06. l'estructura urbana espanyola

L’estructura urbana espanyola
L’Espai
Geogràfic
Espanyol
J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

Definició
Taxa
d’urbanització
Menys 10% població
Dimensions mitjanes
(5.000- 10.000 hab.)
Militars i estratègics
Político-administratiu
Econòmics
Religiós
Culturals
Factors
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Preindustrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Preindustrial
Factories comercials gregues i
fenícies (ss. IX i VIII a. C.)
Empúries, Cadis, Màlaga,
Cartagena
(Tartessos)
Roma
Antiguitat
Assentaments protourbans indígenes
Fundacions urbanes amb funcions
militars, administratives, polítiques,
econòmiques...
Creació xarxa urbana (calçades)
Edat
Mitjana
Ciutat Islàmica
Aprofitament xarxa urbana existent
(Saraqusta, Balansiyya)
Ciutats noves (Madrid)
Reconquesta: barris musulmans (moreries)
Ciutat Cristiana
s. X- XII: Expansió urbana
expansió regnes nord i repoblació
Baixa edat mitjana: procés urbanització
per reactivació del comerç
Edat
Moderna
s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica
s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica
s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial,
recuperació demogràfica i econòmica
Valentia, Legio VII,
Caesar Augusta,
Emerita Augusta

Pla de Barcino (Barcelona)
Ciutat romana

Madrid.
Primera muralla árabe segle IX i posterior ampliació possiblement cristiana en el raval. Segona muralla, cristiana,
segle XII

Plaça Reial de Madrid (segle XVII)

Fins
Guerra
Civil
Taxa
d'urbanització:
creixement fins
40%
-Auge mineria del carbó
-Augment inversió nacional (x repatriació
capital colònies i x PGM)
-Impuls obres públiques Dictadura
-Política proteccionista industrial
Inici expansió industrial
començaments s. XX
1936- 1959
Guerra Civil
i postguerra
Alentiment
creixement
Taxa d'urbanització
-deteriorament i desabastiment urbà
-Política contraria a la urbanització
-Política favorable a la ruralització
Creixement urbà
en grans capitals
Política autàrquica i afavoriment
estratègic indústries bàsiques:
Cantàbric, Barcelona i Madrid.
1960- 1975
desenvolupisme
màxim
creixement
urbà
Desenvolupament
industrial
Política Pols Desenvolupament (cap.
de província)
Consolidació aglomeracions urbano-
industrials del nord-est d'Espanya
Èxode rural
Sols grans ciutats
Desenvolupament
sector terciari
Expansió turística Centres litorals
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Industrial

Desacceleració
Creixement Urbà
- Crisi energètica i industrial
- reducció creixement natural
- reducció migracions
Canvi Factors
Urbanització
- Pèrdua importància indústria:
Desindustrialització
- Declivi model urbanització industrial
- Tendència dispersió industrial
- Canvis estructura industrial:
- Alta tecnologia = menys mà d'obra
Tendència
Dispersió Urbana
(Ciutat difusa)
- Millora comunicacions
- Tendència descentralització economia
- Dispersió urbana àrees descongestionades
- Activitats terciàries motor grans
metròpolis
- Ascens centres turístics
- Creixement capitals amb activitats
terciàries de baixa qualificació
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Postindustrial

MORFOLOGIA
URBANA
DEFINICIÓ
ELEMENTS
EMPLAÇAMENT
Espai i forma urbana
Posició respecte a l'entorn
PLA
Qualificació urbanística
SITUACIÓ
USOS SÒL
- Rústics
- Industrials
- Comercials
- Residencials, urbanitzable
- Serveis urbans, equipaments
Trama urbana:
Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària...
CONSTRUCCIÓ
EDIFICACIO
Creixement lent (1 edificis, 2n carrers)
Domini cantons rodons, carrers tancats i estrets
Absència places
Adaptació a l'emplaçament (rius i relleu) i clima
Inadaptació a circulació actual de trànsit rodat
Creixement ràpid i planificat
Construit en època de gran creixement
Carrers amplis de traçat rectilini
Jerarquització eixos principals i secundaris
Presència de places, parcs i equipaments
Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual
Inconvenients: inadaptació al relleu i clima
Irregular
Ortogonal
Radiocèntric Carrers radials amb anells concèntrics

Irregular
Centre històric de Múrcia

Ortogonal o
Regular
Pla Cerdà per a Barcelona

Muralles: vestigis defensius i fiscals
Pla irregular: (origen medieval, musulmà)
Pla regular (Renaixement i Barroc)
Trama tancada
Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts
Edificis simbòlics.
Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors
Època
Industrial
Destruccions del plànol
Objectiu: rendibilitzar el sòl
Construcció grans vies
Instal·lació funcions terciàries (banca, comerç…)
Correcció traçats tortuosos a rectilinis
Desamortitzacions: Eixamplament carrers i
places
Correcció traçats tortuosos a rectilinis
CASC
ANTIC
Reformes
Plànol
Edificació
Substitució edificis x major alçària
Deteriorament resta
Densificació per a aprofitar l'espai
Reutilització edificis després desamortització
Verticalització edificació (3 a 5 plantes)
Estil arquitectònic: historicista
Construcció: nous materials (ferro, vidre)
Usos sòl
Terciarització (activitats alta rendibilitat)
Conversió nucli antic en CBD
Desplaçament usos Residencials perifèria
Nous problemes: tràfic, deteriorament barris,
marginalitat, contaminació
Socialment
Abandonament centre burgesia
Reocupació per grups socials baixos ingressos
Època
Preindustrial
s. XIX
1 ⅓ s XX
Anys 60
s. XIX
s. XX

Casc antic II.
ACTUALITAT
(des de 1975)
Recuperació morfologia tradicional
Rentabilització alts preus
Peatonalitzacions i enjardinament places
Ajudes rehabilitació i reutilització
immobles
Usos tradicionals (residencials)
Usos turístics, comercials i
administratius
Alt preu sòl: difícil rentabilització
particular
Menys residents i més empleats i
consumidors
Saturació trànsit: Peatonalitzacions i
restriccions trànsit, impuls transport públic...
Envelliment població
inici polítiques
de rehabilitació
objectius
mesures
Usos
sòl
problemes

L'eixample
millora de transports
creixement demogràfic
desenvolupament noves classes socials
Situació precària centre històric:
insalubritat, densificació…
Origen
Tipus
Causes
L'eixample burgués
Barris obrers i industrials
Barris ajardinats
2ª ½ s. XIX– s. XX

L'eixample
Ideals
burgesia
Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais
verds
Trama: baixa densitat (espais oberts i parcs)
Edificació: historicista (palauets i viles) i de
mitjana altura
Usos: residencial burgés amb alt preu solars
I. L'eixample
Burgés
Evolució
Segle
XIX
Segle
XX
Trama: densificació
Edificació: major verticalització (blocs de pisos)
Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços)
Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i
clavegueram)
Fàcil control policial ciutat
Fe en el progrés i rebuig passat (destrucció
muralles i edificis simbòlics)
Bulevard: concepció espai burgesia
Concepció economicista ciutat (especulació)

II.
Barris Obrers
Barris marginals de població obrera
Habitatges de baixa altura i
dimensions
Establiment perifèria
Instal·lacions industrials i
infraestructures
Zones insalubres
Vies d'accés a la ciutat
Estacions de ferrocarril
Indústries (escorxadors, mercats,
fàbriques…)
Escàs valor i preu
Ús del Sòl
Localització
Origen
Característiques
Evolución
Pla divers per falta de control del
sòl
Trama tancada i densa
Habitatges d'escassa dimensió i
qualitat
No depenen del ferrocarril ni carretera
Abandonament progressiu per
buidament industrial i consegüent
deteriorament
Incorporació a la ciutat i consegüent
revalorització
Requalificacions per a altres usos
Creació
Actualitat
L'eixample
Prop o
junt

III. BARRIS
AJARDINATS
Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XX
Creació
Origen Difusió idees naturalistes i higienistes
Característiques
Models
Barris-habitatge unifamiliars amb jardí
Ocupació per classes mitjanes o proletariat
Habitatges subvencionats
Cases barates i monòtones
Ciutat lineal d'arturo sòria (interrelació camp- ciutat)
Ciutat jardí
L'eixample

LA PERIFERIA
ACTUAL
(des de 1940)
Evolució
1940- 1955 (postguerra)
escassa activitat constructiva
urbanització marginal
1955- 1975 (desenvolupisme):
Creació espontània extenses perifèries via d'accés i àrees perifèriques
Eradicació xabolisme: promocions VPO
Des de 1975: (ciutat difusa)
Mescla usos sòl
Perifèries més allunyades
Límits imprecisos àrees periurbanes
Tipologia
Barris
residencials
Barris
Infrahabitatge
Àrees industrials i
equipament
- Barris infrahabitatge
- Barris habitatges protegits
- Polígons habitatge
- Ciutats dormitori
Polígons industrials
- Àrees d'equipament
Xaboles, barraques,
Chozas…
Característiques
Sòl rústic de propietat il·legal
Sense organització urbanística
Habitatges autoconstruïts
Deficiències i sense serveis elementals
Perfil: immigrants, minories marginades...
Localització en perifèria de grans ciutats
Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.)
Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçària
Actualitat: campanyes d'eradicació i reallotjament (integració)
Evolució

Rambla de Sant Isidre, Igualada

A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70
Finalitat: reubicar població xabolista i marginal
Blocs o torres en forma de H
Paisatge urbà monòton: "colmenas"
Desaparició concepte tradicional de carrer
Promocions municipals
Barris VPO
Polígons
habitatges
- Localització en la franja periurbana
- sòl residencial
- Classe mitjana i alta
- Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions...
- causes: ideologia naturalista i difusió de l'automòbil
Característiques
Màxim Desenvolupament: anys 50
Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preu
Construcció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones,
Baixa qualitat constructiva i formal
Falta de serveis i equipaments (jardins, comerços)
Ciutats
dormitori
Evolució
Polígons i
parcs
Industrials
- A partir de nuclis rurals pròxims
- gran varietat de formes i grandàries
Activitats industrials i tecnològiques
Prop principals vies de transport
Superfícies comercials: hipermercats, factories
Àrees
d'equipament
Anys 60: sense control i impacte mediambiental
Actualitat: parcs empresarials i tecnològics amb
elevada qualitat mediambiental
Superfícies d'equipament: hospitals, universitats
LA PERIFERIA
ACTUAL
(des de 1940)

SUBESTACIÓ ELÈCTRICA MONTBUI

Aglomeracions
Urbanes
Àrea metropolitana
Regió urbana
Conurbació
Megalòpolis

Aglomeracions
Urbanes
 Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics
 Independència administrativa, econòmica i funcional
Àrea
Metropolitana
 Centre: ciutat central
 Influència àrea central sobre nuclis urbans de l'àrea
 Especialització funcional:
• Ciutat central: ocupació i servicis
• Àrea metropolitana: activitats econòmiques i
habitatges treballadors
 Xarxa de comunicacions directa
 Moviments pendulars de població
 Estil de vida urbà
 Perfil: joves i varietat social
 Estructura espacial en corones concèntriques
 Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid,
Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)
 Auge: 1960 i 1975
 Actualitat en transformació:
• Expansió territorial
• Descentralització població i activitats
econòmiques
• Creixent dotació infraestructures i servicis
• Especialització d'activitats.
 Necessitat ordenació de l'espai metropolità
 Densificació demogràfica i constructiva
 Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes
 Garantir connexions transports dins l'àrea i xarxes nacionals
 Evitar la pressió urbana conservant espais verds
Definició
Característiques
Evolució
Problemes

Àrea metropolitana de
Madrid

Àrea metropolitana de Barcelona

Àrea metropolitana de València

Aglomeracions
Urbanes
Conurbació
Unió ciutats semblant importància
Definició
Característiques
Evolució
Problemes
 Creixement paral·lel
 Fusió física
 Independència administrativa, econòmica i
funcional
 Conseqüència procés
industrialització
 Extensió àrea intermèdia ocupada
per instal·lacions, infraestructures,
polígons industrials, no separades
per espais rurals.
 Influència turisme
Similars àrees metropolitanes
Exemples
 Màlaga-Marbella
 Alacant-Elx-Santa Pola
 Potenvedra-Martín

Conurbació Elda-Petrer

Conurbació litoral de la Costa del Sol malaguenya.
Font: DigitalGlobe 2008.

Aglomeracions
Urbanes
Aglomeracions
Urbanes
Regió
Urbana
àrea urbana discontínua, integrada per ciutats disperses
Definició
Característiques
Origen
Problemes
 Densitat elevada
 difusió sobre l’espai de les característiques
urbanes
 Independència administrativa, econòmica i
funcional
Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats.
Similars àrees metropolitanes
Exemples  Centre Astúries

Regió urbana asturiana

Aglomeracions
Urbanes
Megalòpolis
Unió successives conurbacions o àrees
metropolitanes.
Definició
Característiques
Tendències
• Elevada densitat de població en grans
extensions
• Xarxa transport densa i eficient
• Concentració riquesa, coneixement i poder
polític
• Elevada especialització funcional
• Inexistència Espanya actualitat
Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid
Mega-región València-Barcelona-
Marsella-Lyon

Elements
Sistema
Urbà
Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.)
Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.)
Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.)
Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.)
Anomalia: bicefàlia
Madrid-Barcelona
Rank-Size
Funcions
Ciutats primàries
Ciutats secundàries
Ciutats primàries
El SISTEMA
URBÀ
Àrea
d’influència
Jerarquia
Metròpolis
Ciutats Mitjanes
Ciutats petites
Nacionals
Regionals
Subregionals
Madrid i Barcelona
Ciutats milionàries
Especialització funcional
Influència nacional
Integració sistema urbà
global
500-750.000 habitants:
València, Sevilla, Bilbao,
Màlaga i Saragossa
Funcions diversificades
Serveis especialitzats
Influència nacional-regional
200.000-500.000 habitants
Funcions diversificades
Serveis especialitzats
Influència regional
Llocs centras i
àrea d’influència
 50.000-250.000 habitants
 Funcions menys diversificades
 10.000-50.000 habitants
 Funcions escasses i poc especialitzades

Relacions
Urbanes
Fluxos: econòmics, demogràfics...
Direcció:
Unidireccionals: domini-subordinació
Bidireccionals: integració-competència
Definició
Madrid Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona)
El SISTEMA
URBÀ
Barcelona
Quadrant
Nord
Àrea major integració
Intensa relació metròpolis
Relacions menors i incompletes
Predomini relacions comarcals
Frontera Portugal: major desconnexió
Zones mal connectades: Meseta meridional,
Cantàbric occidental i Andalusia oriental
Menor influència
Àrea influència intensa: orient i Balears
Resta
Sistema

Sistema
Urbà
El SISTEMA
URBÀ
Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme
• Català: Barcelona
• Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i
Alacant
• Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i
Granada
• Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén)
• Eix litoral andalús (d'Almeria a Huelva)
Eixos molt discontinus:
• Eix gallec (la Corunya i Vigo)
• Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria,
centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i
Santander)
• Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la
Rioja,
• Navarra i Catalunya
Espai poc articulat desequilibrat per Madrid:
• Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle
Asturià i Bilbao
• Subsistema madrileny: Madrid.
Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades
• Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de
Mallorca sobre la resta
• Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i
relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades)
Disposició semianular perifèria
Espai interior poc urbanitzat
Excepció interior: madrid

Canvis recents
Sistema Urbà
El SISTEMA
URBÀ
Monocèntrics
primats
• Ciutat principals
• Nivells intermedis
Constitució sistemes
urbans regionals
Monocèntrics
jerarquitzats
Policèntrics
• Primacia diverses ciutats
• Distribució funcions
• Fluxos bidireccionals
• Predomini aglomeració urbana
principal
• Inexistència nivells intermedis
• Relacions unidireccionals
Jerarquia
europea
• Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia)
• Eix Mediterrani
• Eix atlàntic (Finisterres)
• Interior i sud
Sistema de
ciutats europeu
Connexió amb
Europa
• Eix Lisboa-Barcelona
• Arc Mediterrani
• Dorsal Europea
• Metròpolis globals (London i París)
• Centres europeus (Madrid i
Barcelona…)
• Metròpolis potencials (Bilbao,
València, Palma de Mallorca)
• Metròpolis dèbils (Sevilla)
• Declivi algunes ciutats
• Canvis interior sistema urbà global
• Competència internacional
• Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex.
Madrid, Barcelona i zones turístiques)
Transformació
sistema ciutats
global

Models de xarxes urbanes autonòmiques
Monocèntric
primat
Monocèntric
jerarquitzat Policèntric

Agents
Socials
La producció
de l’espai
urbà
Època
Postindustrial
Propietaris
Època
Industrial
Promotors i immobiliàries
Empresaris industrials
Ciutadania
2 ½ s. XIX -
1 ⅓ s. XX
• Reconstrucció (Gernika, Oviedo...)
• Legislació habitatge
• Organització creixement urbà
- Llei del sòl i ordenació urbana (1956)
- Plans generals d’ordenació urbana
Autarquia
(1939-1959)
Desenvolupament
1960-1975)
• Edificació destructiva
• Excessiva alçària, densitat i poca
qualitat
• Problemes ambientals i trànsit
• Regularització plànol
• Plans de sanejament
• Millora serveis i equipament
Planificació
Urbana
Poder polític
Estat autonòmic
Democratització
Globalització
• Plans estratègics revitalització
• Màrketing urbanístic (València...)
• Endeutament i corrupció
• Competència ordenació urbanística
municipal i autonòmica
• PGOU: plans parcials i especials
• Participació social planificació

PGOU de Bellreguard: sector est

Exemple de màrqueting urbà i malbaratament dels diners públics

PROBLEMÀTICA
URBANA
Aglomeració i
difusió
urbanització
Problemes
econòmics
Problemes
socials
Problemes
ambientals
• Excessiva terciarització
• Microclima urbà (efecte
hivernacle)
• Contaminació (atmosfera, aigua...)
• Generació residus
• Desaparició espais verds
• Actuacions polítiques
• Intervenció serveis socials
• campanyes prevenció
• Inversions en educació
• Polítiques integració...
Problemàtica Causes Solucions
• Especulació
• Falta d'inversions
• Elevat consum i ús
recursos i serveis
• Intens ús automòvil
• Descentralització població,
activitats i equipaments
• Habitatges protegides i
subvenció rehabilitacions
• Inversions en equipaments
i instal·lacions
• Limitació trànsit, pàrkings i
impuls transport alternatiu
• Densificació i pressió urbana
• Elevat preu sòl i difícil accés
habitatge
• Escassetat espais verds,
recreatius, culturals i sanitaris
• Necessitat d’abastiments i
equipaments
• Ordenació trànsit i transport
• Deslocalització activitats
econòmiques tradicionals
• Trasllat activitats polígons
industrials
• Difusió activitats terciàries
parcs tecnològics perifèria
• Pobresa i desocupació
econòmica
• Baix nivell de formació
• Ritme de vida urbà,
• Aïllament i desarrelament
• Fragilitat social
• Delinqüència i marginació social
(drogadicció, violència,
delinqüència, mendicitat…)
• Contrastos econòmics
• Problemes integració
• Difícil convivència veïnatge
• Transport públic i ecològic,
zones verdes,
• Limitació emissions i trànsit
• depuradores, neteja,
reciclatge…
• Reflexió asfalt, edificis...
• Emissions trànsit,
calefacció, indústria...
• Residus hàbitats indústria
• Consum béns i energia
• Extensió instal·lacions,
equipaments i habitatges

BARRI AMB MANCA DE SERVEIS
BADIA DELVALLÈS

RURURBANITZACIÓ
PLATJA D’ALBORAIA

DEPURADORA D’AIGÜES DE BARCELONA

ESCENA QUOTIDIANA
DE BARCELONA

Contaminació atmosfèrica (Barcelona)

Contaminació atmosfèrica (Madrid)

Poblat romanés a El Gallinero (Madrid)
Font

Exemple de mendicitat: Gorrillas en Castelló

Prostitució al Raval (Barcelona)

Las Barranquillas
(Madrid), dies abans de la
seua eliminació

• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
• Adiego Sancho, P. y Velilla Gil, J., Geógrafos. Libro digital e interactivo para la asignatura
de Geografía de 2º de bachillerato.
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),
• Estrabón. Geografía de España (web)
• García, A., Algargos, Geografía España. Materiales didácticos para la Geografía
• García, A., www.slideshare.net/algargos
• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)
• INE, Anuario Estadístico de España 2009
• ---, España en cifras 2009
• ---, Encuesta de Población Activa (primer trimestre de 2010)
• ---, Tendencias demográficas durante el siglo XX en España (2004)
• Méndez, R. et al., Geografía, SM, 2009.
• Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Banco Público de Indicadores
Ambientales
• Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, www.mityc.es
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003 y 2009.
• SANCHIZ TORRES, SERGIS, http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Viquipèdia
• Wikipedia
REFERÈNCIES

06. l'estructura urbana espanyola

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (19)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a 06. l'estructura urbana espanyola

Semelhante a 06. l'estructura urbana espanyola (20)

Último

Último (11)

06. l'estructura urbana espanyola