1. ARQUITECTURA GÒTICA (SEGLES XII-XV)

8. Estructura d’una catedral gòtica

10. Un nou llenguatge arquitectònic La columna palmera. Església dels Jacobins a Toulouse Un espai de peregrinació. Catedral de York

14. Arc ogival

15. Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta. Volta de creueria

16. Arc apuntat Volta de creueria

17. Rossasses

18. PLANTA D’UNA CATEDRAL GÒTICA

19. Voltes de Creuer

20. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL GÒTIC

24. Abadia de Saint Denis (Paris)

26. NOTRE DAME DE PARÍS

27. NOTRE DÂME DE PARÍS

28. Interior de Notre Dâme de París

29. Vitralls de Notre Dâme

30. Arcbotants de Notre Dâme de París

31. Gòtic clàssic L’època considerada clàssica del gòtic s’inicia amb la catedral de Chartres , construida a començaments del segle XIII, a Chartres desapareix la galeria superior, obrint finestrals més grans, quedant reduïda la galeria a un petit trifori. Desapareix l’alternança de columnes i pilars per pilars que formen un ram de columnetes que s’obren formant els nervis de la volta. En aquest moment les catedrals van augmentant la seva altura fins arribar a cotes fins feia poc inimaginables com els 51 metres de la catedral de Beauvais. Els exemples més importants del gòtic clàssic, són: les catedrals de Reims, Amiens i Beauvais Catedral de Chartres (ja no hi ha galeria)

32. CATEDRAL DE CHARTRES

33. Interior Catedral de Chartres

34. Catedral d’Amiens

35. Interior Catedral d’Amiens

36. Catedral de Beauvais

37. Interior de la Catedral de Beauvais

38. Gòtic radiant A partir de la segona meitat del segle XIII no hi ha gaires innovacions tècniques, deixa d’augmentar-se l’altura de les catedrals, però a la vegada s’obren cada vegada més els murs fent vitralls més grans, fins a convertir els murs en un vitrall el que dóna a l’interior de l’edifici un aspecte fantàstic de llum i color. El màxim exponent del gòtic radiant és la Saint Chapelle de París (1242-1248) construïda sota la direcció de Sant Lluís de França i que tenia com a missió guardar les relíquies de Jesús (la llança i la corona d’espines), per tant va ser concebuda com un enorme reliquiari

39. Gòtic flamíger Ja durant el segle XV, la mitificació del món dels cavallers, on aquesta classe ja havia perdut el protagonisme en favor de la burgesia, el gust de l’aristocràcia per les llargues cerimònies i l’artificiositat d’aquestes va portar a un recarregament progressiu de la decoració a les construccions gòtiques, on ja no hi ha innovacions tècniques. Ajuntament de Lovaina (1448-1463)

40. Gòtic alemany El gòtic arriba molt aviat, ja al segle XII, les catedrals alemanyes són molt compactes, el que més accentua la seva verticalitat són les agulles, que a partir del segle XIV seran calades i donaran una de les característiques principals d’aquest gòtic. Catedral de Colonia (1248-1322)

41. Gòtic anglès Partint de models francesos construïts i dels propis models normands, el gòtic anglès serà profundament original. Per una banda són catedrals on destaca la seva horitzontalitat gràcies a que són molt allargades, amb amplis finestrals, especialment al presbiteri, ja que no hi ha absis substituït per un mur pla, buidat amb un gran finestral. Acostumen a tenir un gran cimbori, que es converteix un una important entrada de llum. Els nervis de les voltes paulatinament es van complicant fins arribar al dit gòtic perpendicular on els nervis de les voltes als sostres semblen un entramat de branques

42. Gòtic perpendicular: capella del Kings College de Cambridge (1466-1515) Lady Chapelle a l’Abadia de Westminster (1502-1509)

43. Gòtic italià No va arrelar gaire, és caracteritza pel seu classicisme, arcs poc apuntats o de mig punt, no hi ha arcbotants, finestrals petits, utilització de marbres de colors fent franges horitzontals el que augmenta l’horitzontalitat de l’edifici. Poca altura dels edificis, enquadrament de les rossasses i ús de decoració geomètrica.

44. Duomo de Florència: Santa Maria de les flors

45. Església de la Santa Croce (Florència)

46. Plaça de la Signoria (Florència)

47. Duomo de Siena

48. Duomo de Milà

50. Catedral de Burgos

51. Catedral de León

52. Catedral de Toledo

53. Catedral de Cuenca

60. Santa Maria del Mar (1329-1383)(Façana i interior)

63. Palaus i arquitectura civil a Barcelona

64. Plaça del Rei i Saló del Tinell

65. Hospital de la Santa Creu Actual Biblioteca de Catalunya

66. Drassanes

67. Catedral de València

68. Catedral de València

71. Llotja de València (segle XV)

73. Llotja de València Interior (obra de Pere Compte)

74. LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)

75. Catedral de Palma de Mallorca

76. SA L LOTJA DE P ALMA DE M ALLORCA

79. Catedral de Sevilla

81. Catedral nueva de Salamanca

82. Catedral de Segòvia

83. Agulles i cimbori de la Catedral de Burgos

84. Capella funerària del Condestable a la Catedral de Burgos

85. Església del Monestir de San Juan de los Reyes (Toledo)