10. L' Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet i que transmeten les dades mitjançant communtació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com per exemple un ordinador o un telèfon mòbil. QUE ÉS L'INTERNET?
11. L'HISTÒRIA La història d'internet es remunta als inicis de les xarxes de comunicacions. La idea d'una xarxa d'ordinadors que permetés la comunicació entre usuaris de diferents ordinadors, s'ha desenvolupat passant per múltiples etapes. La interunió d'aquests desenvolupaments, ha permès crear Internet, també anomenada la xarxa de xarxes. Això inclou la fusió d'avanços tecnològics amb les infraestructures de xarxes existents i els sistemes de telecomunicacions. La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA, el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials. Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.
12. COM FUNCIONA? La xarxa està formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten entre si mitjançant enllaços molt diversos: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació. Cada ordinador present a la xarxa té una "matrícula" numèrica que l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un punt. Per exemple, la "matrícula" d'un dels ordinadors del PIE és:193.145.88.16 L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha també una jerarquia de xarxes i subxarxes. Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mòdem o des d'un ordinador de la xarxa amb router) se'ls assigna un número diferent en cada connexió.
13.
14. PROTOCOLS D'INTERNET A la capa més baixa d'internet (Capa de xarxa) hi ha protocol IP (IPv4) (adreçes de 4 bytes). Aquest protocol serveix per identificar els equips únicament dins Internet mitjançant adreçes de l'estil 234.23.58.122 En un futur proper ha de ser reemplaçat per IPv6 (adreces de 16 bytes), ja que l'espai d'adreçes que ofereix IP versió 4 s'està quedant esgotat. Exemple d'adreça IPv6: 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7344 Al mateix nivell també hi ha ICMP. No orientat a la connexió. Serveix per controlar i senyalitzar els errors que es puguin produir. A la següent capa, la Capa de transport, hi trobem els protocols TCP (Transmission Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol). Són els encarregats de transportar les dades. TCP estableix una "connexió" virtual, cosa que dóna un cert nivell de fiabilitat. UDP és un protocol de "millor intent", sense connexió, en el que els paquets perduts en la transmissió no són reenviats. A l'última capa hi ha els protocols d'aplicació. HTTP (web), FTP (intercanvi fitxers), SMTP (e-mail)
15. FUNCIONS I SERVEIS MÉS COMUNS D'INTERNET Navegació Comunicació Servidors de dades Serveis multimèdia Serveis comercials