Presentació de la pintura espanyola al barroc, principals trets, pintors ...

2. Incís
Barroc hispànic. Se dona en Espanya,
Portugal i les colònies d`Amèrica . És
eclesiàstic, naturalista, efectista, teatral i
molt simbólic, busca l`efectisme en
general i rau en ell tota la ideologia del
barroc catòlic.

3. Recordem el contex!!!! Segle d’or a
Espanya
 L`organització social i econòmica del país no afavoria ni l`art ni tampoc els escriptors.
 El clima era propici per a la producció artística i literària, però relativament, perquè un
autor com Cervantes comprovà amargament les dificultats per aconseguir ingressos
regulars. El més normal, era aconseguir la protecció d`un mecenes, perquè el preu d`El
Quijote equivalia al doble del jornal d`un peò i el percentatge d`analfabets rondava el 70%
en la ciutat i el 90%al camp (segurament era major al camp). Segurament, també el clima
repressiu també va influir negativament: el control de la Inquisició que va perseguir a
humanistes i prohibí la importació de llibres de l`estranger, llevat de la catòlica Itàlia. De
tota manera, continuaren circulant llibres i escrits molt crítics amb el poder.

 Per tant, en un panorama social desolador, sorgeix una generació d`escriptors i artistes
extraordinàris: Quevedo; Lope de Vega; Gòngora, Calderòn de la Barca; Pintors com ara
Velàzquez, Ribera, Murillo, etc.

 Entre els gèneres literaris destaquen la novel.la picaresca, com ara El Buscón, Guzmàn de
Alfarache, de Mateo Alemàn que demostren el pessimisme i la maldat de la naturalesa
humana a través de malifetes diverses. En la poesia, el gust recargolat i ornamental de
Góngora i en la crítica política i social, Quevedo; en el teatre, Lope de Vega, amb drames
històrics que destaquen l`orgull malferit (Fuenteovejuna¨), etc.

 En definitiva, l`art espanyol beu dels clàssics, però tambe de la misèria i de la grandesa del
poble i dels reis. Concloent, l`art barroc espanyol es troba determinat per l`Església
catòlica, que encarrega construccions i obres pictòriques i escultòriques i la monarquia
absoluta, on destaca Velàzquez com a pintor al servei del rei

4. Característiques de la pintura barroca espanyola
 Absència dels trets del període renaixentista, especialment
Itàlia, (l`heroisme, el colossalisme). Predomina un
naturalisme equilibrat amb composicions senzilles.
 Hegemonia de la temàtica religiosa, insistint en l`expressió
ascètica o mística (èxtasi davant aparicions, conversions i
mirades cap el cel).També tenebrisme i l`atenció especial
que rep la llum.
 Velàzquez incorporarà el tema pagà i mitològic, però tindrà
pocs o cap seguidors (segurament per l`impacte de la
Inquisició). També abunden els bodegons, que a diferència
de Flandes són més estàtics i els continguts incorporen
algun element sobre el pas del temps, com ara calaveres,
rellotges, passions terrenals, etc.
 Absència total i absoluta de sensualitat.
 Gran nombre d` escoles regionals: madrilenya, valenciana,
sevillana, etc.

5. L’ESCOLA DE
VALÈNCIA
Ribera (1592-
1652)
L’ESCOLA
ANDALUSA
Zurbaràn
Murillo i Juan Valdés Leal
L’ESCOLA
MADRILENYA
Velàzquez(1599
-1660)

6. L’ESCOLA DE VALÈNCIA !!
 Seguidor de Caravaggio i de la pintura veneciana, destaca pel tenebrisme i
el naturalisme, però amb una riquesa cromàtica superior a la del mestre
italià i una tècnica espessa, amb un ús abundant de pasta que cerca les
qualitats de les coses.
 Els últims anys, a més, anà suavitzant el brusc clarobscur de les obres dels
primers: EL Martiri de Sant Felip o Apol.lo i Màrsies.
 Gran part de la producció és de tema religiós, quadres on predominen escenes
tractades amb un gran realisme i dominades per la diagonal dramàtica als cossos.
 Tema mitològic també present però el tracta amb gran realisme a diferència de la
pintura clàssica.
Ribera, estudià el cos humà, incorporant visions deformes, grotesques de rodamons(gent
que va de poble en poble captant o venent) gent marginal als qual desitja dignificar i
que solen representar-se a mida natural des d`un punt de vista molt baix que
ressalta de forma monumental la seua figura sobre un cel blau. També s`ha de
destacar que el seu estil és la representació de la ruïna del cos humà: personatges
molt prims en sants i penitents, pell envellida, etc.

7. Crueltat
Dramatisme
Diagonals
Profunditat i volum
Expressivitat , escorç forçats
Cos molt prim i
la pell sembla real

8. La barbuda dels AbruzzosLa barbuda dels Abruzzos
 Mans, i vestimenta mostren una gran
naturalitat.
 La il·luminació és detallada i infereix
per a donar més tensió a diverses
zones.
 Utilització clarobscurs.
 El focus de llum il·lumina la zona del
cap del nen, i des d'aquí el pit del que
mama i el braç dret de la mare amb el
qual ho subjecta, deixant en
penombra la resta de l'obra.
 l'atenció aquest pit que sembla sortir
gairebé del centre del tòrax, la qual
cosa reforça la sensació de que no es
tracta d'una dona amb barba sinó d'un
home amb un pit doncs el seu rostre
és absolutament viril.
 El marit, ficat a la zona d'ombra
mostra un aspecte seriós, resignat i
cansat.

9. L’ESCOLA ANDALUSA !!
Zurbaràn (1598-1664), Pintor de la vida monàstica l’anomenat
“PINTOR DE FRARES”
- Simplicitat
- Monumentalitat
- Senzillesa
- Domina els jocs de llum, accentuats, sovint pels blancs dels hàbits
dels frares.
 En les obres religioses, d`altra banda, l`expressivitat dels rostres,
els plecs de la roba i l`harmonia del color fan que els seus
quadres religiosos MÉS VALORATS.
 Mostra una gran capacitat per pintar allò que veu, donant
corporeïtat als objectes i captant les qualitats tàctils dels obejctes
(vellut, bordats)

10. Blancs dels hàbits dels frares
Solen ser actes
de caritat ,
humiltat
Simplicitat res de teatralitat ni exhuberància,
és un sentit religiós humanitzat i comprensible
La textura de la
tela sembla real
Aparició de Sant Pere a
Sant Pere Nolasc

11. Sant Hug al refectori dels
cartoixos
Quadre dins de quadre
Blanc, varies tonalitats
Personalitats reals
Línia forma de L
Però apareixen
també línies rectes
Lum clara i brillant distribuida
per tota la composicióBodegons o natura morta

12.  L`apropament de la religió a la vida quotidiana.
 Misticisme dolç i familiar simbolitzat en uns temes commovedors i pietosos.
 És un pintor que domina el color, la forma i la llum.
 Es va interessar pel naturalisme, però va intentar fer-ho de manera amable,
dolç, fins i tot quan representava temes de certa cruesa.
 L'estudi de la llum.
 La seva pintura és de gran qualitat tècnica, amb domini del colorit càlid i
una pinzellada solta.

 És una pintura amable, omplede gràcia i tendresa.
 Obra sobretot religiosa, però també va ser pintor de nens,captaires (persona
que viu de captar almoina) de carrer, o representacions infantils.

13. Nens menjant raïm i meló (1660)
Oli sobre llenç
Dos nens que per la rapidesa que mengen
podem deduir que ho han furtat.
Predomini de colors obscurs (marrons)
Però amb gran lluminositat
i ens recorda a la pintura veneciana.
Comença la tècnica de “ L’esfumato”
el contorn desapareix…
Naturalisme roba, peus dels nens..
Llum tenebrista

14. La sagrada família de
l’ocellet
Dones a la finestra
Oli sobre llenç
Rostre més gentil femení
Pinzellada més solta
Escena familiar
dins d’unacasa sevillana
Segle XVII
Focus de llum exterior
TENEBRISME

15. Juan Valdés Leal
 És com el negatiu de Murillo. Les seues obres reflecteixen la seua
preocupació per la mort i el més enllà. In ictu oculi( EN UN
ABRIR Y CERRAR DE OJOS)
La vida humana simbolitza la vela ,
La calavera és la mort que arriba
i apaga la vida.
Objectes plaer i vanitats de l’home
Arc de mig punt i esquema triangular
Penombra , tenebrisme

16. L’ESCOLA MADRILENYA!!
Velàzquez (1599-1660)
- Llibertat temàtica no tant de tema religiós.
- Penetra amb profunditat amb la psicologia del personatge.
DISTINGIM 2 ETAPES
LA SEVILLANA FINS 1621 LA ETAPA MADRILENYA
1623

17. Etapa sevillana
 La seua evolució artística s`inicia ací, amb els anys
sevillans, impregnats del naturalisme tenebrista de
Caravaggio. Les obres de l`etapa sevillana: El aguador de
Sevilla, Vella fregint ous i L`adoració dels Reis Mags, son
mostres d`aquesta etapa. El aguador es considerada com
la més representativa i es caracteritza pel realisme, el
clarobscurisme i la singularització dels objectes que amb la
llum assoleixen més volum, especilament la gerra del
primer plà.
 En totes aquestes obres de primer plà empra una tècnica
basada en l`ús d`una pasta densa i espessa. El dibuix es
detallat, ben definit i acabat. En relació als colors,
predominen els marrons, terrosos, ocres, junt als verds
profunds i rotjos càlids .

18. El aguador de Sevilla, Vella fregint ous i
L`adoració dels Reis Mags.
 Realisme, el clarobscurisme, objectes + volum amb llum.
 Pasta densa i espessa. El dibuix es detallat, ben definit i acabat. En relació als colors,
predominen els marrons, terrosos, ocres, junt als verds profunds i rotjos càlids
 Prespectiva aerea, profunditat, Bodegos( natura morta), tenebrista, objectes
reflexen el seua material.

19. ETAPA MADRILENYA
 Però a Sevilla, la clientela és molt pobra: bàsicament eclesiàstica i aviat
passarà a Madrid, on gràcies al suport del seu sogre i a les recomancions
de diversos amics nobles, entre els quals destaca el Comte-Duc
d`Olivares, s`introduirà a la Cort i el 1623 farà un primer retrat del rei
Felip IV, que agradà molt el monarca i la Cort. L`amistat i l`entesa amb
Olivares, permetrà que siga nomenat primer pintor reial.
 Moment que pintarà els principals membres de la Cort, però sobretot la
Família Reial, però també farà incursions en temes històrics, mitològics,
entrarà en contacte amb altres artistes, Rubens, viatjarà a Itàlia, on va
conéixer la pintura veneciana i es desentendrà, cuasi definitivament, dels
temes religiosos.
 Els retrats del rei i de personatges de la Cort destaquen per les senzilles
composicions, el realisme, l`escassa preocupació pel fons i l`estatisme
dels personatges. Són retrats de cos sencer, de bust, de ¾, i més tard,
eqüestres.

20. Els borratxos i La farga de Vulcà
Se poden distingir diferents parts: la de
l`esquerra, d`inspiració caravaggiesca, amb
Baco com a Déu del vi, al centre, acompanyat, a
la seua dreta per un jove mig despullat i un
tercer d`asquenes. A l`esquerra de Baco,
apareixen 6 personatges populars que alaben al
Deu sota els efectes del vi.
La farga de Vulcà (1630), permet comprovar
la intensa evolució del seu art, cap a una major
lluminositat, una composició més dinàmica i
expressivitat dels personatges. Ací, el déu ferrer
i els seus ajudants fan una pausa en el treball a
la farga per escoltar Apol.lo, que els dona la
notícia de la infidelitat de Venus; però el tema
mitològic és ací molt més a prop de l`escena
quotidiana que de la idealització tradicional que
rebien els temes mitològics
Durant aquest període el dibuix es fa més solt,
les figures perden rigidesa , es presagia la
perspectiva àeria, i utilitza el gris, ocre i els
verds suaus

21. Coses que tenim en compte
Recordem que la perspectiva àeria fou avançada per Leonardo Da Vinci i és ara, en el
Barroc, quan es desenvolupa, especialment per Velàzquez.
La perspectiva àeria , per tant, tracta de reproduir més fidelment, tot un ambient, i en
això Velàzquez és tot un example.
Com a retratista del Papa, sens dubte, s`ha d`assenyalar com Velàzquez ha sabut
captar la mirada enèrgica, mostra d`un gran verisme.
Els darrers anys la pinzellada es fa,per tant, definitvament solta i ràpida, es
redueix la quantitat de pasta pictòrica i es cuiden l`ambientació i els detalls, però
sobretot, destacarà pel definitiu domini de la perspectiva àeria en les que són les
seues obres fonamentals, Las Meninas i Las Hilanderas/Les Filadores.

22. LAS MENINAS
Personatges
disposats frontalment
Espill fons
Reflecteix als reis
Pinzellada fluïda i vibrant
monocroma de blancs,
negres, grisos i ocres
Realisme,
prespectiva aerea fundida
amb prespectiva líneal

23. C’EST FINI