SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 22
-Al segle XV,uns fets van transformar la
vida europea i van afavorir el trànsit de
l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.
- Es va configurant el naixement del
capitalisme comercial: la recuperació
econòmica afavoreix un augment de la
població artesanal i la circulació de la
moneda.
- Els monarques es beneficien de l’ascens
econòmic de la burgesia i, amb el seu
suport, s’imposen sobre la noblesa.
- Afermen el seu poder mitjançant la
creació d’institucions de govern, com
s’il·lustra en la imatge d’impartir justícia.
- A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics
conquesten el regne nassarita de
Granada i unifiquen gran part dels
territoris sota la serva corona, com
s’observa al mapa.
-Unió dinàstica entre la Corona
 El seu matrimoni va representar     d’Aragó i la Corona de Castella.

                                     - L’establiment d’una monarquia
                                     autoritària



                                             -Absorció d’altres regnes
                                             peninsulars.
                    -Expansió territorial
                                             - Expansió al nord d’Àfrica.
Característiques
                                             - Arribada a Amèrica

                                             -Intolerància contra
                                             musulmans i jueus.
                    - Unificació religiosa

                                             - Creació de la Inquisició
-Recuperació demogràfica i econòmica  supera la crisi de finals de l’E.M.
        
        - desaparició de les epidèmies (Pesta Negra)
        - recuperació camps de conreu

 -Més població  més demanda de la producció agrícola
 - Recuperació econòmica
          es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del
         mar del Nord  augment del comerç
                                   
                                   - augment de la producció artesana
                                   - creixement de les ciutats (centres
                                   comercials: Gènova, Venècia, Bruges…)
  -Intercanvis econòmics  NO intercanviar productes! SÍ moneda
           - necessitat de metalls:
                    - plata: Europa Central
                    - or: Sudan  necessitat de trobar rutes marítimes.
ASCENS DE LA BURGESIA
-Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia
- Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya)

          * text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur”
          * text p. 145 “El poder dels banquers”

- Riquesa de la burgesia  possessió de capital  inversions activitats productives
         ≠ que la noblesa  propietat de terres                
                                                      CAPITALISME COMERCIAL
-Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim
                            Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona…




  Miniatura del llibre de les meravelles                         Llorenç de Mèdici, pintat
  del món, de Marco Polo.                                        per Benozzo Gozzoli.
Època medieval  monarquia té el poder limitat per:
       - poder de la noblesa  guerres civils
       - poder de la burgesia a la ciutat

s. XV  CANVI  reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits
         nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIA

UNIÓ CASTELLA I ARAGÓ
-1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel de
Castella
          encara no eren reis
          Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479
          Isabel guerra amb la neboda Joana (la
Beltraneja)  1479: reina


-Unió dinàstica  NO unificació en un sol REGNE
    - cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal,
    les lleis i les institucions
    - unió en empreses militars i en les relacions exteriors
EXPANSIÓ TERRITORIAL
-Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona.
         - conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146
         - regne de Navarra
                    - aliat de França  1515 invasió de Castella
                    - conserva les lleis i les institucions
         - política d’enllaços matrimonials amb Portugal
                    - Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare)
POLÍTICA EXTERIOR
Dues direccions:
•Mediterrani
 Continua intervenció de la Corona d’Aragó
         - 1505: conquesta de Nàpols
            * s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa van
intentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols).
            Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de les
pretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505.
 Nord d’Àfrica  punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar els
barbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 147
2. Atlàntic  per establir les bases del futur imperi castellà
          - Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.
-Nou model de monarquia autoritària  imposar l’autoritat del rei
- Diversos resultats:
     - Corona d’Aragó  continuen les institucions medievals amb novetats
          - virrei: representant del monarca en els territoris
          - instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals
          per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana.
     -Corona de Castella  reforma profunda de les institucions
                                            - camp: bandidatge
     -Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats
                                            - nobles amb guerres privades
Solucions:
- Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals.
- Sistema de consells  formats per juristes escollits i pagats pel rei.
     - el poder dels nobles disminueix com a assessors reials
-Exèrcit professional i permanent  controlat per la monarquia
    - substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.
- Comptadoria Reial d’Hisenda  per finançar les noves institucions, es
reforça el sistema de recaptació d’impostos.
- Corregidors  funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments
    - exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats
LA UNIFORMITAT RELIGIOSA
-31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus.
    - abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits
    fins que van ser expulsats.                        *Text p. 149
    - recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon
-Conquesta de Granada:
    - primer es garanteix als musulmans la religió i els costums
    - 1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros) - moriscos
    - 1502: conversió o expulsió
- Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos  Tribunal de la Inquisició (1478)




                                                  Bateigs de població musulmana. Baix
                                                  relleu de la Capilla Real de Granada.
- Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia
           - ciutats: activitat artesana  mercats periòdics
-Diferències entre regnes:

- CASTELLA  ramaderia ovina
    -llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra)
    - monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera  Mesta
    - no avança l’expansió agrària  problemes per abastir la població d’aliments
    - fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials.

-CORONA D’ARAGÓ
   - crisi baixa E.M.  descens de la població i debilita l’economia
   - mesures per revitalitzar l’economia:
         - fi conflicte al camp  Sentència Arbitral de Guadalupe (1486)
         - promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les
         manufactures  es gravava la importació de teixits de llana.
    -Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial
    - València: revitalització comercial, gran activitat del port
    - Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences,
    perd pes davant València.
ELS GRUPS SOCIALS

-Societat estamental: noblesa i clero  grups privilegiats
    - noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic
                                               
                                     institució de la primogenitura = hereu
                                     (prohibit vendre el patrimoni familiar, i
                                     deixar-lo en herència al fill gran)
    - pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles)
           -Diferències entre regions:
                - nord Castella: petits i mitjans pagesos
                - Andalusia: pagesos sense terra  latifundis (jornalers del
                camp)
                - Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra
                pagant unes rendes al senyor.
-Ciutats  burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes
     - creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid,
     Sevilla, Toledo, València…




          Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375
          maravedisos.
-Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes.
           
- finals s. XV: arribada de l’impremta.
- 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
- ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla…
-Humanistes
           - Antonio de Nebrija
                     - renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques
           - Lluís Vives  renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social.

ESTILS ARTÍSTICS
-Regnat dels Reis Catòlics  es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’art
renaixentista.
- principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases:
      - Estil plateresc  introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics.
      Nom: imitació dels relleu que feien els argenters.

    - Estil classicista  introducció models arquitectònics clàssics, com
    columnes, llindes, frontons.

    - Estil herrerià  absència decorativa, línies rectes i volums cúbics,
    arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
Façana plateresa de la Universitat de
Salamanca.




                                        Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista
ESCULTURA
-característiques: representació dels sentiments religiosos
-treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia)
- artistes:
      - ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià
      - JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de Crist

PINTURA
- característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics.
-artistes:
      - PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman.
      *exercici (p. 157)
      - LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant
      - ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques.
           - pintura religiosa i retrats de la cort
MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586)

- Luis de Morales “El Divino”, pintor
extremeny. En la seva obra hi ha
influències de diferents escoles i
barreges d’estils artístics: elements
gòtics, flamencs i contrastos lumínics.
Va ser molt popular a la seva època.
-És una obra de gran bellesa, on es
produeix un allargament de les figures.
Es mostren importants contrastos
lumínics (transparències i sombres).
- Imatge íntima de la Mare de Déu
aguantant el Nen.
- Es conserva al Museu del Prado.
SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561)
-Fill del pintor Pedro Berruguete

- s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir com
a màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana.

- Ajudava als cristians que eren fets presoners.

- Quan els romans van saber que era cristià el van obligar a
fer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat en
rebel·lia.

- Quan estava a la presó va aconseguir que diversos
presoners es convertissin en cristians.

- Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i els
soldats li tiraren dards fins que el van donar per mort.

- Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, i
va veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva.

- Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2
versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops.
L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577)
-Escultura en fusta policromada.
- Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària.
- Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josep
d’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist per
procedir al seu enterrament.
EL GRECO (1541-1614)
-Principal pintor renaixentista: EL GRECO
- pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella
- Característiques.
     -Pintures religioses i retrats  figures allargades i d’aparença fantasmagòrica.
     - estil dramàtic  expressa sentiments (colors freds i composicions complexes)
- Obres:
     - Enterrament del Comte d’Orgaz
     - El cavaller de la mà al pit
     - L’adoració dels pintors




EL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT

- Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. -
S'ha especulat amb la possibilitat que el retratat
fos Miguel de Cervantes.
- Museu del Prado
ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO
-Mural pintat per l’església de
Santo Tomé de Toledo.
- Quadre dividit en 2 parts:
    - terrenal: conjunt de
    cavallers, clergues i frares.
    Pintats a la mateixa alçada,
    la majoria amb robes negres.
    Destaquen les vestimentes
    daurades dels dos sants:
    sant Esteve i sant Agustí
    (bisbe). Estan col·locant el
    cos del comte, envoltalts de
    cavallers de l’ordre de
    Santiago.

    - cel: Crist, a prop la Mare de
    Déu i sant Joan Baptista,
    mira a l’ànima del comte,
    portada per un àngel de
    cabells daurats.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturaArt gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturalluchvalencia
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
 
5. barroc característiques
5. barroc característiques5. barroc característiques
5. barroc característiquesjesus gutierrez
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector PrimariTxeli
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Marcel Duran
 
La red urbana española y extremeña
La red urbana española y extremeñaLa red urbana española y extremeña
La red urbana española y extremeñaIsaac Buzo
 
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXIEl Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXICdA Barcelona
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesialurdessaavedra
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementPauhistoria
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIXjcorbala
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pescaMario Vicedo Pellin
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914Empar Gallego
 

Mais procurados (20)

La població
La poblacióLa població
La població
 
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturaArt gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
 
5. barroc característiques
5. barroc característiques5. barroc característiques
5. barroc característiques
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
La red urbana española y extremeña
La red urbana española y extremeñaLa red urbana española y extremeña
La red urbana española y extremeña
 
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXIEl Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesia
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obresTema 11: Reanaixament - Teoria + obres
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914
 

Destaque

Destaque (7)

La monarquía hispánica
La monarquía hispánicaLa monarquía hispánica
La monarquía hispánica
 
1ER Congresode Estudiantes HISTOGEO 1992
1ER Congresode Estudiantes HISTOGEO 19921ER Congresode Estudiantes HISTOGEO 1992
1ER Congresode Estudiantes HISTOGEO 1992
 
Unitat 8
Unitat 8Unitat 8
Unitat 8
 
La Monarquía Hispánica (1)
La Monarquía Hispánica (1)La Monarquía Hispánica (1)
La Monarquía Hispánica (1)
 
La monarquía hispánica
La monarquía hispánicaLa monarquía hispánica
La monarquía hispánica
 
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOSLA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
 
La monarquía hispánica
La monarquía hispánicaLa monarquía hispánica
La monarquía hispánica
 

Semelhante a La monarquia autoritària els reis catòlics

La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 
Tema 1. la monarquia dels reis catòlics
Tema 1. la monarquia dels reis catòlicsTema 1. la monarquia dels reis catòlics
Tema 1. la monarquia dels reis catòlicsrfonollet Tarruella
 
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'AmèricaLa Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèricaprofessor_errant
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragóJulia Valera
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02xalobesser
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.evavila
 
Els austries
Els austriesEls austries
Els austriespefegui
 
Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02
Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02
Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02xalobesser
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOmonicapj
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Historiaespanya
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓhistgeo345
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburgLibertango
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAhistgeo345
 
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNTEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNAssumpció Granero
 
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01amanecerlove
 
Tema 1 catalunya dins la monarquia hispànica
Tema 1 catalunya dins la monarquia hispànicaTema 1 catalunya dins la monarquia hispànica
Tema 1 catalunya dins la monarquia hispànicaMarian del Rosal
 

Semelhante a La monarquia autoritària els reis catòlics (20)

La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Tema 1. la monarquia dels reis catòlics
Tema 1. la monarquia dels reis catòlicsTema 1. la monarquia dels reis catòlics
Tema 1. la monarquia dels reis catòlics
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'AmèricaLa Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
 
Els austries
Els austriesEls austries
Els austries
 
Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02
Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02
Limperi dels-habsburg2604-120529000420-phpapp02
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
 
Ledat moderna1
Ledat moderna1Ledat moderna1
Ledat moderna1
 
Ledat moderna1
Ledat moderna1Ledat moderna1
Ledat moderna1
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburg
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNTEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
 
Tema 1 catalunya dins la monarquia hispànica
Tema 1 catalunya dins la monarquia hispànicaTema 1 catalunya dins la monarquia hispànica
Tema 1 catalunya dins la monarquia hispànica
 

Mais de histgeo345

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Ganghistgeo345
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Bisworkhistgeo345
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolahistgeo345
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicahistgeo345
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióhistgeo345
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismehistgeo345
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeeshistgeo345
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerreshistgeo345
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimhistgeo345
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyolahistgeo345
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓhistgeo345
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXhistgeo345
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEEShistgeo345
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMEhistgeo345
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)histgeo345
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓhistgeo345
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMhistgeo345
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATShistgeo345
 

Mais de histgeo345 (20)

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Gang
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Biswork
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyola
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
 
imperialisme
imperialismeimperialisme
imperialisme
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 

La monarquia autoritària els reis catòlics

  • 1.
  • 2. -Al segle XV,uns fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. - Es va configurant el naixement del capitalisme comercial: la recuperació econòmica afavoreix un augment de la població artesanal i la circulació de la moneda. - Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de la burgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa. - Afermen el seu poder mitjançant la creació d’institucions de govern, com s’il·lustra en la imatge d’impartir justícia. - A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics conquesten el regne nassarita de Granada i unifiquen gran part dels territoris sota la serva corona, com s’observa al mapa.
  • 3. -Unió dinàstica entre la Corona El seu matrimoni va representar d’Aragó i la Corona de Castella. - L’establiment d’una monarquia autoritària -Absorció d’altres regnes peninsulars. -Expansió territorial - Expansió al nord d’Àfrica. Característiques - Arribada a Amèrica -Intolerància contra musulmans i jueus. - Unificació religiosa - Creació de la Inquisició
  • 4. -Recuperació demogràfica i econòmica  supera la crisi de finals de l’E.M.  - desaparició de les epidèmies (Pesta Negra) - recuperació camps de conreu -Més població  més demanda de la producció agrícola - Recuperació econòmica  es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord  augment del comerç  - augment de la producció artesana - creixement de les ciutats (centres comercials: Gènova, Venècia, Bruges…) -Intercanvis econòmics  NO intercanviar productes! SÍ moneda - necessitat de metalls: - plata: Europa Central - or: Sudan  necessitat de trobar rutes marítimes.
  • 5. ASCENS DE LA BURGESIA -Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia - Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya) * text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur” * text p. 145 “El poder dels banquers” - Riquesa de la burgesia  possessió de capital  inversions activitats productives ≠ que la noblesa  propietat de terres  CAPITALISME COMERCIAL -Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim  Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona… Miniatura del llibre de les meravelles Llorenç de Mèdici, pintat del món, de Marco Polo. per Benozzo Gozzoli.
  • 6. Època medieval  monarquia té el poder limitat per: - poder de la noblesa  guerres civils - poder de la burgesia a la ciutat s. XV  CANVI  reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits  nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIA UNIÓ CASTELLA I ARAGÓ -1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel de Castella  encara no eren reis  Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479  Isabel guerra amb la neboda Joana (la Beltraneja)  1479: reina -Unió dinàstica  NO unificació en un sol REGNE - cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions - unió en empreses militars i en les relacions exteriors
  • 7. EXPANSIÓ TERRITORIAL -Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona. - conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146 - regne de Navarra - aliat de França  1515 invasió de Castella - conserva les lleis i les institucions - política d’enllaços matrimonials amb Portugal - Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare) POLÍTICA EXTERIOR Dues direccions: •Mediterrani  Continua intervenció de la Corona d’Aragó - 1505: conquesta de Nàpols * s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa van intentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols). Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de les pretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505.  Nord d’Àfrica  punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar els barbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 147 2. Atlàntic  per establir les bases del futur imperi castellà - Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.
  • 8.
  • 9.
  • 10. -Nou model de monarquia autoritària  imposar l’autoritat del rei - Diversos resultats: - Corona d’Aragó  continuen les institucions medievals amb novetats - virrei: representant del monarca en els territoris - instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana. -Corona de Castella  reforma profunda de les institucions  - camp: bandidatge -Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats  - nobles amb guerres privades Solucions: - Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals. - Sistema de consells  formats per juristes escollits i pagats pel rei. - el poder dels nobles disminueix com a assessors reials -Exèrcit professional i permanent  controlat per la monarquia - substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa. - Comptadoria Reial d’Hisenda  per finançar les noves institucions, es reforça el sistema de recaptació d’impostos. - Corregidors  funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments - exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats
  • 11.
  • 12. LA UNIFORMITAT RELIGIOSA -31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus. - abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits fins que van ser expulsats. *Text p. 149 - recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon -Conquesta de Granada: - primer es garanteix als musulmans la religió i els costums - 1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros) - moriscos - 1502: conversió o expulsió - Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos  Tribunal de la Inquisició (1478) Bateigs de població musulmana. Baix relleu de la Capilla Real de Granada.
  • 13. - Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia - ciutats: activitat artesana  mercats periòdics -Diferències entre regnes: - CASTELLA  ramaderia ovina -llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra) - monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera  Mesta - no avança l’expansió agrària  problemes per abastir la població d’aliments - fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials. -CORONA D’ARAGÓ - crisi baixa E.M.  descens de la població i debilita l’economia - mesures per revitalitzar l’economia: - fi conflicte al camp  Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) - promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures  es gravava la importació de teixits de llana. -Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial - València: revitalització comercial, gran activitat del port - Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences, perd pes davant València.
  • 14. ELS GRUPS SOCIALS -Societat estamental: noblesa i clero  grups privilegiats - noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic  institució de la primogenitura = hereu (prohibit vendre el patrimoni familiar, i deixar-lo en herència al fill gran) - pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles) -Diferències entre regions: - nord Castella: petits i mitjans pagesos - Andalusia: pagesos sense terra  latifundis (jornalers del camp) - Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra pagant unes rendes al senyor. -Ciutats  burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes - creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid, Sevilla, Toledo, València… Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375 maravedisos.
  • 15. -Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes.  - finals s. XV: arribada de l’impremta. - 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. - ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla… -Humanistes - Antonio de Nebrija - renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques - Lluís Vives  renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social. ESTILS ARTÍSTICS -Regnat dels Reis Catòlics  es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’art renaixentista. - principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases: - Estil plateresc  introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. Nom: imitació dels relleu que feien els argenters. - Estil classicista  introducció models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes, frontons. - Estil herrerià  absència decorativa, línies rectes i volums cúbics, arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
  • 16. Façana plateresa de la Universitat de Salamanca. Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista
  • 17. ESCULTURA -característiques: representació dels sentiments religiosos -treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia) - artistes: - ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià - JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de Crist PINTURA - característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics. -artistes: - PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman. *exercici (p. 157) - LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant - ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques. - pintura religiosa i retrats de la cort
  • 18. MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586) - Luis de Morales “El Divino”, pintor extremeny. En la seva obra hi ha influències de diferents escoles i barreges d’estils artístics: elements gòtics, flamencs i contrastos lumínics. Va ser molt popular a la seva època. -És una obra de gran bellesa, on es produeix un allargament de les figures. Es mostren importants contrastos lumínics (transparències i sombres). - Imatge íntima de la Mare de Déu aguantant el Nen. - Es conserva al Museu del Prado.
  • 19. SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561) -Fill del pintor Pedro Berruguete - s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir com a màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana. - Ajudava als cristians que eren fets presoners. - Quan els romans van saber que era cristià el van obligar a fer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat en rebel·lia. - Quan estava a la presó va aconseguir que diversos presoners es convertissin en cristians. - Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i els soldats li tiraren dards fins que el van donar per mort. - Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, i va veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva. - Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2 versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops.
  • 20. L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577) -Escultura en fusta policromada. - Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària. - Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josep d’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist per procedir al seu enterrament.
  • 21. EL GRECO (1541-1614) -Principal pintor renaixentista: EL GRECO - pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella - Característiques. -Pintures religioses i retrats  figures allargades i d’aparença fantasmagòrica. - estil dramàtic  expressa sentiments (colors freds i composicions complexes) - Obres: - Enterrament del Comte d’Orgaz - El cavaller de la mà al pit - L’adoració dels pintors EL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT - Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. - S'ha especulat amb la possibilitat que el retratat fos Miguel de Cervantes. - Museu del Prado
  • 22. ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO -Mural pintat per l’església de Santo Tomé de Toledo. - Quadre dividit en 2 parts: - terrenal: conjunt de cavallers, clergues i frares. Pintats a la mateixa alçada, la majoria amb robes negres. Destaquen les vestimentes daurades dels dos sants: sant Esteve i sant Agustí (bisbe). Estan col·locant el cos del comte, envoltalts de cavallers de l’ordre de Santiago. - cel: Crist, a prop la Mare de Déu i sant Joan Baptista, mira a l’ànima del comte, portada per un àngel de cabells daurats.