1. Treballem per Valls VI Casa Caritat
Taller d'Ocupaci6 Ajuntament de Valls
NIF: P-9316304-F
Num. de cens: 01384/01
Taller d'Ocupacio 'Treballem per Valls VI
AUXILIAR GERIATRIA
ALZHEIMER
r.
v·..
~
¢ 'K.
Ajuntament de Valls - Casa Caritat
Ctra. del Pia 37 A, 43800 Valls - telf 977 61 20 10, fax. 977602364
casacarita@valls.cat - www.casacaritat.cat

2. INDEX
-PRESENT ACID : , 1
-INTRO DDCI 6 ~ 3
-DESCUBRIMENT DE LA MALALTIA D' ALZHEIJvfER I EL SEU
DESENVOLUP AJ1ENT HISTORIA DE LA MALALTtA ~ .4
-CANVIS QUE FA LA PERSONA AL DETECT AR AL ALZHEIMER 5
-TRATA ELS SINTOMAS I CARTA DE UNA PERSONA QUAND
A LA SEVA MARE LI DETECTEN LA MALAl TIA DE
L' ALZHEIMER ; 6
-COMPORTAJ1ENT I UNA PERSO~A QUE DEIvIANA AJUDA .
DESESPERADA PERQuE LA SEVA PARELLA LI DETECTEN
LA MALAL TlA ;..•.............................. 7
-DIAGNOSTIC DE LA MALALTIA I TROBAR UN rvIETGE DE
CONFIAN<;A ~8
-HISTORIA DE UNA SENYORA QUE LI VAN DIAGNOSTICAR
L' ALZHEIMER : 9;10,11
-LA MORT DEALOIS ALZHEIMER I ELS DEU SINTOMAS DE LA
MALAL TfA , 12
-LA SEXUALITAT DAVANT DE AQUESTA MALALTfA : ;13 .
-BIBLI OGRAFIA 14
-COND ICI ON'S QUE S'HA TRET 15

3. PRESENTACIO
Bon dia, em dic Montserrat i la meva companya es diu Merce.
VbleIi dir que aquest curs ens va molt be peique en desconnectat de les
nostres videsquotidianes. , ,
I volen agrair-vos ales nostres professoresquot;en la qual Torrents ens deixen
,perque marxa atnb un lloc que ella desitja anar, amb molta alegria i a:l '
mateix temps,amb molta tristesa perque es una'de les professores
,meravelloses, desitgem que tingui molta sort en la seva,carr~ra. A,
continuaciQ un poema fet per la meva company~ Me~ce dedicat ales
nostre,s professores Torrents iVictoria.
TREBALL AMB EOillP: D' ALZHEIMER
, quot;La profesion mas hermosa
Nu~ca ja,mas se sabra.
Yo admiro todas
,Peroquot;una en especialquot;.
Es el ser profesora. y luchar con afan.
~omo Vd. J.,o esta haciendo con mi hijo
Sin cesar,con carino y simpatia,
Con paciencia y bOlidad
,Con amor y ternura
Que Jamas podre olvidar '
Va no encuentro pahibras para poder expresar
Loagradecida que me siento por, sugrande humanidad.
A este pequefio poema,afiadiria en este casq~.
Moltes grades, per la vostra ajuda icomprensi6 a les no~tres professores.
'Victoria & Torrents
quot;
Sense vosaltres, no seria el mateix.

4. INTRODUCCIO
Aquest modul resumeix el que es la malaltia de l' alzheimer, els sintomas, las
fases per on se desoilvolupa la malaltia dia a dia.
Hem transmetre la importancia de tracatar-les amb respecte i atenci6.
Esperem aportar, junatament amb professorat i els textos d'ampliaci6, una
serie de conoxements basics que permetin al futur cuidador afrontar la seva
tasca amb eficacia i professionalitat creiem que coneixer i aplicar les
recomanacions corresponents contribueix fl millorar una mica la seva vida fins
el final d' ella.

5. Aquet any es compleix un segle des de que,aquesta greu malaltia, neurodegenerativa
Va ser descrita,per el metge ALOIS ALZHEIMERquot; va neixer en Alemanya.
En 1854 ,fill, d' una familia catolica i acomodada, El seu p~a , treballava amb
notari i consultor legal. ALOIS ALZHEIMER va iniciar els estudis de medicina a
Berlin en 1-883,i va continuar i graduar~se, quatre anys despres~ amb Una tesis
docto.ral-, 'sobra les gUmdules de cenimen de lesoYdes.
. ,
Va comenyar a treballar en 1888, com assistt:mt en el sanatori municipal ,per dements-
De Frankfurt ,una instituci6 amb bastant prestigi. En aquets temps va coneixer al
patoleg , Franz Nissin ambel qual va establir Una re1ad6 que perduraria tota la vida.
Van publicar diverses trebaJles sobra I' aterosclerosis cerebral, En 1894 es va casar
.amb una vidua d' origenjueu ,que possela una gran fortuna .. Ivan tindre tresfills , la
dona va mori ,en 1902 ii' fortuna Ii permetria dedicar-se A la investigaci6 , un any
despres, de la mort de la seva dona, KRAEPELIN quot; un conegut psiquiatra alemany
va ser nomenat a Munic i liva oferir La playa de cap de laboratoii i de anatomia
patologica .
Al 1909 va descriure una nova malaltia, que prooUia perdua de memoria desorientaci6
, aHucinacions , ifnlalment mort.L' malaltia va ser diagnosticada per propera vagada)
en una dona de 51 anys ,Es deia Augusta b,que hi havia ingressat en 1901 en '
l'hospital de Frankfurt A causa de un quadrecliriic , caracteritzat per lill deliri d'
gelosia,Seguit d' una rapidesa perdua de memoria ,acompanyada d' al·lucinacions
De~orientaci6 temporoespaCial , paranoia ,alteracions de la conducta i un gran trastom
Del llenguatge .
La pacient va mo~ir per unainfecci6deguda ales feTides que lihi haviem aparegutper
estar immobilitzada durant molt temps en eillit. i una infecci6 pulmonar·.
. • I'
El cervell de la dona va ser estudiat per Al~heimer , que va trobar un nom disminult
De neuronesen el cortex cerebral. Amb cUmuls neufofibril'les en el citoplasma
De les neurones , Kraepelin , va continuar, els estudis d' Alzheimer , i al 1910
Va demostrar que aquella quot;raraquot; malaltia hi havia desctit Alzheimer.Que hi ~ra
, frequent d' demencia,Al segon cas s'e va descrit peLel doctor Alzheimer ,en data 1911,
tambe apareixen una Revisi6 publicada per Salomo Carter Fuller ~ America ,que hi
havia rotat durant molts anys amb Alzheimer en Alemanya.La revisi6 enclosa a 13
pacients amb demencia, i en edats ri1itja ,d' 50 anys .L' seva rnalaltia es va prolonga
durant 7 anys. El doctor Alzheimer va ser nombrat fins 1912 ,pr:ofessor ordinari d'
psiquiatria i director d' la clinica'de la universitat de Breslao . '

6. L'A1zheimer es una ma1altia neurodegenerativa que es manifesta com deterioraci6
cognitiva i trastoms conductua1s . Es caracteritza en la seva forma tipica quot;
Per una perdua progressiva de 1a memoria i d'altres capacitats mentals, a mesures que
les ceHules s'atrofien. Lartia1altia sol tenir una durada mitja aproximad<:.de 10 a 12
anys, encara que aixo pot variar molt d'un pacient a un alire. E1 dia inte~nacionai del
Alzheimer'se ce1ebra e121'desetembre, data triada per la OMS i La Federaci6
Intemacional de Alzheimer. '
, . I
£1 4 de novembre de 1906, en elxxxyIi conferencia de psiquiatria del sud-est de
Alemanya a Ti.ibingen, Alzheimer va presentar una comunlcaci6(sobre una malaltia .
Especifica de l'escorya cerebral).
Des del enfoc de la Neuropsicologia, 1es alteracions neuropsicologia en la malaltia de
. Alzheimer es : Memoria, Afasia, Aplasia i Agnosia. .
MEMORIA. Deteriorar en la memoria recent, remota, molt sovint, remota
Immediatament, verbal, visual, episodica i semantica.
AFASIA. Deteriorar en funcions dt( comprensi6, denoniinaci6, fluencia
i lacto-escriptura.
AGNOSIA. Agnosia perceptiva i estacional. No tots els sindromes se donen cies .
el principi si nb que van desapareixen conforme avanya la malatia
pero si tractaments que intenten reduir,e1 grau de progressi6 de la m
meitat i elsseps sindromes. Ames existeixen farmacs que milloren
a alguns de1s sindromes que produeix aquesta malatia, entre los que
troben ansiolitics, hipnotics, neuroleptics i antidepressius.

7. Sintomas cognitius
OJ
.•Sfntomas relacionats amb el comportament
Sintomas cognitius : trataments amb medicaments, la vitamina E.
Sintomas relacionats amb el comportament, causes trataments ,plan de ciutat compren siu.
ELS SINTOMAS
Introducci6: Avui en dia n'hi ha cura para el alzheimer i ninguna manera de detendre la,
mort d~ las cel·lules cerebrals. Pero tratamentamb i sense medicaments poden ayudar amb
el s sintomas cognitius i de comportament.
Els sintomas cognitius :Mes cornu del mal de alzheimer sonels que afecten la memoria, la
conciencia, ellenguatge, el judici i altres procesos del pensament.
Eis sintom as relacionats 3mb el comportament: tambe se exhibiesen en moles individuus
que padeixen del alzheimer. En las estapas tempranes, es posible que les persones
experimenten canvis en la personalita tals com iuitabilidad , ansietat 0 depresi6. En etapes
tardies, e1s individuus poden tindre problemes per dormir, tenen impulsos deambulatoris;
agitaci6 (agresi6 fisic 0 verbal, angustia emocional en general, impaciencia, pasear-se de
un costat l'altre , trencar paper, crida) creencies falses, 0 alucinacions (vegent, sentint 0
senti cosas que po existiesen.
Debut a que las persones amb alzheimer gradualmente perdent la habilitat de comunicarse,
es important comprobar la seva comoditat i anticipar els seus desiijos regularment.
CARTA D'UNA SOCIA
Vull escriure aquestes lineas per expresar com hem sento i com m'he sentit amb la nostra
lIuita, que es l'alzheimer . El de la meva mare durant anys, no dire quanta pero van ser
duros i sobretot en els inicis. A la meva mare Ii van diagnosticar demencia senii. Quan els
metes m'ho van comunicar jo no tenia cap idea de que era la malaltia. Aleshores la meva
mare semblava com sempre una unica problematica , amb la maltia se Ii va acentuar el mal
caracter. Jo pensava pel seU comportament, que les coses tan incomprensibles que feia, eren
nomes per fer-me pasar males estones. Doncs tot s'anava disparant com una bola de neu.
Pero no era tot una agnosia, com tots els malalts tambe tenen moments encisadors i fms et
fan riure amb els seus inocents comportaments. Diuen de la gent gran que ens tomem com
nens ,potser per aixo aquestes persones ens veuen com si fossim el seu pare 0 la seva mare.
En moltes coses. I es aixi com et fan sentir. Amb el temps vaig trobar un centre de dia
per la mare. Va ser el millor per ella i per mi. Va ser com la seva cosa i la segona familia.
Tambe, una mica de temps despres, vaig assistir ames xerrades que es van fer a un
consultori amb mes infermeres i una treballa dora social, asi va ser com vaig comen9ar a
coneixer la malaltia i les seves consequencies. Em va servir de molt i vaig fer bones
amistats. Ve ser on va surtir la idea d' essociar-nos quot;AF AB delegaci6n de l'hospital de
llobregatquot;.
De mica en mica anem treballant per portar-lo a bon terme i donar a totes les persones
que veuen suport e informaci6. Aquesta malaltia es dura, pero quan has fet tot el necesari
i una mica mes; perque et d6nes fms a no enser tu mateix , trayente forces de no saps on. Et
fa sentir despres de viure amb la teva vida com hipotecada, penses que podies haver fet

8. 2.3.3.2- TERAPIA PARA TRASTORNS PSICOLOGICS I DEL
COMPORTAMENT
(agitaci6.depresi6,mania.insomni. )
Eis trastoms conductuals i las alteracions psicol6giques aumenta en grant mesura la
incapacitat funcional del pacient con alzheimer. EI tratament d'aquest trastoms es beneficios
tant en terme econ6mic com en anys de vida ajustats en calitat. Doncs se han de detectar,
diagnostica i manejar adecuadamente. Es important escogi el farmac mes adecuat ja que la
sobrecarrega emocional que genera aquest trastoms pot indu~ir a la utilitzaci6 de multiples
rarmacs , que a la seva vegada pot contribulr al deteriore funcional , al produlr efectes
adverses no desitxables.
EN BUSCiD'AJUDA
Si algli es responsable de que la gent com nosaltres han fet una guia de seguiment
farcoterapeutic per la enfermetat de alzhei.nl.er, aquest es Joan. Joan es el esp6s de Teresa una
pacient amb alzheimer que en un momenta donat, va acudir a la nostra farmacia en busca
d'ajuda i nosaltres no Ii van poguer donar. Mes que re perque no sabiem com.
Teniem mil excuses per continuar la nostra ignorancia, com que les demencies no n'hi ha que
les entengui que si per nosaltres arriba a coneixer aquesta enfermetat ha sigue dificil, per els
pacients i als seus familiars que ademes conviuen amb ella, 10es molt mes ...
Aquesta guia pretefii ser una eIne util per que el farmaceutic coneix els aspectos
fundamentals de la enfermetat de el alzheimer dels seus problemes de salut i de1s
medicaments indicats per aquests problemes de salut, per aixi:
1. Realitzen intervencions farmaceutiques de calitat, utils pels pacients que facilitin el treball
al reste de1s profesionals de salut.
2. Acompanya als familiars i cuidadors de aquests pacients en la progresi6 de aquesta
enfermetat.
Amb aquesta guia hem volgut donar una visi6 redulda de un tratat per el alzheimer, solamente
hem pretengut acercar aquesta patologia al nostre entom, entendre com un problema global
que necesita un abordatge global, en el que el farmaceutic te molt que aportar. Esperem que
els postres pacients, amb el poc que sabem, trobin alguna resposta a la seves preguntes 0 als
menys un altra bray en e1que recolyar-se a 10 llarg de aquest recorregut. Nostres vides se
podrian comparar en la forma en que evoluciona un dia. De matinada, la feble llum
pronostica una jomada plena de sensacions, per6 encara estern masa rodejats amb la calma de
la nit perque els sentits siguin suficients agils. AI mitjdia es el moment de la mes intensa, del
maxim esplendor, de la vellessa. Mes serena la tarde va portar-nos poc a poc i sense excesos
fins afosqueis, i de aquesta manera pausada i amb el cansament i la sabiduria adquirida durant
el dia, nos fara arriba fins a la nit.
JORDIPENA-CASANOVA
neur6loeg

9. DIAGNOSTIC DE LA ENFERMETAT DE L' ALZHEIlIIER
De vegades la gent amb perdua de memoria severa 0 aquelles amb sintomes del alzheimer no
se donat del problema. Per 10 mateix, tambe podeu resistir en buscar ajuda. Els sintomas
podeu ser obvis pei els familiars 0 els amics de la persona afectada'.
TROBAR UN METGE DE CONFIANZA
El primer cas a trobar un mete de confianza. La oficina local del alzheimer's assoqiatron Ii
poden ajudar a Iocalitzar un mete adecuat.
Els metges casi sempre poden determinar que una persona te la demencia, pero a vegades es
dificH determinar la causa exacta.
Moltes persones consulten al mete particular primer. Els metges generals sobint supervisan el
proces de diagnosis. En molts casos, el metge poden enviar al pacient a un especialista com:
Un neuroleg, un psiquiatre, un sicoleg. Un metge calificat poden diagnosticar el alzheimer-
amb un 90% de certeza.
• Els passos del diagnostic.
• Quan el diagnostic es alzheimer.
• Altres tipus de demencia.
• quot;Que Ii pasa al avi?
HISTORIA DE UNA SENYORA QUE LI VAN DIAGNOSTICAR
L' ALZHEIMER
A la senyora Auguste Deter la van ingresar en el sanatori Municipal per Dements i Epileptics
de Frankfurt en 1901, ala edad de 51 anys. Er~ un centre de investigaci6 de prestigi en aquella
epoca el doctor Alois Alzheirp.er era un dels metges de plantilla en aquell moment investigaba
junt a Franz Nissi la patologia del sistema nervios i junts arribaban a publicar una obra en sis
volumuns titulada Estudis Histologies i Patologics de la dosca cerebral.
Auguste habia perdut la capacitat de cuidar de si mateixa i quand la van ingresar, sufria
desorientaci6 falta de memoria, dificultat per leixi i escriure, paranoIa e incompetencia
psicosocial, que per aix6 era la difinici6 legal de demencia. Els sintomas foren empixoran
gradualment, fins obtenir alucinacions i perdua de altres funcions mentals. Fos diagnosticada
de demencia presenil, pef la seva edat. Avui habia sigut diagnosticada amb la enfermetat de
alzheim(if, molt haviat la seva aparici6 (que solt passar abans dels 65 anys).

10. En las notes del doctor Alzheimer, es legeix que el comportament de Auguste e~taba tan
alterat que era quot;imposible examinarlaquot; no obstant, no va dixa visitar inc1us en la fase mes
avanyada de la seva enfermetat. En un especial publicat en quot;The Laucetquot; per el centanari de
la enfermetat de Alzheimer, fa uns mesos, varis especialistes destacan la valiosa llavor
humanitaria del metge, que quot;esta en perill de desapareixequot; perque cada vegada se tendeix a
tenir menys contacte amb el pacient.
Am les seves notes, Alzheimer escriu : quot; se senta aillit amb una expressi6 desamparadaquot;.
-l,Cmil es el seu nom?
-Auguste
-l,CmU es el nom del seu mant ?
-Auguste
-l,El seu marit?
- Ah el seu marit
Mira, com si no comprenguesim la pregunta.
-l,Esm casada?
Si, si , Auguste Deter
(...)
Menja coliflor i porco Cuand Ii pregubto que ha menjat, contesta que espinacs.
Quand esta mastegant carn i si Ii pregunta, que esta fent contesta quot;patatas i rabansquot;.
(....)
Quand Ii demano que escrigui Auguste Deter ella escriu Senyora i se Ii olvida el reste. Es
necesari repetir cada paraula.
Auguste va morl en 1906, quand el metge Alzheimer esta treballant en Munich, en Ia quot;Real
c1inica Psiquiatricaquot;. Ir6nicamente, no va morir a causa de la seva enfermetat
neurodegenerativa, sino els problemes derivats de permaneixer inmovilizada en eillit durant
molt temps. Al asabantar-se de la seva mort, Alzheimer va ~emanar al seu anterior jefe, el
doctor Sioli, que Ii diseixi al hospital de Auguste i el seu cervell.
EI va estudia i va descubri que el seu c6rtex cerebral era mes prim de 10 normal. Tambe troba
altres anormalidades : plaques senils, mes estructures que se habien vist abans en el cervel1s
dels avis, i els anomenats ovillos neurofibilars.
En 1907, un any despres de la mort d' Auguste, Alzheimer descubri el cas a los psiquiatras
reunits en un congres en Tiibingen. La seva conferencia es va titula quot;Sobre una enfermetat
especifica de la c10sca cerebralquot;. Poc despres al seu jefe en la c1inica de Munich, Emil
kraepelin, a que se deu la c1asificaci6 actual de la psicosis va decidir enc10ure Ia descripci6
dels sintomas d' Auguste Deter en la octava edici6 dels seu llibre psiquiatre, publicat en 1910.

11. Per sorpresa d' Alzheimer ide altres especialistes, Kraepelin el va bat((ja com quot;Malaltia
d' Alzheimerquot;dons no fou el primer en descriu-Ia. Ja se habia parlat a ella abans Oskar
Fischer, Francesco Bonfiglio i Graetano Perusini.
Alzheimer era un home modest i mai va dir que ell va descubri la malaltia. Se creu que va
ser cosa de Kraepelin, qUy va exagera la novetat de la malaltia per donar prestigi al seu
centre i seguir reven becas d'investigaci6. Alzheimer moo als 51 anys, cinc anys despres de
la publicaci6n dell1ibre de Kraepelin.
Durant la seva estada aqui, va agafar un greu engostipat, que es va
complicar amb un endorcartitis, i del que mai mes es va recuperar.
Va morir el19 de desembre de 1915, ala edat de 51 anys i va ser ente-
-rrat al costat de la seva esposa en e1 cementiri juez de Frankfurt amb
Main. En el anys 1992i 1997 respectivamente, mostres histologiques
originals dels casos estudiats per Alois Alzheimer van ser de nou
estudis histologias i genetics que demostrar que el cas de quot;Johann Fquot;, era homzigot per
l'al·lel E3 de la apolipoproteiquot;na E i presentava mutacions en els codos 692,693713y717 de la
proteiquot;na APP (Graever MB, Kosel S, 'Egnsperger R, Banati RB, Miiler V, Bise K, Hoff P,
Moller HJ, Fujiswa K, Mehraein P, Rediscovery of the case described by and molecular
genetic analysis. Neurogenetics, 1997,1 :13-80)
ELS DEUS SINTOJ1AS DE LA J1ALALTIA D' ALZHEIMER
AI envelli, la majoria de la gent eventualment se dona consta de que porti mes temps en
procesar informaci6 i que tenen problemes per recordar certes coses. Llavors, la perdua de
memoria severa, la confesi6 i altres cambis grans en la funci6 de la ment no es una forma
normal del envelliment.
La perdiIa de memoria que dificulta la vida cotidiana no es una forma normal del
envelliment. Abaix trobem un allista dels sintomas mes comuns perajudar-li a reconeixer la
diferencia entre els canvis normals de la memoria relacionats amb la edat i els canvis que si
atribueix al mal d' Alzheimer. No n'hi ha una linea clara que sepata als canvis normals de la
sefials d'advertencia. Es sempre bona idea per par1ar amb un mete si las habilitats de algli
pareixen anar en descenso. Un diagnostic aviat del Alzheimer 0 de una altra malaltia
relacionat mb la demencia es un pas molt important en rebre tractament, cuidado i serveis
d'apollo.
1- Perdua de memoria.Olvidil informaci6 recent aprenguda es una de les mes comunes
sefials aviat de la demencia. Una persona comenr;a a olvidar en mes frecuencia i no pot
recordar la informacio mes tard.
l,Que es normal?olvidas de noms 0 citas de vegades en quando
2-Dificultad per desempenyar tasques habituals. Amb una persona amb demencia se Ii fa
dificil completar activitas de rutina, com prepara un menjar, fe una trucada telefonica 0 jugar
ambunjoc.

12. Mes. Pero haver fet amb el teu esser estimat tot el possible et deixa una gran pau interior. I,
amb aquestes linies els d6no les gracies a tots en general i en especial als meus companys
per tot el que apres d'ells.( el principal es la seva amistad).
SIGNOS Y SINTOM:AS CARACTERISTICOS
• La enfermedad de l'alzheimer es un sindrome sintomas i signes d'afectaci6 cognitiva ide
alteracions psicologics i del comportament, esencials son els seglients.
1.4.1- Sintonlas esencials
1- Perdua progresiva de memoria.
2-Afectaci6 en al menys una altra area de la funci6 cognitiva.
a) Alteraci6 en pensaments abstractes.
b) Alteraci6 en el judicio
c) Alteraci6 de la visi6 visuoespacial.
d) Alteraci6 delllenguatge.
e) Apraxia.
f) Agnosia. ,
g) Canvi de personalitat.
3- Alteraci6 de la vida social.
4- Conciencia conservada ( ausencia del deliri)
Apareixen en el 80% dels pacients de manera concomitant.
Es contribueix en grant mida ala sobrecarga dels cuidados i al ingres rapit en residencias.
Aquest sintomas que 'aumenta considerablement la incapacitat funcional, se presenta de
manera oscilant, multiple y diversa.
Tabla 2- clasificaci6n dels sintomas conductuals i alteracions psicol6gicas en les pacients
amb demencia:
GRUPII
GRUPI GRUP ill
(lllodenunentfrecuenQ
(mas frecuents i mes molestos) (lllenys frecuents controlable)
PSICOLOGICS
PSICOLOGICS
Ideas delirants Identificaci6
Alucinacions erronea
Depresi6
Insomni
Ansietat
CONDUACTUALS
CONDUACTUALS CONDUACTUALS
Falta de motivation
Agresivitat fisca plorar
Agitacio
Vagabund Llenguatge lllalsonant
Inquietud Desinhibici6n Preguntesrepetnives
Crits Seguir amb un altre
Conducta inapropiada

13. GOue es normal? Ocasionalmente olvides de per que va entrar a aquella habitaci6n 0 de que
iba dir.
3-Problemes de llenguatge. Una persona amb Alzheimer olvida paraules simples 0 subtituits
paraules in<:J.ptopiades0 desconegudes al parlar 0 escriure, fens-ho dificil de entrendeu. Es
posible que no trbbi el seu raspall de dents, per exemple, i en canvi demana <Aquesta cosa es
per la meva boca>-.
GOue es normal? A vegades te dificultad a trovar la paraula correcta.
4-Desorientaci6 de temps i lloc. Una _persona amb la malaltia d' Alzheimer pot perd~s en el
mateix carrel' on vi!, no sap ni on esta ni com va arriba alIi, i no recorda com tomar a casa.
GOue es normal? Olvidas del dia de la semana 0 de on va.
5-Falta del bon judicio Las persones amb Alzheimer poden v~stir·se de una forma
inapropiada, posanse un abric en pIe I' estiu. Per exemple, 0 poca roba quand fa fred. Es
po sible que no prengui decisions amb respecte a com manejar els sentims, regalan grands
quantitat a altres com los que venen productes i serveis de telefon.
GOue es normal?
6-Dificultats en realizar tareas mentals. Una persona que sufreix d' Alzheimer pot conftmdir-
se facilment al pensar en coses abstractes. Es posible que se olvidi completamente del
significat dels numeros 0 com g'utilitzan.
7-Colocaci6 d'objectes fora de lloc. Una persona que padeix d'alzheimer pot guardar coses en
Hocs pocs comuns: la planxa en el refrigerador 0 un rellotge en la sucrera.
quot;Oue es normal? Perdre les claus 0 la billetera temporalmente.
8-Canvis d' humor 0 comportament. Una persona amb alzheimer presenta canvis repentins de
humor (de felicitat 0 enoix, per exemple) sense ra6 aparent.
quot;Oue es normal? Sentis trist 0 de humor variable de vegada en quando
9-canvi$ de personalitat. Las persones amb demencia poden presentar canvis dnistics en la
personalitat. Poden arribar a estar molt confusos, desconfiats, temerosos 0 dependre molt de
un membre de la familia.
quot;Oue es normal? Amb I'edat, tots presentem petits canvis en la personalitat.
lO-Perdua de iniciativa. Una persona amb l'enfermetat d 'alzheimer pot tomar molt pasiva,
sentar-se davant del televisor per hores i hores, dunnint mes del normal, negar-se fer les seves
activitats cotidianas.
lOue es normal? A vegades cansar-se de les tarees i les obligacions socials 0 de negocis.

14. SEXUALITAT:
Tothom necesitem amor, carinyo, comprensi6 aquesta
necesitat es molt important per les persones d' Alzheimer, i
cuidadors:
L' malaltia d' Alzheimer afecta a la gent en varies formes.
Unes persones podrian tindre un grant interes en el sexe
mentres que altres no, entre als canvis en la sexualitat de la
gent amb la malaltia, d'alzheimer s'inclouen las segiients:
Comportanlent audaz: Una persona pot olbidar el seu estat
marital i fer insinuacions inapropiades ales persones del
sexe contrari.
Exhibisionisme: La persona s'olvida de vestirse 0 treures la
roba en el seu moment 0 lloc.
Acci6 sexual: La persona obliela certes regles socials pot
arribar-se a tocar-se les seves parts en llocs publics. No
entenc el seu comportament es inapropiat.
Paranoia: la persona pot posar-se gelosa i suspita de que la
seva parella te un novi 0 una novia.
1,1alesinterpretaci6ns : la persona podria fer insinuacions
sexual a un extrany recordand alguna parella anterior.
Malaltia f{sica: I' afectaci6 a nivell fisic dels malalts
.d'alzheimer causal' perdida d' interes en el sexe 0 fer el acte
sexual dificil i doloros.
Depresi6: el medicaments i la depresi6 poden reduir el interes
en el sexe per ell i la seva parella.

16. BIBLIOGRAFIA
La enquesta fou realitzada per una alianc;ad' asociacions
d' Alzheimer per investigar la situaci6 en la cura dels pacients
amb demencia, com afrontar l' atenci6 del pacient amb
demencia i eis serveis dels que disposen.

17. SUICUSquot;,,- SUICUS
Gyrusquot; quot;.. / / Gyrus
quot; Ventricle /
Language
.I:cl~~rYI IMcmo~l·
Ilrrm~1

18. (

19. lagrima de luz
Esta foto tambiem pertenece a:
Amigos y Familia (Album)·
eSte momento duro unos minutos, fue a las· Ires· de Ia t;••. , fuego del arfnuerzo. estas
~
Par abuela
imagenes fueron duras, porque son una rnetafora del mundo de mi abuela, velado el
alzheimer .. famiiia
iard€
sombra
! Las mas populares ~Creat~ve Commons i 8U'Sv3f
Explorar. L.ugar2s! U:tirnqs f' dias I Este mes etiquetas
Norrnas'de ·ra comUflidad ! 8 fore de ay~d8 j Pregunt3s fre:L;s,nfe-s i Mapa eel s;tc 1 Ayuda p-0:- ~rreD E?:sct 6nlCQ
Ayuda r

20. L 'ALZHEIMER
COMUNICACIO AMB EL MALAL T
ADAPTACIO A L'ENTORN
NURIA DOMINGO
AMPARO LOPEZ .

21. Presentaci6 .' pagina 4
Int rod·' . ',. paglna 5
UCCIO
L'importancia d'adaptar I'entorn pagina 12
pagina 17
Conclusions :
Poesia pagina 18

22. quot; Guidar es una de fas experiencies mes dignes i
mereixedores de reconeixement per part de fa societat quot;
Aquest es un treball en equip sobre la malaltia del Alzheimer.
Ens forma i orienta com futuresauxiliars de,geriatria.
Eis pacients amb Alzheimer necessiten amor, paciencia,
autocontrol i empatia, qualitats que creiem tenir, de no ser aixi no
triariem aquesta professi6.
Pot que no estigui reconeguda aquesta labor pero, la
.satisfacci6 que ens produeix el dedicar el nostre temps- i estima a
qui ho necessita, ja es per nosaltres gratificant. .
Posem tot de la nostra part i fem aquest treball el millor que
sabem esperant que sigui del gust de les nostres instructores,
Torrents i Victoria.
Agra'im I'oportunitat que se'ns ha ofert al ser seleccionades
.para aqu~st curs d'Auxiliars de Geriatria professi6 que portem al
cor.
GRACIES

23. Les malalties avancen van perden la capacitat de pensa, de recordar, de
comprendre i de prendre les decisions mes comuns, de fa vida quotidiana com vestir-
se, allmentar-se banyar-se arreglar~se i que es perden en I'espai i el temps.
Les alteracions del cervell tenen afectes fisics que fan minvar gradualment la
capacitat de les persones' cada vagada tenen mes' dificultat per· tenir cura d'ells
mateixos, depenen totalment de les persones que cuiden. I
Cada malalt respon de manera dif~rent, mentre en uns malalts en un proces
. rapid i d'altres es molt lenta, podem port;:! una vidacasi nor~al durant molt de temps.
EI benestar dels malalts depE'm com se els cuida de I'entorn de les seves
necessitats, amb de mantenir els malalts amb condicions 6ptimes per una vida mes
confortable, em fet unes recomanacions que poden dur a practicar a domicili de les
persones afectades.

24. La malaltia de Alzheimer es una malaltia neurodegenerativa, es el tipus de
dem€mcia frequent del envelliment i un gran problema de SalutPublica. Alois
Alzheimer va descobrir aquesta malaltia ef 1907 basades en les dades cliniques d'una
dona que va morir als 55 anys despres de patir una demencia progressiva.
el
Inicialment queda definit principi anterior als 50 anys. EI augment de la
e,xpectativa de vida, va fer que las manifestacions es presentessin en la poblaci6 mes
vella.
i funci6 del sistema nervi6s central d'inici
Es una alteraci6 en la estructura
insidi6s d~, curs lent i progressiu.
Una noticia publicada en febrer del ri1ateix any, diu que les pla,ques del
Alzheimer es podem formar en un sol dia. Aquest estudianota que el mal neuronal
relacionat es don~ poc despres. Segons 'els ultimes informes, aquesta malaltia es
forma molt mes rapida del que era previst. Quan se formen les plaques el,mal es molt
evident, casi de manera immediata.
Comenten tambe que aquesta es una gran trobada que te gran' valor i
importancia per el desenvolupament dels tractaments per la malaltia del Alzheimer.
Reforcen la idea de que atacar les placa Amiloidea ajuda les cel-lules nervioses.
Aquest no es el unic cas cerebral relacionat amb el Alzheimer, altres
caracteristiques s6n els canvis en les- protequot;ines Tau que donen una· base per
I'ordenador funcionament de les neurones en el cervell. U~s protequot;ines Tau poden
desorganitzar-se i formar nusos que provo cant la mort de las neurones. '
Molt aviat comen~aran uns estudis sobre les funcions de
aquest nusos i utilitzaran mateixa tecnologia que va portar
el descobriment de las plaques. '
Que hi ha una predisposici6 genetica, un
virus d'acci6 lenta i agents infecciosos, toxines
ambien~als i canvis immunologies, ames d'altres
factors. Estan sotmesos a investigacions per
aconseguir des pres una intensiva recerca aixo
es una possible cura a la malaltia de
I'Alzheimer.

25. En la malaltia del Alzheimer s'observa una,atrofia cerebral difusa que predomina en las
arees de associaci6 amb relativa conservaci6 de las regions motora primaria,
. sensorials i visuals.
La degeneraci6 cortical difusa esresponsahle del deteriorament de les funcions del
sistema nervi6s i las modificacions de la personalitat.
Es caracteritza ,per un trastorn cognitiu inicialment lieu, problemes de memoria que
condueix al deteriorament global de la persona. Aquest mal acumulat per anys va
deteriorant la capacitat amnesica i all6 defermina els quadres cognitius inicials, la
demencia i en capacitat ffsica final.
1. Fase inicial: fomentar les aficions habituals de la activitat f1sica,
excursions, viatges, treballs manuals, lIegir, televisi6, puzles, etc. S'ha
.d'insistir 8mb la lectura . curta d'acord les' seves possibilitats, la
escriptura i passatenips per estimular la seva atenci6.
2. Fase moderada:la comunicaci6 es mes complexa, tenen dificultat per
comprendre el lIenguatge mes senzill, en concret les paraules i frases
curtes. Es important mantenir un contacte visual i deixar-Ii temps per
'donar una res posta.
3. Fase de gran dependencia: les ajudes han d'estar dirigides els malalts
buscant-Ies ·Ia maxima comoditat. Tenim que aprendre a comunicar-se
amb ells i fer entendre amb gestos.
4. Fase terminal: el malalt generalment deixa de comunicar-se, s'agreuja
la seva fragilitat fisica. Un simple refredat, deshidrataci6 pot empitjorar
la seva situaci6 . ,
EI Alzheimer si es diagnosticat a temps es pot pal· liar. EI seu avam;, amb una
atenci6,' especialitzada, exercicis i terapia.
S'ha de pensar sj existeix la possibilitat d'atendre al l1)alalt en el domicili 0
ingressar-Io en un centre. La cura a casa exigeix una serie de adaptacions per facilitar,
que el pacient desenvolupi a casa les AVO quan encara es capay de fer-Io. Eis
afavoreix evitar la confusi6, les caigudes, accidents etc .
.La perdua de memoria, amagar els descuits, els canvis d'humor, es yan fent
frequents. Quan s'aprecien aquests, hem de preocupar-nos per saber que provoca el
canvi. Normalment aquestes reaccions s6n la forma en que el malalt expressa les
pors, angoixes davant un fet, 0 un simple gest que no pot entendre. Una pregurita;' un
soroll, el no reconeixer j el oblit, pot ser la ra6 d'aquest canvi d'humor. Front aquesta
situaci6 hem tractar':'los amb amor, agafar les mans don ant suport i afecte transmetent-
105 seguretat i protecci6. .
S'han de considerar com quot;nensquot; per tant no hem d'intentar raonar amb ells
insistint perque, si .ho fem nomes aconseguirem augmentar la 'seva confusi6 i
empipada. Normalment aquests pacients repeteixen les mateixes preguntes i actes.
Ho fan perque es aquesta la manera d'afirmar-se i estar a la realitat. Quan tenen
interes en una questi6 es necessari respondre a seva pregunta i neguit.
)

26. Hi ha que motivar-Ies en tot
moment, ajudar-Ies·. con exercicis de
memoria per. trobar altres arees
cerebrals que no esten danyades per la
malaltia.
Contribuir a mantenir la
percepci6, l'atenci6, aprenentatge,
l'observaci6, afavorir I'interes del malalt
per les coses, doncs aixo estern
ralentitzant la degeneraci6 neuronal.
No es acons~lIable els pacients
d'alzheimer el canvi de seu espai
habitual. Si ho fern estern ajudant a una
rapida progressi6 de la malaltia.
Eis canvis per l'adaptaci6 d'entorn es inevitable. Simplificar els mobles, deixar
espai lIiure per mobilitzar-se per evitar qualsevol mena d'accident 6 rise.
Es vital organitzar a seva vida· de forma rutinari, amb exercicis, lectura, puzles
senzills, escoltar musica reconeguqa, intentar dibuixar'mobles' 6. coses que tingui en
I'espai habitual.
dia i
Recordar-li a sovint on estan els objectes que utilitza varies vegadesal
posar-Ies sempre al mateix 1I0c.
Ajudar-Ios a recordar els nomS de lespersones del seu entorn amb fotografies dels
familiars, amics etc ...ja que la seva memoria visual pot tenir-Ia conservada.
Si pregunta per alguna cosa hem d'enfocar I a resposta en formad'activitat.
Ex: Quina hora es? La hora de menjar, banyar-se, ficar-se aillit,
Passejar etc. Aquestes activitats s6n punts de referencia, perque I'horaen si per ells
no representa res.
Sovint els hi direm en quin dia estern, s'es la tarda, mati 6 nit. Aixi els orientem en
el temps, tambe posar-Ies calendaris a la vista i rellotges.
EI cuidador ha d'anar dient-Ii al seu pas' per les habitacions on es troba (estern
ala sala, cuina, bany, etc.) es orientar-Ios respecte I'espai.
La comunicaci6 amb el pacient d'alzheimer ha de ser f1uida, tranquiI'la,
orientativa, estimulant, i afectiva.
A I'hora d'enllitar-Ios , els hi direm que es de nit, hora de dormir.
Farem que orini abans d'anar a dormi aixi evitarem que ho faci al llit. Si esta inquiet,
podem ajudar-Ios a dormir repetintque estan molt cansats, que
pesen les parpelles i brac;:os, aconseguirem relaxar-Ios. Hem de tenir present sempre
que un malalt de Alzheimer s'ha de tractar amb molta paciencia i carinyo. Parlar-li
pausadament i .amb c1aredat.

27. No infervindra constantment en la seva manera de viure donar-li temps per
realitzar el que em manat de fer.
Establir una comunicaci6 mes eficae; possible.
Com prendre las. seves necessitats a mesura que augmenta la seva dem€mcia.
Acaben ambia memoria recent i remota abolides. ,,'
EI lIenguatge no es mes que un quot; balbucejo quot;sense control en els gestos i
dificultats per menjar i ,controlar seus esfinters. Les seves activitats desapareixen
totalment i acaben en el llit.
Iden~ificar-se al dirigires al pacient i mirar directament, proporcionant un ambient
relaxat i animat, evitant els sorolls i distractions. .
Quan els hi donen instruccionslo farem amb treballs reduquot;its comprensibles,
senyalant objectes i assegurar-Ios de que presten atenci6.
Identificar una determinada conducta quan demana alguna cosa. Escriure per
comprendre millor al malalt.
No intervindran mai sense donar abans I'oportunitat de fer les coses sols. Despres
d'intentar:-ho sin6 podem selles ajudara.
Ser comprensives i tolerants, no renyar-Ios n'averganya-Ies i tampoc es pot fer
comentaris negatius davant d'ells:
Tenir en compte I'esfore;' que fan per entendre'ns de les seves limitacions
capacitat.
Es dolor6s, e~gotador i extremant el cuidat d'aquestes malalts. Veure com es van
degenerant-Ios as seves ments i els canvis tant rapids que pateixen. Sobre tot a
I'ultima fase, on la seva agressivitat es frequent '
Es necessita molta cor'nprensi6, paciemcia, tendresa, no obi idem que per sobre tot
s6n essers humans. '
Ja s'ha comentat que I'entorn s'ha d'adaptar cognitivament i funcionalment ales
possibilitats del pacient. La comunicaci6 no s'escapa d'aquests principis.
Eis metodes de comunicaci6 son relativament senzills i facils d'aplicar. Es pot
facilitar en gran manera si es tenen en compte un seguit d'as'pectes practicsgenerals
quant a forma i contingut.

28. Les alteracions sensorials i motores exerceixen un efecte negatiu en les
capacitats decomunicaci6 de les persones.
La dis.minuci6 dela visi6 i de l'audici6 i la lentificaci6 i reducci6 de Is moviments fan
q)quot;l~Ja cOrrlunicaci6 i el contacte social es modifiquin i tendeixin a reduir-se .
. /'quot;
.
Evitar I'excessiva proximitat, ja que la interacci6 resulta molt dificil d'evitar,
especialment es pot sentir envciquot;iten la seva intimitat.
Evitar tambe les distancies que possibiliten la comunicaci6 per6 que impliquen un
esfory mes gran.
Las grans distancies, fan que fa comunicaci6 esdevingui dificil tot i que perm~tin
mantenir la privacitat.
Una ubicaci6 angular permet una interacci6 confortable, aix6 se facilita pauses i
silencis menys anguniosos.

29. A la residencia establir grups de pacients per mitja de la distribuci6 d'espais i
mobles.
Una bona ubicaci6 de sofas, cadfres i butaques facilita la interacci6 de las
persones. En una residemcia es poden distribuir els mobles ar:nb I'objectiu de crear
particions dels grans espais. .
La validaci6 constitueix una terapia de comunicaci6 amb els pacients afectes
d'alzheimer' i malalties relacionades. Va ser desenvolupada per Naomi Feil, de
Cleveland, Ohio, a partir d'experiemcies dutes a terme entre 1963 i el1980 ( Feil, 1993)
La terapia de validaci6 es basa en una actitud de respecte i empatia envers els
pacients i es fonamentaeh un seguit de principi.
L'objectiu es de desenvolupar tecniques de comunicaci6 amb empatia amb les
persones dements per restablir la dignitat, reduir I'ansietat i prevenir I'abandonament.
Cad a persona' es (mica i ha de ser tractada com un individu especffic ..
La conducta observada noes simple resultat de canvis anatomies esdevinguts en el
cervell, sin6 la combinaci6 de canvis fisics, socials i personals que tenen lIoc aillarg de
la vida.
Eis sentiments dolorosos que siguin reconeguts i validats disminueixen en el seu
efecte negatiu. L'empatia crea confianc;a, redueix I'ansietat i restableix la dignitat.
La terapia de validaci6 preten oferir una aproximaci6 diferenciada, en la qual el
cuidador te en compte un seguit de principis:
Mai no discuteix 0 s'enfronta amb el pacient.
No intent que el pacient es faci una idea sobre a seva conducta anomala:
L'estimulaci6 cognitiva es ani mar l'acci6 0 l'execuci6, representaun tipus de
gimnastica cerebral.
. La terapia cognitiva te un objectiu; realitzar intervencions globals que tendeixen a
estimular i mantenir les capacitats mentals, com tambe a obtenir un millor rendiment
eognitiu' i una millor autonomia personal. '
Les eapaeitats neuropsicol6giques es poden exercitar eom s' exerciten els
museuls.
quot;Busco canviar l'irremeiable
Com guarir-me amb les mans en un diluvi.
Alhora que afloren endevines
en el meu pit trobades sensacions.
En la lIum de la teva mirada em vaig perdent,
No permetis que la meva ment es quedi
So/a ...molt sola sense records.quot;

30. RECOMANDACIONS GENERALS PER MANTENIR L'AUTONOMIA DELES
PERSONES AMB ALZHEIMER.
No conve canviar I'estil de vida que portaven abans de la malaltia, es·,tracte mes
aviat de fer-Ia mes senzilla. .
Es util adaptar I'entorn ales seves necessitats procurar una bona il-luminaci6,
eliminar els sorolls inutils que no hagin tants mobles, ni elements decoratius .,
Es bo de mantenir fa rutina, I'horari, I'ordre es molt important no canviar mai les
coses del seu lIoc que habitualment fen servi. , .
S'estableixi una rutina diaria mes faci!o Aix6 tambe els ajudara a reduirels
periodes d'ansietat.
EI cuidador' ha de saber organitzar-se per cuidar els malalts cuidar-se ella
mateixa.

31. Eis malalts d'alzheimer s6n molt sensibles al c1ima existent al seu voltant.
Entorn fisic, emocional i social adaptat afavoreix el seu funcionament diari .Es
I'ambient que ha d'adaptar-se ales seves capacitats dels malalts d'alzheimer i no al
reves.
L'entorn ha de ser senzill, estable i segur, facilitar-Ios I'autonomia i fer
agradable la vida d'aquest malalt .Que la casa sigui senzilla i personal per ajudar-Ios
en la vida diaria. Es -necessari organitzar el seu espai vital ,amb sentit comu sense fer
canvis bruscos que pugin despersonalitzar el seu entorn. Laadaptaci6 s'ha de fer de
manera gradual la rutina ha de ser la base de les seves activitats a de ser el mateix, de
la mateixa manera el mateix 1I0c, cal mantenir al mateix els habitats i els automatisme.
Eis objectes personals i els records formen part de la seva identitat i els ajuden a saber
que s6n, on s6n si no fas aixi , la easa es pod ria convertir per ells un 1I0c de
desorientaci6 .Es convenient tenir, 1I0esvisibles, fotos de familia, cal mantenir sempre
un t6 de veu tranquil, perque les veusfortes els podrien semblar amenac;ad.ores, evitar
que hi hagi massa gent 6 gent desconeguda; aix6 pot provocar. una situad6 de
nerviosisme. .
Es important aconseguir que I'ambient sigui estimulant, intentar aprofitar al
maxim la lIum del sol, quan es possible iI·luminat adequadament la casa .Calendaris
amb numeros grossos, perque ho puguin veure facilment. Eis rellotges de paret han de
tenir els numeros grans. Es important posar-Ios cada cia el rellotge de polsera, mai
oblidar que han de dur les ulleres i I'audiofon.
A mes de la perdua de memoria, tambe tenen trastorns en la coordinaci6 dels
moviments, poden eaure escales avail. Eis Hoes poc iI'luminats $on perillosos,
particularment 18cuina, escales, les habitacions, el bany, terrasses i balcons.
Cal tancar les habitacions on no hagin d'entrar, per6 hem de deixar obertes les que
utilitzen ells. Cal treure els mobles que tinguin eantells punxeguts, les taules el gerro
que·se'ls ha de prendre de les mans, cadires poc estables, els mobles han d'estar ben
subjectats i la lIum estiguin fixos a la paret i que no hi hagi fils per terra. Cal treure les
estores i no tenir el terra mullat ni encerats . No deixar coses al passadis ni a I~~
escales per poder tenir el pas sempre lIiure. Eis objectes superflus per evitar que
tinguin la sensad6 d'estar massa tancats.
Poden deixar-se oberts I'aigua , el gas ,Ia nevera, sortir per la porta i no saber
com poden entrar.Cal guardar els objectes petits, tallants 0 punxants i electries, com
ara botons, agulles tisores gabinets, torradores ja que poden fer-se mal. Cal tenir cura
dels radiadors i treure els que s6n electrics ja que poden provocar cremades tots els
radiadors han d'estar fixats ales parets .Guardar els documents importants en un 1I0c
segur, cal tenir fotocopies dels documents i que els porten a la cartera, duplicaci6 de
les claus i ulleres.

32. Es millor deixar nomes les coses imprescindible,allavabo i sempre les coses al
mateix 1I0c,el raspall de les dents, el dentifrici, el sab6 les tovalloles,es convenient que
les aixetes tinguin dues sortides freda i calenta s'identifiquen facilment. ',
Es convenient posar adhesius perque no rellisquin al terra de la banyera i per
, ,
'
terra.
Agafadors de colors que els ajudin a entrar ala dutxa i a la banyera. EI terra sempre
ha d'estar sec. L'estora names s'ha de posar en el moment de sorti de la banyera 0 la
dutxa. Sempre hi ha d'haver un lIuril ences, tant de nit com de dia.
-
Cal desar en un armari tan cat la maquina d'afaitar, donar-li el moment quant
estiguem al davant. quot;, ' '
Cal tancar la farmaciola amb c1au 0 desar-Ia en un 1I0cfora del seu abast per
evitar que I'obrin. '
. La cuina pot se un 1I0cpie de perills. Cal estar sempre perellsi vigHar-los molt
de prop. '
Cal evitar, si es pot, la cuina de gas. Esmillorinstal'lar una cuina electrica i
deixar sempre el gas tancat.
Cal vigilar que no posin olles buides al foc no d,eixar el foc ences i que no es
cremin entrelJreles olles,
Es preferible regular I'escalfador d'aigua a una temperatura baixa, no sabem graduar
adequadament I'aigua calenta i,freda es poden cremar.
Cal tenir tancats amb clau tots els objectes iproductes perillosos quan no es
facin servi. Quans els trastornssiguin mes evidents i els malalts puguin trencar coses,
gots, gerres setrilleres. Es util deixar obert alguns armaris i calaixos per trobar les
coses no perilloses que fan servi cad a dia, no s6n de canviar mai de 1I0c,els pot crear
,confusi6.Es molt util els dibuixos enganxats a la porta armaris de la cuina. Mentre,ells
siguin a la cuinael terra no ha d'estar mullat.

33. Les escaless6n un perill perque poden provocar caigudes. Han d'estar ben
iHuminades. Es recomanable anar davant d'ells quant les baixin. Gal instal'lar
passama a cada costat evitar els graons relliscosos .
-
Treure les baldes de les portes interiors per evitar que quedin tancats per dins.
Les finestres han de tenir un sistema de seguritat, cqnfonen la finestra amb la porta.
De vegades cal posar-Ios alguna limitaci6 perque no entrin en 1I0cs perillosos de la
casa. .
EI passad'i~ es un 1I0c de pas, ha d'estar ben il·luminat no hi ha d'haver gaire
elements que obstaculitzin el pas. Es convenient aprofitar-Jo per fer-hi passejades
quan sigui mes aificil sortir de casa, es util passar-hi passamans de colors. Per afavorir
la seva orientaci6,podem posar bandes a terra per' indicar on es el dormitori i la
cambra de bany.
Eis cotxes poden comportar riscos, poden treure el fre de ma 0 tancar-se
dins,per tant es important deixar el cotxe tancat i deixar les claus fora del'seu abast.
Gal tenfr atenci6 especial amb les piscines els boscos i les vies del tren i 1I0csen hi ha
, molta gent.
No es volen canviar de roba perque no recorden quants dies fa que duen, per
aix6 ala nit un cop,posar el pijama, treurem la robq bruta,i esperem que dormi per
treure-Ia'n. ., '.
. .
Es millor treure de I'armari el que no sigui de temporada perque tri'in la mes adequada
pel temps que fa . Obrint les finestres i comenten el temps que fa, conve deixar nomes
dues mudes de cada pe<;a. Gada vespre traurem la roba per a I'endema i els deixarem
preparada. -
Es possible que s'oblidin de I'ordre que han de seguir,per vestir-se 0 que es
posin dues peces iguals. EI proses de vestir-se coHocantia roba que han triat el
vespre, de manera que puguin anar agafant la pe<;aper pe<;a.
Gal substituir tot el que no es sapiguen cordar botons cremalleres i cordons, les
peces dificils de posar, es millor substituir-Ies per peces mes senzilles, colis amples,
punys sense botons,una goma elastica en 1I0c'de cintur6. Tenen costum de despullar-
. se sovint,els posarem unaroba interior dificil de treuretsamarreta,mitjons,camises i
vestits cosits fins el coil.

34. No s6n practicament capac;os de vestir-se s61s intentarem que es posin com a
minim, les peces de la part de dalt. Si no s'aguanten assegut, els vestirem comenc;arit
per la roba de la part inferior asseguts aillit. A vegades pot ser diflcil vestir-Ios.
Hem'de ser pacients,no hem d'anar amb presses hem d'intentar que el bany
sigui per ells un, motiu de benestar. Cal respectar~los si tenen vergonya i deixarque es
treguin ells mateixos la roba interior.
Com mes avanc;a la malaltia mes complicat es banyar-Ios . CoHocarem una
taula a la banyera per seure. Sempre que sigui possible,substituirem la banyera per
unadutxa amb una cadira adaptada. Eis eixugaremi els vestirem asseguts en aquest
taul6, I'agafador de la paret ha de ser d'un color viu i d'un material rug6s. '
La cambra de bany es un lIocperill6s a causa de caigudes. Cal procurar que la
cambra de bany estigui ben i1·luminada, el terra estigui ben ~ec. Pass,ar I'estora nomes
a I'hora del bany estigui ben iHuminada,el terra estigui ben sec. Passar I'estora nomes
a I'hora, del bany i vigilant que quedi ben fixada a terra. S'han de coHocar agafadors
ben visibles,al costat de,la banyera 0 de la dutxa.
Si tot alxo continuen sencer saber com fer-Io els ajudarem perque agafin
confianya,els mostrarem com corre I'aigua, els la farem to~r. Eis deixarem sempre les
coses al mateix 1I0c i no els canviarem les marques, ni els colors,les aixetes amb
colors di~erents,l'aigua calenta color vermeil, I'aigua freda de. color blau. Un cop
acabat,posar-Io en una cadira davant del mirall perque ells mateixos s'arreglin.
Si no son capac;os d'aguantar-se' quant ~stan asseguts,haurem de buscar
I'ajuda si be no sempre es possible,intenta aconseguir un elevador electric 0 mecanic.
En un estadi mes avanc;at de la malaltia els haurem de renta al llit, posant un plastic
damunt del matalas.
Per les sopes utilitzem bois, per evita que ers plats rellisquin posar unes
estovalles individuals, I'ambient ha de ser tranquil i el menjador ben il·luminat. Eis
menjars han de ser variats, al seu gust i rics en fibra, procura de que vegin prou, cal
vigilar la perdua de peu.

35. Perque no s'embrutin, si anem a menjar fora de casa els podem posar un
tovall6 al coil. Si tenen problemes amb els coberts els donarem d'un en un. Eis
servirem el menjar tallat a trossos petits. Amb els solids haurem d'aixafar el rnenjar
amb la forquilla, taHar la carn a trossos petits. Sia pesar de triturar-loS el menjar teneri
problemes per empassar-:-se . Cal comprovar sovint ,I'estat de la boca, i tambe la
dentadura.
,
,
Si el~ costa estar-se quiets a I'hora de menjar caldl'a que bloquegern la cadira a
la taula. Si durant el menjar s'aixequen posarem el menjar en un plat termic. $i volen
menjar continuament perque no recorden que ja ho han fet. Si persisteix la perdua de
gana conve consultar el metge.
Les persones grans isobretot si son malalts de ALZHEIMER,tenen leshores de
son molt fraccionaqes i s'aixequen sovint durant la nit. Hemae 'tancar amb clau les.
portes que no vulguem que obrin. Conve assegurar les tanques' de la porta 'del
carrer,finestres i balcons ..
Poden posar a la porta del lavabo,a I'alc;ada dels. ulls un dibuix d'un 'vater ben
gros. Es bo deixar la porta oberta i la Hum ences a l'habitaci6 i el passadis.
Cal revisar I'estat del peus,canviar-Ios les sabates per unes mes c6modes que
subjectin be els peus i que no tinguin tal6 i':ltentar que surtin al carrel' cada dia. Si no
han fet servi maiajudes per caminar basta 0 caminadors,els sera dificil aprendre a
utilltzar-Ies per6 car intenta'r-ho.
La familia s'ha d'adaptar el seu ritme i no a I'inreves, cal deixar-Ios el temps
que necessitin per fer-ho tot amb tranquil·litat. Porta una vida senzilla els ajudara a
mantenir-se actius. D'aquesta manera seran mes felic;os i tindran mes autonomia.
Fer cada dia migdiada ajuda disminuir els problemes, facilitar-Ios ales activitats que
ells mateixos poden fer, vigitar que duguin les ulleres i audiofons.
Les activitats han de ser senzilles, sortir a passejar mentre encara sigui
possible, mirar un album de fotografies i parlar de quant eren joves, persones
conegudes ,es util fer jDes d'associacions. Cal tenir en compte que les activitats han de
ser curtes. No es bo obligar-Ios mai a participar en les activitats, si no /Olen jugar, cal
respectar-Ios i intentar substituir ambun I'altre joc que Ii agradi meso Cal suprimir les
activitats que no pod~n fer be i mantenir nbmes les que saben fer.
S'ha d'evitar que hagin de triar i que hagin d'aprendre coses noves; hem
d'intentar tranquiHitzar:-los i deixar que es moguin amb IIibertat.

36. Alimentar el nostre cervell es vital per mantenir les nostres neurones actives i aixi
evitar 0 retrassar aquestes malalties.
- . Hem de tenir clar que hi ha una serie d'activitats que prevenen la malaltia
d'Alzheimer.
• L1egir molt.
• Treballar la memoria.
• Fer exercici.
• Passejar I'aire lIiure.
• Practicar el auto control.
• Evitar I'estres.
• Activar les relacions socials.
• Alimentaci6 sana.
• Practicar empatia.
• Tenir una casa correcta, sense barreres arquitectoniques,
• I si es possible tot a planta baixa.
• Tu ets el.teu amic quot;Cuidatquot;

37. En un recondito rincon de mi mente .
Tembloroso ala viQa imploro
Que tus recuerdo$,conmigo queden,
Pues tus recuerdos,. conmigo queden,
Pues viendo mi dolorosa realidad
Ya no Ie teniO alamuerte,
Solo lema perdert~ en mi memoria ..
Ahora que te amo sin medida.
Ahora que· se merecen los recuerdos,
Acorralado estoy por el olvido
Que precoz corroe mi m~moria
Y despojandome va, mi preciado tesoro.

39. FASES I SIMPTOMES DE LA
MALALTIA
ALZHEIMER
Teresa Fuentes Lidia Corominas
CoHaboraci6: Victoria Vendrell.

40. INDEX
3. FASES I ETAPAS DE LAMALALTIA.
3.1 SIGNES D'ALERTA DE LA MALALTIA.
3.2 FASE INICIAL.
3.3 FASE MITJA.
3.4 FASE AV AN<;ADA I/O TERMINAL.
6. POESIA

41. 1.1NTRODUCCI6~
Les primeres dades que disposem en relaci6 a la Malaltia d'Alzheimer daten del
1902, de lIavors a en9Ci, la tecnologia i avan~osmedics ens han facilitat mes dades
sobre la seva evoluci6. Ha estat catalogada Gom a demencia, bogeria...es tractava
~ des de centres psiquiatrics i la seva evoluci6 era desconeguda.
Ara coneixem que la Malaltia es una atrofia cerebral progres$iva, bilateral i
difusa; que afecta al neocortex de les regions dels temporals,parietals i frontal. L'
evoluci6 de la malaltia es relaciona en la lesi6 i destrucci6 dels les neurones
.cerebrals afectades. Es evident que les fases i la seva simptomatologia esta IIigada a
les parts del cervell afectades.Tenint en comte que l'afectaci6 neuronal engloba el
conjunt de les funcions cognitives: memoria, coneixements, pensaments, lIenguatge,
relacions familiars i socials .....
EI nostre funcionament fisic vital depen del bon funcionament de la nostra
ment. L'evoluci6 de la malaltia depen de l'afectaci6 neuronal i la seva traducci6 fisica i
funcional. S'han diferenciat tres fases i/o etapes.
La Malaltia d'Alzheimer es la causa mes frequent de demencia en els ancians,
,
es molt rara en pacients joves.

42. 2. EVOLUCI6 DE LA MALALTIA.
L' etiologia de la malaltia es multifactorial i intervenen tambe diferents factors
de rise: predisposici6 genetica, edat, factors exagens( TCE) ito ambientals que
afavoreixen el seu desenvolupament.
Mentre s'investiga aquesta malaltia, es v~n incloent mes factors de risc.Cada
cop es mes evident el factor de rise vascular ( diabetis, hipertensi6, dislipemies, dietes
riques amb greix ....)
Un altre factor important en la seva evoluci6 es la quot;Reserva cognitivaquot;. AI lIarg
de la nostra vida desenvolupem la nostra capacitat cognitiva amb I'aprenentatge. Des
que naixem el nostre sistema nervi6s central (cervell,cerebel...) treballa amb la
informaci6 que disposa, necessita, precisa. Les persones que tinguin major capacitat
.cognitiva natural i adquirida amb coeficient inteHectual,bagatge c~ltural, estudis
academics, participaci6 en activitats ludiques tenen menys rise de patir la malaltia.
Aixi dues persones poden tenir la mateixa quantitat de lesions neuronals, pera una
d'elles pot mostrar-se mes malalta, es a dir, amb mes simptomes que una altra, que
disposa de mes reserva cognitiva.
Per tant l'evoluci6 de la malaltia tambe dependra d'aquests factors que hem de
tenir en compte.
L' inici de la malaltia es imprevisible i evoluciona de manera diferent en cada
cas. No tots els sfmptomes es donen des del principi sin6 que a mesura que va
evolucionant les fases apareixen nous simptomes, cada vegada mes greus.

43. 3. FASES I ETAPAS DE LA MALALTIA.
EI diagnostic. en el seu inici es fa molt dificil per la complexitat de la
simptomatologia. La resposta personal del malalt i altres factors anibientals, com per
exemple que el pacient tingui el seu costat familiars cuidadors que detectin
0
preco~mentels primers simptomes de la malaltia.
L'associaci6 d'Alzheimer d'Estats Units va publicar unes IIista amb els 10
signes d'alerta d'aquesta malaltia.
1. Perdua de memoria que afecta a la capacitat laboral.
2. Dificultat per a portar a terme tasques familiars.
3. Problemes amb el lIenguatge.
4. Desorientacionsen el temps i en lIoc.
5. Enteniment pobre 0 disminui't.
6. Problemes de pensamentsabstractes.
7. CoHocaci6 de coses en lIoc erronis.
8. Canvis d'humor i en el comportament.
9. Canvis de personalitat.
10. Perdua d'iniciativa.

44. 3.2.FASE INICIAL DE LA MALAL TIA.
La simptomatologia es lieu, el pacient es pot valdre per si sol per realitzar les
activitats de la vida diaria, pero no pot viure sol.
Es produeixen perdues de memoria recent. No es recorda on s'han deixat les
coses, inclus objectes de valor, s'obliden cites, encarrecs, aixetes d'aigua obertes,
foes encesos. No recorda ales persones que fa poc que ha conegut, ni aprendre a
utilitzar el funcionament dels nous electrodomestics.
Alguns pacients s6n conscients de lesdificultats que tenen, la qual cosa els hi
genera frustraci6 i ansietat.
No es aconsellable fer canvis en I'entom habitual ja que podria ser desastr6s,
com un canvi de residencia. Es podria accentuar la simptomatologia. -
En aquest periode es fa el diagnostic i la valoraci6 per iniciar el tractameht amb
alguns farmacs (experimentals),
En aquesta fase els familiars i el propi pacient es preparen per l'evoluci6 de la
malaltia: es redacten els testaments vitals, es realitzen reformes en la liar, es a dir,
preparaci6 per ales dificultats i necessitats que genera la malaltia. EI pacient
coneixera la seva patologia en funci6 de la seva disposiCi6fisica ,mental i cognitiva.

45. 3.3 FASE INTERMIT JA DE LA MALAL TIA.
Les alteracions cognitives s6n molt obvies i ja no existeixen dubtes sobre el seu
diagnostic.
Eis simptomes s'engraven mentre la malaltia avanya, els pacients al principi
poden realitzar tasques amb certa independelncia , com anar al bany, pero
requereixen ajuda en activitats mes complexes, com fer gestions bancaries, les
comp~es .
Les alteracions neuropsicologiques s6n evidents:
Deteriorament de la· memoria recent, remota, immediata, verbal,
MEMORIA:
visual,episodica i semantica.
trastorns de I'esfera del lIenguatge. Dificultat per mantenir una
AFAsIA:
conversa f1uida.
afecta a la memoria constructiva i 0 funcionaJ. Perdua
APRAxiA:
deteriorament del moviment intensional dels membres.
AGNOSIA: Perdua de la percepci6 de temps i de I'espai.
Aquestes alteracions s6n un perfil neuropsicologies que rep el nom de Triple A
o Triada Afasica-apraxia-agnosia.
Es produeix tambe simptomatologia conductual: es poden manifestar actituds
violentes en persones que no ho eren.
AI final d'aquesta etapa el pacient es incapay de treballar, si encara no estar
jubilat.
L'orientaci6 a la realitat es un metode de tractament de les alteracions de la
memoria. A traves de l'estimulaci6 d'aquesta, els pacients recorden les seves dades
i entorn. Se'ls organitza activitats, com agendes, cartells informatius i tota mena
d'indicacions per facilitar la seva autonomia en la vida diaria.

46. 3.4 FASE AVANCADA I/O TERMINAL~
Durant tota la malaltia la musculatura. es deteriora, pero a la fase finall'esquena
es f1exionacau endavant i el pacient camina amb lentitud ,i com a consequfmcia de tot
aixo augmenta la probabilitat de caure i la immobilitzaci6.
En la fase mes avanyada aquests simptomes fan que el pacient quedi enllitat.
No pot alimentar-se ni hidratar-se, no sap utilitzar els coberts de forma correcte. No es
pot vestir niquot;sap escollir la roba adequada, a l'estaci6 de I'any. No te cura de la higiene
corporal. Te incontinemcia urinaria i fecal. No parla i si ho fa emet diu paraules sense
0
sentit. Tenen un intens trastom de la s6n: deambulen a la nit i dormen de dia.
Finalment arriben a no poder comunicar-se en absolut. En aquesta fase s6n
propensos a agafar pneumonies, infeccions d'orina, ulceres de cubit. Totes aquestes
complicacions els pot portar a la mort.
La malaltia de l'Alzheimer evoluciona aproximadament entre els set i els deu
anys encara que es coneixen casos en els quais s'arriben abans a I'etapa terminal,
entre quatre i cinc anys, i ,d'altres poden sobreviure fins vint-i-un anys
4. S~port i Ajuda.
Tenint en compte la complicaci6 que presenta la malaltia d'Alxheimer
consideren important el suport que rep el cuidador per entendre els sindromes i las
fases que hem explicat per aixo es molt importa'n que tant la familia com el
malaltd'alxheimer estiguen recolzats per programes d'ajuda social. L'associaci6 de
families de malalts d'alzheimer de TARRAGONA (A.F.A.T.) i la funci6 la caixa
Tarragona compleixen un programa d'ajuda mutua ales comarques de Tarragona
que es un grup d'ajuda mutua (GAM). EL GAM. Es un conjunt de persona que
comparteixen un mateix problema de salut i social i miren de buscar solucions Eis
objectius del GAM s6n millorar la qualitat de vida, tant del cuidador com del malat
creen un espai

47. 5.COMENTARI DE L'ALZHEIMER AL CIN·EMA.
AI cinema s'han fet varies peHicules sobre el tema de l'Alzheimer, quot;EI diario de
Noaquot; dir: Mark Johnson, ,Lynn Harris. USA 2004.
L'accio es situa en una residemcia d{3 nivell mas aviat alt. Un senyor visita
periodicament a una senyora que pateix la malaltia d'Alzheimer, Ii dona conversa, Ii
lIegeix un IIibre que es labiografia d'una dona. Ho fa amb tendresa i molt carinyo.
AI final de la peHfcula es descobreix que la biografia, es la de la senyqra
quot;Noahquot; i que la persona que Ii lIegeix es el seu marit, pero ella no es conscient perque
esta en una fase molt avanyada de l'Alzheimer.

48. Voldria ballar amb les teves tristeses
abrigar-te en les teves nits amb amor
periJ veig que no em reconeixes ja, mare
aquesta malaltia malelda que causa tant dolor
EI meu cor de por bombeja esperanqa
la teva mirada perduda em fa sofrir
periJ jo soc com aquell tapfs, aquella taca
que segons la miris ni saps perque esta alii,
com aquell aguila que es perd en la muntanya,
les meves paraules son nanes d'un bres$ol pobre
i se que ni en tens quan algu et pathJ
per molt que fugis quan t'amagues,
la Uuna aquesta morta, morta de veure't aixf
i encara que t'empassis la teva amargor soJitaria
·recorda que sempre jo estare aquf
lIuitant aquf darrere de la teva ombra
vetllant dia i nit per la teva feJicitClt
passant les hores els dies els mesos
tement que un dia arribi Nadal,
per faltar-li el cantd'aquesta boca vella
aquelles nadales que cantem tots
volent ser mel de la mateixa abella
que de tant cantar ens quedavem sords,
estas i no estas aixiJ es el que dol
ignores /'afecte que et dona el meu amor
i quan et parlo les lIetres es moren perque la teva ignores fins que soc jo.

49. 7.CONCLUCIONS.
De vegades es molt diffcil detectar l'aparici6 de la malaltia de l'Alzheimer,
perque els slmptomes es confonen. Quan apareix la malaltia, i el pacient se n'adona,
la reacci6 mes important es de ansietat i depressi6, perque sap que no te cura i
acabara per no reconeixer els seus familiars.
Hem pogut aprofundir en les demencies i en concret en la malaltia de
I'Alzheimer, veure el seu proces i com pot afectar a la persona i al seu entorn. Hem
comprovat que els tractaments estan encara en fase d'estudi. La manifestaci6 dels
simptomes pot variar de una persona a una altra, aixi com la seva durada.
Ens trobem en una societat cada vegada mes modernitzada i evolucionada
amb molts aven~os, per6 de vegades hi ha una manca de sensibilitzaci6 per part de la
societat envers aquestes malalties i la problematica que generen en les families.
Eis cuidadors i familiars fern una gran tasca atenent a la gent gran que te
aquesta problematica amb vocaci6, paciemcia i respecte. Ells ens ho tornen amb
I'agraiquot;mentque expressen els seus ulls.

50. 8.BIBLIOGRAFIA.8
-wwwinfo@alzheimer.org
-wwwalzheimer@hipocampo.org
-wwwhipocampo.org/alzheimer.asp.

51. ,ALZHEIMER
. . .
(

52. ,
Index
P· . quot; aV1S.....•........... ~ ~
.quot; . .1
·o.eSIa ~ ,
2
P.resen t aclO
'J . . ,
~ .
.' OeSla quot;1' I a d e 1s ~entrments quot;
quot; '11 . .3
P
Introducci6 ~, ~; ~ ;: ,..,'.........•.............. 4
La cura del'malalt d',Alzheimer i el seu entom familiar i
La seguretat del malalt ; ; 5
Alimentar-se : :.~ 6.
'Vestir-~e i arr~gIar-se i banyar-se i,rentar-se ' , 7/8/9
. .
I'O
Dorinir i descansar i anar al water(evacuar)
. Estar ocupat i sentir-se util ~ ~ , I}
.' 12,
Distreure's i divertir-s~ , ~
Plans per futur ; ~ ~ ;13
Tenir ·cura d 'unmateix ..•................................................... 14
Institu.cions.~ ' ; 15
·SAD ~ ;.~ ~ 16
SA TEL ; 17
Centre de dia · ; 18
Reside.ncies ..............•....................................... : 19
Habitatges tutelars ' ; 20
.A tenciO d omiCI Iarla ............•...........................................
., quot; '1quot; . . 21
: ~ 22
Recursos sanitaris , :.:
Centres sanitaris ; 23
PADES ' ~ 24
25
quot;Hospitals de: dia ;.;
Ambulancies ; ~ '.'..26
Entitats del tercer sector : 27 quot;
Asso.ciacions : : 28
Tallers' i programes i terapies 29.
Conclusions .....................................•................................... 30
HIstorla quot;1a VI a d' un aVI
· . 'd .quot; . . .31
Bibliografia , ; ' :.32

53. Dos cuerpos. Vuelven la vista al pasado
Dos almas. pero miran a1'presente.
Con decada:s de sabiduria
y de esperanzas. Ella baja y encorvada,
con gafas yel pelo cano.
EI cop la faz;arrugada,
.Dos padres. ,-
Dos abuelos. por penurias ya pasadas.
Con cuatro hijos
y siete nietos tras ellos. Pareja de personas,
con mucho tras de si,
Dos viejos. que tienen esperanzas
Frente a frente. de mucho mas vivir.

54. Presentaci6
Les persones afectades d' alzheiroer tenen dificultats per dur a
terme les activitats diaries roes simples. Actes quotidians com ara
menjar, rentar-se 0 dormir esconverteixen en Unproblema mes 0
menys greu segons l' estadi de la malaltia. Aixi, els familiars i'les
persones que tenen cura dels malalts han d' afrontar en realitat
nova i complexa per ala qual no estan prepa~ats, i sovint no saben
que h~ de fer dava~t de situacions imprevistes.
L' objetiud'aquest treball es orientar als cuidadors i contribuir a
fer les persones que pateixen la malaltia d' alzheimer puguin
.viure al seu domicili com mes temps millor i; alhora, puguin
mantenir la propia autonomi,a.
,
, '
EI benestar d' aquests malalts depen essencialment de com se'ls
cuidi i de l' adequaci6 de l' entom ales seves necessitats.

55. La isla de los sentimientos
En una isla Vivian sentimientos
Diversos, incluso el amor, .
Lo mas grande -de todqs ellos. quot;
Todo cammaba nonnalmente cuando
Entonces lleg6 la noticia de un huracan, .
Pbniendo 10sIDQradores en panico.
Cada sentimientoquot; utiliz~ndosu propio barco,
Poco a poco abandonaban la isla, exceptoel amor,
Que no tenia barco, quedando como ~salida -
. Pedir para otro sentimiento que se 10llevase. ,
'.. E asi fue, latristeza lu~goha dicho queerael dia
. Mastriste de su vidaasique queria irse sola.
La alegria, dice q~e era se cumpleafios, y que su
..Barco estaba tan Heno de alegria que no cabia nadie mas.
El mismo 10hice elegoismo, que hadicho: mi barco es
Muy guapo y equipado, no puedo llevar a nadie.
y ta se fueran todos los sentimientos,
quedando apenas el amor, esperando la muerte.
Cuando todo parecia,perdtdo, apareci6 un pequeno barco.
Yen eIlo estaba un viejo, que sena16 paraelamory 10invit6
Para,que fueracon el.. - . - ,
.Cuenta la historia que jamas el amor, el viejo y el barco'
HaP. sido vistos.
l Donde estaran?
l Quien eraeste viejo?
l que motivo tuvo para salir de la isla?
El tiempo. fue pasando y Ias cosas se a~laraban en mi cabeia.
PieJ;1so,ahora, quecomprendo la mensaje de esta historia:
EI viejo era el tiempo, y el tiempo jamas olvida un grande amor.

56. Introducci6
ALZHEIMER
L'alzheimer es' eltipus de demencia roes frequent (casi el 60% de
lesdemencies ) Actualment,una de cada quatre .families,tenen un
familiar amb L'alzheimer. Es tract a d~ul1amalaltia progressiva
que es desenvolupaen fases, destruint gradualmenflamemoria ,el
raonament, ,el judici .eI lIenguatge i amb el temps, I'ha,bilitaf per a
portar a cap, inclos les tasql1es meS senzilles~ L'alzheimer
COll)enc;a eneralment, a~s 65 anys encara que persones Iiles joves
g
tambe poden patir aquestamalaltia. Porta. a' Ia .mort,. normalmenf
al cap d'uns 7 al Oanys pero pot desenvolupar mes nlpidamerit 0
mes leIitameIit. quot; ,
quot;..
'Els simptome's son:
• Perdua de memoria sobre coses que ja no tomes a recordar.
.' Dificultat a rhora de realitzar tasques domestiques habitllals '
com prepara el menjar anar de comp.t:es. '
• Oblit de certes paraules del llenguatge diari fins el punt de
convertir el'seu vocabulari en incompre,nsible.' ,
.' Desorientacio no saber com anar 0 tomar. d'un cami que
habitualment realitza.
Aprofitar els recursos i els serveis que s' ofereixen .
1
-Es interessant participaren les associ&cions de familiars ja que
aquestes posen a la nostradispo~icio tot un seguit de recursos d'
unamanera optima. ,
-Tots els serveis que ens ofereix Ia comunitat, tant publics com
privats, ens'poden ajudar de manera complementariaa
desenvolupar la nostra tasca al costat.d' una persona afectada
d' alzheimer.

57. La cura del malalt de alzheimer i el seu entorn
familiar
Quan un esser benvolgut te alzheimer, cal tenirsobretot molta
paciencia. Pot ser que no recordi del nom del seti ntH,que no
sapiga tamar a casa,que faci~oltes vegadeslesmateixes
preguntes. Que fer? Les medicines podenmiUorar els sfmptonies
.en alguns <;as<?sn pIa de maneig, que inclogui cures i supervisi6,
u
es essencial. Els professionals medics poden ajudar a crear un pIa
i a poitar ~ a terme. ;Les cjtes mediques ·ambregular· at, ajuden al
10
seguiment de la condici6 del malalt, irpetmeten exam nar-lo per a
veure si te altres problemes 0. malalties i tractar-los. ero la
participaci6 de la familia es el mes ~portant per ;al alalt segliint
orientacions mediques, segons les cures que. s'ha ,de t nir amb '
aixo, que en aquest nioment poden estar molt diferen s del que
eren ~bans del alzheimer, amb canvis mentals i fisics i aixo pot
afectar 'el seu entom familiar, per aixo tambe es molt mportant'
quees tracti tamb6 la-familia i leiseva cuidador princ al sobretot.
La seguretat del malalt
.tquesta es molt important, que la casa·que estigui el alalt sigui '•
. segura, e,ncada h~bitad6, identifiqui que coses pede ser un rise
.pel malalt, que aquesta conf6s i oblidat. Canvi! 0 aju ament
coses, peri>el meIiys possible, per a un malalt pot res Itar difl6il
ajustar..;seacanvis forts.
No arriontegar cose,~,qllepuguin facilitar caigudes. olta
precauci6 amb estufes i aparells domestics. Sense tre e-li sevaquot;
intimitat,assegurar-se que faci les seves tasques diari s d'higiene,
cures personals i objectes personals i comuns, perque pot serque
amagui coses i no s'acordi on esta ... es moltimportan que
mantingui les carteres, claus, factures i altres articles mportants
fora de l'abast del mal~lt. Eviti que condueixi, perque no seria .
segur per malalt, ja que la seva memoria aquesta afec ada. Si no
pot evitar la teva, perque no et fa cas, demani perque
professio.nal, com el seu medico, advocat ...limiti el s·
l'automObil. Tracti d'estacionar l'automobil on el no.

58. Controli les caminades sense rumb, el potperdre's. Es molt
important que la casa estigui il·luminada, amb Hums en els
passadissos ibanys. Instal·li panys de portes, sol que siguin
, dificils d'obrir. Demani'ls als veins que ho cridin a voste, si ho.
veuen sortir de casa sol. Eviti discutir 0 cridar, tracti'l amb
gentilesa, les cures diaries son molt importants, pero noes una
tasca facil, i pot sobrecarregar a la familia, principalment a la.seva
,
. .
.
cuidadorpriricipal .Es important planejar activit,ats perque sigui ,
menys complicat i pesat, p~r a la familia i el malalt. Mantingui la
simplicitat, lestasques que tenen'repeticionsson molt bones, ,
eleccions. Facin coses junts, deixi que el fCl:ci que Pl;lgui,sempre
el
amb la seva ajuda, nb abandoni lesactivitats que no pl1gui fer
,solament, les simplifiqui~ Es inoltimportant que el cuidad'or no
deixtde tenir la seva vida personal. Romangui actiu, tant el .
, ,
cuidador quant elmalalt, activitats diaries pot ajudar-Ios a
, aHiberar energia acumulada. Amb el temps el malalt necessitara
'~~s i mes ajuda amb les tasques diaries.
Alimentar-se,
Menjar es ~ acte soc~al
Fer-Iosparticiparactivament en la preparacio dels apats tambe
serveix per estimularla memoria,elllenguatge i l'activitat
manual. ,,;' ,
Menjar es una necessitat;a mes d'un abte social. Es important
mal1:tenirels habits socials,sempre que sigui possible, 'com ara
sort'ir a menjar a Un restaurant, dinar amb familia, sortir aberenar
a una granJa... ,
Es important fer-Ios participar a l' ora d' anar a comprar els
, aliments,procurar que en recordin el color, l' olor i que preparin el
inenjaramb nosaltres. ' . '
, Es bo fer-Ios parar i desparar taula. ,
Durant els apats conve mantenir la rutina a taula.
Es convenient mantenir els horari~ dels apat,s.
,. Eis estris de taula, han de Sersenzills i adequats.
Calparar la taula nomesamb les coses imprescindibles.
L'a,mbient .ha de ser tranquil'i estimulant.

59. S'ha d'intentar tenir cohverses que estiguin relacionades amb
l'apat.
Per evitar que es distreguin,es milIor no engegarel televisor.
Hem de parlar en un to de veu adequat.
- CaLmantenir una alimentaci6 variada,equilibrada i al seu gust.
8i volen nienjar a tota hora continuament p'enlue no recorden que,
ja ho han fet,es preferible augmentar ~l nombre d'apats,es a dir,en
fatem mes de menys'qllantitat cadascun;de vega-des a:mhpoc
, menjar s~ senten satisfets.
Si no volen menjar,intentarem motivar-Ios amb seus plats
preferits i fent el menjarjunts. --
Vestir-se i Atreglar-se
Cal simplifi<;ar-Ios al maxim tot el-proces de vestir-se.-
Respectar la seva intimitat. - , '.
Cal donar el temps neces,sari per arreglar-se sense presses. (
No es volen canviar de roba perque no recorden quants dies' fa
que la duen. Per aixo, a la nit, un cop s'hagin posat el pijama, els
traurem la roba bruta del'4abitaci6. Si hi poden objeccions,
-esperarero que dormin per treure-Ia'n.·
- Banyar-se irentar-se
Cal controlar la quantitat d' aigua de la banyera, mirant de no
omplir-Ia roes de la tercera part.
Es important vigilar la temperatura de I' aigua i tambe de la
; cambra de bany,ja que normalment s6n fredolics. ' -
Cal anar amb compte amb el tipus de calefacCi6: la milIor es la-
calefacci6 central. Si es electrica, per precauci6 cal escalfar la
, -

60. cambra de bany abahs d' entrar-hi i treure-Ia'n tan bon punt
comencin a banyar-se.
Conve establir una rutina senzilla i fer cada dia a la mateixa hora i
de la mateixa manera. ,
, Cal donar-los tot el temps que necessitin per preparar-se i rentar-
,se. No es bo,insistir-hi si s'hi neguen; cal esperar i intentar-ho al
cap d'una estona; ,
, . I
Si algun dia noes banyen, cal procurar que es rentin be.
H,em de ser pacients, no hem d'anar presses, hem d'intentarque el
bany siguiper a ells un motiu de benestar, hem de deixar-los que
juguin amb l' aigua si els agrada, i a poc a poc, els hem d' anar
indicant que han de fer a cada moment. I
Com querentar-los el cap semprees complicat i no els sol,
agradar, es 'pot fer a la perruqueria 0 beallavabo, on sigu! mes
quot; facii. Cal tenir 'en c<?mpteque l'assecador pot-no agradar-los.
-No s6n capayos d'entrar a labanyera ni de sortir-ne:
CoLlocarem una taula a la banyera per asseure'ls hi mentre els
dutxem. quot;
Sempre que sigui possible, substituirem la banyera per una dutxa
amb una cadira adaptada. '
Eis eixugarem i els vestitem assegurats en aquest taul6 que, a
, mes, els facilitara ela moviments necessaris per entrar a la
banyera i sortir-ne. ' ,
L'agafador de la paret ha de ser d'un color viu i d'un material
. ,
rug6s perque no rellisquin i ample de diametre.
-No saben banyar-se dutxar-se sols:
0
Els deixarem sempre les coses impre~cindibles al mateix lloc i no
els canviarem les marques,'ni les formes ni els colors.
Indicarem les aixetes amb colors diferents:la de l'aigua calenta,
de color vermell i la de l' aigua freda, de-color blau.
Calrespectar-Ios si tenen vergonya i deixar quees treguin ells
mateixos la roba interior, si ho volen fer sols.
Deixarem que s' assequin ells mateixos.

61. Un cop acabat el bany, co1.1ocaremuna cadira davant del mirall .
perque ells mateixos s' arreglin. .
-No s'aguanten drets quan els banyem:
Si no s6n capavos d'aguantar-se quan estan asseguts, 'haurem de
buscar l'ajuda,d'una tercera persona. _
En un estadi mes avanvat de la malaltia els haurem de rentar al
Hit, posant un plastic damunt del matalas i del coixi, 0 be utilitzar
un d'aquests llenvol~ que fan de baliyera ique tenen un,escorredor '
per recollir l'aigu~ en una galleda i una manega de du~~ que
,.s'enganxa a raixeta del lavabo. Tambe podem fer ho simplement
. amb una palahgana iaigua calehta. Es important vigil~ la
temper(ltura de l'habitaci6.

62. Dormir i descansar
- Es important dormir i descansar be,sobretot tenint en compte que
'la majoria ~els malalts d' Alzheimer ide les persones que'tenen
cura son gent gran. quot;
Cal que lesactivitats que facin sigujn adequades a la seva edat i a
la seva limitations. Les passejades a'la tarda~per exemple, son
'molt recomanables. , quot;
Conve vigilar que la seva habitacio estiguin comodes itranquils; a
la nit e~ desonenten is' angoixen fac.ilment.
,No cal que ens aixequem cada cop ,que ells es despertm i surtin de
l'habitacio,ja que moltes vega:des tomende seguid~ aillit. ,
Anar' al water (evacuar)
La capacitatd'utilitzarcorrectament el'vater disminueix a meSura
que la malaltia progressa. Hi ha moltes causes que provoquen
incontinencia, sobretot en persohes grans i en malalts cronics,per
la qual cosa conve consultar el metge.
Anar al water es un proces' que comportauna certa complexitat ja
que demana un seguit d'accions que facilment poden oblidar, com
per exemple trob~ al water, abaixar-se la roba, asseure-s'hi,
esperar, netejar-se, aixecar-se, ar:reglar-se la rob a, estirar la
cadena, rentar-se les m~ns i eixugar-se-les.
Tenint en compte que es un acte intim, cal de ser prudents a l'hora
d' ajudar-los.
Es aconsellable establir horaris i seguir sempre el mateix ordre de
, '
,
,seqii~ncies.
Aixi mateix, s'ha d'intentar que ellavabo estigqi de perills, ben
indicat, acc~ssible i adequadament il-luminat.

63. oCUpat i sentir-se util
Estar
La maialtia es la causa que ha obligat eis maialts d'alzheimer a
deixar de treballar, de ~onduir, de poftar eis comptes de casa i
tantes altres coses.
'Es convenient, dones, guiar~Ios, estimular-Ios, fer-Ios participar
en les, activitats de la vidadiaria per tal de mantenir,mentre es
pugui, la memoria'dels gestosquotidians i les capacitats manuals. ;
Des de]' inici de la malaltia cal simplificar les,activitats diaries a
casa i fora de casa iestablir una rutiQ.afamlIiar que els perineti
participar -hi.
Ames pe rentar-se, ~estir-se i menjar coses qu~ poden fer per ells
mateixbs 0 amb I' ajut d 'algiI i que els tenen entretinguts durant
, fon;a estona, cal ocupar la resta d'hores;lliures amb altres' '
activitats, Aixo ajuda que eis malats sesentin mes satisfets i
participatius, que portin una vida activa durant m~s temps i que
quot;estiguin mes relaxats i que dorm in millor:
Tenir em compte els seus habits iels seus gustos'
-Es' recomanable programar-:-Ios~ctivltats que solien fer abans en
la seva vida quotidiana, per exemple anar a comprar, anar a
passejar, anar la perruqueria ... (s' had' intentar programar-ho per.
als die~ que hi ha menysgent).
Altemar les activitats fisiques amb les activitats cognitives
-Conve fer-Ios mantenir les seves aficions i les activitats que mes
'eIs'agradaven. . .
-Les activitats artistiques (pmtar, cantar) els donen plae.r i
satisfacci6.
-Es .bo~stimular-19s la memoria ieillenguatge amb jocs senzills .
. -Es recomanable fer activitats fora de casa.

64. Distreure's i divertir-se
Els malalts d'alzheimer conserven la memoria llunyana i tambe
part del que yen aprendre abans de la malaltia.
- Es convenient planificar les activitats de Heure i distracci6
· d' acord amb les feien habitualment abans d' estar malalts.
Continuar fent e1que els agradava contribueix a orientar-los
i a fer-los feli~os. Es pot fer una llista de les distraecions que
els agrad~ven abans de la malaltia i establ~ uns horaris per
·portar-.1esa terme.
Es bo mantenir-los ~n el seumitja social: amies, veins i
. familia. .
Si be hi ha Coses que feien que ja no podran de mes, segur
queela agradara fer alguna aetivitat que hiestigui
relacionadm Per exemple, algu que toeavael pianoja no el
po<4-atocar, pero probablement Ii agradara eseoltar musiea
de piano.
·Es Important ,animar-los i aplaudir-los; pero nq d'una '.
manera que pugui semblar frngida 0 exc,essiva.
- Quan facin qualsevol aetivitat hem de vigilar que portin les
ulleres ii' audiofon, que la sala estigui bel).i1.1ummadai ,que
no hi hagi altres distraecions.

65. Plans pel futur
Com les necessitats d~l seu esser benvolgut canviaran amb el
temps, faci plans amb anticipaci6. Fad arranjaments sobre la
situaci6 de la vivenda, obtingui conselliegal-i examini be
finances. La supervisi6 es essencialper ales persones amb la
malaltia d ~ Alzheimer. Per a escollir la situaci6 adequada per a
cures; prit;ller cal decidir quanta supervisi6 necessita el seu es~er
estimat Depenent de l'estat de la malaltia i -delbe q~e furtcioni,
-
.
, aixo potvariar des de visites diaries fills a atenci6 les 24 hores.
Primer decideixi la quantitat desupervisi6 necessariai_despres la
millor forma deproporcionar-Ja.-Les seves opcions podenquot;incluir:-, .
~
quot; quot;,
-Contractar ajuda.,
-Cures per a adu'lts durant el dia.
-Un proveYdor de cures que visqui en la mateixa casa (sovint un
membre de la familia).
-Instal·lacions per avitire amh assistencia (habitatge per a
. persones majors amb ajuda personal)
Consideri. els aspectes legals i financers
Arrihara eI moment que eI seu esser volgutja no podra prendre
decisions apropiades. El millor es estar preparat per a aixo. ParIi
amb eI seu esser volgut ~obre aquests assumptes com mes aviat
millor, quan ep.cara pugui entendre les, sevesmetes i estar d'a~ord
amb elscanvis. Si pugues, busqui un advocat que ,s'especialitzi en
l'atenci6de persones grans. .

66. Tenii cura d'un mateix
Davant d'una situaci6 dificil com es tenir cuta d'un malalt
d' alzheimer es normal que qui se n' encarrega experimenti
sentimentsd'inseguretat, de culpabilitat i d' angoixa.
L' esf<;>ryer adaptar-se continuament ales noves situacions que
p
van apareixent pot proyocar, si el cuidador no descansa de manera
. apropiada, situacions d'esgotam~nt fisie i psiquic.
Les persones que els acompanyen' en aquestes activitats han de
.mostrar una disponipilitat completa envers els malalts i deixar de
. 'banda qualscyol altra ocupaci6 mentre estiguin amb ells~Han de
procurarestar relaxats i mostrar una actitud positiva.
,. t'
Vetllar pel des~ans de les persones que tenen cura dels malalts
afectats d'alzheimer
- Per tal que les persones que normalment s'ocupen dels
malalts puguin descansar, conve que es programin .
:.,
descansos periodics.
- Cal compactar amb alties persones, ja siguin familiars,
•amics 0 professionals, perque comparteixin amb els
cuidadors l'atenci6 als malalts.
- Hem de procurar que els malalts facin algunes activitats
amb, amies 0 familiars, cosa que tambe els permetra que
continuin mantenirit les seves relacio:t;lsso~ials.
Els cuidadors han de saber gratificar-se fent aquelle~tites .
. coses que els agraden,.

67. ..INSTITUCIONS·
SOCIALS
A) SAD
B)SATEL
. C} CENTRES DE DIA
D) RESIDENCIES
E) HABITATGES TUTELATS
. .
. -.
. F) ATENCI.6 DOMICIALIARIA .

68. SERVEI D' AmDA A DOMICILI (SAD)
Descriu el treball que
realitzen els, '
professibna~s que
presten els seus serveis
quot; '
, als domicilis atenent
les persones i tenm
cuni de la Hat. lndou el
cOlljunt de serveis que
presten el streballadors
familiars, els ' .'
treballadors familiars,
els auxiliars de'geriatria els ~uxiliars-d~ la.Hari d'altres'
professionals, als domicilis dels usuaris. Esta vinculat aI' atneci6
social pri1naria.i '

69. SATEL- servei de teleassistencia
....Es el serveis que es
presta mitjanc;ant ~
sistema telefonic de
marcatge simpl.e ique
s'utilitza com awitjit de'
comunicaci6 per a
situacions d' atenci6
.'
. social primariq ..