2. 1- Característiques generals dels animals: - Són pluricel·lulars - Tenen cèl·lules eucariotes - Tenen nutrició heteròtrofa (herbívors. Carnívors i omnívors) - Tenen una gran sensibilitat (òrgans del sentits) - Tenen capacitat de desplaçament. VERTEBRATS I INVERTEBRATS - Animals vertebrats: Tenen columna vertebral. Esquelet intern= ENDOESQUELET - Animals invertebrats: No tenen columna vertebral. - Sense esquelet (cucs i meduses) - Amb esquelet extern= EXOESQUELET (insectes i crustacis)
3. 2- Els porífers i els celenterats: Son animals d'una organització molt senzilla. No tenen òrgans ni aparells. ELS PORIFERS - Són les esponges.
4. - Tenen forma de sac i està perforat per nombrosos porus , que es comuniquen per mitjà de canals. A l'interior hi ha una cavitat general que comunica amb l'exterior per un orifici anomenat òscul .
5. ELS CELENTERATS Són les anemones, els coralls i les meduses. ANEMONA CORALL MEDUSA
6. Presenten simetria radial : El seu cos es pot dividir per diversos plans de simetria Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles. L'obertura comunica amb la cavitat gastrovascular (=Estómac) Els celenterats són carnívors.
7. Organització corporal: - Forma de PÒLIP: Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar. - Forma de MEDUSA: Tenen forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior. Viuen nedant o surant a l'aigua.
8. 3- Els cucs (cucs de terra, tènia i sangonera) Tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet. ELS PLATIHELMINTS - Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció. - Alguns són aquàtics (planaria) i altres paràsits (tènia). - Són hermafrodites (=el cos té òrgans masculins i femenins). Es poden autofecundar i produeixen milers d'ous.
10. ELS NEMATODES (cucs intestinals) - Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. - La majoria són de vida lliure i alguns són paràsits i produeixen malalties. CUCS INTESTINALS NEMATODE NEMATODE PARÀSIT
11. ELS ANÈL·LIDS (el cuc de terra i la sangonera) - Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells tenen els mateixos òrgans= metameria. - Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell tenen uns apèndix rígids= quetes (locomoció) - Alguns, com el cuc de terra, tenen un engruiximent= clitel (reproducció) - La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns són terrestres. - Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb sexes separats. Gairebé tots són capaços de regenerar un individu complet a partir d'un fragment del seu cos.
14. 3- Els mol·luscs COM ÉS EL COS DELS MOL·LUSCS - Tenen simetria bilateral - Tenen el cos tou i dividit el 3 regions: el cap , la massa visceral i el peu - El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc. - Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada mantell , que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a l'exterior una conquilla amb funció protectora.
15.
16. COM SÓN LES FUNCIONS DELS MOL·LUSCS - Respiració: - Aquàtics: Mitjançant brànquies -Terrestres: Mitjançant un pulmó - Alimentació molt variada. Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat. - Hi ha mol·luscs hermafrodites i també hi ha que tenen els sexes separats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars. - L'embrió surt de l'ou: - Es transforma en adult - En forma de larva – metamorfosi - individu adult
18. ELS GASTERÒPODES - Caragol terrestre, llimac i pagellida - Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles ; en els 2 tentacles més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites anomenada ràdula , que utilitzen per alimentar-se.
19. - Gairebé tots tenen una conquilla, excepte els llimacs. - Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres, mitjançant un pulmó. - La majoria són herbívors
20. ELS BIVALVES - El musclo, la cloïssa, l'escopinya i la navalla
21. - El nom de bivalves prové de les dues valves que formen la conquilla. - Tots els bivalves són aquàtics - No tenen un cap diferenciat. Tenen el peu petit, en forma de destral, i és excavador, característica que permet a l'animal enterrar-se a la sorra. - Respiren a través de brànquies i s'alimenten filtrant aigua, de la qual retenen l'aliment.
23. - Són marins - Tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s'ha transformat en tentacles . - La majoria no té conquilla. - Respiren a través de brànquies. -Són carnívors.
24. 4- Els artròpodes CRANC ESCORPI ESCOLOPENDRA ESCARBAT - Constitueixen el grup més nombrós d'animals
25. COM ÉS EL COS DELS ARTRÒPODES - Presenten simetria bilateral - Tenen exoesquelet , format per peces articulades i compost d'una substància anomenada quitina . L'exoesquelet els protegeix i evita la dessecació. - Tenen apèndix articulats , com potes, antenes, ales... - La majoria tenen el cos dividit en 3 zones: el cap , el tòrax i l' abdomen . Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. - CAP: Ulls (poden ser simples=ocels o compostos), antenes i peces bucals.
26.
27. Com són les funcions dels artròpodes - Tenen un alimentació molt variada - La majoria tenen sexes separats - Són ovípars . En alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que desprès d'un procés de metamorfosi es converteix en un individu adult. - La fecundació sol ser interna. - Per créixer s'han de desprendre de l'esquelet extern i n'han de formar un de nou = Muda
30. - És el grup d'artròpodes més nombrós. - Al cap tenen: - Un parell d'ulls compostos - Dos o tres ocels - Un parell d'antenes (funció olfactiva i tàctil) - Boca. Estructura variable ja que depèn del tipus d'alimentació. 1- Boca mastegadora (formiga) 2- Boca xucladora (papallona) 3- Boca mastegadora i llepadora (abella) 4- Boca picadora i xucladora (mosquit)
31. - El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d'ales. L'abdomen està segmentat i no té apèndix. - La respiració es duu a terme per mitjà de traquees (=Tubs ramificats que s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a l'abdomen. - Presenten sexes separats - Tenen fecundació interna - Són ovípars. De l'ou neix una larva que experimenta metamorfosi , en la qual podes passar per una única fase larvaria o per dues fases, la de larva i la de nimfa , com en el cas de les papallones.
33. - Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l' abdomen. - Al cefalotòrax tenen dos quelícers (menjar), dos pedípals (defensa i tacte) i quatre parells de potes . - Respiren per mitjà de tràquees. - La major part són carnívors. - Tenen sexes separats. - N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i en cap cas presenten metamorfosi.
34. ELS CRUSTACIS - Tenen el cos dividit en: cap , tòrax i abdomen , tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax . - Al cap hi tenen dos parells d'antenes , un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. - Al tòrax tenen cinc parells de potes . - Abdomen segmentat
35.
36. - Respiren per mitjà de brànquies - Tenen una alimentació molt variada - Tenen sexes separats - Són ovípars i presenten metamorfosi
37. ELS MIRIÀPODES CENTPEUS MILPEUS - Tenen el cos format pel cap i el tronc , amb un nombre variable de segments iguals. - A cada segment poden tenir un parell de potes (centpeus) o dos parells de potes (milpeus). - Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.
38. - Respiren per mitjà de tràquees - Tenen una alimentació molt variada - Tenen sexes separats - Són ovípars i no presenten metamorfosi
40. COM ÉS EL COS DELS EQUINODERMS -Tenen simetria radial - Tenen el cos de forma arrodonida, cilíndrica o estrellada - Presenten un esquelet intern
41. - Són animals carnívors - Presenten sexes separats - Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults - Alguns, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir d'un braç. COM SÓN LES FUNCIONS DELS EQUINODERMS - Es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'animals, l' aparell ambulacral (=sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals , acabats en ventoses) - Respiren a través de la pell