1. M.B. 1
SARCÒFAG DELS ESPOSOS DE
CERVETERI
Mercè Bigorra
Institut Moianès

2. M.B. 2
DOCUMENTACIÓ
• Títol:Sarcòfag dels esposos
• Autor: desconegut
• Cronologia: ~530 a.C. Estil:
Etrusc
• Tècnica: modelat
• Material: terracota
• Forma. Escultura exempta
• Tipologia: grup
• Cromatisme: policroma
• Dimensions:2,20 m llarg x
1,4im alt
• Localització original: necròpilis
de Cerveteri
• Localització actual: Museo
Nazionale di Villa Giulia, a
Roma

3. M.B. 3
Context històric
• Roma fundada segons la tradició l’any
753 a.C.i entre el 616 i 510 a. C. Va
estar sota la dominació dels reis
etruscs.
• Els etruscs ocupaven les terres entre el
mar Tirrè, els rius Arno i Tiber, fins a la
vall del Po, i fins al Laci i la Campània.
• El seu nom prové dels grecs Tyrrhenoi,
i del llatí etrusci donen nom a la regió
de la Toscana
• El s.VI a. C. Es considera el segle
d'esplendor de l’art i de la civilització
etrusca. També és a partir d’aquest
segle quan l’art etrusc rep més
influència de l’art grec arcaic.
• En els segles IV i III a.C. es van
sotmetra al poder de Roma
• Fou una cultura religiosa que donava
molta importància als ritus funeraris,
enterraven els morts en tombes
decorades amb pintures al fresc de
temes alegres de la vida dels difunts.
• Esculpiren sarcòfags amb les figures
dels difunts en posicions de repòs.

4. M.B. 4
Característiques de l’estil
• La cultura etrusca tenia un art refinat amb influències
gregues però amb molta aportació pròpia.
• L’art etrusc és eminentment de caràcter religiós, amb la
intenció d’obeir la voluntat dels déus per no caure en
desgràcia.
• Molta importància al culte als morts, que enterraven en
tombes, construïdes sota terra, de planta circular i a
l’exterior en forma de túmul, decorades amb temes
alegres per acompanyar els morts en una nova vida.
• Ús del retrat per representar a les persones; era el mitjà
per immortalitzar-les fent màscares de cera als difunts.
• Ús de la terra cuita com a material per a les seves
escultures.
• Gran habilitat tècnica en la fosa del bronze ex. (Quimera
d’Arezzo)

5. M.B. 5
• Grup escultòric, modelat en terracota, d’embalum rodó, per ser vist frontalment
• Es tracta d’un sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i
una dona, ajagudes sobre un llit,(Kline) recolzades en els colzes.
• La representació no pretén ser real, més aviat és esquemàtica, seguint els
convencionalismes de l’escultura grega arcaica.
• L’home és representat nu i descalç, representa un home fort i protector. La dona
vestida amb túnica grega Kitón, porta sabates punxegudes de la punta i un gorro al
cap.
• Els rostres geometritzats i hieràtics, amb els ulls ametllats, barbeta punxeguda, la
boca amb lleuger somriure arcaïtzant, els cabells amb trenes (ens recorden molt les
figures de la Grècia arcaica), però resulten menys estàtiques.
• La relació entre les figures expressa tendresa, però no hi ha intercanvi de mirades,
s’expressa amb els gestos de les mans
• Les postures de les figures són rígides, d’acord amb la llei de la frontalitat. Els trets
del cos s’han esquematitzat.
• Tenen gestos força expressius: l’home repenja el braç sobre de l’espatlla de la dona,
oferint-li alguna cosa que ella agafa.
• Les cames és la part del cos menys treballada.
Enumera les característiques formals; estructurals ( embalum rodó, unifacial,
multi facial); tècniques( talla, fosa…); materials (marbre, pedra, bronze,
fusta…)

6. M.B. 6
l’home nu
La dona
vestida
Sarcòfag a sobre del qual hi ha representades
dues figures, un home i una dona, ajagudes
sobre un llit, recolzades en els colzes
Ulls ametllats Lleuger
somriure
Cabells
amb
trenes
Kline
Les mirades no es creuen

7. M.B. 7
Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció
• Representen una parella de difunts reclinats sobre del
seu sarcòfag
• No hi ha interès de fer el seu retrat però si de
representar una actitud de vida quotidiana
• Actitud natural i afectuosa de dos esposos, escena plena
d’afectivitat i tendresa
• L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa. Les parts
del cos resulten poc naturals
• Adopten la postura de comensals en un banquet, en
referència al banquet funerari celebrat durant els rituals
funeraris.
• Els etruscs creien que els difunts seguien vivint en el seu
sepulcre, per això sempre representen els difunts en
actituds, de “vida”, tant en les figures dels sarcòfags com
en les pintures de les tombes

8. M.B. 8
Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció
• L’esposa situada en primer terme, demostra que la dona
etrusca no estava marginada de la vida social com
passava a les cultures grega i romana. La dona , en la
civilització etrusca podia participar activament en la vida
social i pública assistint a tota classe d’actes, festes,
banquets, jocs,etc.
• Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les
cendres dels difunts. Per tant en realitat es tracta d’una
“urna cinerària”
• És una escultura funerària que vol retre un homenatge a
la vida de les dues persones representades

9. M.B. 9
La funció és la d’urna funerària que al mateix temps ret homenatge
als personatges representats

10. M.B. 10
El tema i la manera de
representar-lo evidencien que
els etruscs sentien un respecte
profund pels seus déus i per la
mort.
Creien que les persones
difuntes continuaven vivint en
una altra vida, per això
intenten mostrar als difunts en
una escena quotidiana i
relaxada.
A les tombes hi havia
representacions festives i
alegres de persones dansant i
tocant instruments, compartint
la festa de comiat i el banquet
amb els difunts

11. M.B. 11Flautista de la tomba dels lleopards a Tarquínia S.V a.C.

12. M.B. 12Tomba dels lleopards

13. M.B. 13Tomba dels lleopards