Recomendados
Mais conteúdo relacionado
Mais procurados
Mais procurados (19)
Semelhante a Programació
Semelhante a Programació (20)
Mais de Imma Clua
Mais de Imma Clua (20)
Programació
- 1. PRIMÀRIA Programació d’aula i rúbriques adaptades al nou Decret* Una nova forma de programar
- 2. * Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.
- 3. Índex L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR Introducció general..................................................................................................................... 4 Model de Programació Didàctica d’Aula de Llengua catalana i Literatura ....................... 6 Modelo de Programación Didáctica de Aula de Lengua castellana y Literatura .............. 12 Model de Programació Didàctica d’Aula de Matemàtiques............................................... 18 Model de Programació Didàctica d’Aula de Coneixement del medi natural..................... 24 Model de Programació Didàctica d’Aula de Coneixement del medi social i cultural ................................................................................................................................ 30 Model de Programació Didàctica d’Aula d’Educació artística: visual i plàstica................. 36 Model de Programació Didàctica d’Aula d’Educació artística: música.............................. 42 Rúbriques d’avaluació.......................................................................................................... 50 • Model de rúbrica................................................................................................................. 51 • Llengua catalana i Literatura............................................................................................... 52 • Lengua castellana y Literatura............................................................................................ 53 • Matemàtiques..................................................................................................................... 55 • Coneixement del medi natural............................................................................................ 56 • Coneixement del medi social i cultural................................................................................ 57 • Educació artística: visual i plàstica...................................................................................... 58 • Educació artística: música.................................................................................................. 59
- 5. Programació didàctica d’aula de Grup Promotor/Santillana
- 6. 4 Aquest document ofereix diversos exemples del model de Programació Didàctica d’Aula (PDA) de Grup Promotor / Santillana. Aquests exemples corresponen al primer curs de Cicle Inicial d’Educació Primària i a les àrees de Llengua catalana i Literatura, Lengua castellana y Literatura, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi social i cultural, Plàstica i Música. La programació pretén ser una eina que faciliti als mestres les tasques següents: • Planificar la feina de manera més eficaç. • Reflexionar sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes. • Establir pautes clares per a l’avaluació. Pel que fa a la PDA, s’ha desenvolupat un rigorós sistema de rúbriques per a l’avaluació. El conjunt de materials format per les Programacions Didàctiques d’Aula i les rúbriques per a l’avaluació constitueix un suport molt valuós per orientar la tasca docent i facilitar-ne l’aplicació a l’aula. La Programació Didàctica d’Aula que recull aquest document està elaborada sobre el Decret 119/2015, de 23 de juny d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Les competències educatives del currículum El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària diu que «L’Estratègia Educació i Formació 2020 (Education and Training 2020) i la Comunicació Repensar l’Educació de 2015 (Rethinking Education) insten els estats membres a prendre mesures per garantir que tots els joves desenvolupin les capacitats i competències necessàries per afavorir l’assoliment dels objectius personals i socials en matèria de creixement i ocupació. [...] D’acord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la importància de l’educació primària en l’adquisició de les competències bàsiques i dels diferents aprenentatges.» Segons el Decret, les competències bàsiques que s’han d’adquirir en finalitzar l’educació obligatòria són les següents: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència matemàtica 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 4. Competència artística i cultural Programació didàctica d’aula de Grup Promotor/Santillana
- 7. 5 L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR 5. Competència digital 6. Competència social i ciutadana 7. Competència d’aprendre a aprendre 8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria Àrees curriculars i blocs de contingut El Departament d’Ensenyament posa a disposició dels centres els documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit graduades en tres nivells d’assoliment, agrupades en dimensions. Per a cada competència s’indiquen els continguts clau que contribueixen en major mesura al seu desenvolupament. Es proposen també, unes orientacions metodològiques i unes orientacions i indicadors per l’avaluació.
- 8. 6 Model de Programació Didàctica d’Aula de Llengua catalana i Literatura UNITAT 1. Com són? 1r de Cicle Inicial Objectius de la unitat 1. Aprendre el vocabulari de les parts del cos. 2. Llegir i comprendre un text poètic. 3. Conèixer els articles i el seu ús. 4. Llegir i fer descripcions de persones. 5. Discriminar i reproduir els sons de m, p i t. 6. Escriure correctament les grafies m, p i t. 7. Fer descripcions a partir de l’observació d’una fotografia. 8. Establir diàleg respectant les intervencions dels altres, el torn de paraules i sense cridar. Punt de partida de la unitat • Enfocament de la unitat. Aquesta primera unitat s’articula a partir de dos eixos: d’una banda, el tema del cos, que s’introdueix a la Comprensió i Expressió oral, a partir d’unes fotografies i un poema i, finalment, s’aborda al Vocabulari, on es treballen paraules i expressions d’aquest camp lèxic. D’altra banda, a la segona part de la unitat pren importància l’estudi del català des de diversos enfocaments: d’entrada, a l’apartat de Vocabulari es treballen paraules que contenen les grafies m, p i t; a Gramàtica es recorda l’ús de l’article; a l’apartat d’Ortografia es practiquen els sons oclusius i les seves grafies (m, p i t); i a Expressió escrita s’introdueixen tècniques per a fer descripcions sobre ells mateixos. • El que els alumnes ja saben. Els nens ja saben el vocabulari bàsic de les parts del cos i ja coneixen les grafies m, p i t i les relacionen amb el seu so. Aquesta unitat els permetrà aprofundir i ampliar aquests coneixements. Tanmateix, com que els nens saben explicar oralment coses sobre com són, podeu aprofitar perquè comencin a fer les seves primeres descripcions per escrit. • Previsió de dificultats. És possible que alguns nens estiguin encara en procés d’aprenentatge de la lectoescriptura i cal tenir-ho en compte a l’hora d’acompanyar-los per consolidar aquest aprenentatge mentre van assolint els objectius proposats a la unitat.
- 10. 8 Model de Programació Didàctica d’Aula de Llengua catalana i Literatura COMPETÈNCIES AVALUACIÓ Criterisd’avaluació Unitat Competències lingüístiques Competènciesbàsiques Continguts clau Activitatsd’aprenentatgeCicleUnitat Nivell d’assoliment • Conèixerelsarticles ielseuús. Dimensióexpressió escrita 5.Planificarl’escrit d’acordamblasituació comunicativa ieldestinatari. Competènciad’aprendrea aprendre 4,6,14,15, 18,19,23 • Quèheaprès?10:Escriu elpluraldelsgrups d’articleambelsnoms proposats. 4,6,8,10• Reconèixerirelacionar elsarticlesambels nomssegonsgènere inombre. 3 • Llegiriferdescripcions depersones. 6.Produirtextosde tipologiesdiversesamb unlèxiciunaestructura ques’adeqüinaltipus detext,alesintencions ialdestinatari. Competènciad’autonomia iiniciativapersonal 1,2,3,17, 18,19,23 • Pensoiescric17: Completalaseva descripcióiesdibuixa. 4,6,8,9• Escriureunadescripció.3 • Ferdescripcionsapartir del’observaciód’una fotografia. • Establirdiàleg respectantles intervencionsdelsaltres, eltorndeparaulesi sensecridar. Dimensiócomunicació oral 8.Comprendretextos oralsdelavida quotidiana,delsmitjans decomunicaciói escolars. 9.Produirtextosorals detipologiadiversa adequatsalasituació comunicativa. 10.Interactuaren situacionsonintervé mésd’uninterlocutor, utilitzantestratègies queafavoreixinla comunicacióoral. Competènciasociali ciutadana 24,25,26• Pàginainicial: Comparteixamb elsseuscompanysi companyesladescripció oraldequinamena depersoneshihaala fotografia,quèestan fentiquinespartsdel cosestanmovent. 1,2,3• Sercapaçd’expressar ideesiobservacions oralment. 3
- 14. 12 Modelo de Programación Didáctica de Aula de Lengua castellana y Literatura UNIDAD 1. El sapo y la princesa 1º de Ciclo Inicial Objetivos de la unidad 1. Interpretar una ilustración. 2. Formular hipótesis sobre el cuento. 3. Escuchar y comprender el cuento oral El sapo y la princesa. 4. Ampliar el vocabulario sobre el cuerpo humano. 5. Identificar personas a partir de una descripción oral. 6. Describirse oralmente. 7. Expresar oralmente preferencias personales. 8. Leer y memorizar una rima. 9. Escribir palabras con una letra inicial dada. Punto de partida de la unidad • Enfoque de la unidad. Esta Unidad se construye a partir de dos centros de interés: el cuento, que se introduce en la Comprensión y Expresión oral a partir de una ilustración y sobre el que se formulan hipótesis; y la descripción de personas y expresión de preferencias, desde Expresión oral. Por otro lado, en la segunda parte de la unidad, en el apartado de Vocabulario, se trabajan palabras y expresiones sobre el cuerpo humano y su campo semántico y los niños leen y memorizan una rima. • Lo que los niños ya saben. Los niños ya conocen el vocabulario básico sobre las partes del cuerpo y esta Unidad les permitirá profundizar y ampliar estos conocimientos. Asimismo, los niños saben explicar oralmente cosas sobre como son y esta Unidad les ayudará a reconocer diferentes personas a partir de sus descripciones y a describirse ellos mismos de forma oral, utilizando el vocabulario sobre el cuerpo humano trabajado. • Previsión de dificultades. Cabe la posibilidad de que algunos niños estén todavía en proceso de aprendizaje de palabras y expresiones básicas sobre el cuerpo humano y las descripciones personales en lengua castellana. Es importante tenerlo en cuenta para ayudarlos a adquirir y consolidar los objetivos propuestos en la Unidad.
- 20. 18 Model de Programació Didàctica d’Aula de Matemàtiques UNITAT 1. Primers nombres 1r de Cicle Inicial Objectius de la unitat 1. Reconèixer situacions de suma en què s’ajuntin dos grups d’elements per comptar-ne el total. 2. Expressar situacions de suma utilitzant els signes + i =. 3. Comprendre i utilitzar correctament termes que indiquin posicions espacials: a prop, lluny, a dalt, a baix, al voltant. 4. Adquirir intuïtivament el concepte de quantitat. 5. Relacionar el nombre 0 amb l’absència d’elements. 6. Comptar fins a nou objectes o elements dibuixats. 7. Reconèixer la grafia dels nombres del 0 al 9. 8. Escriure en xifres els nombres del 0 al 9. Punt de partida de la unitat • Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els nens reconeixeran situacions de suma i les expressaran amb els signes + i =, reconeixeran la grafia i escriuran en xifres els nombres del 0 al 9, comprendran i utilitzaran diferents posicions espacials i construiran sèries amb nombres fins al 9. • El que els alumnes ja saben. Els nens ja estan familiaritzats amb els nombres de l’1 al 9 i la seva grafia i aquesta unitat els permetrà consolidar aquests coneixements. • Previsió de dificultats. Pot ser que alguns nens estiguin encara en procés de relacionar els nombres 1 al 5 i/o 6 al 9 amb la quantitat corresponent i/o la seva grafia. Cal tenir-ho en compte a l’hora d’acompanyar-los per a consolidar aquests aprenentatges mentre van assolint els objectius proposats a la unitat.
- 26. 24 Model de Programació Didàctica d’Aula de Coneixement del medi natural UNITAT 1. El nostre cos 1r de Cicle Inicial Objectius de la unitat 1. Reconèixer hàbits encaminats a la cura de la salut i del propi cos. 2. Millorar l’autonomia personal en la cura del cos. 2. Identificar les parts del cos i de la cara. 3. Reconèixer la lateralitat del cos. 4. Conèixer que dins del cos hi ha els ossos, que formen l’esquelet. 5. Identificar les articulacions principals i conèixer la funció que tenen en relació amb el moviment del cos. 6. Distingir les diferents postures que pot adoptar el cos. Punt de partida de la unitat • Enfocament de la unitat. Aquesta primera unitat té dos eixos: d’una banda, l’autonomia personal en la cura del propi cos i la cura de la salut; d’altra banda, el coneixement de l’esquelet, les articulacions principals i les postures i moviments del cos que possibiliten i el reconeixement de la lateralitat del cos. • El que els alumnes ja saben. Els nens coneixen hàbits de cura personal i de salut adquirits a casa i durant l’Educació Infantil i ja saben el nom d’alguns óssos i articulacions del cos i han experimentat amb els moviments que els permeten fer. Aquesta unitat els permetrà aprofundir i ampliar aquests coneixements. • Previsió de dificultats. És possible que alguns nens estiguin encara en procés de lateralització i/o d’aprenentatge de la lectoescriptura. Cal tenir-ho en compte a l’hora d’ajudar-los a resoldre les activitats que precisin llegir i/o escriure.
- 32. 30 Model de Programació Didàctica d’Aula de Coneixement del medi social i cultural UNITAT 4. Com vivim? 1r de Cicle Inicial Objectius de la unitat 1. Identificar diferents tipus d’habitatges. 2. Reconèixer els elements exteriors i les estances de la casa. 3. Identificar les funcions dels diferents espais d’un habitatge. 4. Conèixer aspectes relacionats amb la construcció d’una casa. 5. Comprendre d’on provenen els cognoms. 6. Localitzar en un plànol les estances d’un habitatge. 7. Reconèixer la importància entre els membres de la família d’ajudar-se els uns als altres. 8. Reconèixer que la família és un grup de persones unides per vincles afectius i de parentiu. 9. Valorar les celebracions familiars. Punt de partida de la unitat • Enfocament de la unitat. Aquesta unitat està plantejada en base a dos temes: els habitatges i els seus espais, elements, funcions i alguns aspectes sobre la construcció d’una casa i els seus plànols i la família, els seus membres i els vincles que s’hi estableixen. • El que els alumnes ja saben. Els nens coneixen bona part del vocabulari i alguns dels aspectes a treballar en aquesta unitat, adquirits a casa i durant l’etapa d’Educació Infantil. Aquesta unitat els permetrà aprofundir i ampliar aquests coneixements. • Previsió de dificultats. És possible que alguns nens estiguin encara en procés d’aprenentatge de la lectoescriptura i cal tenir-ho en compte a l’hora d’ajudar-los a resoldre les activitats que precisin llegir i/o escriure.
- 38. 36 Model de Programació Didàctica d’Aula d’Educació artística: visual i plàstica UNITAT 4. El nostre cos i els sentits 1r de Cicle Inicial Objectius de la unitat 1. Copiar i pintar el dibuix proposat d’un nen a partir de les línies d’esbós donades. 2. Observar i verbalitzar com canvien les expressions facials en funció dels sentiments. 3. Dibuixar els elements facials de tres cares per tal que mostrin tres expressions diferents. 4. Fixar-se en la pintura Mao O.D. de Jean-Michel Basquiat (1985), inspirada en màscares africanes, i verbalitzar què veuen (elements, formes, colors,...). 5. Fixar-se en les dues mostres de màscares proposades i verbalitzar què veuen (elements, formes, colors,...). 6. Dibuixar i pintar dos màscares a partir dels contorns donats. 7. Retallar les diferents parts del cos del titella proposat i muntar-lo. Punt de partida de la unitat • Enfocament de la unitat. L’interès està centrat en la figura humana i les expressions facials, tant com a expressió de la realitat com a punt de partida d’una expressió artística. Els alumnes dibuixaran una figura humana amb l’ajut d’unes línies d’esbós que els permetran dibuixar amb més seguretat i proporció; posaran atenció en les expressions facials que fem quan mostren diferents sentiments i les dibuixaran en les cares donades com a model i faran dues màscares a partir dels models artístics donats. Finalment elaboraran un titella retallant-ne les parts proporcionades. • El que els alumnes ja saben. Els nens parteixen dels dibuixos del cos humà i la cara que han anat realitzant de forma espontània o dirigida fins ara. Aquesta unitat els permetrà adquirir tècniques per millorar les seves produccions. • Previsió de dificultats. L’evolució del dibuix de la figura humana en aquestes edats pot presentar diferències importants entre els nens, cal tenir-ho en compte a l’hora d’ajudar-los a dur a terme les propostes artístiques donades.
- 44. 42 Model de Programació Didàctica d’Aula d’Educació Artística: Música UNITAT 1: 1r de Cicle Inicial Objectius de la unitat 1. Discriminar sons de l’entorn proper: natural i urbà. 2. Distingir auditivament so de silenci i saber representar-los amb grafies no convencionals. 3. Explorar les possibilitats sonores i expressives de la veu. 4. Reconèixer les onomatopeies com a representacions escrites d’un so. 5. Reproduir oralment algunes onomatopeies de sons. 6. Interpretar a l’uníson una cançó que contingui onomatopeies. 7. Distingir auditivament el so fort del so fluix i saber representar-los amb grafies no convencionals. 8. Utilitzar la percussió corporal per produir sons forts i sons fluixos. 9. Escoltar peces musicals de diferents èpoques i estils. 10. Interpretar rodolins i tirallongues amb diferents intensitats. Punt de partida de la unitat • Enfocament de la unitat. L’interès està centrat en la percepció i discriminació dels sons de l’entorn proper i la presentació d’ algunes de les seves qualitats: Intensitat (fort-fluix) i durada (llarg-curt) com a punt de partida per a la presentació de les grafies musicals no convencionals, pas previ a l’aprenentatge de la grafia musical. A partir de diferents sons enregistrats, els alumnes els escoltaran atentament i reconeixeran i reproduiran oralment algunes de les onomatopeies escoltades, explorant les possibilitats sonores de la seva veu, i interpretaran una cançó amb onomatopeies; interpretaran rodolins i tirallongues amb diferents intensitats i representaran gràficament els sons escoltats segons siguin forts, fluixos, llargs i/o curts a partir de les pregrafies presentades. Finalment, escoltaran peces musicals de diferents èpoques i estils. • El que els alumnes ja saben. Els nens parteixen de la seva vivència personal pel que fa el món sonor en el que viuen. Aquesta unitat els permetrà acabar de ser conscients dels sons que els envolten i conceptualitzar dues de les qualitats del so (intensitat i durada) i les seves grafies no convencionals, obrint la porta a l’experiència del so com a expressió artística i l’aprenentatge de les grafies musicals. • Previsió de dificultats. Cal tenir en compte que és possible que alguns nens estiguin encara en procés d’assolir justesa en l’expressió de la pulsació i precisió rítmica a l’hora d’imitar ritmes senzills amb percussió corporal o bé amb la veu.
- 52. 50 El sistema d’avaluació educativa mitjançant rúbriques Una rúbrica és, bàsicament, una eina que permet objectivar l’avaluació d’un procés, sigui quin sigui el camp en el qual es desenvolupa. En el context educatiu, la rúbrica proporciona referències per valorar tots els aspectes del procés educatiu, ofereix informació per a la presa de decisions i mostra amb claredat la relació entre els elements del currículum. Les rúbriques constitueixen la concreció d’aquests elements i s’obtenen mitjançant els següents processos d’elaboració: 1. Anàlisi dels objectius. 2. Relació entre els objectius, els criteris d’avaluació i les competències bàsiques. 3. Definició dels indicadors. 4. Descripció dels nivells d’assoliments dels indicadors. Els tipus de rúbriques Hi ha dos tipus de rúbriques en funció del grau de definició dels indicadors que contenen: • Holística o global. És la que mostra el grau de domini o adquisició d’una competència globalment, sense atendre els elements aïllats que la componen. És un mitjà per valorar el resultat d’un treball en el seu conjunt. • Analítica. Permet valorar separadament els elements que constitueixen una tasca. És a dir, especifica, punt per punt, les qüestions que seran objecte d’avaluació de forma molt detallada. Ens tots dos casos, la utilitat de la rúbrica depèn en gran mesura que sovint es revisi per ajustar cada vegada millor al procés educatiu i als seus objectius. El sistema de rúbriques de Grup Promotor/Santillana El sistema de rúbriques de Grup Promotor/Santillana és un instrument útil i necessari per a l’avaluació educativa, que posa en relació els elements de la Programació Didàctica d’Aula (PDA) amb els nivells d’adquisició dels indicadors. Aquest sistema està estretament vinculat al projecte Saber Fer de Grup Promotor/Santillana. Les rúbriques es presenten com a matrius senzilles on es detallen, per a cada un dels indicadors d’assoliment, les conductes observables i els nivells d’execució que el professor ha de tenir en compte per a l’avaluació dels alumnes. Els camps que recullen aquestes matrius són: • Indicadors d’assoliment. Són el nivell més gran de concreció dels aspectes rellevants per a l’avaluació. Estan relacionats amb els criteris d’avaluació, els continguts i les competències. • Nivells d’adquisició. Indiquen els graus d’adquisició d’un determinat èxit mitjançant una escala qualitativa de tres nivells: bàsic, avançat i excel·lent. A més, juntament a cada nivell, s’ofereix el valor numèric que li correspon. El valor numèric té una doble funció per al docent: li permet quantificar l’avanç de cada alumne i facilita el càlcul dels percentils que relacionen l’avanç d’un alumne concret pel que fa al grup de classe. Rúbriques d’avaluació
- 53. Exemple de rúbrica d’una unitat de Llengua catalana i Literatura indicadors Nivells d’adquisició qualificació (màxim 3) Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3) • Aprendre el vocabulari de les parts del cos. • Llegir i comprendre un text poètic. Completa el text del poema amb les parts del cos que falten. Les escriu amb molts dubtes o ratlles. Completa el text del poema amb les parts del cos que falten. Les escriu amb alguns dubtes o ratlles. Completa el text del poema amb les parts del cos que falten. Les escriu sense dubtes ni ratlles. • Discriminar i reproduir els sons de m, p i t. • Escriure correctament les grafies m, p i t. Completa tres frases col·locant la lletra m on cal, escriu tres objectes de la classe que tinguin la lletra p i ordena les lletres dels grups donats per formar paraules que tenen la lletra d i l’escriu. Ho fa correctament amb dubtes i ratlles. Completa tres frases col·locant la lletra m on cal, escriu tres objectes de la classe que tinguin la lletra p i ordena les lletres dels grups donats per formar paraules que tenen la lletra d i l’escriu. Ho fa correctament amb algun dubte i ratlla. Completa tres frases col·locant la lletra m on cal i escriu tres objectes de la classe que tinguin la lletra p i ordena les lletres dels grups donats per formar paraules que tenen la lletra d i l’escriu Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Conèixer els articles i el seu ús. Escriu el plural dels grups d’article amb els noms proposats. Ho fa correctament amb dubtes i ratlles. Escriu el plural dels grups d’article amb els noms proposats. Ho fa correctament amb algun dubte i ratlla. Escriu el plural dels grups d’article amb els noms proposats. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Fer descripcions a partir de l’observació d’una fotografia. Comparteix amb els seus companys i companyes la descripció oral de quina mena de persones hi ha a la fotografia, què estan fent i quines parts del cos estan movent. Ho fa de manera poc fluïda i no escolta els companys i companyes quan és el seu torn. Comparteix amb els seus companys i companyes la descripció oral de quina mena de persones hi ha a la fotografia, què estan fent i quines parts del cos estan movent. Ho fa de manera bastant fluïda o no escolta els companys i companyes quan és el seu torn. Comparteix amb els seus companys i companyes la descripció oral de quina mena de persones hi ha a la fotografia, què estan fent i quines parts del cos estan movent. Ho fa de manera fluïda i escolta els companys i companyes quan és el seu torn. TOTAL CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 A 4 PUNTS: Suficient; 5 A 8 PUNTS: Notable; 9 A 12 PUNTS: Excel·lent Nivells d’adquisició amb la gradació de l’acompliment d’una tasca, des del nivell bàsic fins a l’excel·lent. Recullen també la qualificació corresponent a cada grau. Valoració que l’alumne obté a la rúbrica i la qualificació que hi ha associada. Indicadors Qualificació que obté l’alumne. 51 Clau d’interpretació. Expressa la relació entre la puntuació que un alumne obté i la qualificació que se li atorga.
- 54. 52 Model de rúbrica de Llengua catalana i Literatura 1r curs d’Educació Primària. Unitat 1. Com són? indicadors Nivells d’adquisició qualificació (màxim 3) Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3) • Aprendre el vocabulari de les parts del cos. • Llegir i comprendre un text poètic. Completa el text del poema amb les parts del cos que falten. Les escriu amb molts dubtes o ratlles. Completa el text del poema amb les parts del cos que falten. Les escriu amb alguns dubtes o ratlles. Completa el text del poema amb les parts del cos que falten. Les escriu sense dubtes ni ratlles. • Discriminar i reproduir els sons de m, p i t. • Escriure correctament les grafies m, p i t. Completa tres frases col·locant la lletra m on cal, escriu tres objectes de la classe que tinguin la lletra p i ordena les lletres dels grups donats per formar paraules que tenen la lletra d i l’escriu. Ho fa correctament amb dubtes i ratlles. Completa tres frases col·locant la lletra m on cal, escriu tres objectes de la classe que tinguin la lletra p i ordena les lletres dels grups donats per formar paraules que tenen la lletra d i l’escriu. Ho fa correctament amb algun dubte i ratlla. Completa tres frases col·locant la lletra m on cal i escriu tres objectes de la classe que tinguin la lletra p i ordena les lletres dels grups donats per formar paraules que tenen la lletra d i l’escriu Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Conèixer els articles i el seu ús. Escriu el plural dels grups d’article amb els noms proposats. Ho fa correctament amb dubtes i ratlles. Escriu el plural dels grups d’article amb els noms proposats. Ho fa correctament amb algun dubte i ratlla. Escriu el plural dels grups d’article amb els noms proposats. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Fer descripcions a partir de l’observació d’una fotografia. Comparteix amb els seus companys i companyes la descripció oral de quina mena de persones hi ha a la fotografia, què estan fent i quines parts del cos estan movent. Ho fa de manera poc fluïda i no escolta els companys i companyes quan és el seu torn. Comparteix amb els seus companys i companyes la descripció oral de quina mena de persones hi ha a la fotografia, què estan fent i quines parts del cos estan movent. Ho fa de manera bastant fluïda o no escolta els companys i companyes quan és el seu torn. Comparteix amb els seus companys i companyes la descripció oral de quina mena de persones hi ha a la fotografia, què estan fent i quines parts del cos estan movent. Ho fa de manera fluïda i escolta els companys i companyes quan és el seu torn. TOTAL CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 A 4 PUNTS: Suficient; 5 A 8 PUNTS: Notable; 9 A 12 PUNTS: Excel·lent QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 12) Rúbriques d’avaluació
- 55. 53 Modelo de rúbrica de Lengua castellana y Literatura 1.er curso de Educación Primaria. Unidad 1. El sapo y la princesa indicadorEs NIVELES DE ADQUISICIÓN Calificación (máximo 3) Básico (1) Avanzado (2) Excelente (3) • Interpretar una ilustración. Observa la ilustración que introduce la unidad y decide qué animales, de los cuatro propuestos, añadiría. Lo dice con poca coherencia. Observa la ilustración que introduce la unidad y decide qué animales, de los cuatro propuestos, añadiría. Lo dice con bastante coherencia y alguna duda. Observa la ilustración que introduce la unidad y decide qué animales, de los cuatro propuestos, añadiría. Lo dice con coherencia y sin ninguna duda. • Formular hipótesis sobre el cuento. Representa, con un compañero o compañera, qué se dicen el sapo y la princesa a partir de lo que ve en la ilustración. Su participación no es colaborativa, sino de estar en el recreo. Representa, con un compañero o compañera, qué se dicen el sapo y la princesa a partir de lo que ve en la ilustración. Su participación es colaborativa, aunque o bien acapara protagonismo o permanece pasivo/a y deposita la responsabilidad del trabajo en el otro. El contenido de sus intervenciones bastante coherente. Representa, con un compañero o compañera, qué se dicen el sapo y la princesa a partir de lo que ve en la ilustración. Su participación es colaborativa, sin ánimo de acaparar protagonismo y el contenido de sus intervenciones es bastante coherente. • Escuchar y comprender el cuento oral El sapo y la princesa. Ordena las tres viñetas de la historia de El sapo y la princesa cronológicamente. No lo hace correctamente o con muchos borrones. Ordena las tres viñetas de la historia de El sapo y la princesa cronológicamente. Lo hace correctamente, con alguna duda y algún borrón. Ordena las tres viñetas de la historia de El sapo y la princesa cronológicamente. Lo hace correctamente, sin dudas ni borrones. • Interpretar una ilustración. Observa la ilustración que introduce la unidad y decide qué animales, de los cuatro propuestos, añadiría. Lo dice con poca coherencia. Observa la ilustración que introduce la unidad y decide qué animales, de los cuatro propuestos, añadiría. Lo dice con bastante coherencia y alguna duda. Observa la ilustración que introduce la unidad y decide qué animales, de los cuatro propuestos, añadiría. Lo dice con coherencia y sin ninguna duda. TOTAL
- 56. 54 indicadorEs NIVELES DE ADQUISICIÓN Calificación (máximo 3) Básico (1) Avanzado (2) Excelente (3) • Identificar personas a partir de una descripción oral. No está pendiente de la actividad y no sabe resolverla. Escucha la descripción grabada de un niño y una niña, y los identifica en las imágenes propuestas con mucha dudas. Escucha la descripción grabada de un niño y una niña, y los identifica en las imágenes propuestas sin ninguna duda. • Describirse oralmente. Explica oralmente cómo era cuando era más pequeño o pequeña. Lo hace de manera poco fluida, ordenada o coherente. Explica oralmente cómo era cuando era más pequeño o pequeña. En la descripción incluye rasgos físicos. Lo hace de manera bastante fluida, ordenada y coherente. Explica oralmente cómo era cuando era más pequeño o pequeña. En la descripción incluye rasgos físicos, qué cosas no podía hacer y ahora puede. Lo hace de manera fluida, ordenada y coherente. • Expresar oralmente preferencias personales. Explica con quién le gustaría hacerse una foto de las tres opciones qué se le dan. Explica de manera poco coherente y fluida por qué. Explica con quién le gustaría hacerse una foto de las tres opciones que se le dan. Explica de manera bastante coherente y fluida por qué. Explica con quién le gustaría hacerse una foto de las tres opciones que se le dan. Explica de manera coherente y fluida por qué. • Leer y memorizar una rima. Aprende una rima de seis versos sobre el abecedario. La reproduce de forma poco fluida o mostrando que no la entiende. Aprende una rima de seis versos sobre el abecedario. La reproduce de forma bastante fluida mostrando que la entiende y con dudas. Aprende una rima de seis versos sobre el abecedario. La reproduce de forma fluida mostrando que la entiende y sin dudas. • Escribir palabras con una letra inicial dada. Escribe un nombre que empieza por C y otro que empieza por R. Lo hace correctamente en una ocasión. Escribe un nombre que empieza por C y otro que empieza por R. Lo hace correctamente en dos o tres ocasiones. Escribe un nombre que empieza por C y otro que empieza por R. Lo hace correctamente en las tres ocasiones sin borrones. TOTAL CLAVE DE INTERPRETACIÓN: 1 A 9 PUNTOS: Suficiente; 10 A 18 PUNTOS: Notable; 19 A 27 PUNTOS: Excelente CALIFICACIÓN GLOBAL (máximo 27) Rúbriques d’avaluació
- 57. 55 Model de rúbrica de Matemàtiques 1r curs d’Educació Primària. Unitat 1. Primers nombres CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 A 7 PUNTS: Suficient; 8 A 14 PUNTS: Notable; 15 A 21 PUNTS: Excel·lent QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 21) indicadors Nivells d’adquisició qualificació (màxim 3) Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3) • Reconèixer situacions de suma en què s’ajuntin dos grups d’elements per comptar-ne el total. Completa la suma dels elements representats en dues imatges en llenguatge verbal i matemàtic. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Completa la suma dels elements representats en dues imatges en llenguatge verbal i matemàtic. Ho fa correctament amb algun dubte o ratlla. Completa la suma dels elements representats en dues imatges en llenguatge verbal i matemàtic. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Expressar situacions de suma utilitzant els signes + i =. Escriu les tres sumes proposades comptant els elements dibuixats i el resultat. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Escriu les tres sumes proposades comptant els elements dibuixats i el resultat. Ho fa correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o ratlla. Escriu les tres sumes proposades comptant els elements dibuixats i el resultat. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Comprendre i utilitzar correctament termes que indiquin posicions espacials: a prop, lluny, a dalt, a baix, al voltant. Col·loca els adhesius per situar quins elements estan a prop i quin element està lluny de l’arbre del dibuix. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Col·loca els adhesius per situar quins elements estan a prop i quin element està lluny de l’arbre del dibuix. Ho fa correctament amb algun dubte o ratlla. Col·loca els adhesius per situar quins elements estan a prop i quin element està lluny de l’arbre del dibuix. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Adquirir intuïtivament el concepte de quantitat. • Relacionar el nombre 0 amb l’absència d’elements. Compta el nombre de nens que hi ha en cadascuna de les tres imatges proposades i si no n’hi ha cap. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Compta el nombre de nens que hi ha en cadascuna de les tres imatges proposades i si no n’hi ha cap. Ho fa correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o ratlla. Compta el nombre de nens que hi ha en cadascuna de les tres imatges proposades i si no n’hi ha cap. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Comptar fins a nou objectes o elements dibuixats. Compta els elements de cada grup i n’escriu el nombre corresponent. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Compta els elements de cada grup i n’escriu el nombre corresponent. Ho fa correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o ratlla. Compta els elements de cada grup i n’escriu el nombre corresponent. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Reconèixer la grafia dels nombres del 0 al 9. Fan un dictat de nombres del 2 al 9. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Fan un dictat de nombres del 2 al 9. Ho fa correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o ratlla. Fan un dictat de nombres del 2 al 9. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. • Escriure en xifres els nombres del 0 al 9. Completa les dues sèries que se li proposen amb nombres del 0 al 9. Ho fa correctament en la meitat dels casos o amb dubtes o ratlles. Completa les dues sèries que se li proposen amb nombres del 0 al 9. Ho fa correctament en la majoria dels casos o amb algun dubte o ratlla. Completa les dues sèries que se li proposen amb nombres del 0 al 9. Ho fa correctament sense dubtes ni ratlles. TOTAL