1. Cartell de CNT-FAI
Podem observar un document iconogràfic, és a dir, un cartell de la CNT i la FAI- sector
anarquista que dominava la CNT) on tracta de motivar a la població i sobretot als
treballadors perquè lluitin per aconseguir la llibertat, és a dir buscar la revolució per a
millorar les condicions laborals i no conformar-se amb les reformes que s’havien fet.
El cartell ha estat extret del llibre de text: Història, ed. Teide, pàg.297, i sabent que era
un cartell anunciat durant la segona República, podem dir que és va fer públic al
voltant de l’any 1932.
Al cartell podem llegir una sèrie de paraules: damunt veiem les sigles de la
Confederació Nacional del Treball (CNT), de la Asociación Internacional dels
Treballadors (AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI),junt a unes lletres que
diuen “adelante”. A sota podem veure una mena d’eslògan, o frase motivadora que
diu “luchadores de la libertad” on és veu clarament la paraula que és vol destacar en el
cartell, és a dir, “libertad” ja que la trobem en majúscules i en un altre color, finalment,
al centre podem veure els dibuixos de dos possibles treballadors que es dirigeixen amb
força cap endavant i van armats per així possiblement iniciar una revolució contra les
poques reformes laborals i aconseguir-ne més. Per tant, podem veure, que el cartell el
que ens vol dir és que tots els treballadors han de lluitar units i s’han de revolucionar
per a aconseguir la llibertat, i les reformes adequades.
Podem veure, doncs, que és tracta d’un cartell d’una ideologia anarquista com era la
de la FAI i la CNT, que en aquell moment de la història volien aconseguir la lluita dels
treballadors per aconseguir plenament totes les reformes necessàries i que les
organitzacions patronals no els frenessin els seus projectes. Algunes de les lleis que
van aconseguir aprovar van ser la Llei de contractes de treball- regulava la negociació
col·lectiva- i la Llei de jurats mixtos- poder d’arbitratge vinculant en cas de desacord i
set dies de vacances pagades -. També és va estimular l’augment de salaris, les
assegurances socials i la setmana laboral de 40 hores. En canvi, les organitzacions
patronals van fer enrere altres projectes com el de la intervenció obrera d eles
empreses.

2. Largo Caballero
Va néixer a Madrid en una família humil i va començar a treballar als set anys. S'afilià a
la UGT el 1890 i el PSOE el 1894, i va ser un col·laborador actiu de Pablo Iglesias.
Empresonat per les seves activitats polítiques, va ser escollit regidor i diputat pel PSOE.
El 1931 va ser nomenat ministre de Treball i al setembre del 1936, cap de govern,
càrrec que ocupà fins al maig de 1937.
Després de la Guerra Civil es va exiliar a França, on va ser presoner dels nazis fins al
1945. Va morir a París el 1946.
Va fer aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, la
Llei de jurats mixtos, que atorgava un poder d'arbitratge vinculant en cas de desacord,
i set dies de vacances pagades a l'any. Va fer estimular l'augment de salaris i la creació
d'assegurances socials. També es va establir una setmana laboral de 40 hores i es va
reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines de camp.

3. Cartell a favor de l’autonomia basca
Podem observar un document iconogràfic, és a dir, un cartell a favor de l’autonomia
basca que incita a la gent a estar a favor d’aconseguir una autonomia pel País Basc, per
tant, possiblement aquest cartell està promogut pel PNB.
El document està extret del nostre llibre de text- Història,ed. Vicens Vives- , pàg. 250 i
ja pel títol d’aquest i fins i tot sabent de l’època de la que parla, podem saber que és
de l’any 1932.
Podem veure que el cartell està composat per unes paraules en basc que signifiquen:
“mare, els teus fills faran el servei militar al País Basc”, i al centre el dibuix d’una dóna
amb els seu nadó, juntament amb un membre de l’exèrcit. Per tant, podem entendre
que aquest cartell per aconseguir l’autonomia del País Basc, juga amb les emocions
dels ciutadans, ja que ensenyen un dels avantatges si fos una autonomia, que seria
aquest: els fills Bascos ja no tindran que anar fora de País Basc per a fer el servei
militar, sinó que podran quedar-se dins de les seves terres, i intenten trobar un
aspecte que emocioni a la població femenina perquè vagin a favor de l’autonomia
Basca.
Finalment, podem veure que aquest cartell és de l’any 1932 on s’estava reformant
l’estat centralista i les diferents regions que tenien sentiment nacionalistes – com
Catalunya, el País Basc i Galícia- poguessin proveir-se d’una organització pròpia, i no va
ser fins la Constitució del 1931, que aquest procés és va poder iniciar. La primera regió
que va iniciar aquest procés va ser Catalunya amb la creació de la Generalitat i
l’aprovació de l’Estatut. A continuació el País Basc va voler fer-se autònom i els
nacionalistes del PNB i els carlins van redactar l’Estatut d’Estella, però aquets estatut é
es va retardar ja que l’oposició considerava que era un projecte poc democràtic i que
atacava a la Constitució, però l’evolució del PNB cap a posicions més centristes i el seu
pacte amb esquerres van permetre que les corts republicanes aprovessin el seu estatut
d’autonomia l’any 1936 i posteriorment és va aconseguir el govern basc. Finalment
l’últim que va iniciar el seu projecte d’estatut d’autonomia va ser Galícia, però tan tard
que mai va arribar a ser aprovat per les Corts a causa de l’esclat de la Guerra Civil.

4. Votacions pel referèndum per a l’aprovació de l’Estatut Basc
La fotografia l’hem extret del llibre de text: Història ed.Claret, pàg 163.
Està referida al tema: Votacions pel referèndum per a l'aprovació de l'Estatut Basc.
La fotografia ens mostra el moment en el qual els ciutadans dipositaven el seu vot a les
urnes. Podem veure un home que està a la taula electoral apuntant les dades dels
ciutadans que venen a exercir el seu dret a vot, encara que no puguem apreciar
clarament el que és veu a la fotografia a causa de la pèssima qualitat que aquesta té- ja
que és una fotocopia-.
Dibuix de Castelao en la revista Nos
En aquest cas es tracta d’un dibuix tret del nostre llibre de text, Història, ed.: Vicens
Vives, pàg. 251. Aquest dibuix esta fet per Castelao dirigit a la revista Nos (1916-1917),
que es va titular “A nosa terra non é nosa, rapaces”.
Castelao va ser un dibuixant, escriptor i intel·lectual, i fou elegit diputat com a
galleguista independent a les Corts del 1931.
El títol d’aquest dibuix traduït al català significa “ La nostre terra no és nostre, nens”, i
en la imatge es veuen reflectides aquestes paraules. Es pot veure a un treballador al
costat de tres nens que semblen que estan tristos, perquè mai aconseguiran que la
seva terra sigui reconeguda com a seva i aconsegueixin tenir un estatut.

5. Rebuig a l'Estatut
En aquesta pàgina extreta del 'Diario de Navarra' el dia 21 de juny de 1932 ens mostra
que Navarra, per majoria dels ajuntaments es va pronunciar en contra del Estatut Basc
Navarro.
Una assemblea de representants municipals en el Teatre Gayarre de Pamplona va
rebutjar l'Estatut Basc Navarro, remodelat per acomodar a la Constitució un
avantprojecte de 1931. La seva aprovació requeria el vot de dos terços del cens, però
123 municipis (185.666 habitants) ho van rebutjar, 109 (135.582 veïns) van votar sí i 35
es van abstenir. Navarra es va desfer del projecte d'estatut. A l'octubre de 1936, en
plena guerra, es va aprovar per a Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

7. Asamblea municipal de Navarra (10 de agosto de 1931)
A la imatge que tenim a continuació podem veure una taula on ens explica el nombre
de municipis, els vots realitzats i el percentatge d’aquests, durant les eleccions de
l’Assemblea nacional de Navarra el 10 d’agost del 1931, on el bascos votaven per a
l’aprovació de l’Estatut. Podem veure com clarament amb un quasi 90% els vots a
favor de l’Estatut basc predominen. A continuació d’aquesta taula de dades podem
veure un gràfic sectorial que hem creat a partir de les dades inicials, per així arribar a
veure clarament la gran diferència en percentatges.
Asamblea municipal de Navarra (10 de agosto de 1931)
A favor de municipios votos porcentaje
Estatuto vasco-navarro 200 314.740 89,83
Ningún estatuto 15 30.290 8,64
Estatuto navarro 3 2.802 0,80
Autonomía regional 2 2.561 0,63
Total 220 350.393 100,00

8. Gràfic de barres: La reforma de l'exèrcit (1932)
Ens trobem davant un gràfic de barres tret del nostre llibre de text, Història, ed.:
Vicens Vives, pàg. 249, la font de la qual és M. Alpert: La reforma militar de Azaña,
1982.
En aquest gràfic es veu clarament el procés de transformació que va impulsar Manuel
Azaña a l'exèrcit espanyol.
Comparant l'any 1931 amb l'any següent són molt notables els canvis en quant a
tinents, capitans, i comandants. A l'any anterior es comptava amb 5023 tinents i a l'any
següent amb 3238, desprès amb els capitans es comptava amb 4629 i a l'any següent
amb 2665, i finalment els comandants anteriorment eren 2972 i van acabar sent 1261.
Els altres càrrecs com generals, coronels, tinents coronels, i alferes també van
disminuir considerablement.
Amb aquesta reforma de l'exèrcit es va aconseguir la disminució de les despeses de
l'exèrcit, però la reducció del pressupost va dificultar la modernització del material, de
l'armament i dels equipaments.
A continuació podem veure un gràfic de barres en 3 dimensions on ens ensenya la
diferència entre el 1931 i 1932 en el nombre de militars per graduació. Podem veure
diferenciats el nombre de generals, coronels, tinents coronels, comandants, capitans,
tinents i alferes.
La font ens l'ha proporcionat Albert, M del llibre de text: L’horitzó, ed. Vicens.Vives
pàg.284.
Podem veure a la gràfica com el nombre de militars al 1931 és pràcticament el doble
que al 1932 -desprès de la reforma de Azaña-.

9. Manuel Azaña, ministre de Guerra a més de president de govern, en un acte amb
oficials de l'exèrcit
Composició i tècnica: A la fotografia podem observar Manuel Azaña, ministre de
Guerra i President del govern, en un acte oficial de l’exèrcit. Cal destacar a Manuel
Azaña que surt en primer pla amb la mà aixecada.
Aquesta fotografia va ser capturada durant els anys on es va aprovar la Constitució,
també va haver-hi una reforma militar i es va crear un exèrcit professional i
democràtic. Manuel Azaña va reduir els efectius de l’exèrcit, va acabar amb la
macrocefàlia (un oficial per cada 3 soldats) i va posar fi al fur especial dels militars.
Es va promulgar la Llei de l’oficialitat (tots els oficials tenien que prometre la seva
adhesió a la República, amb la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si volien)
Finalment, la fotografia ens mostra el poder que tenia Manuel Azaña amb l’exèrcit,
també podem veure en segon terme, a Queipo de Llano, que va ser nombrat Capità
General a Madrid i Inspector General de l’Exèrcit.
La fotografia està extreta del llibre de llibre de text: Història, ed. Teide, pàg.290.

10. Cartell del primer Congrés de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Composició i tècnica: el cartell diu: “ 1r CONGRÉS NACIONAL de l’associació protectora
de l’ensenyança catalana”, “12, 13, 14 ABIRL 1936”, “ESCOLES, ESCOLES LLIBRES!”
aquestes paraules feien referència a la reforma educativa per promoure una educació
liberal i laica. I surt representat un nen petit agafant un llibre i darrera la bandera
catalana. Això simbolitza el nen a l’educació infantil i les lletres de la nova reforma
d’educació. Totes les lletres estan en majúscules, es a dir, que totes son molt
importants, encara que la més important serà la que diu “ 1r CONGRÉS NACIONAL”, ja
que està a un tamany més gran i amb un color diferent.
El missatge que volen transmetre amb aquest cartell és vol fomentar la educació
liberal i laica, igual que fer que l'Estat garantís el dret a l'educació a tota la població.
Així que és va intentar establir un model d'educació mixta, laica, obligatòria i gratuïta,
per primera vegada en l’historia d'Espanya. És van crear 10000 escoles i el pressupost
per l'ensenyament és va incrementar notablement.
La imatge s’adreça a al poble. Amb l’objectiu de que el poble opini sobre aquesta
reforma.
Aquest cartell l'hem extret del llibre de text: Història, ed. Teide, pàg.291.

11. Col·laboradors de les missions pedagògiques després d’una representació teatral en un
poble de Toledo, al 1932.
A continuació podem veure una fotografia extreta del nostre llibre de text: Vicens
Vives BATXILLERAT “Historia” on ensenya els Col·laboradors de les missions
pedagògiques després d’una representació teatral en un poble de Toledo, al 1932.
A la fotografia podem observar una camioneta on els col·laboradors de la obra teatral
estan al damunt . Podem saber que són col·laboradors per a funcions teatrals, no
només pel títol de la fotografia, sinó també perquè veiem que alguns dels membres de
la camioneta van disfressats o maquillats.
Les missions pedagògiques eren formades per grups ambulants d’estudiants,
professors i intel·lectuals, i portaven a les zones rurals biblioteques, cors, conferències,
teatre i cinema, ja que els dirigents republicans estaven convençuts de la necessitat de
millorar el nivell cultural de la població i fer que la cultura pogués ser un dret.
Un dels grups més importants de les missions pedagògiques va ser el grup teatral La
Barraca que va organitzar Federico García Lorca.