteoporosis.
    Es consumeix crua en amanides.
   Nom en català: Col



   Nom en castellà: Col



   Nom científic: Brassica oleracea
   La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles
    enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és
    semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en
    síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu s'han obtingut
    diverses varietats de col, amb cabdell o sense i de diferents
    formes i mides.
   És natural de vàries zones de la costa europea. Ja
    la cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser
    cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i ja
    s’utilitzava per eliminar la borratxera en època
    dels antics romans.
G   F   M A M J   JL   A S O N D

          X



Normalment es planten a la tardo
o a la primavera.
   És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté
    molts glucosinolats que prevenen diversos tipus
    de càncer.

    Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o
    amanides. Val la pena aprofitar les fulles
    exteriors per a fer saltejats de verdures ja que
    són molt riques en nutrients.
   Nom en català: Pèsols



   Nom en castellà: Guisantes



   Nom científic: Pasium
   Planta herbàcia perenne. De tiges de 60 a 250 cm de llargària.
    Les llavors són consumides per l'home. Es cultiva en terrenys
    templats i humits, l'excés de cal i d'humitat li són perjudicials. El
    pèsol absorveix nitrogen de l'aire per a la seva alimentació, el
    sòl, doncs, queda enriquit de nitrogen després de ser cultivat.
    Es recolecta des de maig fins agost. Té un període de
    creixement de 4 mesos.
   És una de les hortalisses més antigues de la
    cultura europea. S'han trobat restes de pèsols en
    excavacions arqueològiques de 9000 anys
    d'antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven
    el pèsols i el consumien habitualment.
G   F   M A M J         JL    A S O N D

            X


A la tardo o a la primavera
   El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut
    interessant en vitamina A, C i sals minerals,
    potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment
    més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
    Els nutrients del pèsol són bons pel cor,
    redueixen el colesterol a la sang, controlen els
    nivells de sucre i són rics en antioxidants.
L’hort a l’institut

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Alls
AllsAlls
Alls
 
Presentació Escarola
Presentació EscarolaPresentació Escarola
Presentació Escarola
 
L'espígol
L'espígolL'espígol
L'espígol
 
Sergi pesols
Sergi pesolsSergi pesols
Sergi pesols
 
Presentacio de les verdures i les hortalisses
Presentacio de les verdures i les hortalissesPresentacio de les verdures i les hortalisses
Presentacio de les verdures i les hortalisses
 
Camps i hort JTgamer
Camps i hort JTgamerCamps i hort JTgamer
Camps i hort JTgamer
 
Presentació Bleda
Presentació BledaPresentació Bleda
Presentació Bleda
 
Plantes prehistòriques
Plantes prehistòriques Plantes prehistòriques
Plantes prehistòriques
 
Males herbes
Males herbesMales herbes
Males herbes
 
Uf2 plagas
Uf2 plagasUf2 plagas
Uf2 plagas
 
Cebes
CebesCebes
Cebes
 
Verduresihortalisses
VerduresihortalissesVerduresihortalisses
Verduresihortalisses
 
Presentació Fongs
Presentació FongsPresentació Fongs
Presentació Fongs
 
Ricard
RicardRicard
Ricard
 
Conferència: EL ROPIT
Conferència: EL ROPITConferència: EL ROPIT
Conferència: EL ROPIT
 
Fabes
FabesFabes
Fabes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Verdures i hortalisses a l'hort
Verdures i hortalisses a l'hortVerdures i hortalisses a l'hort
Verdures i hortalisses a l'hort
 
Reineta meridional
Reineta meridionalReineta meridional
Reineta meridional
 
Herbari digital per Adonis i Albert
Herbari digital per Adonis i AlbertHerbari digital per Adonis i Albert
Herbari digital per Adonis i Albert
 

Destaque

Treball de genetica_alba_valls
Treball de genetica_alba_vallsTreball de genetica_alba_valls
Treball de genetica_alba_vallsinsjoanamigo
 
Els llenguatges visuals i plàstics en el nostre
Els llenguatges visuals i plàstics en el nostreEls llenguatges visuals i plàstics en el nostre
Els llenguatges visuals i plàstics en el nostreinsjoanamigo
 
Visual i plàstica maria badia 2n a
Visual i plàstica maria badia 2n aVisual i plàstica maria badia 2n a
Visual i plàstica maria badia 2n ainsjoanamigo
 
Curso esmm beatrizfuster
Curso esmm beatrizfusterCurso esmm beatrizfuster
Curso esmm beatrizfusterbeafus
 

Destaque (7)

Tabac i salut (1)
Tabac i salut (1)Tabac i salut (1)
Tabac i salut (1)
 
Treball de genetica_alba_valls
Treball de genetica_alba_vallsTreball de genetica_alba_valls
Treball de genetica_alba_valls
 
Els llenguatges visuals i plàstics en el nostre
Els llenguatges visuals i plàstics en el nostreEls llenguatges visuals i plàstics en el nostre
Els llenguatges visuals i plàstics en el nostre
 
Final ff
Final ffFinal ff
Final ff
 
Visual i plàstica maria badia 2n a
Visual i plàstica maria badia 2n aVisual i plàstica maria badia 2n a
Visual i plàstica maria badia 2n a
 
Curso esmm beatrizfuster
Curso esmm beatrizfusterCurso esmm beatrizfuster
Curso esmm beatrizfuster
 
Sonia genetica
Sonia geneticaSonia genetica
Sonia genetica
 

Semelhante a L’hort a l’institut

Semelhante a L’hort a l’institut (20)

Verduresihortalisses
VerduresihortalissesVerduresihortalisses
Verduresihortalisses
 
Les Espècies
Les EspèciesLes Espècies
Les Espècies
 
Fem Botànica al Thos i Codina
Fem Botànica al Thos i CodinaFem Botànica al Thos i Codina
Fem Botànica al Thos i Codina
 
Les plantes del Thosi
Les plantes del ThosiLes plantes del Thosi
Les plantes del Thosi
 
Les plantes del thosi
Les plantes del thosiLes plantes del thosi
Les plantes del thosi
 
El magraner[1]
El magraner[1]El magraner[1]
El magraner[1]
 
Plantes del País Valencià
Plantes del País ValenciàPlantes del País Valencià
Plantes del País Valencià
 
Presentació Espinac
Presentació EspinacPresentació Espinac
Presentació Espinac
 
Plantes de matollars i boscos - Parc de la Serralada de Marina
Plantes de matollars  i boscos - Parc de la Serralada de MarinaPlantes de matollars  i boscos - Parc de la Serralada de Marina
Plantes de matollars i boscos - Parc de la Serralada de Marina
 
Parc agrari
Parc agrariParc agrari
Parc agrari
 
Fitxa vegetacio
Fitxa vegetacioFitxa vegetacio
Fitxa vegetacio
 
Evolució de les Plantes
Evolució de les PlantesEvolució de les Plantes
Evolució de les Plantes
 
PROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTESPROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTES
 
El ginjoler
El ginjolerEl ginjoler
El ginjoler
 
Herbari digital per David
Herbari  digital  per DavidHerbari  digital  per David
Herbari digital per David
 
Marçal
MarçalMarçal
Marçal
 
Els Llegums
Els LlegumsEls Llegums
Els Llegums
 
webquest de 4t.
webquest de 4t. webquest de 4t.
webquest de 4t.
 
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
 
Falgueres i cicadofitins
Falgueres i cicadofitinsFalgueres i cicadofitins
Falgueres i cicadofitins
 

Mais de insjoanamigo

Tabac i salut (joel i ricard)
Tabac i salut (joel i ricard)Tabac i salut (joel i ricard)
Tabac i salut (joel i ricard)insjoanamigo
 
Genetica mendeliana pau_roy
Genetica mendeliana pau_royGenetica mendeliana pau_roy
Genetica mendeliana pau_royinsjoanamigo
 
Gregor mendel claraodena
Gregor mendel claraodenaGregor mendel claraodena
Gregor mendel claraodenainsjoanamigo
 
Gregor mendemargalidal
Gregor mendemargalidalGregor mendemargalidal
Gregor mendemargalidalinsjoanamigo
 
Treball de geneticasaumell
Treball de geneticasaumellTreball de geneticasaumell
Treball de geneticasaumellinsjoanamigo
 
Tabac i salu tmariacivit
Tabac i salu tmariacivitTabac i salu tmariacivit
Tabac i salu tmariacivitinsjoanamigo
 
Ainoa marti moreno 2n a
Ainoa marti moreno 2n aAinoa marti moreno 2n a
Ainoa marti moreno 2n ainsjoanamigo
 
Visual i Plàstica
Visual i PlàsticaVisual i Plàstica
Visual i Plàsticainsjoanamigo
 
èRic romero cardús
èRic romero cardúsèRic romero cardús
èRic romero cardúsinsjoanamigo
 
La lengua de las mariposas power point
La lengua de las mariposas power pointLa lengua de las mariposas power point
La lengua de las mariposas power pointinsjoanamigo
 
Pere metodes anticonceptius (1)
Pere metodes anticonceptius (1)Pere metodes anticonceptius (1)
Pere metodes anticonceptius (1)insjoanamigo
 
Metodes anticonceptius exposicio_oral
Metodes anticonceptius exposicio_oralMetodes anticonceptius exposicio_oral
Metodes anticonceptius exposicio_oralinsjoanamigo
 

Mais de insjoanamigo (20)

Tabac i salut (joel i ricard)
Tabac i salut (joel i ricard)Tabac i salut (joel i ricard)
Tabac i salut (joel i ricard)
 
Genetica mendeliana pau_roy
Genetica mendeliana pau_royGenetica mendeliana pau_roy
Genetica mendeliana pau_roy
 
Gregor mendel claraodena
Gregor mendel claraodenaGregor mendel claraodena
Gregor mendel claraodena
 
Gregor mendemargalidal
Gregor mendemargalidalGregor mendemargalidal
Gregor mendemargalidal
 
Mendeldidaciserra
MendeldidaciserraMendeldidaciserra
Mendeldidaciserra
 
Mendemarl
MendemarlMendemarl
Mendemarl
 
Treball de geneticasaumell
Treball de geneticasaumellTreball de geneticasaumell
Treball de geneticasaumell
 
Mendel júlia eli
Mendel júlia eliMendel júlia eli
Mendel júlia eli
 
Tabac i salu tmariacivit
Tabac i salu tmariacivitTabac i salu tmariacivit
Tabac i salu tmariacivit
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Ainoa marti moreno 2n a
Ainoa marti moreno 2n aAinoa marti moreno 2n a
Ainoa marti moreno 2n a
 
Visual i Plàstica
Visual i PlàsticaVisual i Plàstica
Visual i Plàstica
 
Power vip. .
Power vip.  .Power vip.  .
Power vip. .
 
èRic romero cardús
èRic romero cardúsèRic romero cardús
èRic romero cardús
 
La lengua de las mariposas power point
La lengua de las mariposas power pointLa lengua de las mariposas power point
La lengua de las mariposas power point
 
Pere metodes anticonceptius (1)
Pere metodes anticonceptius (1)Pere metodes anticonceptius (1)
Pere metodes anticonceptius (1)
 
Treball bio
Treball bioTreball bio
Treball bio
 
Metodes anticonceptius exposicio_oral
Metodes anticonceptius exposicio_oralMetodes anticonceptius exposicio_oral
Metodes anticonceptius exposicio_oral
 
Rima iv
Rima ivRima iv
Rima iv
 
Rima iv
Rima ivRima iv
Rima iv
 

L’hort a l’institut

  • 1. L’ HORT A L’ INSTITUT Leila El Gsymy 2n-A
  • 2. Nom en català: Ceba  Nom en castellà: Cebolla  Nom científic: Allium cepa
  • 3.
  • 4. La ceba pertany a la família de les liliàcies, que agrupa més de 3.000 espècies repartides per gairebé tot el globus, és una planta vivaç, bulbosa, que pot arribar fins a quatre pams d'alçada. El bulb és gran. Les fulles són arrodonides, d'un to verd-blavós, i les flors es disposen en un ram globulós, en forma d'umbel ·. Els fruits de la ceba són diminutes càpsules plenes de llavors fines i negres.
  • 5. La ceba no és originària del nostre país. Prové d'Àsia, suposadament de la zona compresa entre Palestina i Índia.
  • 6. G F M A M J JL A S O N D x Es planten a la primavera (Abril)
  • 7. Nom en català: Alls  Nom en castellà: Ajos  Nom científic: Allium sativum
  • 8.
  • 9. Planta de l’hort el bulb de la qual té una forta olor molt característica. Es fa servir com a condiment.
  • 10. L'origen de l'all sembla remuntar-se als països d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que es conserven de la utilització de l'all per al consum o com a medicina natural es remunten al tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
  • 11. G F M A M J JL A S O N D X Es poden plantar quan volem
  • 12. És una planta perenne de la família de la ceba. Les fulles són planes y fines, fan fins a 30 cm de longitud. Les arrels arriben fàcilment a profunditats de 50 cm o més. El bulb, de pell blanca, forma un cap dibitit en grills que comunament són anomenats dents. Cada cap pot contenir de 6 a 12 dents, cada una dels quals es troba embolicat en una prima pel· lícula de color blanc o vermellós
  • 13. Nom en català: Enciam  Nom en castellà: Lechuga  Nom científic: Lactuca sativa
  • 14.
  • 15. Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni allargat.
  • 16. L'origen de l'all sembla remuntar-se als països d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que es conserven de la utilització de l'all per al consum o com a medicina natural es remunten al tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
  • 17. En l'actualitat l'origen de l'enciam no està definit amb seguretat. Alguns autors afirmen que procedeix de l'Índia, altres esmenten que de regions temperades d'Euràsia i Amèrica del Nord. Els botànics no s'han pogut posar d'acord, principalment perquè hi ha la Lactuca scariola L.
  • 18. G F M A M J JL A S O N D X A la tardo i a la primavera
  • 19. Lactuca scariola L. és un antecessor comprovat de les varietats actuals. El problema és que aquesta es troba en estat silvestre en la major part de les zones temperades del món, de manera que determinar quin és el seu origen exacte és complicat. Les varietats cultivades actualment són una hibridació entre espècies diferents. El cultiu de l'enciam es remunta a 2,500 anys d'antiguitat. Va ser coneguda pels perses, grecs i romans. Els primers enciams de les quals es té referència són les de fulla solta, encara que també se sap que les acogolladas ja eren conegudes a Europa al segle XVI.
  • 20. Nom en català: Escarola  Nom en castellà: Escarola  Nom científic: Cichorium endivia
  • 21.
  • 22. La seva arrel és pivotant, curta i amb petites ramificacions. Les seves fulles estan disposades en roseta, desplegades al principi, no arribant a formar mai pella. No obstant això ja hi ha varietats en què les fulles neixen molt atapeïdes i donen lloc a un blanquejament natural.
  • 23. És originària de la India però ja era consumida pels antics egipcis i molt valorada en l'època de les antigues civilitzacions gregues i romana. Al segle XIX va ser introduïda a Amèrica pels europeus. Al s.XIX es va desenvolupar un sistema de cultiu forçat en una cambra climatitzada i fosca per obtenir fulles completament blanques. Aquest tipus de cultiu es coneix com a endívia.
  • 24. G F M A M J JL A S O N D X A prop de la tardo i a la primavera
  • 25. Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. Els principis amargs la fan indicada per estimular la secreció de la bilis i prevenir els càculs biliars. El contingut en minerals ajuda a prevenir l'osteoporosis. Es consumeix crua en amanides.
  • 26. Nom en català: Col  Nom en castellà: Col  Nom científic: Brassica oleracea
  • 27.
  • 28. La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu s'han obtingut diverses varietats de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.
  • 29. És natural de vàries zones de la costa europea. Ja la cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i ja s’utilitzava per eliminar la borratxera en època dels antics romans.
  • 30. G F M A M J JL A S O N D X Normalment es planten a la tardo o a la primavera.
  • 31. És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté molts glucosinolats que prevenen diversos tipus de càncer. Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o amanides. Val la pena aprofitar les fulles exteriors per a fer saltejats de verdures ja que són molt riques en nutrients.
  • 32. Nom en català: Pèsols  Nom en castellà: Guisantes  Nom científic: Pasium
  • 33.
  • 34. Planta herbàcia perenne. De tiges de 60 a 250 cm de llargària. Les llavors són consumides per l'home. Es cultiva en terrenys templats i humits, l'excés de cal i d'humitat li són perjudicials. El pèsol absorveix nitrogen de l'aire per a la seva alimentació, el sòl, doncs, queda enriquit de nitrogen després de ser cultivat. Es recolecta des de maig fins agost. Té un període de creixement de 4 mesos.
  • 35. És una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S'han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anys d'antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el pèsols i el consumien habitualment.
  • 36. G F M A M J JL A S O N D X A la tardo o a la primavera
  • 37. El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra. Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.