2. Hi ha alguna raó per la qual ens agrada una obra d’art? A la majoria de la gent li agrada veure a les pintures el que també li agradaria veure a la realitat. A tots ens agrada la bellesa. El pintor Rubens quan va pintar aquesta nena segurament volia que admiréssim la seva bellesa. Però admirar només els temes bonics ens pot portar a rebutjar obres fantàstiques. Història de l’art. Introducció.
3. Història de l’art. Introducció. Aquest es un retrat que va fer el pintor alemany Durer de la seva mare. No hi ha dubte de que la bellesa de la nena que hem vist abans no té comparació amb l’aspecte d’aquesta dona. Però tot i així, no podem dir que això no sigui una obra mestra. La bellesa d’un quadre no la podem buscar en la bellesa del contingut.
4. Els gustos i els criteris de bellesa varien molt. En aquest quadre Rubens representa un ideal de dona en aquesta pintura del 1635. Història de l’art. Introducció.
5. Podem veure com el model actual de bellesa és molt diferent del que era en altres èpoques Història de l’art. Introducció.
6. Moltes vegades quan mirem un quadre, volem obres que “semblin de veritat”. Volem admirar la capacitat i la tècnica de l’artista per representar les coses que ens envolten. Aquesta aquarel·la de Durer és un exemple de com l’artista és capaç d’aconseguir representar una llebre de manera molt detallista. Història de l’art. Introducció.
7. Podem dir que el dibuix de l’elefant que va fer Rembrandt és menys bo perquè presenta menys detalls? Rembrandt era tan genial que amb unes quantes ratlles era capaç de transmetre la sensació de la pell rugosa de l’elefant. Història de l’art. Introducció.
8. Moltes vegades a l’artista li agrada dibuixar la realitat d’una manera diferent, distorsionada. Això es fa molt a l’art modern. Hi ha molta gent que s’indigna amb aquest art. Fins i tot hi ha gent que discuteix si algunes d’aquestes obres pertanyen realment al mon de l’art. Quan Walt Disney va dibuixar un ratolí com Mickey Mouse ningú se li va tirar a sobre encara que no tingui gaire semblança amb un ratolí de veritat Història de l’art. Introducció.
9. Picasso és un del pioners de l’art modern. En aquest dibuix pinta a una gallina amb els seus pollets. És difícil que algú pugui trobar defectes en aquest dibuix. Història de l’art. Introducció.
10. Aquest gall també és de Picasso. És probable que algú digui que aquest tipus de dibuixos els fan els artistes que no són capaços de fer coses més “reals”. Ja veiem que si pensem així estarem equivocats. Picasso sabia fer les dos coses. En aquest cas volia transmetre a l’espectador l’agressivitat, la descaradura i l’estupidesa del gall. No es va acontentar només amb la reproducció de l’animal. Història de l’art. Introducció.
11. Tenim el costum de pensar que la naturalesa s’ha de presentar sempre com es veu en els quadres a què estem acostumats. Veieu alguna cosa anormal, en aquest quadre de Gericault? Probablement no. Estem tan acostumats a aquest tipus de representacions que en sembla que així galopen els cavalls, amb les cames estirades i volant pels aires. Doncs a la vida real , el cavall doblega les cames quan s’enlaira del terra. Algú diria que el quadre està mal fet perque no representa la realitat? Història de l’art. Introducció.
12. Tenim tendència a acceptar les formes i colors convencionals com si fossin els únics correctes. Els nens es pensen que els estels són així quan en realitat tots sabem que no és així. Els que pensen que el cel d’un quadre ha de ser blau i l’herba ha de ser verda estan fent lo mateix que fa un nen amb els estels. Quan mirem una obra d’art hem d’intentar eliminar del cap totes aquestes idees preconcebudes. Hem d’eliminar els nostres hàbits i prejudicis. Història de l’art. Introducció.
13. A Caravaggio li van encarregar pintar a Sant Mateu. Li van dir que l’havia de pintar escrivint l’Evangeli amb un àngel que li donés la inspiració. Quan va entregar el quadre, no li van acceptar. No va agradar la imatge d’un pobre ancià, amb el cap calb i descobert, amb els peus plens de pols subjectant els evangelis i amb l’àngel que sembla que li està ensenyant a escriure com faria un mestre amb un nen. La gent pensava que era una manca de respecte envers el sant. Història de l’art. Introducció.
14. Els prejudicis un altre cop van fer que l’autor tornés a fer el quadre. Ara no es va arriscar i es va limitar a les idees convencionals sobre la representació d’un àngel i un sant. El quadre també és bo però tenim la sensació que és menys sincer que el primer. Història de l’art. Introducció.
15. És evident que hi ha obres d’art millor que altres però no hi ha normes que ens puguin ajudar a saber quines són. Està clar que contra gustos no hi ha disputes, però tot i així el gust s’ha de cultivar. Per exemple a les persones que no estan acostumades a beure te, els és exactament igual una marca que una altra. Però si tenen temps i ganes per arribar a ser entesos segurament seran capaços de distingir diferents tipus. Passa exactament lo mateix amb l’art. Història de l’art. Introducció.
16. Bibliografia Tota la informació que hi ha en aquesta presentació pertany a la introducci ó del llibre “Història de l’art” de Gombrich
