La revolució russa i l'estalinisme

1. TEMA 6.- LA REVOLUCIÓTEMA 6.- LA REVOLUCIÓ
RUSSA I L’URSS (1917-1953).RUSSA I L’URSS (1917-1953).
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat

2. TEMA 6.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA ITEMA 6.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I
L’URSS (1917-53).L’URSS (1917-53).
 1.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS 19141.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS 1914
 2.- LA REVOLUCIÓ DE 19172.- LA REVOLUCIÓ DE 1917
 3.- LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA3.- LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA
(1918-1921)(1918-1921)
 4.- L'ÈPOCA DE LA NEP (1921-1928)4.- L'ÈPOCA DE LA NEP (1921-1928)
 5.- L'ESTALINISME. (1928-1953)5.- L'ESTALINISME. (1928-1953)

3. 1.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS A 1914 .1.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS A 1914 .
 1.1.-Economia i societat fins a 19141.1.-Economia i societat fins a 1914
 1.2.-Les forces polítiques.1.2.-Les forces polítiques.
 1.3.-L’assaig revolucionari de 19051.3.-L’assaig revolucionari de 1905

4. 1.1.- Economia i societat fins a 19141.1.- Economia i societat fins a 1914
Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es
dedica a ella i no es produeix suficient → misèria i fam.
Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra,
mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies (→ descontent)
Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i
centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre (→ descontent)
La Iª Guerra Mundial demostrarà les contradiccions existents
al si de la societat russa
Pervivència de l’absolutisme monàrquic fins 1905, l’autocràcia tsarista.
Cap a 1914, els poders del tsar estaven casi intactes.

5. DEMOGRÀFICAMENT: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural:
el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no dona per a tots

6. L’abolició de la servitud, (1861) decretada pel tsar Alexandre II, establia:
La igualtat jurídica del camperolat i la dedicació a qualsevol activitat econòmica
Però havia de pagar una indemnització a la noblesa i també si volia accedir a la propietat.
L’eixida de la comunitat rural i l’accés a la propietat són molt lents.
El ministre Stolipin, després de 1905, suspengué el pagament del rescat o indemnització i
Afavorí l’emigració a les ciutats i la compra de terres. Apareixen els kulaks o llauradors
Que especulen amb el producte i contracten mà d’obra. En les regions del Don i el Volga,
La misèria i les revoltes són intermitents

7. “El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del
control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capital
estranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època”
TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.

8. La industrialització.
Donada la feblesa de la burgesia russa, la industrialització es realitza amb aportacions
De capital estranger: primer alemany i després francés, i britànic
Es conformen grans concentracions industrials (gegantisme) en ciutats com:
Sant Petersburg, Moscou, Bakú. Ací les classes treballadores representen el 40% població
Destaquen el tèxtil, el ferro, l’acer i el carbó
A la vegada es construeix el ferrocarril (Transiberià)
Els treballadors pateixen unes condicions miserables: baixos sous, cap dret social (vaga,
Dret d’associació) i jornades laborals de 12 i 13 hores

9. Societat
fortament polaritzada
Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia
Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot
i el nou proletariat industrial de les grans ciutats (80% analfabets)
Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entre
rics i pobres → dificultats per modernitzar el país
Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres
Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes
La societat

10. La dinastia Romanov governava Rússia des de feia tres segles

11. Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa amb
l’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta
Molta corrupció política i a l’administració
Absència total de drets i llibertats individuals
Pèssima política exterior
del tsar Nicolau II
Derrotes contra Japó (1904-05) Revolució 1905
L’autocràcia tsarista
No hi ha cap institució que compense el poder del tsar (fins 1905)

12. “Benvolgut germà:
Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a
l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...)
Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secrets
augmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminals
de dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura,
amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan
freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més.
A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble.
En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major.
El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els quals
està fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies a
aquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igual
que el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern.
L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de
l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràcies
a la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia
lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que
abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de tota
classe d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).”
LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902).

13. L’autocràcia tsarista

14. 1.2.- Les forces polítiques opositores al tsarisme1.2.- Les forces polítiques opositores al tsarisme
OPOSICIÓ POLÍTICA
Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació
Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra
Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una
societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres
Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes,
partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial
Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa
que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista
Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista,
sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia
Marov
Kropotkin
Plejanov
Milyukov
Kerenski

17. El pensament de Lenin
Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de
portar a la revolució socialista
Concepció del
moviment
revolucionari
La revolució l’ha de dirigir una organització
sòlida, vanguàrda del proletariat. El Partit
bolxevic
Idea de l’Estat
L’ha de controlar un partit únic que
estableix la dictadura del proletariat
Resultat el règim soviètic (URSS)
El qual haurà d’estendre la revolució a
altres països. (III Internacional)

18. 1.3.- La Revolució de 19051.3.- La Revolució de 1905
Societat
polaritzada +
Derrotes russes en la guerra
contra Japó (1904-05) +
Dificultats econòmiques
derivades de la guerra
= PROTESTES
Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials
Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts
Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país
Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917
El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà
poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.

19. Petricions dels
Obrers al
Tsar. Diumenge
de sang.
Gener 1905

20. Repressió del diumenge de sang.

21. 1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i les
llibertats de consciència, de reunió i d’associació.
2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que
han estat privades fins ara del dret de vot.
3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen-
tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la
Nostra administració.
Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.
El manifest d’Octubre de 1905 del tsar Nicolau II

22. 2.- LA REVOLUCIÓ DE 19172.- LA REVOLUCIÓ DE 1917

23. 2.1.- La primera guerra mundial i les seues2.1.- La primera guerra mundial i les seues
conseqüènciesconseqüències
CAUSES
Contradicció entre l'estructura política absolutista i els greus problemes socials
L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905
L’entrada en la Iª G.M.
Derrotes militars
Gran quantitat de morts
Fam, misèria, fred i morts
La població reclama al tsar
que abandone la guerra
Vaga general dels soviets d’obrers de
Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer)
Les vagues i protestes
s’estenen per tot el país
Els soldats recol-
zen les protestes
El tsar
abdica
Es forma un govern provisional liberal presidit per Lvov i recolzat per liberals, menxevics i esserites,
prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa)
El nou govern es nega a abandonar la guerra i a
donar la terra als camperols i les indústries als
obrers, com demanaven els soviets
Divisió
El govern té el poder
Els soviets tenen la força

24. Rasputin i
la família
reial
Malestar social davant la guerra: inflació, vagues..

25. Evolució dels preusEvolució dels preus
articlearticle
Preu abans
de la guerra
Preu abans
de la guerra
Preu l’abril
del 1917
Preu l’abril
del 1917
Calçat (un parell) De 5 a 8 rubles 40 rubles
Carn (una lliura) De 10 a 12 copecs De 60 a 70 copecs
Farina de sègol (un sac) 6,5 rubles 40 rubles
Farina de blat (16 kg) 2,5 rubles 16 rubles
Patates (un sac) 1 ruble 7 rubles
Salari mitjà mensual De 45 a 55 rubles De 90 a 111 rubles
1 ruble = 100 copecs
1
1 lliura = 400gr
Malestar social davant la guerra: inflació...

26. “Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la més
mínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situació
econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salaris
en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen
les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que
originen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els
excessos més salvatges”
Informe policial de gener del 1917.
Malestar social davant la guerra:protestes..

27. Malestar social davant la guerra: protestes a l’exèrcit..

28. La resposta del tsar davant les primeres
protestes de
Febrer de 1917

29. 2.2.- La Revolució de Febrer2.2.- La Revolució de Febrer
de 1917de 1917
Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917
Abdicació de Nicolau II
Govern provisional de la RepúblicaGovern provisional de la República
El poder passa a la Duma
Rússia és una república democràtica burgesa
Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes
No atura la guerra ni la misèria
Manifestacions i vagues
Revolta militar
Manifestacions i vagues
Revolta militar
Provoquen
Es crea un
Amb el príncep Luov
Luov deixarà pas a Kerenski (SR)
Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets

30. “Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta,
la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el Partit
Socialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que per
a salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviar
l’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpte
I als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cor
destrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.”
Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.

31. 2.3.-De Febrer a Octubre de 1917.2.3.-De Febrer a Octubre de 1917.
Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la
propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets
Protestes per
tot el país
Luow dimiteix i és substituït
per l’esserita Kerenski
Partidari de fer més reformes, però sense revolució
S’enfronta amb els soviets i els bolxevics
Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions
Intent de colp d’estat del
general Kornilov (agost)
Kerenski necessita l’ajuda dels
soviets per a frenar el colp d’estat
Es demostra la feblesa del govern
i el poder dels soviets
Els bolxevics aproven dur a terme la revolució
de manera immediata (10 d’octubre)
Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran

32. Declaració del govern provisional, Març 1917

33. Lenin torna i publica
les Tesis d’Abril

34. Lenin, ammistia
(torna de l’exili)
publicarà les Tesis d’Abril
- Pau immediata
- Terra per als camperols
- Fàbriques sota control obrer
- Poder als soviets
- Rebuig al govern provisional
- Col·laboració entre obrers i camperols
Pau, pa i terres
Tot el poder per als soviets

35. Bolxevics, cada cop més forts
aprofiten el caos
- Guerra
- Fam
- Revoltes pageses
- Vagues
- Desercions massives
- Revolta del general Kornilov
Lenin intentarà el juliol arribar al poder
Fracassarà i marxarà a l’exili
aprofiten el caos
- Guerra
- Fam
- Revoltes pageses
- Vagues
- Desercions massives
- Revolta del general Kornilov
Ara bé
el govern provisional és molt impopular
cada cop té menys recolzament

36. “Poble rus:
La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima.
Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baix
la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja un
desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.
Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre
Senyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.
Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de
la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea
Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”
Proclama del general Kornilov (agost del 1917).
El General
Kornilov
Proclama del General Kornilov. Colp d’Agost

37. “El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada
equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot
internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial
de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).
Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat
mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple
audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per
atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna
d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució
russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

38. LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1917.LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1917.
 Les jornades revolucionàriesLes jornades revolucionàries..
 Les primeres mesures revolucionàriesLes primeres mesures revolucionàries..

39. Els soviets controlen l’ordre públic
Sota la influència del partit bolxevic (Lenin)
Comitè Militar
Revolucionari (Trotski)
La Revolució d’OctubreLa Revolució d’Octubre
Octubre
9, Lenin arriba a Sant Petersburg
10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada
16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski)
24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smolni seu Soviet de Sant Petersbug i
del Comitè Central Bolxevic
25, dia del Segon Congrés dels Soviets
Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional)
Èxit, revolta arreu del país

40. Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern
de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder
El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de
l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX

42. Les repercusions arreu del mónLes repercusions arreu del món

43. Declaració del Congrés dels Soviets després de la presa del poderDeclaració del Congrés dels Soviets després de la presa del poder

45. Les primeres mesures revolucionàriesLes primeres mesures revolucionàries..
Primeres
mesures
Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols
Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions
Nacionalització de la banca
Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble
Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia
Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials

47. Decrets d’OctubreDecrets d’Octubre
Decret sobre la Pau.
Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918)
Decret sobre la Terra.
Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris
(la terra però, és propietat de l’Estat)
Decret sobre els deutes de l’Estat.
No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern
provisional.
Decret sobre les nacionalitats.
Es proclama el dret a l’autodeterminació.
Decrets econòmics.
Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del
comerç exterior i de la banca.

48. Les eleccions de novembre
les guanyen els eserites
Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent en
la primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic
Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme
a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot,
superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres

49. 3.-3.- La guerra civil i el comunisme de guerraLa guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-21): la guerra civil(1918-21): la guerra civil..
CAUSES
Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,...
Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk
Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi
revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.
El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major
unió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita
La guerra
suposa:
Persecució de l’oposició política (tribunals especials)
El comunisme de guerra com a política econòmica

50. L’evolució de la
Guerra civil

52. 3.-3.- La guerra civil i el comunisme de guerraLa guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-21) : el comunisme de guerra(1918-21) : el comunisme de guerra..
És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar
MESURES
Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers
Nacionalització del comerç i la banca
Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part
de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat
Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència
Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,
mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...
Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra),
pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent
Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt)
Lenin canvia la política econòmica en acabar la
guerra (1921) → comença la NEP

53. Conseqüències
Guerra civil i del
Comunisme de guerra

54. Peticions
dels mariners
Revoltats

55. La IIIa Internacional.La IIIa Internacional.
Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista per reunir tots els partits
comunistes del món i amb una revolució mundial com a objectiu
La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,...

59. 4.- L’època de la NEP (1921-1924)
OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el
creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa
MESURES
ECONÒMIQUES
Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost
únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat
privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)
Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dona
llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris
Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,
la banca i els transports
Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència

60. “Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era
una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del
proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi
interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà.
Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.”
V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).

61. L`època de la NEP
VALORACIÓ
Positiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial
Negativa: pugen els preus i els guanys privats → diferències de riquesa
Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada)
ALTRES
MESURES
Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que
instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern
Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposen
i es prohibeix la religió als menors de 18 anys
Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig)
Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista
Nicolai Bujarin,
teòric oficial del partit

63. El gran debat (1924-28)El gran debat (1924-28)
Mort de Lenin
(1924)
Enterrament de Lenin
Lluita
successòria
El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el
poder transitori i desplacen a Trotski
En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski, acusant-lo de contrarevolucionari),
es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada
5.- L’estalinisme (1928-1953)5.- L’estalinisme (1928-1953)

65. Creo que el factor fundamental en la cuestión de la estabilidad lo constituyen
miembros del Comité Central tales como Stalin y Trotski. Las relaciones que
existen entre ellos son, en mi opinión, las que en buena parte podrían causar
esta división y para evitarla creo que deberíamos aumentar hasta 50 ó 100 los
miembros del Comité Central. El camarada Stalin, al convertirse en
secretario general, ha concentrado en sus manos un enorme poder, y yo
no estoy seguro de que sepa usar siempre ese poder con la cautela
necesaria. […] Stalin es demasiado rudo, y ese defecto que se puede
tolerar en nuestras relaciones como comunistas, es inaceptable en un
secretario general. Por lo tanto, propongo a los camaradas que traten de
hallar la manera de sacar a Stalin de este cargo y sustituirlo por otro que sea
superior a Stalin en todos los aspectos, es decir, más paciente, más leal, más
cortés, más atento a los camaradas, menos caprichoso, etc.
LENIN, Carta al Congreso de los Sóviets, 1922
El testament de Lenin

66. El socialisme realEl socialisme real
 El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza perEl govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per
un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS enun fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en
una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intentuna superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent
d’oposició al seu poder.d’oposició al seu poder.
 5.2.-5.2.- La planificació i col·lectivització de l’economiaLa planificació i col·lectivització de l’economia..
 5.3.-5.3.- El terror estalinista dels anys trentaEl terror estalinista dels anys trenta..
..

67. 5.2.-5.2.- Política econòmica:Política econòmica: col·lectivisme ii
planificacióplanificació..
Fi de la NEP i aplicació
del comunisme econòmic
Col·lectivització del camp
Propietat estatal de la indústria i el comerç
Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals
Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força
en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat
Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts
impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport.
Planificació completa de l’economia
amb plans quinquennals (Gosplan)
1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions
2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports
3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics
Valoració: creixement econòmic
sense precedents: l’URSS es
converteix en una gran potència
industrialitzada en deu anys
Desequilibris entre indústria pessada i de béns de consum (molt pobra) i sobretot entre
el camp i la ciutat. Alts costos humans (morts, fam) i econòmics.

68. Les col.lectivitzacionsLes col.lectivitzacions
Planificació
1928, plans quinquennals1928, plans quinquennals
Estructura econòmicaEstructura econòmica
Planificació imperativa (5 anys)
Rebuig a l’autogestió obrera
Autarquia
El sector agrari finançava l’industrial
Indústria pesant
Es basa en
enfortir economia soviètica
autosuficiència
impuls militar
Eliminació del NEP, substituïda per
Planificació
Col·lectivització
Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic
massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant,
poca indústria d’ús i consum

70. Al camp, creació dels
sovkhoz i kolkhoz
Col·lectivització
La indústria s’ha de basar
en una agricultura moderna, més
productiva i controlada per l’Estat
Kolkhozos
cooperatives col·lectives
entre 120 i 150 famílies
Kolkhozos
cooperatives col·lectives
entre 120 i 150 famílies
Sovkhozos
granges estatals
producció especialitzada o investigació
Sovkhozos
granges estatals
producció especialitzada o investigació
Col·lectivització comportà problemes
- Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam
- Oposició dels Kulaks (duríssima repressió)
Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica

72. Evolució de la renda nacional a la URSS 1928-1940 (1928=100)
0
100
200
300
400
500
600
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Anys
Índex
Serie1
ResultatsResultats

73. ResultatsResultats

74. ResultatsResultats

76. Stalin decidió en 1928 la «liquidación del kulak» como clase y la colectivización de los
campesinos pobres y medios. Los kulaks se resistieron y se entabló una lucha feroz.
Durante este invierno de 1929-1930, la sexta parte del mundo conoció una verdadera
guerra civil. Centenares de millares de familias fueron desposeídas de sus bienes y
desterradas al norte. En los pueblos, los que permanecían se adherían en masa a los
koljoses, pero antes sacrificaban sus animales en lugar de cederlos a las granjas
colectivas. [...] no se inscribían en los koljoses sino [...] forzados bajo una formidable
presión económica y administrativa. Allá donde se producía una vacilación, se enviaba
a la tropa, junto a agitadores. Hubo centenares de pequeñas revueltas, mucho más
graves en el Cáucaso y Siberia. [...] Más del 60 % de las familias campesinas están hoy
día agrupadas en koljoses; en las regiones más productivas no quedan, por decirlo así,
explotaciones individuales. Estos koljoses son abrumadoramente artels, es decir,
asociaciones solo de los medios de producción: tierra, útiles, animales de labor, mano
de obra, son puestos en común, conservando cada familia su casa y su cercado.
G. LUCIANI, Six ans à Moscou, 1937
Els costos de la col.lectivitzacióEls costos de la col.lectivització

77. 5.3.- L’estalinisme.5.3.- L’estalinisme.
Stalin té cada vegada més poder i, en els anys trenta, elimina a tota l’oposició política del propi partit
El terror estalinista i les “purgues”: judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells que
s’oposen a Stalin (tortures prèvies) i s’els elimina físicament o políticament
Processos de Moscou (1936-38): s’elimina tant als opositors d’esquerres (trotskistes)
com als conservadors (Zinoniev, Kamenev, Bujarin,...).

78. L’estalinismeL’estalinisme
Dictadura personal:Dictadura personal:
*guia infalible cap el socialisme*guia infalible cap el socialisme
*control del partit*control del partit
*gran aparell propaganda: difusió*gran aparell propaganda: difusió
d’una ideologia esquemàtica, eld’una ideologia esquemàtica, el
marxisme-leninismemarxisme-leninisme
*culte a la personalitat*culte a la personalitat
*terror d’Estat (dins i fora del partit)*terror d’Estat (dins i fora del partit)

79. Què hi ha en comú entre Lenin iQuè hi ha en comú entre Lenin i
StalinStalin
*Partit únic fortament centralitzat*Partit únic fortament centralitzat
*No es permet cap discrepància fora del*No es permet cap discrepància fora del
partit (repressió i mètodes repressius)partit (repressió i mètodes repressius)
*Dictadura del proletariat, com un sistema*Dictadura del proletariat, com un sistema
de partit únic, el bolxevic que controla elsde partit únic, el bolxevic que controla els
soviets.soviets.

80. • *Debat intern
• *Però es castiga la
disidència
• *Política econòmica,
diferent (NEP)
• *Internacionalisme
proletari
• El Partit sotmés al líder.
• Cap discrepància
• Culte al líder
• Col.lectivitzacions i
industrialització
forçades
• Repressió dins del partit
• Nacionalisme eslavista,
repressió a les
nacionalitats no russes.
Lenin Stalin
Diferències

81. Las depuraciones y “purgas” estalinistasLas depuraciones y “purgas” estalinistas
““Ni al instante, ni durante dos años y medioNi al instante, ni durante dos años y medio
de prisión, ni cuando se me envió luegode prisión, ni cuando se me envió luego
deportado a un campo (donde he pasado 17deportado a un campo (donde he pasado 17
años), había acusado entonces a Stalin (...).años), había acusado entonces a Stalin (...).
Apreciaba a Stalin, sabía que él habíaApreciaba a Stalin, sabía que él había
poseído grandes méritos antes de 1934, y loposeído grandes méritos antes de 1934, y lo
defendía.defendía.
Camaradas, heme aquí de vuelta,Camaradas, heme aquí de vuelta,
enteramente rehabilitado. Era el momentoenteramente rehabilitado. Era el momento
justo en el que se desarrollaba el XXjusto en el que se desarrollaba el XX
Congreso del Partido. Fue aquí donde supe,Congreso del Partido. Fue aquí donde supe,
por primera vez, la cruel verdad sobre Stalin.por primera vez, la cruel verdad sobre Stalin.
El gran mal causado por Stalin no estabaEl gran mal causado por Stalin no estaba
solamente en el hecho de que muchos desolamente en el hecho de que muchos de
nuestros mejores (miembros) hubiesennuestros mejores (miembros) hubiesen
desaparecido, sino en que reinaba ladesaparecido, sino en que reinaba la
arbitrariedad, en que se fusilaba sin juicio, enarbitrariedad, en que se fusilaba sin juicio, en
que los inocentes eran arrojados a la prisión.que los inocentes eran arrojados a la prisión.
Toda la atmósfera creada entonces en elToda la atmósfera creada entonces en el
Partido era contraria al espíritu de Lenin, eraPartido era contraria al espíritu de Lenin, era
su disonancia”.su disonancia”.
Testimonio de un prisionero. XX Congreso delTestimonio de un prisionero. XX Congreso del
PC de la URSS.PC de la URSS.
EnEn Cahiers du comunisme,Cahiers du comunisme, 1 diciembre de1 diciembre de
1961.1961.

83. Els camps de treball (gulags)Els camps de treball (gulags)

84. Un partido únicoUn partido único
““La conquista y el mantenimiento de la dictadura delLa conquista y el mantenimiento de la dictadura del
proletariado son imposibles sin un partido fuerte por suproletariado son imposibles sin un partido fuerte por su
cohesión y su férrea disciplina. Pero la férrea disciplinacohesión y su férrea disciplina. Pero la férrea disciplina
dentro del Partido es inconcebible sin la unidad dedentro del Partido es inconcebible sin la unidad de
voluntad, sin la unidad de acción completa y absolutavoluntad, sin la unidad de acción completa y absoluta
de todos sus miembros.de todos sus miembros.
De aquí se desprende que la existencia de faccionesDe aquí se desprende que la existencia de facciones
es incompatible con la unidad del Partido y con sues incompatible con la unidad del Partido y con su
férrea disciplina (...). Huelga demostrar que laférrea disciplina (...). Huelga demostrar que la
existencia de facciones conduce a la existencia deexistencia de facciones conduce a la existencia de
diversos centros y que la existencia de diversosdiversos centros y que la existencia de diversos
centros significa la ausencia de un centro generalcentros significa la ausencia de un centro general
dentro del Partido, el quebrantamiento de la unidad dedentro del Partido, el quebrantamiento de la unidad de
voluntad, el debilitamiento y la descomposición de lavoluntad, el debilitamiento y la descomposición de la
dictadura. Naturalmente, los partidos de la Segundadictadura. Naturalmente, los partidos de la Segunda
Internacional, que luchan contra la dictadura delInternacional, que luchan contra la dictadura del
proletariado y no quieren llevar a los proletarios alproletariado y no quieren llevar a los proletarios al
poder, pueden permitirse ese liberalismo que suponepoder, pueden permitirse ese liberalismo que supone
la existencia de facciones (...). Pero los partidos de lala existencia de facciones (...). Pero los partidos de la
Internacional Comunista, que basan todos su trabajoInternacional Comunista, que basan todos su trabajo
en la tarea de la conquista de la dictadura delen la tarea de la conquista de la dictadura del
proletariado y de su consolidación, no pueden admitirproletariado y de su consolidación, no pueden admitir
ni el liberalismo ni la libertad de existencia deni el liberalismo ni la libertad de existencia de
facciones. El Partido es la unidad de voluntad, quefacciones. El Partido es la unidad de voluntad, que
excluye todo fraccionamiento y toda división deexcluye todo fraccionamiento y toda división de
poderes dentro del Partido”.poderes dentro del Partido”.
Stalin, J.:Stalin, J.: Los fundamentos del leninismo.Los fundamentos del leninismo. 1924.1924.
EnEn Cahiers du comunisme,Cahiers du comunisme, 1 diciembre de 19611 diciembre de 1961

85. El culte al líderEl culte al líder

88. Trotski (encerclat), junt a Lenin i desprésTrotski (encerclat), junt a Lenin i després
segons lasegons la
propaganda estalinistapropaganda estalinista

90. Els gulagsEls gulags

91. Les institucions soviètiquesLes institucions soviètiques