SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 48
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1936-1939
L’ESCLAT GUERRA CIVIL
- 13 juliol 1936. assassinat José Calvo Sotelo. Es precipita la conspiració
- 17 juliol 1936: sublevació a Melilla. Sublevació coronel Yagüe. Cap de la Legió.
-18 juliol: Franco arriba al Marroc. Direcció tropes africanes. ALZAMIENTO NACIONAL
- 18-19 juliol: s’escampa el cop d’Estat per la península
- majoria casernes militars sublevades
- Desde la victòria del Front Popular (Febrer 1936) es prepara conspiració militar
- Instigada per:
Monàrquics
Falangistes
Carlins (milícies armades)
Sectors de la CEDA (suport econòmic)
- Dirigida per: UME:
•José Sanjurjo- exili Portugal (accident avió)
•Manuel Goded – Illes Balears (rendició ràdio)
•Joaquín Fanjul – Madrid (afusellat)
•Emilio Mola – Navarra (accident). Director
•Miguel Cabanellas – Saragossa (“enemic” Franco)
• Gonzalo Queipo de Llano- Sevilla
•Francisco Franco – Illes Canàries
-Indecisió govern Casares Quiroga. Problema: la sublevació triomfa en moltes
zones → Espanya dividida
Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia
Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia
Fidel a la RepúblicaFidel a la República
Marroc
Part d’Andalusia
Navarra
Castella i Lleó
Galícia
Aragó
Rioja
Illes Balears (sense
Menorca)
Marroc
Part d’Andalusia
Navarra
Castella i Lleó
Galícia
Aragó
Rioja
Illes Balears (sense
Menorca)
En mans dels sublevatsEn mans dels sublevats
-19 juliol:
- canvi de govern. José Giral (Izquierda Rep, = Manuel Azaña). Mesures:
-dissolt exèrcit
- armes a sindicats i partits d’esquerra
-BCN: combats al carrer. Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil fidels a la REP
- sindicats i partits d’esquerra contra militars
- rendició radiofònica de Goded. Girona també es rendeix (CAFE)
- sublevació a Navarra. Triomf de Emilio Mola.
Declaracions d’Emilio Mola ( 1887- 1937)
Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo
antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán
encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos
no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para
estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.
Discurs de 25 de maig 1936
Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin
escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.
Discurs, 19 de juliol 1936
Foto Agustí Centelles. Enfrontaments al carrer Diputació. BCN 1936
http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
Foto Agustí Centelles. Disturbis a la Plaça St Jaume. BCN 1936
http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
Foto Agustí Centelles. Guàrida
d’Assalt. Juliol 36. BCN.
http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
Foto Agustí Centelles: Milicians anarquistes i guàrdies d’Assalt. BCN, 1936
http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
-20 juliol:
- accident de Sanjurjo
- comitès antifeixistes (governs populars)
FIDELS A LA REPÚBLICA MILITARS SUBLEVATS
Classes populars: obrers, empleats urbans Monàrquics alfonsins
Classes mitjanes i petita burgesia CEDA
Burgesia il·lustrada Carlins (pretendent)
Intel·lectuals i artistes Falangistes (règim feixista italià)
Pagesos sense terres Església
Qualificatiu despectiu: ROJOS Auto anomenats: NACIONALS
- Defensa de la unitat d’Espanya
LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA GUERRA CIVIL
Política de concentració: Comitè No – Intervenció (agost 1936)
↓
- problemes per la REP:
- no dret a adquirir armes per defensar-se
AJUDA EXTERIOR
REPÚBLICA MILITARS
URSS
Armes, soldats i control polític (Partit Comunista)
-Pagament reserves or.
- govern Largo Caballero
Alemanya. Legió Condor
- Mines i productes necessaris
Brigades Internacionals
Joves voluntaris. Lluitar contra feixisme
Itàlia. Corpo Truppe Volontarie
Armament
Portugal. Soldats
LA ZONA REPUBLICANA.
REVOLUCIÓ CONTINGUDA
- Situació complexa:
- guanyar la guerra
- fer la revolució social
-19 - 20 juliol: comitès antifeixistes. Governs populars. Fins 9 octubre
- organitzar columnes de voluntaris. Front d’Aragó
- ordre públic. Control entrades i sortides dels pobles
- economia
- 21 juliol: Comitè Central Milícies Antifeixistes (CCMA). Govern paral·lel a la Generalitat
- agrupa diferents forces antifeixistes
- paper important CNT – FAI
- presi: Companys
- organitzar columnes voluntaris Front d’Aragó. Caserna Karl Marx
-I ordre públic. Tribunals.
-Repressió espontània:
- multes a la gent d’ordre
- passejades, assassinats, detencions il·legals a les txeques
- saqueigs i crema d’esglésies i convents
- requisa de béns i propietats particulars
- assassinats de presos. 30 octubre 36. Bombardeig del Canarias a Roses.
- exili forçós pels conservadors. Gènova. Suport al bàndol franquista
COL·LECTIVITZACIONS
- Propietat industrial i agrària. Gestió treballadors. Organitzats en comitès.
- propietaris fugits, detinguts o assassinats
- cobertura legal:
- 11 agost 1936: Consell d’Economia de Catalunya.
- pla socialista de reorganització de l’economia
- octubre: Decret de col·lectivitzacions
- legalitza procés
CATALUNYA:
- moltes indústries col·lectivitzades
- poques col·lectivitzacions agràries, predomini
petita i mitjana propietat + oposició govern + poca
força de la CNT.
- diferent a Andalusia, la Manxa o País Valencià.
-Més mesures per crear indústria de guerra i atendre
necessitats població:
- control de la banca
- creació entitats de crèdit públic
- regulació salaris
- municipalització del sòl urbà
NOU GOVERN: LARGO CABALLERO
-Setembre 1936 – maig 1937
- situació de descontrol. Necessari poder estatal fort.
- cal: - controlar experiències autogestió i autonomia columnes de milicians.
- fi al terror revolucionari
-govern de Largo Caballero
- 1r govern. 5 Setembre 1936.Format per. PSOE, republicans i comunistes (!)
- aprovació estatut Euskadi. Govern autonòmic d’Aguirre
- 2n govern. Novembre 1936. entrada de ministres de la CNT (!)
- Joan Garcia Oliver (Justícia)
- Joan Peiró (Indústria)
- Frederica Montseny (Sanitat)
- Juan López (Comerç)
Objectiu: aliança entre forces - Republicans
- burgesos
- obrers
GUANYAR LA GUERRA → militarització milícies. Creació Exèrcit
Popular
7 nov. 36: Trasllat del govern de Madrid a València. Atac sublevats
CATALUNYA
- Dissolució CCMA. Nou govern Generalitat → govern de concentració
- presi: Josep Tarradellas (26 setembre)
- formacions: ACR, POUM, PSUC, ERC, CNT (!)
- Intervenció en economia per controlar col·lectivitzacions.
- Dissolució comitès antifeixistes locals. Nous ajuntaments.
- centralitzats serveis policials i reconstruït aparell judicial (fi violència incontrolada)
- militarització milícies del front d’Aragó. Exèrcit Popular de Catalunya
FETS DE MAIG DE 1937
- Fracassos militars. Enfrontaments entre forces republicanes.
- 2 postures:
1. Republicans, comunistes i part socialistes
- ordre a la reraguarda
- organitzar exèrcit potent
- controlar col·lectivitzacions
- reforçar vincles classe mitjana
- reconstruir Estat fort
- objectiu: guanyar la guerra
2. Anarquites i POUM (1935, Andreu Nin)
- no milícies a exèrcti regular
- consolidar revolució social
Esdeveniments:
3 maig 1937: enfrontaments a BCN
- anarquistes ocupen edifici Telefònica (plaça CAT)
- control mitjà comunicació
- guàrdia d’assalt (Generalita)
- enfrontaments amb anarquistes
Enfrontaments entre
- CNT + POUM
- ERC + UGT + PSUC → suport Generalitat
Resultat:
- intervenció estatal a CAT. Govern autònom incapaç (?)
- morts i ferits. Mini guerra civil
- derrota anarquistes i POUM → il·legalitzat
- forta crisi de govern
- forta influència (PCE i PSUC → Stalin)
-Tensions entre forces antifeixistes:
- Direcció política i militar de la guerra.
- Procés revolucionari
- Govern central. Govern autònom
- acusa CAT de no col·laborar prou (febrer 1937: primers refugiats de Málaga!)
- indústria de guerra (!) Del pintallavis a la bala
CONSEQÜÈNCIES FETS DE MAIG
- Fort poder comunistes. Ajuda URSS
- STALIN. Directrius:
- persecució trotskistes (Lev Trotski assassinat 1940)
- POUM il·legal. Persecució dirigents. Assassinat Andreu Nin
-Canvi govern. Causes:
- derrotes militars.
- govern Largo Caballero es nega a il·legalitzar el POUM. No suport de
comunistes i socialistes (Indalecio Prieto) i republicans esquerra.
- dimissió de govern
-Nou govern: Juan Negrín (maig 1937 – març 1939)
- POUM il·legal. Detenció militants.
GOVERN NEGRÍN
-Forta centralització política i militar
- objectiu: GUANYAR LA GUERRA
- reforça poder central
- unificar direcció bèl·lica. Totes les milícies integrades en l’Exèrcit Popular.
- control sobre producció industrial i agrària
- dissolució Consell de Defensa d’Aragó, dominat per anarquistes
CATALUNYA
- Juny 1937. nou govern. President companys.
- aliança entre ERC i PSUC. Fora CNT
- tensions amb govern central
- Novembre 1937: trasllat govern de València a Barcelona. També hi ha govern basc.
- raons: control recursos econòmics i militars
- canvis a CAT, govern Madrid assumeix:
- ordre públic
- gestió proveïments
- comerç exterior
- administració justícia
- indústria de guerra
1938: mala situació
- manca aliments. Racionaments.
- derrotes militars
- reraguarda desmoralitzada
Solució Negrín: negociar la pau. Programa de Tretze Punts. Rebuig de Franco
- resistir per enllaçar a guerra amb Europa
- problema. Setembre 1938: Acord de Munic. França i G.Bret reconeixen
l’ocupació dels Sudets de Hitler.
- canvi estratègia. “Resistir és vèncer”
1. La independència d’Espanya.
2. Alliberar-la de militars estrangers invasors.
3. República democràtica amb un govern de plena autoritat.
4. Plebiscit per a determinar l’estructuració jurídica i social de la República
Espanyola.
5. Llibertats regionals sense deixar de banda la unitat espanyola.
6. Consciència ciutadana garantitzada per l’Estat.
7. Garantia de la propietat legítima i protecció a l’element productor.
8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semifeudal.
9. Legislació social que garanteix els drets dels treballadors.
10.Millorament cultural, físic i moral de la raça.
11.Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i partits.
12.Renuncia a la guerra com instrument de política nacional.
13.Àmplia amnistia pels espanyols que vulguin reconstruir i engrandir el país.
TRETZE PUNTS DE NEGRÍN. 30 abril 1938
- Gener – febrer 1939: pèrdua de CATALUNYA
- govern de la Generalitat, de la República i govern basc a l’exili
- dirigents polítics i sindicals, intel·lectuals a l’exili
- Finals febrer 1939. França i G. Bretanya reconeixent govern de Franco
- Març 1939: Manuel Azaña dimiteix
- 1 abril 1939: últim comunicat de guerra. Año de la Victoria
LA ZONA INSURRECTA. CREACIÓ D’UN
ESTAT TOTALITARI
- No projecte comú entre grups polítics i socials
- Exèrcit és la columna vertebral. Pren decisions i organitza el nou Estat
- 20 juliol. Mort de Sanjurjo.
- 24 juliol. Creació Junta de Defensa Nacional a Burgos.
- President general + antic: Miguel Cabanellas
- govern de territori ocupat
- primeres mesures:
- partits polítics prohibits
- suspesa la Constitució de 1931
- suspesa reforma agrària
- FRANCO
- consolida lideratge
- allibera Alcázar Toledo. 27 setembre 1936
- 30 setembre. Escollit cap de l’Alzamiento
-1 octubre: cap de l’Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols
- quarter general a Salamanca
- Junta de Defensa Nacional substituïda per Junta Tècnica del Estado (Valladorlid i
Burgos)
- Octubre 1936: comandament militar i administratiu únic.
- abril 1937: Decret d’unificació. FET y de las JONS
- model italià i alemany. Partit únic i cap amb plens poders.
- Jefe Nacional
- símbols: camisa blava (FE), boina vermella (carlins), salutació a la romana (FE)
- Gener 1938: 1r govern de la zona nacional
- Franco concentra TOTS els poders. Jefatura de l’Estat i presidència del govern.
- Caudillo d’Espanya
- inspiració en feixisme. Defensa model social conservador i preeminència
catolicisme.
- mesures:
- abolició de la legislació republicana
- restablir pena de mort
- NO llibertat religiosa, política i de premsa
- NO estatuts autonomia (CAT, abril 1938)
-Març 1938. primeres lleis: Fuero del Trabajo
- sindicat únic, agrupa empresaris i obrers
- vagues prohibides
- NO reivindicacions obreres
- inspiració feixista
-Juliol 1937: pastoral col·lectiva de bisbes. Suport insurrectes. Derogació lleis
republicanes. Culte religiós en ensenyament i exèrcit. Retribució especial
- Poder Església Catòlica
REPRESSIÓ SISTEMÀTICA
Emilio Mola. 25 maig 1936
“Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes
posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados
todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al
movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los
movimientos de rebeldía o huelgas.”
Emilio Mola. 19 juliol 1936
“Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio eliminando
sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.”
-Assassinats de persones rellevants pel seu significat:
- Federico García Lorca
- general Domènec Batet. (fets octubre 1934. fidel a la REP)
- Carrasco i Formiguera (UDC, afusellat a Burgos)
- Moltes fosses comunes. Afusellats sense judici. Sembrar clima de terror on havia
triomfat la sublevació
ELS CATALANS DE BURGOS
- Catalans passats a “zona nacional”
- catòlics, conservadors, catalanisme de dretes (Cambó → oficina a París
amb propaganda franquista. Ajuda econòmica)
- afiliats a:
- tropa de l’exèrcit franquista (A. Planas)
- Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (Codo)
* Desconfiança del govern franquista als catalans, no tindran càrrecs importants (?)
http://4.bp.blogspot.com/-
_W8pn2uSSDE/TikflN8wwII/AAAAAAAACA8/H9AMcVHG1XA/s
1600/img071.jpg
http://silsdelaselva.files.wordpress.com/2008/08/6382196a.jpg?w=510
http://recordsdeterrassa.files.wordpress.com/2007/06/moneda3.jpg
Ajuntament Cornudella
http://cornudellablog.files.wordpress.com/2013/04/2pessetes_revers.jpg?
w=610
http://2.bp.blogspot.com/-
QmZQxb843NE/UHmIs3_ie_I/AAAAAAAADqc/FPW0bRQ
Wt2Q/s1600/1+peseta+La+Bisbal.jpg
Canvi de noms de pobles.
Sant Joan de Mollet: Mollet de Ter
Santa Eugènia de Ter: El Pla de Ter
Sant Hilari Sacalm: Fonts de Sacalm
Santa Coloma de Farners: Farners de la Selva
Sant Joan de Palamós: Vilaromà
Sant Julià de Ramis: Costa – roja del Terri
Sant Jordi Desvalls: Desvalls
Sant Feliu de Guíxols: Guíxols
Santa Cristina d’Aro: Ridaura d’Aro
Sant Pere de Torelló: Bellserrat
Sant Pau de Segúries: Segúries de Ter
Sant Gregori: Tudela de Ter
Etc....
http://1.bp.blogspot.com/-
c9CaNawBEUc/UK1UnPWzcII/AAAAAAAACUY/1IYj7RhXVBQ/s1600/IMG_40
49.JPG
Refugi antiaeri. Barcelona
http://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2013/01/31/actualidad/1359632481_9
18365_1359632832_sumario_normal.jpg
Savoia 79
http://josepaloma.blogspot.com.es/2011_04_01_archive.html
Camp aviació Celrà
http://www.tallerhistoriacelra.cat/jpg/coneixelpoble_fotos/campaviacio/image001.jpg
Bombardeig BCN. Primavera 1937
http://antiquari.cat/wp-content/uploads/1174480228_f.jpg
http://2.bp.blogspot.com/-
KSubbM4J83A/UN9NMOKAskI/AAAAAAAAjCc/Ua0nOaG
RZoQ/s640/47038077wi0.jpg
http://www.324.cat/multimedia/jpg/5/2/1391689659225.jpg
Comissaria de Propaganda de la
Generalitat de Catalunya.
1938
Junta de Defensa de Madrid
Arriba, parias de la Tierra.
En pie, famélica legión.
Atruena la razón en marcha,
es el fin de la opresión.
Del pasado hay que hacer añicos,
legión esclava en pie a vencer,
el mundo va a cambiar de base,
los nada de hoy todo han de ser.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.
Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.
Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo liberar,
soplemos la potente fragua
que el hombre libre ha de forjar.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
La ley nos burla y el Estado
oprime y sangra al productor.
Nos da derechos irrisorios,
no hay deberes del señor.
Basta ya de tutela odiosa,
que la igualdad ley ha de ser,
no más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
LA INTERNACIONAL
Carles
Fontseré
Cara al sol con la camisa nueva
que tú bordaste en rojo ayer
me hallará la muerte si me lleva
y no te vuelvo a ver
formaré junto a mis compañeros
que hacen guardia sobre los luceros,
impasible el ademán,
y están
presentes en nuestro afán.
Si te dicen que caí
me fuí
al puesto que tengo allí.
Volverán banderas victoriosas
al paso alegre de la paz,
y traerán prendidas cinco rosas,
las flechas de mi haz.
Volverá a reír la primavera
que por cielo, tierra y mar se espera
¡Arriba escuadras a vencer,
que en España empieza a amanecer!
CARA AL SOL
http://1.bp.blogspot.com/_AamytKbMIjw/S3gszsRMJ0I/AAAAAAAA
Ee8/zR7TW9_3mc0/s400/exili-3.jpg
http://images.ara.cat/especials/revoltesmonarab/Ref
ugiats-Reyhanli-BULENT-KILIC-
AFP_ARAIMA20120316_0079_20.jpg
http://blocs.xtec.cat/exili09/2009/02/10/viatge-als-llocs-de-la-
memoria-de-lexili-republica-catala-al-sud-de-franca-5-i-6-de-
marc-09/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta
/segona-republica/
https://sites.google.com/site/exiliiliteratura/a-historia/els-camps-de-
refugiats/argelers
http://lewebpedagogique.com/legiraldillo/files/2012/11/AR
GELES_SUR_MER.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3e/Maternitat_d'Elna.jpg
http://www.ub.edu/web/ub/galeries/imatges/noticies/2011/05/e
lna_thum.jpg
Elisabet Eidenbenz
http://1.bp.blogspot.com/-
jaN13pEiqf8/TedbiIGCP7I/AAAAAAAAA_I/Vv4QkM39ONc/s640/infa
nts-nascuts-maternitat-foto-arxiu-elisabeth-eidenbenz-maurici-
biosca.jpg
http://blogs.elpais.com/.a/6a00d8341bfb1653ef016
766ae0cbe970b-320wi
http://2.bp.blogspot.com/-omoZjiuHBJs/TyMYctmr-
fI/AAAAAAAAAi0/187Ty75VtYo/s1600/trabajo.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/comm
ons/thumb/5/52/S%C3%BA
%C3%B1er_en_Alemania.jpg/200px-S
%C3%BA%C3%B1er_en_Alemania.jpg
http://upload.wikimedia.org
/wikipedia/commons/thumb
/f/f9/Bundesarchiv_Bild_18
3-
H04810,_Joachim_von_Ri
bbentrop.jpg/225px-
Bundesarchiv_Bild_183-
H04810,_Joachim_von_Ri
bbentrop.jpg
http://imagenes.publico.es/resources/archivos/2009/
6/24/1245850600366placadn.jpg
http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2014
/02/08/04/41462284_18452682.jpg
9 maig 1945
http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/05/Mauthausen1.jpg
La guerra civil espanyola

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
iesriberadelsio
 
LA GUERRA CIVIL 1936-1939
 LA GUERRA CIVIL 1936-1939 LA GUERRA CIVIL 1936-1939
LA GUERRA CIVIL 1936-1939
elenabove
 
2 treball la guerra civil espanyola
2 treball la guerra civil espanyola2 treball la guerra civil espanyola
2 treball la guerra civil espanyola
Toni Guirao
 
Resum guerra civil
Resum guerra civilResum guerra civil
Resum guerra civil
ahidalg_04
 
Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.
David Peris Manzano
 
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
martav57
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
Marcel Duran
 
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
Marcel Duran
 

Mais procurados (20)

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
 
LA GUERRA CIVIL 1936-1939
 LA GUERRA CIVIL 1936-1939 LA GUERRA CIVIL 1936-1939
LA GUERRA CIVIL 1936-1939
 
La guerra civil 1936-1939
La guerra civil 1936-1939La guerra civil 1936-1939
La guerra civil 1936-1939
 
2 treball la guerra civil espanyola
2 treball la guerra civil espanyola2 treball la guerra civil espanyola
2 treball la guerra civil espanyola
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Resum guerra civil
Resum guerra civilResum guerra civil
Resum guerra civil
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
 
Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.
 
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
 
La dictadura de primo de rivera 1923 30
La dictadura de primo de rivera 1923 30La dictadura de primo de rivera 1923 30
La dictadura de primo de rivera 1923 30
 
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
 
EL SEGLE XIX A ESPANYA. 4rt ESO.
EL SEGLE XIX A ESPANYA. 4rt ESO.EL SEGLE XIX A ESPANYA. 4rt ESO.
EL SEGLE XIX A ESPANYA. 4rt ESO.
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
 
Primo de rivera
Primo de riveraPrimo de rivera
Primo de rivera
 
Franquisme fins 1959
Franquisme fins 1959Franquisme fins 1959
Franquisme fins 1959
 

Destaque

Lluis companys i jover
Lluis companys i joverLluis companys i jover
Lluis companys i jover
julayy_27
 
L'epoca dels descobriments PROFES
L'epoca dels descobriments PROFESL'epoca dels descobriments PROFES
L'epoca dels descobriments PROFES
ariadnajorba
 

Destaque (20)

Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
EL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIEL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIII
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURG
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
Lluis companys i jover
Lluis companys i joverLluis companys i jover
Lluis companys i jover
 
1eso geo hist
1eso geo hist1eso geo hist
1eso geo hist
 
Resumt10
Resumt10Resumt10
Resumt10
 
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀL’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Esquemes art mudèjar
Esquemes art mudèjarEsquemes art mudèjar
Esquemes art mudèjar
 
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
 
L'epoca dels descobriments PROFES
L'epoca dels descobriments PROFESL'epoca dels descobriments PROFES
L'epoca dels descobriments PROFES
 
Els Refugiats
Els RefugiatsEls Refugiats
Els Refugiats
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 

Semelhante a La guerra civil espanyola

Restauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilRestauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civil
Ainara Lobo
 
Tema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra CivilTema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra Civil
neusgr
 
Segle xx Espanya
Segle xx EspanyaSegle xx Espanya
Segle xx Espanya
marcapmany
 
La Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica CatalanaLa Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica Catalana
Elena Gimenez
 
54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F
rafelsegui
 

Semelhante a La guerra civil espanyola (20)

Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
Restauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilRestauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civil
 
Segles Xix Xx
Segles Xix XxSegles Xix Xx
Segles Xix Xx
 
Segles Xix Xx
Segles Xix XxSegles Xix Xx
Segles Xix Xx
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
SEGON BAT: Guerra Civil
SEGON BAT: Guerra CivilSEGON BAT: Guerra Civil
SEGON BAT: Guerra Civil
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
 
Guerra Civil
Guerra CivilGuerra Civil
Guerra Civil
 
Guerra civil 09
Guerra civil 09Guerra civil 09
Guerra civil 09
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
Tema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra CivilTema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra Civil
 
Segle xx Espanya
Segle xx EspanyaSegle xx Espanya
Segle xx Espanya
 
La Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica CatalanaLa Segona RepúBlica Catalana
La Segona RepúBlica Catalana
 
II REPÚBLICA
II REPÚBLICAII REPÚBLICA
II REPÚBLICA
 
Guerra civil 2
Guerra civil 2Guerra civil 2
Guerra civil 2
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 
54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F
 

Mais de histgeo345

Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
histgeo345
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
histgeo345
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
histgeo345
 

Mais de histgeo345 (20)

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Gang
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Biswork
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
 
imperialisme
imperialismeimperialisme
imperialisme
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
 
IMATGES ART GÒTIC
IMATGES ART GÒTICIMATGES ART GÒTIC
IMATGES ART GÒTIC
 
IMATGES ART ROMÀNIC
IMATGES  ART ROMÀNICIMATGES  ART ROMÀNIC
IMATGES ART ROMÀNIC
 

Último

Último (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

La guerra civil espanyola

  • 1. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-1939
  • 2. L’ESCLAT GUERRA CIVIL - 13 juliol 1936. assassinat José Calvo Sotelo. Es precipita la conspiració - 17 juliol 1936: sublevació a Melilla. Sublevació coronel Yagüe. Cap de la Legió. -18 juliol: Franco arriba al Marroc. Direcció tropes africanes. ALZAMIENTO NACIONAL - 18-19 juliol: s’escampa el cop d’Estat per la península - majoria casernes militars sublevades - Desde la victòria del Front Popular (Febrer 1936) es prepara conspiració militar - Instigada per: Monàrquics Falangistes Carlins (milícies armades) Sectors de la CEDA (suport econòmic) - Dirigida per: UME: •José Sanjurjo- exili Portugal (accident avió) •Manuel Goded – Illes Balears (rendició ràdio) •Joaquín Fanjul – Madrid (afusellat) •Emilio Mola – Navarra (accident). Director •Miguel Cabanellas – Saragossa (“enemic” Franco) • Gonzalo Queipo de Llano- Sevilla •Francisco Franco – Illes Canàries
  • 3. -Indecisió govern Casares Quiroga. Problema: la sublevació triomfa en moltes zones → Espanya dividida Catalunya País Valencià Madrid Castella-La Manxa Extremadura País Basc Astúries Cantàbria Part d’Andalusia Catalunya País Valencià Madrid Castella-La Manxa Extremadura País Basc Astúries Cantàbria Part d’Andalusia Fidel a la RepúblicaFidel a la República Marroc Part d’Andalusia Navarra Castella i Lleó Galícia Aragó Rioja Illes Balears (sense Menorca) Marroc Part d’Andalusia Navarra Castella i Lleó Galícia Aragó Rioja Illes Balears (sense Menorca) En mans dels sublevatsEn mans dels sublevats -19 juliol: - canvi de govern. José Giral (Izquierda Rep, = Manuel Azaña). Mesures: -dissolt exèrcit - armes a sindicats i partits d’esquerra -BCN: combats al carrer. Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil fidels a la REP - sindicats i partits d’esquerra contra militars - rendició radiofònica de Goded. Girona també es rendeix (CAFE) - sublevació a Navarra. Triomf de Emilio Mola.
  • 4. Declaracions d’Emilio Mola ( 1887- 1937) Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas. Discurs de 25 de maig 1936 Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Discurs, 19 de juliol 1936
  • 5. Foto Agustí Centelles. Enfrontaments al carrer Diputació. BCN 1936 http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
  • 6. Foto Agustí Centelles. Disturbis a la Plaça St Jaume. BCN 1936 http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
  • 7. Foto Agustí Centelles. Guàrida d’Assalt. Juliol 36. BCN. http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
  • 8. Foto Agustí Centelles: Milicians anarquistes i guàrdies d’Assalt. BCN, 1936 http://negativoapositivo.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-civil-y-agusti-centelles/
  • 9. -20 juliol: - accident de Sanjurjo - comitès antifeixistes (governs populars) FIDELS A LA REPÚBLICA MILITARS SUBLEVATS Classes populars: obrers, empleats urbans Monàrquics alfonsins Classes mitjanes i petita burgesia CEDA Burgesia il·lustrada Carlins (pretendent) Intel·lectuals i artistes Falangistes (règim feixista italià) Pagesos sense terres Església Qualificatiu despectiu: ROJOS Auto anomenats: NACIONALS - Defensa de la unitat d’Espanya
  • 10. LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA GUERRA CIVIL Política de concentració: Comitè No – Intervenció (agost 1936) ↓ - problemes per la REP: - no dret a adquirir armes per defensar-se AJUDA EXTERIOR REPÚBLICA MILITARS URSS Armes, soldats i control polític (Partit Comunista) -Pagament reserves or. - govern Largo Caballero Alemanya. Legió Condor - Mines i productes necessaris Brigades Internacionals Joves voluntaris. Lluitar contra feixisme Itàlia. Corpo Truppe Volontarie Armament Portugal. Soldats
  • 11. LA ZONA REPUBLICANA. REVOLUCIÓ CONTINGUDA - Situació complexa: - guanyar la guerra - fer la revolució social -19 - 20 juliol: comitès antifeixistes. Governs populars. Fins 9 octubre - organitzar columnes de voluntaris. Front d’Aragó - ordre públic. Control entrades i sortides dels pobles - economia - 21 juliol: Comitè Central Milícies Antifeixistes (CCMA). Govern paral·lel a la Generalitat - agrupa diferents forces antifeixistes - paper important CNT – FAI - presi: Companys - organitzar columnes voluntaris Front d’Aragó. Caserna Karl Marx -I ordre públic. Tribunals. -Repressió espontània: - multes a la gent d’ordre - passejades, assassinats, detencions il·legals a les txeques - saqueigs i crema d’esglésies i convents - requisa de béns i propietats particulars - assassinats de presos. 30 octubre 36. Bombardeig del Canarias a Roses. - exili forçós pels conservadors. Gènova. Suport al bàndol franquista
  • 12. COL·LECTIVITZACIONS - Propietat industrial i agrària. Gestió treballadors. Organitzats en comitès. - propietaris fugits, detinguts o assassinats - cobertura legal: - 11 agost 1936: Consell d’Economia de Catalunya. - pla socialista de reorganització de l’economia - octubre: Decret de col·lectivitzacions - legalitza procés CATALUNYA: - moltes indústries col·lectivitzades - poques col·lectivitzacions agràries, predomini petita i mitjana propietat + oposició govern + poca força de la CNT. - diferent a Andalusia, la Manxa o País Valencià. -Més mesures per crear indústria de guerra i atendre necessitats població: - control de la banca - creació entitats de crèdit públic - regulació salaris - municipalització del sòl urbà
  • 13. NOU GOVERN: LARGO CABALLERO -Setembre 1936 – maig 1937 - situació de descontrol. Necessari poder estatal fort. - cal: - controlar experiències autogestió i autonomia columnes de milicians. - fi al terror revolucionari -govern de Largo Caballero - 1r govern. 5 Setembre 1936.Format per. PSOE, republicans i comunistes (!) - aprovació estatut Euskadi. Govern autonòmic d’Aguirre - 2n govern. Novembre 1936. entrada de ministres de la CNT (!) - Joan Garcia Oliver (Justícia) - Joan Peiró (Indústria) - Frederica Montseny (Sanitat) - Juan López (Comerç) Objectiu: aliança entre forces - Republicans - burgesos - obrers GUANYAR LA GUERRA → militarització milícies. Creació Exèrcit Popular 7 nov. 36: Trasllat del govern de Madrid a València. Atac sublevats
  • 14. CATALUNYA - Dissolució CCMA. Nou govern Generalitat → govern de concentració - presi: Josep Tarradellas (26 setembre) - formacions: ACR, POUM, PSUC, ERC, CNT (!) - Intervenció en economia per controlar col·lectivitzacions. - Dissolució comitès antifeixistes locals. Nous ajuntaments. - centralitzats serveis policials i reconstruït aparell judicial (fi violència incontrolada) - militarització milícies del front d’Aragó. Exèrcit Popular de Catalunya FETS DE MAIG DE 1937 - Fracassos militars. Enfrontaments entre forces republicanes. - 2 postures: 1. Republicans, comunistes i part socialistes - ordre a la reraguarda - organitzar exèrcit potent - controlar col·lectivitzacions - reforçar vincles classe mitjana - reconstruir Estat fort - objectiu: guanyar la guerra 2. Anarquites i POUM (1935, Andreu Nin) - no milícies a exèrcti regular - consolidar revolució social
  • 15. Esdeveniments: 3 maig 1937: enfrontaments a BCN - anarquistes ocupen edifici Telefònica (plaça CAT) - control mitjà comunicació - guàrdia d’assalt (Generalita) - enfrontaments amb anarquistes Enfrontaments entre - CNT + POUM - ERC + UGT + PSUC → suport Generalitat Resultat: - intervenció estatal a CAT. Govern autònom incapaç (?) - morts i ferits. Mini guerra civil - derrota anarquistes i POUM → il·legalitzat - forta crisi de govern - forta influència (PCE i PSUC → Stalin) -Tensions entre forces antifeixistes: - Direcció política i militar de la guerra. - Procés revolucionari - Govern central. Govern autònom - acusa CAT de no col·laborar prou (febrer 1937: primers refugiats de Málaga!) - indústria de guerra (!) Del pintallavis a la bala
  • 16. CONSEQÜÈNCIES FETS DE MAIG - Fort poder comunistes. Ajuda URSS - STALIN. Directrius: - persecució trotskistes (Lev Trotski assassinat 1940) - POUM il·legal. Persecució dirigents. Assassinat Andreu Nin -Canvi govern. Causes: - derrotes militars. - govern Largo Caballero es nega a il·legalitzar el POUM. No suport de comunistes i socialistes (Indalecio Prieto) i republicans esquerra. - dimissió de govern -Nou govern: Juan Negrín (maig 1937 – març 1939) - POUM il·legal. Detenció militants. GOVERN NEGRÍN -Forta centralització política i militar - objectiu: GUANYAR LA GUERRA - reforça poder central - unificar direcció bèl·lica. Totes les milícies integrades en l’Exèrcit Popular. - control sobre producció industrial i agrària - dissolució Consell de Defensa d’Aragó, dominat per anarquistes
  • 17. CATALUNYA - Juny 1937. nou govern. President companys. - aliança entre ERC i PSUC. Fora CNT - tensions amb govern central - Novembre 1937: trasllat govern de València a Barcelona. També hi ha govern basc. - raons: control recursos econòmics i militars - canvis a CAT, govern Madrid assumeix: - ordre públic - gestió proveïments - comerç exterior - administració justícia - indústria de guerra 1938: mala situació - manca aliments. Racionaments. - derrotes militars - reraguarda desmoralitzada Solució Negrín: negociar la pau. Programa de Tretze Punts. Rebuig de Franco - resistir per enllaçar a guerra amb Europa - problema. Setembre 1938: Acord de Munic. França i G.Bret reconeixen l’ocupació dels Sudets de Hitler. - canvi estratègia. “Resistir és vèncer”
  • 18. 1. La independència d’Espanya. 2. Alliberar-la de militars estrangers invasors. 3. República democràtica amb un govern de plena autoritat. 4. Plebiscit per a determinar l’estructuració jurídica i social de la República Espanyola. 5. Llibertats regionals sense deixar de banda la unitat espanyola. 6. Consciència ciutadana garantitzada per l’Estat. 7. Garantia de la propietat legítima i protecció a l’element productor. 8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semifeudal. 9. Legislació social que garanteix els drets dels treballadors. 10.Millorament cultural, físic i moral de la raça. 11.Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i partits. 12.Renuncia a la guerra com instrument de política nacional. 13.Àmplia amnistia pels espanyols que vulguin reconstruir i engrandir el país. TRETZE PUNTS DE NEGRÍN. 30 abril 1938
  • 19. - Gener – febrer 1939: pèrdua de CATALUNYA - govern de la Generalitat, de la República i govern basc a l’exili - dirigents polítics i sindicals, intel·lectuals a l’exili - Finals febrer 1939. França i G. Bretanya reconeixent govern de Franco - Març 1939: Manuel Azaña dimiteix - 1 abril 1939: últim comunicat de guerra. Año de la Victoria
  • 20. LA ZONA INSURRECTA. CREACIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI - No projecte comú entre grups polítics i socials - Exèrcit és la columna vertebral. Pren decisions i organitza el nou Estat - 20 juliol. Mort de Sanjurjo. - 24 juliol. Creació Junta de Defensa Nacional a Burgos. - President general + antic: Miguel Cabanellas - govern de territori ocupat - primeres mesures: - partits polítics prohibits - suspesa la Constitució de 1931 - suspesa reforma agrària - FRANCO - consolida lideratge - allibera Alcázar Toledo. 27 setembre 1936 - 30 setembre. Escollit cap de l’Alzamiento -1 octubre: cap de l’Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols - quarter general a Salamanca - Junta de Defensa Nacional substituïda per Junta Tècnica del Estado (Valladorlid i Burgos)
  • 21. - Octubre 1936: comandament militar i administratiu únic. - abril 1937: Decret d’unificació. FET y de las JONS - model italià i alemany. Partit únic i cap amb plens poders. - Jefe Nacional - símbols: camisa blava (FE), boina vermella (carlins), salutació a la romana (FE) - Gener 1938: 1r govern de la zona nacional - Franco concentra TOTS els poders. Jefatura de l’Estat i presidència del govern. - Caudillo d’Espanya - inspiració en feixisme. Defensa model social conservador i preeminència catolicisme. - mesures: - abolició de la legislació republicana - restablir pena de mort - NO llibertat religiosa, política i de premsa - NO estatuts autonomia (CAT, abril 1938) -Març 1938. primeres lleis: Fuero del Trabajo - sindicat únic, agrupa empresaris i obrers - vagues prohibides - NO reivindicacions obreres - inspiració feixista -Juliol 1937: pastoral col·lectiva de bisbes. Suport insurrectes. Derogació lleis republicanes. Culte religiós en ensenyament i exèrcit. Retribució especial - Poder Església Catòlica
  • 22. REPRESSIÓ SISTEMÀTICA Emilio Mola. 25 maig 1936 “Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.” Emilio Mola. 19 juliol 1936 “Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.” -Assassinats de persones rellevants pel seu significat: - Federico García Lorca - general Domènec Batet. (fets octubre 1934. fidel a la REP) - Carrasco i Formiguera (UDC, afusellat a Burgos) - Moltes fosses comunes. Afusellats sense judici. Sembrar clima de terror on havia triomfat la sublevació
  • 23. ELS CATALANS DE BURGOS - Catalans passats a “zona nacional” - catòlics, conservadors, catalanisme de dretes (Cambó → oficina a París amb propaganda franquista. Ajuda econòmica) - afiliats a: - tropa de l’exèrcit franquista (A. Planas) - Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (Codo) * Desconfiança del govern franquista als catalans, no tindran càrrecs importants (?)
  • 26. Canvi de noms de pobles. Sant Joan de Mollet: Mollet de Ter Santa Eugènia de Ter: El Pla de Ter Sant Hilari Sacalm: Fonts de Sacalm Santa Coloma de Farners: Farners de la Selva Sant Joan de Palamós: Vilaromà Sant Julià de Ramis: Costa – roja del Terri Sant Jordi Desvalls: Desvalls Sant Feliu de Guíxols: Guíxols Santa Cristina d’Aro: Ridaura d’Aro Sant Pere de Torelló: Bellserrat Sant Pau de Segúries: Segúries de Ter Sant Gregori: Tudela de Ter Etc....
  • 27.
  • 31. Bombardeig BCN. Primavera 1937 http://antiquari.cat/wp-content/uploads/1174480228_f.jpg http://2.bp.blogspot.com/- KSubbM4J83A/UN9NMOKAskI/AAAAAAAAjCc/Ua0nOaG RZoQ/s640/47038077wi0.jpg http://www.324.cat/multimedia/jpg/5/2/1391689659225.jpg
  • 32. Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. 1938 Junta de Defensa de Madrid
  • 33. Arriba, parias de la Tierra. En pie, famélica legión. Atruena la razón en marcha, es el fin de la opresión. Del pasado hay que hacer añicos, legión esclava en pie a vencer, el mundo va a cambiar de base, los nada de hoy todo han de ser. Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la internacional. Ni en dioses, reyes ni tribunos, está el supremo salvador. Nosotros mismos realicemos el esfuerzo redentor. Para hacer que el tirano caiga y el mundo siervo liberar, soplemos la potente fragua que el hombre libre ha de forjar. Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la internacional. La ley nos burla y el Estado oprime y sangra al productor. Nos da derechos irrisorios, no hay deberes del señor. Basta ya de tutela odiosa, que la igualdad ley ha de ser, no más deberes sin derechos, ningún derecho sin deber. Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la internacional. LA INTERNACIONAL
  • 35. Cara al sol con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer me hallará la muerte si me lleva y no te vuelvo a ver formaré junto a mis compañeros que hacen guardia sobre los luceros, impasible el ademán, y están presentes en nuestro afán. Si te dicen que caí me fuí al puesto que tengo allí. Volverán banderas victoriosas al paso alegre de la paz, y traerán prendidas cinco rosas, las flechas de mi haz. Volverá a reír la primavera que por cielo, tierra y mar se espera ¡Arriba escuadras a vencer, que en España empieza a amanecer! CARA AL SOL
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.