2. L’imperi universal de Carles V.
L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.
L’economia i la societat al segle XVI.
El declivi de l’Imperi al segle XVII.
La crisi social i econòmica del segle XVII.
3. -Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran
herència problemes
- Regnat 1516 - 1556
- part materna (Joana de Castella)
- regne Castella
- regne Navarra
- Corona d’Aragó
- possessions americanes
- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)
- part paterna (Felip d’Habsburg)
- Països Baixos
- Luxemburg
- Franc Comtat
- possessions alemanyes + títol emperador (avi
Maximilià)
6. Problemes interns
- Carles educat a Flandes, no parla castellà.
- consellers flamencs (enveja noblesa castellana).
- només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.
1. Revolta de les comunitats
- Diferents ciutats de Castella
- Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne
(entrada estrangers a la cort)
- Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans
- Revoltes antisenyorials al camp
- Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són
executats.
2. Germanies
- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)
- protagonistes: artesans i pagesos
- demanen: - participar en càrrecs municipals
- millores en arrendaments al camp
- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió
(1523)
7. Conflictes exteriors
2.França
- etern rival
- 1525: batalla de Pavia
2. Turcs
- imperi otomà amenaça la zona del
Danubi.
- setge a la ciutat de Viena (1529)
- 1535: ocupació de Tunis
3. Prínceps alemanys / Martí Luter
- No acord guerres de religió
- guerres de religió
- Pau d’Augsburg (1555). Fi a
guerres entre catòlics i protestants.
Ticià. Carles I a la batalla de Mühlberg.
8. -Hereta del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austríaques i
el títol imperial germà Ferran.
GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598
-en els seus territoris no es ponia mai el sol.
- s’encarrega personalment del govern de Madrid (→ 1561:ciutat capital del
regne)
- fa construir l’Escorial → residència reial i seu del govern
- mateixa estructura de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics
- augment el poder del monarca
- + centralització
- es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei.
- rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)
- ampliació sistema de consells
- imposar la figura del corregidor → representant reial per controlar els
municipis.
9.
10. DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA
-Imposició de l’esperit de la Contrareforma + lluita contra el protestantisme
- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.
- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)
- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si són
descendents de jueus o musulmans (intolerància!)
cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos
- burles en literatura. Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es
burlava de la poca neteja de sang dels seus enemics literats, com
Luis de Góngora
“Yo te untaré mis obras con tocino
porque no me las muerdas, Gongorilla…”
11. -Problemes amb minories:
minories
- persecució dels moriscos
- causa: Pragmàtica Sanció de 1567
- prohibició de la llengua, dels vestits i de conservar els seus
costums.
- conseqüència: insurrecció de Las Alpujarras (1567)
- resultat: sufocada la rebel·lió molts moriscos es dispersen per la
Península
POLÍTICA EXTERIOR
-objectiu: hegemonia política a Europa i imposar el catolicisme
- enfrontaments:
- França → Saint – Quentin (1557)
- Turcs → batalla de Lepant (1571)
- Anglaterra Armada Invencible (1588). Fracàs.
- Portugal annexió per enllaços matrimonials (1581)
12. Flandes: 1566: insurrecció Guillem d’Orange
- problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós
(calvinisme)
- terços que no resolen el problema
- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud
catòlic espanyol.
13. -Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre
Espanya i el Regne de França.
- 1556: França invadeix Nàpols.
- resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que
es trobaven als Països Baixos.
Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557
14. - nom: Real Sitio de San Lorenzo del Escorial.
- complex de basílica, palau i monestir
- basílica: sepultura dels Reis d’Espanya
- palau: residència de la família reial
- monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.
- arquitectura renaixentista
- situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid)
- fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant
Quintín (10 agost 1557).
- guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.
Els francesos van invadir el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les
tropes dels Països Baixos.
- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.
- inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584.
18. - lloc: golf de Lepant a la península del Peloponès
- batalla naval. 7 octubre 1571
- rivals: turcs – coalició cristiana: Lliga Santa
regnes de les Espanyes, Rep. Venècia, Rep. Gènova,
Ducat de Savoia, hospitalers de malta i la Santa Seu.
-victòria: cristians fre expansionisme turc pel Mediterrani occidental.
* Barbarrossa, corsari turc que atacaba les costes occidentals.
- líder cristians. Joan d’Àustria, i l’armada espanyola estava capitenajada per
Alvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria..
- 200 galeres cristianes + naus auxiliars - 260 galeres turques.
19. -Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els
Terços espanyols i així poder invadir Anglaterra.
- Objectiu: destronar Isabel I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de
1585-1604.
- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a
l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes.
- composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van
endinsar-se pel Canal de la Mànega.
- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que
travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar
en el comtat de Kent.
- resultat: FRACÀS.
- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la
dolenta cartografia i mitjans de l’època.
-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.
- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.
- retorn de 87 vaixells.
- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes
-Nom: Armada Invencible origen anglès per “burlar-se” del naufragi.
20.
21. ARRIBADA D’OR I PLATA
-s. XVI: productes per Amèrica
- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres
- arribada d’or i plata
└ provoca un augment de preus (revolució dels preus)
preus
- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars
ECONOMIA
-Demanda de productes agrícoles. No es cobria.
agrícoles
- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics
- importància de la ramaderia (Mesta)
-Indústria artesana
- tèxtil → augmenta la demanda de productes
- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos
que es rebien
- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència
estrangera
-Comerç → gran desenvolupament
- arribada i distribució de productes europeus i americans.
- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics.
Port de Sevilla
22. DEMOGRAFIA
- s. XVI: augment de la població
- poca població urbana. La majoria vivia al camp.
SOCIETAT
-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.
- noblesa i clero
- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex.
Duquesa de Alba)
- acaparen rendes i riqueses
- no paguen impostos
- no privilegiats (80% de la població)
- majoria de pagesos (pecheros)
- altres grups diferents → marginació i persecució
- moriscos (musulmans batejats)
- jueus conversos
23. HABITATGE
- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o
llums d’oli
- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)
- cases de pedra o maçoneria
- habitacions diferents amb tapissos a les parets
- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles
- Més pobres
- habitatges + senzills: 1 habitació
- cases fetes de tova o palla i terra
24. ALIMENTACIÓ
-Diferències entre pobres i rics
- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i
hortalisses…
OCI, TEATRES I FESTES POPULARS
-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça
- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes
- festes patronals
- curses de braus, balls, jocs i malabarismes
25. FELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATS
-novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de poders a mans de
validos o privats.
- privat de Felip III → duc de Lerma
- característiques del regnat
- breu i bastant pacífic.
- es manté la pau a l’exterior amb la Treva dels Dotze Anys (1609) →
independència d’Holanda
- expulsió dels moriscos (1609)
- conseq. → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València)
26. -Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la
llei.
- causes:
- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI
(comerç amb Amèrica).
- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita
noblesa. Llocs més freqüents d’atacs de
bandolers
-Dos tipus de bandolers:
- senyorial petita noblesa rural
- popular resultat de la pobresa
-Bandolers coneguts:
- Perot Rocaguinarda
- Joan Sala (Serrallonga)
Pedrenyal, arma molt utilitzada pels
bandolers.
27. FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA
-Valido → comte – duc d’Olivares
- regnat amb guerres:
- Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)
- algunes victòries: Breda
- més derrotes: Rocroi
- final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (cat – prot)
- revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas
- 1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.
- Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659)
-Andalusia → sufocada la revolta
- Portugal → separació, país independent
28. -revolta amb doble causa:
1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.
2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte
duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les
institucions de Castella. Unión de Armas.
-Esclat del conflicte:
- 1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes
per la Unión de Armas.
- 1635. Inici guerra amb França soldats allotjats a Catalunya
conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.
- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del
Rosselló
-Revolta dels segadors
- 1640. època de fam i penúria per la guerra
- negativa a allotjar soldats
- inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de
CAT.
- 7 de juny Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.
- protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les
despeses de la guerra.
29. -Enfrontament amb la monarquia
- classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al
virrei de Catalunya.
- solució: capitenejar la revolta en benefici propi. revolta amb caràcter
polític.:
- president de la Generalitat: PAU CLARIS
- busca ajuda a França (rival de Castella)
- proposa integrar CAT a França
Guerra amb Castella (1640-1652)
-1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV
- CAT accepta la sobirania del rei
- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.
-1659: Pau dels Pirineus
- fi de la guerra amb França
- es perden el Rosselló i part de la Cerdanya la Catalunya Nord
30.
31.
32.
33. -Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.
- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la
Confederació Suïssa.
- sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran
beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)
- canvia el mapa polític europeu
- enfonsament de l’imperi Habsburg.
- canvi en la diplomàcia
- inici de les monarquies absolutes
Lluís XIV de França
(pàg. 195)
Europa després del 1648
34. CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG
-Últim rei dels Habsburg.
- època de decadència:
- incapacitat del rei
- corrupció dels validos
- greu crisi econòmica
- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional
-Mort sense descendència conflicte successori
- 2 partidaris:
- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)
- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)
Felip V Arxiduc Carles
35.
36. CRISI DEMOGRÀFICA
-Important davallada de la població
- causes:
- migracions cap al nou continent
- expulsió dels moriscos
- morts per guerres, epidèmies i pestes
CRISI ECONÒMICA
Agricultura
-Situació dolenta de temps enrera
- guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT
- abandonament de terres
- migracions a la ciutat mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)
Ramaderia
-Reducció de caps de bestiar sequedat de les pastures +
destrucció de camps per les guerres
Indústria i comerç
-Disminució per:
- competència de productes estrangers
37. PROBLEMES SOCIALS
-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica.
- Per què?
- es dediquen les riqueses a pagar les guerres
- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir
cases i terres i viure de renda.
- NO s’estimulen les activitats productives.
-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS
- pocs privilegiats
- gran massa de població empobrida:
- pagesos que han perdut les seves terres
- artesans empobrits per no poder fer front a la competència
estrangera.
- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.
- Treballar era considerat plebeu!
-Corona d’Aragó.
- no participen en el comerç amb Amèrica, encara.
- menys pressió fiscal i moneda més estable.
- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.
38. -Neteja de sang
- Moriscos
- Unión de Armas
- valido
- corregidor
- pecheros
- Contrarreforma
- Comunitats
- Germanies
- guerres de religió