2. Nom en català: Ceba
Nom en castellà: Cebolla
Nom científic: Allium cepa
3.
4. La ceba pertany a la família de les liliàcies, que
agrupa més de 3.000 espècies repartides per
gairebé tot el globus, és una planta vivaç,
bulbosa, que pot arribar fins a quatre pams
d'alçada. El bulb és gran. Les fulles són
arrodonides, d'un to verd-blavós, i les flors es
disposen en un ram globulós, en forma d'umbel ·.
Els fruits de la ceba són diminutes càpsules
plenes de llavors fines i negres.
5. La ceba no és originària del nostre país. Prové
d'Àsia, suposadament de la zona compresa entre
Palestina i Índia.
6. G F M A M J JL A S O N D
x
Es planten a la primavera
(Abril)
7. Nom en català: Alls
Nom en castellà: Ajos
Nom científic: Allium sativum
8.
9. Planta de l’hort el bulb de la qual té una forta
olor molt característica. Es fa servir com a
condiment.
10. L'origen de l'all sembla remuntar-se als països
d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats
endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar
cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que
es conserven de la utilització de l'all per al
consum o com a medicina natural es remunten al
tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
11. G F M A M J JL A S O N D
X
Es poden plantar quan volem
12. És una planta perenne de la família de la ceba.
Les fulles són planes y fines, fan fins a 30 cm de
longitud. Les arrels arriben fàcilment a
profunditats de 50 cm o més. El bulb, de pell
blanca, forma un cap dibitit en grills que
comunament són anomenats dents. Cada cap
pot contenir de 6 a 12 dents, cada una dels quals
es troba embolicat en una prima pel· lícula de
color blanc o vermellós
13. Nom en català: Enciam
Nom en castellà: Lechuga
Nom científic: Lactuca sativa
14.
15. Planta anual o bianual, que inicialment forma una roseta de
fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan floreix forma una
inflorescència amb flors blanques i fruit en forma d'aqueni
allargat.
16. L'origen de l'all sembla remuntar-se als països
d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats
endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar
cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que
es conserven de la utilització de l'all per al
consum o com a medicina natural es remunten al
tercer mil · lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
17. En l'actualitat l'origen de l'enciam no està definit
amb seguretat. Alguns autors afirmen que
procedeix de l'Índia, altres esmenten que de
regions temperades d'Euràsia i Amèrica del Nord.
Els botànics no s'han pogut posar
d'acord, principalment perquè hi ha la Lactuca
scariola L.
18. G F M A M J JL A S O N D
X
A la tardo i a la primavera
19. Lactuca scariola L. és un antecessor comprovat de les varietats
actuals. El problema és que aquesta es troba en estat silvestre
en la major part de les zones temperades del món, de manera
que determinar quin és el seu origen exacte és complicat. Les
varietats cultivades actualment són una hibridació entre
espècies diferents.
El cultiu de l'enciam es remunta a 2,500 anys d'antiguitat. Va ser
coneguda pels perses, grecs i romans. Els primers enciams de
les quals es té referència són les de fulla solta, encara que
també se sap que les acogolladas ja eren conegudes a Europa al
segle XVI.
20. Nom en català: Escarola
Nom en castellà: Escarola
Nom científic: Cichorium endivia
21.
22. La seva arrel és pivotant, curta i amb petites
ramificacions. Les seves fulles estan disposades en
roseta, desplegades al principi, no arribant a formar mai
pella. No obstant això ja hi ha varietats en què les fulles
neixen molt atapeïdes i donen lloc a un blanquejament
natural.
23. És originària de la India però ja era consumida
pels antics egipcis i molt valorada en l'època de
les antigues civilitzacions gregues i romana. Al
segle XIX va ser introduïda a Amèrica pels
europeus.
Al s.XIX es va desenvolupar un sistema de cultiu
forçat en una cambra climatitzada i fosca per
obtenir fulles completament blanques. Aquest
tipus de cultiu es coneix com a endívia.
24. G F M A M J JL A S O N D
X
A prop de la tardo i a la primavera
25. Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i
antioxidants. Té continguts moderats en
vitamines A i B. Els principis amargs la fan
indicada per estimular la secreció de la bilis i
prevenir els càculs biliars. El contingut en
minerals ajuda a prevenir l'osteoporosis.
Es consumeix crua en amanides.
26. Nom en català: Col
Nom en castellà: Col
Nom científic: Brassica oleracea
27.
28. La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles
enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és
semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en
síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu s'han obtingut
diverses varietats de col, amb cabdell o sense i de diferents
formes i mides.
29. És natural de vàries zones de la costa europea. Ja
la cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser
cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i ja
s’utilitzava per eliminar la borratxera en època
dels antics romans.
30. G F M A M J JL A S O N D
X
Normalment es planten a la tardo
o a la primavera.
31. És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté
molts glucosinolats que prevenen diversos tipus
de càncer.
Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o
amanides. Val la pena aprofitar les fulles
exteriors per a fer saltejats de verdures ja que
són molt riques en nutrients.
32. Nom en català: Pèsols
Nom en castellà: Guisantes
Nom científic: Pasium
33.
34. Planta herbàcia perenne. De tiges de 60 a 250 cm de llargària.
Les llavors són consumides per l'home. Es cultiva en terrenys
templats i humits, l'excés de cal i d'humitat li són perjudicials. El
pèsol absorveix nitrogen de l'aire per a la seva alimentació, el
sòl, doncs, queda enriquit de nitrogen després de ser cultivat.
Es recolecta des de maig fins agost. Té un període de
creixement de 4 mesos.
35. És una de les hortalisses més antigues de la
cultura europea. S'han trobat restes de pèsols en
excavacions arqueològiques de 9000 anys
d'antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven
el pèsols i el consumien habitualment.
36. G F M A M J JL A S O N D
X
A la tardo o a la primavera
37. El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut
interessant en vitamina A, C i sals minerals,
potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment
més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
Els nutrients del pèsol són bons pel cor,
redueixen el colesterol a la sang, controlen els
nivells de sucre i són rics en antioxidants.