1. Vicent Andrés Estellés:
“Els amants”, de Llibre de meravelles (1971)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,

2. comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Autor : Vicent Andrés Estellés
Va viure a València. Va nèixer l’any 1924 i va morir el
1993, de manera que va viure la Guerra Civil quan tenia
12 anys i als 18 va servir a l’exèrcit, per tant això va ser
un fet que va marcar la seva obra i el tema de la mort és
un tema que surt molt, igual que el tema del sexe . Va
ser periodista a la vegada que poeta. Es va casar i va
tenir una filla que se li va morir,això va ser el que va
marcar per sempre el tema principal de la seva obra, la
mort, amb “Coral romput”.
En general, la seva obra completa és molt diversa i
extensa. Tot i ser més coneguda la seva poesia, també
va escriure novel·les, obres de teatre, guions de cinema i diaris. El seu estil és
directe, popular, sencill.
Mètrica :
El vers és lliure i la rima també.
Argument :
Aquest poema té com a tema principal la pasió descontrolada entre dos amants
de València, i relata com és la seva relació, que no s’estimen de manera
monòtona i per cumplir i quedar bé, sinó que quan esclata la pasió s’estimen
com cap altra dia s’estimen i que no són uns amants vulgars i corrents, més bé
el contrari, diu que no hi havia cap altres amants com ells en tota València.

3. Figures retòriques:
Paral·lelisme: Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
Anàfora : No hi havia a València dos amants com nosaltres
Sinestèsia: l’enyorança amarga
Comparació: Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
Personificació: Es desperta [...] i ens tomba en terra (referint-se a l’amor)
Comentari personal:
Aquest poema m’ha agradat per la seva manera de dir les coses, directes,
sense la utilització de excesives imatges que enmascaren la realitat, explica les
coses com les sent o com poden ocórrer, de manera molt natural, que crec que
és això precisament el que vol expresar, la idea d’espontaneitat, com la pasió,
sobtada i això arriba més que un text d’un estil més cultista, per exemple.
_________
16. La vaca cega
- Com és la vida de la vaca, pel fet de ser cega? Quins sentiments et
provoca la seva situació ? Ara interpreta el simbolisme del poema,
imaginant que la vaca representa una persona o un país, Catalunya, i
que la ceguesa és espiritual.
- És una vida solitària i marginada, difícil, desemparada. Els sentiments
que provoca són la frustració, la por a la solitud i el descompanyerisme.
En el cas de que la vaca fos Catalunya, seria com si les comarques del
voltant li donéssin l’esquena i no pogués valer-se per si mateixa, per això
té por de quedar-se sola.
- Busca el poema de Pere Quart “La vaca suïssa”, copia’l i compara’l
amb el de Maragall
VACA SUÏSSA
Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

4. La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
- Aquesta és una vaca amb molt de geni, carregada de valor i molt arrogant,
a diferència de la vaca cega, que es sent sola, desemparada i amb por.
17. Oda a Espanya
- En aquest poema Espanya és presentada com una mare. Quin
recurs literari utilitza l’autor? Com és caracteritzada? Tracta igual a tots
els seus fills?
- Personificació. Espanya es caracteritza per tenir massa honor i haver
viscut trista, per haver celebrat l’honor de vessar sang, i fer com a
celebracions els funerals i això no és motiu de celebració, per tant és
una vida trista.
- Als seus fills els tractava únicament pensant en l’honor, i quan
marxaven a la guerra ho veia bé, diu que els mirava amb un somriure
i que d’això n’ha d’apendre, perquè els fills que van marxar no van
tornar, d’aquesta manera ha perdut a molts fills.
- L’autor fa referència a la cinquena i sisena estrofa a uns barcos
que van cap a la guerra. Busca amb qui va lluitar Espanya el 1898.
Aleshores relaciona el tema del poema amb els autors castellans de la
Generación del 98.
- La guerra va ser contra els Estats Units.

5. - Aquesta guerra va afectar molt al col·lectiu d’ escritors castellans d’aquella
època , ja que va ser un període de crisi moral, política i social que va
afectar, com és lògic, a tota la població. El corrent literari del moment va ser
el regeneracionisme el qual es basava en idees pesimistes sobre Espanya,
carregades de preocupació per la decadència del país.
31. A Mallorca durant la guerra civil
- El poema engega amb una determinada adaptació del tòpic de l’ubi
sunt. Defineix en què consisteix aquest tòpic.
- L’ubi sunt fa referència a la fugacitat de les coses, ja que significa
literalment “on estan?”. Es fa servir aquest tópic per preguntar on están
els béns ja desapareguts.
- Demostra com el poema imposa una progressió d’un paisatge
exterior(físic) a un d’interior (espiritual)
- Comença fent una descripció del paisatge, parlant dels camps verds,
les muntanyes de fons, les pedres i la plujai acaba parlant de les
emocions sentides per sentir allò, dient que els jardins són com
músiques que el troben i el fatiguen, i que tota la seva vida és lligada a
ella.
32. La ciutat llunyana

6. - Llegeix el comentari que adjunta el llibre d’Ed. 62. Fes-ne un resum
i interpreta el poema a partir d’aquesta informació.
33. Oda a Catalunya des dels tròpics
- El poeta es troba a l’exili. Com se sent? Quina és la seva
esperança?
Té ràbia, no vol acceptar la pèrdua de la seva pàtria, ja que vol sentir-la,
sense melancolia, amb força, perquè l’estima molt i tot això plegat dóna lloc
a una frustració molt gran.
El que ell vol és la resurrecció de la seva pàtria.
38. Corrandes d’exili
- Busca la definició de corranda
- Assenyala els elements autobiogràfics del poema
- Corranda: cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment
composta per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada.
- Elements autobiogràfics:
Els elements que revel·len que es tracta d’un poema autobiogràfic són:
· Temps verbal (1a persona del plural): tramuntàrem, ens perdoni
(1a persona del singular): m’ajec i beso[...]i l’acarono,
m deixí, em moriré, la somio
· Pronoms: la nostra, m’acompanya, ma partida, amb mi, deixar-me, ma
terra
És un fet autobiogràfic ja que l’autor, Pere Quart, va viure durant la Guerra
civil española i va haver de exiliar-se ja que es va declarar públicament del
bàndol republicà i va fundar l’Institució de les lletres Catalanes.
39. Vacances pagades
- Aquest poema manifesta la voluntat d’abandonar una pàtria que no
satisfà les expectatives del poeta. Justifica-ho amb cites concretes.
Aquest tema també s’aprecia al poema “Assaig de càntic en el temple”.
Compara’ls i digues quin dels dos et sembla més amarg.
He decidit d’anar-me’n per sempre.

7. L’endemà tornaré perquè sóc vell [...]Però me’n tornaré demà passat, rejovenit
pel fàstic.
La terra que va ser la nostra herència fuig de mi.
- En la meva opinió, el poema de Vacances pagades és molt més amarg que l’
Assaig de càntic en temple, ja que aquest últim parla bé d’un lloc menys al
final, en canvi en l’anterior tota l’estona critica negativament el lloc.
- Al vers 19 s’esmenta una figura bíblica, Job. Informa’t sobre aquest
personatge i la seva història
- Job era un sant al qual el diable va posar a
prova causant-li desgràcies com enfermetats,
morts del ganat, pobresa i fins i tot la mort
dels seus fills, així Déu va demostrar al diable
que la fe de Job era més forta que la força del
diable, perquè tot i perdre-ho tot, segueix
creient i orant a Déu.