1. Diari
d’en
Jim Botó

2. Capítol 1
Estimat diari:
Avui he passat un dia una mica mogut. Estava en un lloc fosc i que no parava
de moure’s. Feia bots amunt i avall. Tants bots que em sentia una mica
marejat. Estava cansat d´estar en aquell lloc tan estret i petit. Sentia un
soroll molt estrany, i veus! Hi havia gent que parlava i no sabia
on eren. No veia res!
Hi va haver un moviment molt fort, va entrar un raig de llum i unes mans que
m’agafaven i en treien d’aquell lloc fosc i mogut.
Quan vaig ser fora del que va resultar ser una capsa, vaig veure molta gent:
una senyora una mica grassa que em mirava
fixament, un senyor amb una corona molt xula i
que anava vestit molt bé, un home amb un
paraigües al braç i un barret al cap, i un senyor
tot emmascarat i amb una gorra.
Tots quatre deien : quin nen mes bufó!!!
I també deien que tenia uns ulls grossos i brillants.
Tota l´estona deien: Jim!! Li ficarem Jim!!
Hola Jim!! I vaig pensar que hem ficarien Jim i que ja m’agradava.
I deien: quin nen!! És negret i molt bufó!!
Com que no m´havia vist mai a un mirall, vaig pensar que era molt negret i molt
bufó. Perquè ells ho deien.

4. Capítol 2
Bon dia diari ( perquè ja surt el sol !)
Avui he hagut de dir una mentida molt grossa per
marxar amb en Lluc.
A l’hora de sopar he badallat per fer veure que estava terriblement cansat. He
anat al llit i ha vingut la senyora Quèè , la meva mare, i m’ha acotxat. Estava
lluitant contra la son, la nit era tranquil·la, igual que el mar quan no bufa l’aire i
sense adonar-me’n, m’he quedat dormit. Sort que un mal son m’ha despertat.
Llavors han tocat les dotze.
Encara m’he entretingut a fer la carta per a la senyora Quéé . No volia pas
que patís al no trobar-me!
He arribat a la platja quan en Lluc i l’Emma començaven a navegar. Jo em
preguntava com podia nedar l’Emma. Sort que en Lluc m’ho ha explicat i no cal
que em preocupi.
Hem viatjat tota la nit i ara estic molt cansat, i ja m’enyoro de la senyora
Quèè, del rei Alfons tres-quarts de dotzè i del senyor Manigà.
No sé pas si la carta haurà quedat prou clara.

6. Capítol 3
Bona nit diari !
En Lluc i jo hem arribat a Mandala. És molt bonic! Però la gent és de mides
diferents. Es donen les mans, de més gran, a més petit. I així fent cues molt
llargues van caminant amunt i avall dels carrers, parlant tots a l’hora i fent molt
xivarri.
És molt divertit però una mica atabalador, també!
Hem decidit anar a veure a l’emperador de Mandala. Per arribar-hi hem hagut
de pujar noranta-nou graons de plata. Abans d’arribar al palau, hi ha
una gran porta, feta de fusta de banús, una fusta caríssima!. Al costat
també hi ha un gran cartell on hi diu amb lletres d’or: “EMPERADOR DE
MANDALA” i a sota un botó de timbre fet amb un sol diamant molt gros.
El meu amic, en Lluc, ha pitjat el botó que hi havia a sota del cartell. S’ha obert
una porteta i n’ha sortit un gran cap groc. Li hem preguntat si podíem veure
l’emperador de Mandala. Ell ens ha dit que no. Hem insistit molt, però no, que
no tenia temps. En Lluc i jo ens hem adonat de seguida que mentia i hem
decidit anar a esmorzar.
Avui no he tingut un bon dia, perquè m’han intentat enganyar. I això no m’agrada
gens però he aprofitat el dia anant a visitar la ciutat i mira que n’hem vist de
coses exòtiques!: netejaorelles, comptadors de cabells, prestidigitadors,
acròbates , talladors d’ivori...
Necessitaria molta més estona per explicar-ho tot,
però ja se’m tanquen els ulls.

8. Capítol 4
Quantes coses et podria explicar, estimat diari !
Avui ha estat el primer dia de la nostra estada a Mandala. En Lluc i jo hem
sopat amb en Ping Pong. Al final, el mandalaní ha anat a buscar el seu biberó.
Pren llet de sargantana! Quina mania!
Mentre es prenia el biberó, ens ha explicat que el sopar que ens hem pres era
de la Cuina del Palau Imperial. També ens ha contat que ell era el trenta-dosè
nen de nens del senyor Xu Fu Lu Pi Plu, cap dels cuiners de palau, i que per
això pot entrar a voluntat a la cuina per l’entrada del darrere.
En Lluc i jo ens hem quedat de pedra quan ens ha explicat que el sopar
era el de l’Emperador de Mandala.
En Lluc ha descobert unes inscripcions als palets mandalanins de menjar. Eren
missatges molt tristos que recordaven que la filla de l’Emperador havia estat
segrestada.
Quan hem acabat hem pujat a la locomotora i ens ha portat a la plaça del Bell
Mig. Allà hi ha un prisma amb una altra inscripció:
JO, PUNG GING, EMPERADOR DE MANDALA, DECLARO
AMB AIXÒ SOLEMNEMENT QUE JO DONO PER MULLER
LA MEVA FILLA, LA PRINCESA LI SI, A QUI
SIGUI QUE LA PUGUI ALLIBERAR DE LA CIUTAT
DELS DRACS.
Després en Ping Pong se n’ha anat.
Finalment, molt cansats, hem anat a dormir dins la bona i calenta Emma.
Avui ha sigut un dia estrany, perquè no estic acostumat a veure tanta gent al
carrer i, sobretot, per això de les inscripcions. Què passa aquí!?

10. Capítol 5
Estimat diari, per fi ho hem aconseguit !
Hem començat el dia molt agradablement, amb una representació del circ de
Lummerland , però quan ja havia acabat la segona representació i
anàvem a esmorzar, s’han presentat uns guàrdies de la Guàrdia Imperial.
Portaven al cap uns elms acabats en punxa, i al costat uns grans sabres
corbats.
Hem hagut d’ anar amb ells, pensant-nos que ens portarien davant de
l’Emperador, però no ha estat així.
Ens han portat davant dels bonzes, presidits pel Superbonze. (Així
s’anomenen als ministres i primer ministre de l’Emperador)
No són gaire amables tota aquesta colla! Sort que al final, i no sé com, ha
començat una baralla entre ells que hem aprofitat, amb l’ajuda d’en Ping Pong ,
per atansar-nos a les habitacions de l’Emperador.
Avui, per fi, hem
conegut a
l‘ EMPERADOR DE
MANDALA!!!!!

12. Capítol 6
Si sabessis, diari, les coses que hem vist !
Ja fa dies vam començar el viatge cap a la Ciutat dels Dracs per
rescatar a la princesa Li Si. El senyor XU FU LU PI PLU, i el petit PING
PONG ens van portar uns quants panets, i l’emperador , te calent per al viatge.
Tothom estava molt emocionat . En PING PONG es va posar a plorar, i
no sabia què li passava.
Jo em vaig despertar del tot, vaig mirar al defora de la finestra de la cabina del
maquinista , la plaça era buida i encara no havia sortit el sol.
Vam tardar set dies per arribar a la porta de Ponent de la Gran
Muralla
de Mandala i tres més per travessar El Bosc de les Mil
Meravelles que era una immensa jungla salvatge d’arbres de vidres de
colors .Hi havia papallones tan grosses com una ombrel·la, papagais de
coloraines, grans tortugues amb bigotis, cargols blaus i vermells i serpents
enormes que no podien atrapar cap mena de bèstia i s’alimentaven de vegetals
que no podien fugir. Era tot molt interessant!
Al tercer dia vam topar amb una carena de muntanyes bellíssimes, ratllades en
franges vermelles i blanques: la
Corona del Món.
Per fi hem trobat un camí entre les
muntanyes que ens durà cap a La Vall
del Crepuscle.
Tot aquest viatge ha sigut molt
interessant i molt divertit. M’agradaria que
tornés a passar aquesta aventura i que
tingués més temps per a estudiar aquells
animals tan estranys.

14. Capítol 7
Estimat diari, avui hem superat una gran dificultat !!
Hem passat molta por ! Avui hem tingut molts problemes. L’Emma s’ha
espatllat. Mentre en Lluc l’intentava arreglar, un ocell s’ha posat damunt la
locomotora. Em sembla que se’ns vol menjar i , quan li he comentat a en Lluc,
m’ha dit que només menjava coses mortes.
A en Lluc li ha sortit un cargol de l’Emma i com que ell no passava per
l’obertura hi he hagut d’ anar jo.
A dins de l’Emma tot era molt fosc. He pogut passar pel forat
perquè és ample. L’aigua estava molt freda. Quan he trobat el cargol no
trobava el lloc on anava.
Finalment he aconseguit posar-lo. A l’intentar
sortir no trobava el forat per fer-ho i he estat a
punt d’ofegar-me.
Per sort, a l’últim l’he trobat i he pogut
sortir sa i estalvi. Els voltors s’han quedat
sense sopar!

16. Capítol 8
Hola diari, avui ens ha passat milers de coses.
He conegut un pseudo-gegant de nom Tur i de cognom també Tur. No havia
sentit parlar mai d’un gegant que a mesura que s’anava apropant s’anava
fent petit i que a l’allunyar-se se’l veiés cada cop més gran!
Al principi l’Emma, la locomotora del meu amic Lluc, i jo ens hem ficat
nerviosos, però a mesura que anaven passant els minuts, ens hem
tranquil·litzat, era inofensiu. Era un ancià: portava la barba blanca, recollida
en una trena, una careta plena de arrugues, un barret de palla i un vestit
esparracat. Ens ha portar fins al seu oasi i ens ha explicat que estava just al
mig del desert. Jo tenia molts dubtes sobre ell. Entre els quals hi havia: què li
va passar de petit, com va arribar al desert de la Fi del Món, les aventures que
va viure, etc...
Jo, al principi, quan hem entrat al desert de la Fi del Món, he sentit por. No
havia estat mai en un desert així. Només a la petita platja de Lummerland. Em
penso que en Lluc devia estar una mica amoïnat, l’he notat neguitós. Però qui
ha resultar ser molt poruc ha estat el pseudo-gegant que no ha volgut
pujar dalt de l’Emma.

18. Capítol 9
Estimat diari, avui he acabat amb mal de cap!
En pseudo-gegant ens ha guiat fins a la regió de les Roques de la
Mort. És un immens altiplà recobert de milers de muntanyes grans i petites
que escupen foc. .
Allà regna la fosca absoluta i, fins i tot els dies de sol més radiant hi domina
una tenebra impenetrable.
Reconeixerem la Boca de la Mort immediatament pels
espaordidors udols i gemecs .
En aquesta regió on senyoreja una nit eterna el vent es tan fred que una gota
d’ aigua es converteix en glaç abans d’ arribar a terra.
Vam fer unes encaixades i vam dir adéu-siau al senyor Tur Tur i ens pregà que
si mai tronàvem al Desert de la Fi del Món l’anéssim a visitar.
Després hem anat a dormir per arreplegar forces pel viatge a la regió de les
Roques Negres.
Quan hem arribat a les Roques de la Mort, hem sentit uns llunyans
sorolls :
HHHuuuiiiuuuiiioooh
hh ! !
Era un so tan espantós que no és possible
descriure’l.
Déu meu ! –vaig dir – m’hagués tapat les
orelles amb taps de cera del mal de cap que
me estava entrant !
Quan hem parat a fer un breu descans hem
obert la finestreta i ha entrat un corrent d’aire
calent! Per fi.
Avui ha estat un dia molt cansat i dolent, me n’he anat a dormir amb mal de
cap!

20. Capítol 10
Estimat diari
Avui ha estat un dia una mica especial i sorprenent.
Hem arribat a la Ciutat dels Dracs però abans d’entrar-hi ens hem trobat amb
uns dracs que vigilaven la porta d’accés. Un d’ells fins i tot s’ha enamorat de
lo pobra Emma, que encara no s’ha tret l’ensurt del damunt.
Quina ciutat, la dels Dracs!
Les cases eren fetes de pedra, de més de cent pisos d’alçada de color gris,
quasi no es veia ni una gota de cel, i el poc que es veia era fosc pels fums
dels gasos fets pels dracs, que treien fum i foc per les orelles, la boca, pel
nas i fins i tot de la punta de la cua. Hi havia un xivarri
espantós. Els dracs grunyien, s’esbatussaven, udolaven, s’insultaven i
xiuxiuejaven i moltes coses més.
A més hi havia diferents tipus de dracs. Uns eren
menuts com ratolins, d’altres, al contrari eren gegants.
En podria explicar moltes coses més d’aquesta ciutat
però només puc dir que no m’agradaria viure-hi.

22. Alumnes de 5è de Primària
Escola Valeri Serra - BELLPUIG

23. XVII CONCURS EL GUST PER LA
LECTURA
Bah , Amadou Jose Herrera Pérez, Maria
Barba Moreno, Alex Isaac Esteban, Arantxa
Borja Jiménez, Tamara Islam , Tahsin
Borja Jiménez, Vicente Lapeña Parra, Alex
Buñales Buñales, Lorena Marsol Cerrudo, Txell
Buñales Giménez, Jesús Navarro Nogales, Maria
Carrillo Martínez, Ariadna Prunera Miquel, Melcior
Chao Hassani, Riham Ribera Granollers, Genís
Egaña Soto, Iraide Shahzad Mirza, Hamza
Estiarte Viles, Abel Solana Hernández, Alexandra
Figuerola Miró, Gemma Tachalait , Hatim
Garriga Cerrudo, Genís Torres Marcén, Martí
Giménez Buñales, Ramon