1. Diari de Girona | DIMECRES, 11 DE GENER DE 2012
CATALUNYA 29
Els experts coincideixen que el Govern del
PP no podrà controlar els pressupostos
 El catedràtic Xavier Arbós afirma que no hi ha un encaix juridic i que s’haurà de negociar en el Consell de Política Fiscal
DIARI DE GIRONA
Aleix Cuberes avisa que «serà el
Jesús Badenes DECLARACIONS punt de partida d’unes reformes
GIRONA encaminades a posar ordre al
XAVIER ARBÓS mapa autonòmic. Compte però, el
«El general ha d’estar segur de CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL nou ordre serà generalitzat, tam-
poder explotar la situació en el seu «No hi ha encaix bé a Catalunya»
propi bene ci, segons ho exigei- jurídic perquè el Respecte a la defensa de la Ge-
xin les circumstàncies». El militar govern doni un vist-i- neralitat d’acusar el Govern de
xinès Sunzi va descriure a l’«Art de plau previ, Rajoy de vulnerar l’autonomia,
la Guerra» un seguit de consells formalment no és Aleix Cuberes a rma que «la Ca-
per aconseguir fer rendir els en- possible no hi ha cap base legal talunya o cial sap molt bé com
emics. A la manera de Sunzi, els per al control previ» gestionar i modular la intensitat
polítics espanyols i catalans ana- del marc del “Madrid, enemic
litzen permanentment les batalles. ALEIX CUBERES que agredeix”». Cuberes conclou
El nou ministre d’Economia i POLITÒLEG D’INGENIAPRO que «és una bona oportunitat del
Competitivitat, Luis de Guindos, «És una bona Govern català per marcar paquet.
va anunciar en una entrevista oportunitat del Però té poc marge de recorregut i
amb el Financial Times que el govern català per es dissoldrà com un terronet de
Govern aprovarà al març una nova marcar paquet. Però sucre a l’aigua». El politòleg de la
Llei que establirà «estrictes ins- té poc marge de companyia IngeniaPro assegura
truments de control» sobre els recorregut i es dissoldrà com un que «l’agenda nacional catalana,
pressupostos de les comunitats terronet de sucre a l’aigua» també la scal, han quedat rele-
autònomes. L’anunci ha suposat El nou ministre d’Economia, Luis de Guindos, va iniciar la polèmica. gades a l’anècdota».
la posada en alerta de la cavalle- Sobre la possibilitat de resoldre
ria del govern de la Generalitat: el ten els diners que es corresponen». sell de Política Fiscal i Financera i El politòleg d’IngeniaPro, el ca- el con icte mitjaçant el Consell de
conseller Mas-Colell va conside- En el mateix sentit es va ex- d’aquesta manera l’Estat pot xar talà Aleix Cuberes, concreta que Política Fiscal i Financera, el con-
rar que «atempta contra l’essència pressar al diari El País el catedrà- límits al dè cit de les Comunitats, «l’estratègia de l’Estat durant la sultor Pau Canaleta considera
mateixa de l’autogovern». El re- tic de Dret Constitucional de la de la mateixa manera com la UE transició, de frenar i aigualir les as- que al PP «no li fa falta» la polè-
presentant del govern català es va Universitat de Granada, Agustín està donant el límits i xant els mí- piracions de la perifèria (Catalu- mica perquè controla totes les
referir amb prudència davant la Ruiz Robledo, que assegurava que nims als estats». Arbós admet que nya i Euskadi) ha portat a una dis- autonomies, excepte el País Basc,
proximitat de la reunió del Consell la sentència del Tribunal Consti- «és evident que hi ha menys au- bauxa important: subestats Catalunya i Andalusia. Per això,
de Política Fiscal i Financera, on tucional / , de de juliol, tonomia, però l’Estat a través de que volen fer de subestats. Buro- considera que té «molt d’estètica».
«cal a nar» aquest afer «perquè no concretava que l’Estat pot posar lí- mitjans adients té la competència cràcies, TV autonòmiques, du- Cita com a exemple el fet que l’a-
és el mateix que hi hagi límits de mits pressupostaris a les comuni- de controlar el dè cit». El cate- plicitats administratives i de ser- nunci es va fer en un mitjà estra-
despesa i deute, límits a què està tats autònomes, però afegia que dràtic Xavier Arbós considera que veis, creació d’in nites societats nger, el Financial Times, amb la
subjecta també Espanya, que pre- «l’Estat no és el Govern». La sen- existeix un consens en el fet que no públiques i organismes. Davant voluntat de traslladar la imatge als
tendre que el pressupost de la tència / reconeix les com- hi ha «encaix jurídic» perquè el go- aquesta disbauxa hi ha una raó «mercats i als mitjans internacio-
Generalitat es converteixi en una petències de control de la Llei vern doni «un vist-i-plau previ, for- econòmica i de visibilitat institu- nals» per difondre que s’obeeix a
correlació de pressupostos na- d’estabilitat Pressupostària al Con- malment no és possible no hi ha cional». Europa.
listes controlats per l’Estat, en sell de Política Fiscal i Financera, cap base legal per al control pre- També coincideix amb aques- Tots els experts, especialistes en
aquest cas no hi hauria autogo- organisme que té representació de vi». ta tesi el consultor polític Pau Ca- dret i en ciència política, conclo-
vern català», va concloure. les comunitats autonòmes. naleta: «Hi ha una exigència de la uen que la solució acabarà passant
El catedràtic de Dret Constitu- Xavier Arbós recorda que hi ha Una operació estètica UE de retallar el dè cit i bona per la via del pacte polític entre les
cional de la Universitat de Barce- l’obligació constitucional de res- Hi ha la certesa, ja que el PP no po- part d’aquest correspon a les au- comunitats que governa el PP.
lona, Xavier Arbós, dubta que l’a- pectar el dè cit que «pot agradar drà controlar les autonomies des tonomies», diu. «És evident la ne- Deia l’estratega Sunzi, «un exèrcit
mença del ministre De Guindos si- més o menys però xa els límits». dels ministeris ni des de la presi- cessitat europea, però tampoc es que ataca a un altre amb efectius
gui viable: «Una cosa és assegurar Seguint la tesi de Ruiz Robledo, el dència. Per això concideixen des pot amagar la voluntat del PP de deu vegades superiors, serà der-
les disposicions de control del catedràtic de la UB, recorda que «el de l’àmbit del dret i de la ciencia treure pes polític a les autonomies, rotat». «La pràctica habitual és
dè cit que demana la Unió Euro- govern no pot controlar la políti- política que a darrere de tot el de- apro tar per fer una recentralit- negociar, són coses que passen ha-
pea i l’altra, que l’Estat entrés a les ca nancera de les autonomies si bat hi ha molt de comunicació po- zació i recuperar competències», bitualment en política», remarca
comunitats a decidir en que es gas- no que s’ha de traslladar al Con- lítica i d’estratègia de negociació. afegeix. Per això, el seu col·lega Xavier Arbós.
DIARI DE GIRONA
Catalunya defensa ser supervisada
fent Catalunya des de fa un any.
Tots els partits catalans van co-
incidit en criticar l'acusació que ha
per la Unió Europea i no per l'Estat
fet Mariano Rajoy en la seva pri-
mera entrevista com a president
del govern espanyol a les comu-
nitats autònomes, a les què va as-
 El portaveu afirma que arbitratge» de les institucions co- senyalarcom a principals respon-
munitàries, va assegurat el porta- LA CLAU sables de l'excés de dè cit públic
la Generalitat està veu de l'executiu , Francesc Homs. que hi ha al conjunt de l'Estat. A
compromesa amb el control També va ressaltar que el Govern AUSTERITAT més, les formacions polítiques ca-
del dèficit públic i l’austeritat compleix totalment amb «la doc- Homs veu al govern complint talanes van recordar que és l'Estat
trina «Financial Times» el diari la doctrina del Financial Times qui té més dè cit.
econòmic britànic referent a nivell Segons Homs, el Govern com-
EFE/ACN/DdG | BARCELONA nancer, ja que, segons la seva opi-  pleix totalment amb «la doc- Les competències socials
nió, la Generalitat està totalment trina 'Financial Times’» ja que la Ge- PSC i ICV-EUiA van remarcar que
La Generalitat va defensar ahir compromesa amb l'austeritat i el neralitat està totalment comprome- són les comunitats autònomes les
que pugui ser supervisada en l’as- control del dè cit i deute públics. sa amb l'austeritat i el control del dè- que tenen les competències so-
pecte econòmic, com proposa el Segons Homs, cal donar més re- ficit i deute públics. cials. Mentre que ERC va destacar
Govern espanyol, tot i que asse- llevància al control de la despesa Francesc Homs. el «dè cit scal brut» que arros-
gura que qui hauria de fer-ho no és pública a les institucions euro- sega Catalunya. El PPC va anunciar
l'Estat, sinó la UE. «Els territoris de pees, i ara no és procedent utilit- sent molt còmode amb el que diu trol de dè cit, que no passa per que negocia amb el govern espa-
la UE amb capacitat legislativa i zar la crisi per «camu ar ideologia» el Financial Times sobre les me- culpar les autonomies de tots els nyol que s'aprovin mesures de su-
d'elaborar els pressupostos han contrària a l'autogovern. Va re- sures que haurien de prendre's a mals, sinó per una verdadera apos- port a la liquiditat i la tresoreria de
d'estar sotmesos al criteri, tutela o marcar també que el Govern se Espanya a nivell nancer: un con- ta per l'austeritat, com la que ve la Generalitat.