Recomendados
Mais conteúdo relacionado
Semelhante a Metamorfosis Franz Kafka
Semelhante a Metamorfosis Franz Kafka (15)
Último
Último (8)
Metamorfosis Franz Kafka
- 1. Índex 1. Introducció 2. Desenvolupament 2.1. Síntesi i relació amb l’autor 2.1.1 Plantejament inicial 2.1.2 Nova vida com a insecte 2.1.3 Procés d’animalització, físic i mental 2.1.4 Culminació del procés d’animalització 2.1.5 El final de Gregorio 2.2. Frases i dissertació 3. Conclusions 3.1. Idees a les que arriba l’autor i l’alumne 3.2. Noves preguntes 4. Bibliografia i webgrafia
- 2. 1. Introducció En aquest treball faré una petita síntesi sobre el llibre La Metamorfosis de l’escriptor Franz Kafka i faré alguns comentaris que he trobat interessants al respecte. La Metamorfosis (en català, La Transformació, però em referiré a ell com La Metamorfosis) és un llibre publicat al 1915 que explica la història d’un jove comerciant que era l’únic suport econòmic de la família. Un matí Gregorio es desperta convertit en una estranya criatura, una mena d’insecte amb trets d’escarabat. Amb aquesta nova aparença Gregorio entén que per més que vulgui seguir amb la seva vida normal, no podria ja que causa el rebuig de la gent, rebuig que es mostra al llarg de la novel·la, tant del seu pare, la seva mare i la seva germana. A tot això se li suma la crisi econòmica en la que vivia la família, pel fet que Gregorio ja no treballa es veuen immersos en realitzar diferents tasques, deixant de banda i aïllant a Gregorio, per qui senten un cert fàsic. Gregorio es refugia a la seva habitació intentat adequar-se a la seva nova aparença plena de petites potes, però a la vegada sent que és una gran càrrega per a la seva família, sent solitud i abandonament. Tots aquests motius acaben per conduir cap a la seva mort, però alhora un alleujament per a la seva família. He triat de fer el comentari de la lectura sobre aquest llibre perquè, per motius personals, Franz Kafka sempre m’ha atret. Quan tenia entre 4 i 6 anys tenia un gos que es deia Kafka, un gos petaner maquíssim de color blanc i negre. Els meus pares sempre m’explicaven que el nom venia d’un conte escrit per Jordi Sierra i Fabra que es titula La muñeca viajera i d’un gran escriptor anomenat Franz Kafka, i quan he sigut una mica més gran he volgut conèixer tant el conte de Fabra com l’escriptor Kafka. El conte de La muñeca viajera l’he llegit ja varis cops i també el trobo molt interessant, però encara no havia tingut mai l’oportunitat d’indagar en l’escriptor Kafka. La finalitat d’aquest treball és aprendre, com qualsevol altre treball que puguin demanar-me, aprendre a treballar en àmbit individual i a investigar per mi sola.
- 3. A part d’aprendre, hi ha la finalitat personal que, com ja he dit, és indagar en la vida de Kafka. Kafka sempre ha reflectit tots els seus sentiments en tot allò que ha escrit, relacionant molt la seva vida amb la seva obra, com per exemple citaré els Preparativos de boda en el campo, escrit que presenta paral·lelismes amb la romàntica aventura viscuda per Kafka a Zuckmantel, durant les vacances de 1905. Les coincidències entre les experiències de l’autor i la seva producció literària es troben també en el castell on, per exemple, el personatge Klamm sembla ser una caricatura d’Erns, el marit de Milena, dona amb qui l’escriptor en qüestió havia mantingut, fins poc temps abans, una intensa relació amorosa. Aquesta obra ens posa davant els ulls de forma colpidora la necessitat de fundar amb els que ens envolten, sobretot en la família, relacions personals que ens permetin desenvolupar-nos normalment i guanyar autoestima. Així s’evita que algú, per no poder crear un teixit de relacions autèntiques, bloquegi el seu desenvolupament personal i es vagi envilit fins considerar-se un vil insecte.
- 4. 2. Desenvolupament 2.1. Síntesi de la lectura i relació amb l’autor He fet la síntesi de la historia indicant els punts més representatius i importants, dividint-ho en cinc parts: 2.1.1 Plantejament inicial Com ja he comentat una mica anteriorment a la introducció, la novel·la s’inicia amb Gregorio despertat al seu llit i convertit en un estrany insecte. En un primer moment, Gregorio no és conscient de la metamorfosi però, tit i això, per ell el més important és poder seguir fent la seva vida normal. Apareix la idea de la feina i la família per sobre de tot, ja que és ell qui fa funcionar econòmicament a la família. Pensa que tot és un somni i simplement despertarà de nou com un ser normal si torna a dormir. Rebutja la idea i és quan comença a acceptar que és un insecte i que, com a tal, ha d’aprendre a manejar-se amb el seu nou aspecte físic. Ve el seu cap a casa i el tracta de gandul quan Gregorio vol treballar com sigui. És llavors quan intenta sortir costosament de la seva habitació i la seva família el veu i l’aïlla. Només la seva germana es preocupa per deixar-li menjar. 2.1.2 Nova vida com a insecte Comença una nova vida com a insecte, reclòs a la seva habitació. La seva germana Grete és la única persona que gosa entrar a la seva habitació i que l’alimenta. No deixen que la mare s’apropi, per temor a la impressió que li pugui donar i el para fa cas omís a la situació. Tenen el problema dels diners, si Gregorio no treballa, com s’ho faran? 2.1.3 Procés d’animalització, físic i mental Aquest procés l’observem en les diferents necessitats de Gregorio: dormir sota del canapè, els aliments que menja són diferents als dels humans, el progressiu aïllament i la necessitat de tenir una habitació lliure d’objectes per poder circular sense problemes per tot l’espai. Al mateix temps, el pare que s’havia convertit quasi en un vegetal per la pèrdua del negoci, comença a treballar, igual que la dona i la Greta. Això acaba contribuint a l’aïllament de Gregorio. També hi ha un canvi amb la majordoma, que deixa el càrrec al veure a Gregorio i contracten a una assistenta per hores.
- 5. 2.1.4 Culminació del procés d’animalització Ens trobem al punt més clau de l’obra, quan a Gregori decideixen retirar-li els mobles. Retirar-li els mobles era una idea que en un principi agradava a Gregorio però més tard es dóna compte de que s’està deshumanitzant, de que el seu esperit com a ser humà s’està desdibuixant i ara només és una caricatura del que anteriorment havia estat. Aquí és on hi ha el conflicte, quan ell s’aproxima a la família, amb la intenció d’aferrar-se a un quadre perquè no li treguin de l’habitació. L’aproximació a la família també està quan li deixen la porta oberta de manera que pot escolar-los molt més i se sent més pròxim, però a la vegada descobreix a una família en decadència de sopars silenciosos. En aquest punt, comença a morir. 2.1.5 El final de Gregorio Aquest final ve marcat quan apareixen tres hostes a casa seva, i amb l’arribada d’aquests comencen a utilitzar l’habitació de Gregorio com a traster, augmentant l’aïllament d’aquest. El desencadenant final és l’aparició de Gregorio a la sala d’estar, en el moment en que Grete està tocant el violí pels hostes (un dels grans motius del sentiment d’amor cap a la germana, vol pagar-li classes al conservatori i no ho podrà fer mai). Fan fora els hostes de casa per haver vist i reaccionat així al veure a Gregorio i Grete amb el seu pare decideixen que han de desfer-se de Gregorio. Ni ells mateixos estan segurs de que aquest insecte, sigui Gregorio. Finalment, Gregorio mor i la família s’allunya de la casa i ens dóna a entendre que comença una nova vida. 2.2 Frases i dissertació fragsn didjfnció
- 6. 3. Conclusions Una persona és, com va subratllar el gran filòsof Immanuel Kant en el seu dia, un fi en si mateixa, no un mitjà per l’assoliment de certs fins. Gregorio Samsa mai va ser maltractat, vexat, humiliat, però ell es va veure reduït a un mer mitjà per al sosteniment econòmic de la família, i va necessitar sotmetre’s a una manera de vida mecànica i poc creativa per complir aquesta funció. La seva vida li semblava una roda dentada que gira sense sentit. Aquesta falta de sentit autènticament personal queda expressada literàriament en la manca de possibilitats que implica la reducció a insecte. El protagonista desapareix de l’escena quan es trenca el feble fil que l’unia al món de la creativitat, l’afecte cap a la seva germana i la voluntat d’ajudar-la. Probablement, el més important d’una obra com La Metamorfosis es trobi en l’element autobiogràfic que es respira en cada línia. I és que, en aquesta novel·la, es troben tots els temors i totes les pors interiors de Franz Kafka, tots ells exposats al protagonista Gregorio Samsa. Sabem, per la biografia de Kafka, que aquest va viure el període de la infància en una gran solitud, va experimentar el distanciament espiritual de les seves tres germanes, excepte -durant la seva malaltia- la germana menor, i va considerar la seva feina en una casa d'assegurances com una rèmora constant i insofrible per a la seva activitat creativa d'home de lletres. Aquest desajust entre la sordidesa de la vida quotidiana i la seva vocació profunda va despertar en el seu interior un sentiment de desesperació, va il·luminar en la seva ment la idea del suïcidi i el va portar paulatinament a la malaltia i la mort prematura. Aquestes dades ens permeten refer amb fidelitat i fondària les experiències bàsiques de la vida de Gregorio Samsa en el període anterior a la seva «animalització».