2. La catàstrofe que tingué lloc a la vil·la
basca de Guernica, va tenir un ressò
mundial, fins i tot el diari Times parlà
de l'Operació Rügen (bombardeig de
Guernica)
3. Context històric:
El 26 d'abril de 1937 la vil·la basca de Guernica fou l'objectiu d'un cruel bombardeig de
l'aviació alemanya. El fet s'emmarca a la Guerra Civil Espanyola (el govern republicà contra el
General Franco), Stalin va recolzar a la República, mentre que Franco rebia el suport dels
italians de Mussolini i l'aviació alemanya. L'aviació de Hitler bombardejà Guernica sense
permís de Franco (en concret els Junkers de la Luftwaffe). Les raons del bombardeig no
podien ser ni estratègiques ni militars (no disposaven de dipòsits d'armes ni cuartells), sino
que la veritable raó va ser provar en foc real els nous avions i el seu armament tenint
en compte que la Segona Guerra Mundial ja era quasi imminent.
Franco va fer unes declaracions en les quals va afirmar que l'atac a vil·la de Guernica va ser
un atac de les forces republicanes per tal de culpar als nacionalistes de Franco.
L'atac va ser una notícia present a tot el món, no només per la crudent masacre que es va
produir, sino perquè era la primera vegada que s'atacava desde l'aire. En poc temps, ciutats
angleses, alemanyes i japoneses serien testimonis d'aquells atacs i serien borrades del mapa.
Aquest atemptat produiria més de 300 morts.
Cap dir que les forces alemnyes utilitzaren 31 bombarders i 26 caçabombarders: 23
Bombarders Ju-52, 1 bombarder Do-17, 4 bombarders He-111, 10 caçabombarders
He-51, 6 caçabombarders Me-109, 3 bombarders S.M.81 i 10 caçabombarders CR-32.
4. Documentació general:
Catalogació: Anàlisi material:
Autor: Pablo Picasso Dimensions: 3,51 m
(1881-1973) x 7,82 m
Títol: El Guernica Suport: Tela
Cronologia: 1937 Tècnica: Oli
Localització: Museo
Nacional Centro de
Arte Reina Sofia
(Madrid)
Estil: Cubista,
expressionista i
surrealista
5. L'autor: Pablo Picasso
Nascut a Màlaga el 25-X-1881. Amb 8 anys va fer la seva primera
obra. En aquesta època signava amb el sobrenom de Ruiz Blasco.
Al 1891 el seu pare trobà feina a La Corunya i va marxar a viure allà on
es matriculà a l'Escola Provincial de Belles Arts. Al 1895 marxaren
a Barcelona on Picasso aprovà els exàmens d'ingrés a l'Escola de la
Llotja saltant-se els primers cursos. A l'hivern del 1895 acabà el
primer llenç, la Primera Comunió.
Al 1897, pintà el llenç Ciència i Caritat a l'exposició de
Belles Arts de Madrid. Al setembre marxà a l'Acadèmia
San Fernando on no aguantà massa temps per l'atmos-
fera intel·lectual de la capital. En aquest període creà
la revista juvenil Arte Joven. A la seva estança a la
capital aprofità per visitar el Museu del Prado per
conèixer amb més profunditat l'obra d'El Greco.
A partir de 1898, Picasso començà a signar les obres
com Pablo Ruíz Picasso (posteriorment com Pablo R. Picasso).
Al 1898 tornà a Barcelona malalt d'escarlatina a l'
Horta de Sant Joan on muntà el primer estudi de pintura
juntament amb un amic seu, Manuel Pallarès.
6. Al febrer del 1899 començà a freqüentar la taverna
Els Quatre Gats. Aquí va entrar en contacte amb
Carles Casagemas, Jaume Sabartés i Ramon Casas.
També entrà en contacte amb el moviment anarquista i
la situació desastrosa després de la Guerra de Cuba
es mostrà a obres com El presoner o El miting
Anarquista.
En aquesta època també mostrà les seves obres
a la Sala Parés del Carrer Petritxol.
A l'any 1900, Picasso va anar a París on va conèixer a autors com
Cézzane,... Durant una estada a París, el seu amic Carles
Casagemas es suïcidà per amor.
Al 1902 se'n lliurà del servei militar pagant.
Durant la 1ª Guerra Mundial, conegué a Olga Koklova
(1918) més tard, a Marie Thérèse Walter amb qui
tingué una filla (1935), Maya.
Picasso, políticament, era pacifista i comunista i
membre del PCF fins morir. Durant la Guerra Civil va
fer nombrosos actes a favor de la Segona República.
Al 1963 inaugurà el Museu Picasso del qual la Reial
Acadèmia Catala de Belles Arts el declarà membre
honorífic (1970). Morí a Mougins el 8-IV-1973.
7. Etapes en l'obra de Picasso:
De ben petit ja dominava el dibuix i la pintura, va fer obres a
APRENENTATGE: Barcelona, sobretot pels Quatre Gats. Amb 23 anys estava a
París pintant.
Retrato de la Tía Pepa La Espera (Margot) El final del número
(1896) (1901) (1900-1901)
8. És el seu primer estil personal, hi predominen el color
ÈPOCA BLAVA: blau i sobretot el pessimisme, la tristesa, la marginació i la
simplicitat.
Busto de Muchacha
(1903)
Desamparados
(1903)
Enriqueix els colors, més optimista, combina roses i tocs
ÈPOCA ROSA: blavosos. Pren temes més alegres i comença a formar-se
en el cubisme.
9. Acróbata y el joven arlequín
ÈPOCA CUBISTA:
(1905)
Influències de l'art ibèric i negre, també de Cézanne. Passà
pel cubisme analític, sintètic i hermètic.
ÈPOCA CLÀSSICA:
Després de la I Guerra Mundial, viatjà a Itàlia, no
abandonà el cubisme. Les obres representatives són
aquelles en les que surten mares, fills,... recerca continuada Las señoritas de la calle
i colors lluminosos. Avignón (1907)
10. Retrato de Olga en un sillón
LES METAMORFOSIS:
(1917)
Canvi d'estils i temàtiques, fase surrealista, representació
inèdita de la realitat, canvia les anatomies (línies corbes,
anguloses,...) Ús d'un nou llenguatge que expressa les angoixes
de l'època i també fets concrets. Gran simbolisme.
Las Meninas
(1957)
El Guernica
(1937)
12. Toro amb morro agressiu, la llengua un punxó.
1
Es mostra pletòric i amb molta vitalitat.
2
Mare amb fills als braços, mostra una expressió de dolor, com
si cridés, el nen que té sobre els seus braços és el seu fill i
és mort.
3
Podem veure una mà sobre el terra que té una espasa
trencada, el que ens dona a suposar que el soldat que l'
empunyava és mort.
Cavall que està ferit i té un costat obert pel que sembla
que té una llança clavada. Gran part del cos està recorreguda
per agulles clavades. Té els ulls sortits pel dolor, mostra un
crit de dolor i la seva llengua és un punxó. No s'aguanta
sobre les seves potes, només la dreta s'aferma i té 4
un to diferent de color blanc il·luminat pel llum d'oli.
13. 5 Mostra una dona amb una gran expressió de dolor al
cremar-se dins d'un edifici en flames.
6
Bombeta que sembla encesa.
7
El colom (símbol de pau) mostra una expressió de dolor,
el pic obert, i en l'obra només veiem la línia centre.
8
Es veu una dona que ha estat assassinada o ferida que
està arrossegant-se pel terra.
14. 9
A causa de l'aire, la porta s'ha obert i apareix una dona que a la mà
duu un llum d'oli que il·lumina el caball i que tracta de curar-li les
ferides i ademés dissol la tenebra de l'escena. Aquest element és
ben bé metafòric i dona a veure que la llum, passi el que passi sempre
romandrà.
15. Anàlisi formal. Elements plàstics:
En El Guernica, els colors predominants són el blanc i el negre i en certes ocasions, també, el
gris, element que dona cert dinamisme cromàtic a l'escena. Encara que no hi ha colors vius,
Trobem que sí s'usen certes gammes dins dels colors blanc i negre que mostren més vivacitat.
En aquesta obra es nota una falta de volum. L'escena mostra més dramatisme gràcies a les
expressions que mostren les figures que composen l'obra.
És una obra que té un eix de simetria que es mostra a la paret blanca, la paret que està
il·luminada.
16. Anàlisi formal. Composició:
Eix de simetria
Línies de la bombeta
Línies de la boca cridant
de la dona amb fill mort
Triangle format per la
Línies del llum d'oli dona que es crema
Predomini de la composició triangular, té tres escenes clarament separades, formant com
una mena de “tríptic“. Els triangles que trobem són: la llum del quinqué, la llum de la bombeta
del sostre, la dona que es crema i les de la dona cridant amb el fill mort.
Distribució de l'espai: És una obra que pot semblar angoixant per a la distribució de les
figures, ja que totes estan arreplegades en el primer pla.
17. Obra orientada cap al costat esquerre, ja que segons es veu totes les mirades
es troben orientades cap aquest costat. Sembla com si totes les obres fugissin i es mostren,
en alternança, corbes, rectes, blancs, negres, espais oberts, membres tallats i de més
elements que donen a veure un gran dinamisme.
Les imatges són tractades de manera cubista, però molt deformades per tal de mostrar
millor, com sempre es busca, l'expressió dels sentiments de tots els components de l'obra.
Aquesta obra per tant es pot situar dins del cubisme, l'expressionisme i, sobretot, el
surrealisme.
19. A
En aquesta primera escena observem quatre elements:
1r: Dona amb nen mort.
2n: Toro.
3r: Colom.
B
4t: Braç.
A la segona escena trobem tres elements destacats:
1r: Bombeta de llum serrada.
2n: Cavall ferit.
3r: Soldat mort amb espasa trencada.
20. A la darrera escena podem observar cinc elements
destacats:
1r: Porta oberta.
2n: Dona amb llum d'oli a la mà.
3r: Dona embarassada i arrossegant-se.
4t: Dona cremant-se i cridant amb les mans enlaire.
5è: Al fons, una casa cremant-se. C
21. Interpretació:
Pablo Picasso va fer 45 esbossos dels quals s'han conservat només 30: estudis de composició,
esbossos del cavall, del toro, de la mare amb el nen mort i la mà del guerrer amb l'
espasa.
En aquesta pintura, Picasso va convertir cadascun dels elements en un símbol, alguns amb una
interpretació evident i altres en els que s'ha hagut d'estudiar per experts en l'obra de
Picasso.
Una dona que aixeca els braços cap al cel, cridant i amb dolor.
Sembla com que surt d'una finestra d'una casa en flames
que s'ha interpretat com la vil·la de Guernica cremada
per les bombes alemanyes, per això l'obra està orientada a
l'esquerre, perquè tothom vol fugir de les flames de Guernica.
22. Mostra una dona que s'està arrossegant, també, cap a l'esquerre.
Mira cap al llum, que es pot interpretar com un símbol positiu i d'
esperança. Sembla embaraçada.
Sembla com si sortís d'una finestra o d'una porta. Revel·la
la veritable llum amb el llum d'oli que duu a la mà. Dins dels
horrors que mostra l'escena, sembla l'únic element positiu.
La bombeta encesa que només s'il·lumina a sí mateixa, que
dona a interpretar que simbolitza la mentida i la “manipulació
de la informació que dugueren a terme els insurrectes“.
També ha estat interpretada com una petita bomba que
esclata.
23. El toro és l'únic element de la composició que no mostra ni por,
ni dolor, ni impressió; simplement està amb els peus a terra.
Hi ha diverses interpretacions per aquesta figura: 1. és la
força del poble que passi el que passi mai serà vençut. 2.
Al·legoria de la mort, perquè mentre que totes les figures estan
fugint o en moviment, el toro sembla quiet i com girant el cap
sense por alguna de veure la masacre.
El cavall simbolitza el poble que cau enfront una lluita que no és
seva. Per altres simbolitza el poder de l'Espanya feixista,
perquè es veu superposada i com trepitja els morts.
Picasso, malgrat tot, donà la raó a ambdues interpretacions.
La llengua en forma de punxó simbolitza un projectil i té una
llança clavada.
24. El guerrer caigut mostra una espasa trencada i a la mateixa mà,
una flor com a símbol d'esperança.
Sota el cap del soldat podem veure la ferradura del cavall, que
simbolitza la sort.
Aquesta obra es valora sobretot per les contradiccions que hi són
presents en tot moment: mort-vida, desesperació-esperança,
foscor-llum.
El colom, símbol de pau, aquest cop crida desesperat com
intentant fugir de tot i tothom.
25. El nen mort, en els braços de la seva mare desesperada, és una de
les víctimes que no podia defendre's. La imatge de la mare cridant
és una de les més cruentes de l'obra..
Picasso no representa la mort amb terror, pietat o tristesa, sinó
que fa com si entrés dins l'obra i sentís el mateix que els
personatges, fet que els receptors del quadre patim amb la visió
de la pintura, com si nosaltres també fóssim víctimes.
Aquesta és una imatge que crida a favor de l' antibel·licisme, la vida
i la pau.
Va quedar un temps exposat al MOMA de Nova York.
L'any 1937, el govern del Front Popular li va encarregar una pintura mural per a ser exposada
al Pavelló de l'Exposició Mundial de París.
L'any 1971, els Guerrilleros de Cristo Rey van atemptar contra una exposició de Picasso, la
Suite Vollard, que tenia lloc a la Galeria Theo de Madrid, destrossant part dels quadres
expossats i amenaçant part del personal de la sala.
També, aquest quadre es va expossar temporalment junt amb els quadres de Manet i de Goya.
“Què es pensen vostès que és un artista? Un imbècil que només té ulls si és pintor o oïda si és
músic (...)? També és un ésser viu, que reacciona enfront els trasbalsos de maneres molt
diverses“
26. Models i influències (estil):
MODELS: La seva estructura formal recorda la d'un dels frontons
Del Temple de Zeus a Olímpia i l'acumulació de personatges en el
caos present al barroc, i també dels grans quadres històrics del
Romanticisme. També models directes, com La matança dels
Innocents (Guido Reni).
També a obres com Somni i mentida de Franco o La Minotauromàquia
en la qual es veuen el cavall, el colom, el toro i el llum.
INFLUÈNCIES: Aquesta obra influencià a les seves obres
posteriors en quant la mostra de l'expressió de compromís a favor
de la pau i en contra la barbàrie humana. L'ossari, La matança de
Corea (amb el model d'una de les obres de Goya anomenada els
Afusellaments del 3 de maig i en l'Afusellament de Maximilià de
Manet).
27. Colom
Llum Toro
La Minotauromaquia
(1935)
Cavall
28. Afusellaments de la Moncola o
Afusellaments del 3 de maig
(Francisco de Goya. 1814)
Afusellament de Maximilià
(Édouard Manet. 1867)
29. És una constant, tant a l'obra de Goya, com
a la de Manet i en la de Picasso, les forces
de l'opressió es troben a la dreta, mentre
que les o la víctima es troben a l'esquerra.
