2. Documentació general
Autor: Josep Llimona (1864- 1934)
Títol: Desconsol
Cronologia: 1903 -1907
Estil: Modernisme simbolista
Localització: Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC)
Material: Marbre
Tècnica: Talla
Dimensions: 67 x 76 x 67 cm
Formes: Exempta
Tipologia: Sedent
Cromatisme: Monocroma
Estat de conservació: Bo
3. Context històric general.
Estil: el modernisme
Les primeres obres de Josep Llimona van ser acadèmiques, però a partir
d'una estada a París, influenciat per Auguste Rodin, el seu estil va
derivar cap al modernisme.
El modernisme neix a cavall entre els segles XIX i XX, aproximadament
entre el 1890 i 7910. Després de la gran diversitat artística del XIX,
neix per primer cop un estil unitari, que recull les conquestes del segle
anterior i fonamenta molts corrents arquitectònica del segle XX.
En la seva formació hi contribuïren diverses tendències:
El modernisme apareix a les ciutats d’aqyells països on s’ha produït un
cer grau de desenvolupament industrial i inclou moltes de les
manifestacions de la seva època (espectacles, vestits...) Vol ser el
reflex d’una societat moderna i activa i fer una ciutat alegre, nova i
elegant. És l’estil d’una rica i refinada burgesia, la més preparada
socialment i intel·lectualment, que necessita productes de qualitat
superior als que la indústria fabrica fins el moment. Per això, malgrat
els diferents noms que rep, té unes característiques comuns.
4. Josep Llimona
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 18 d'abril de
1867-29 de febrer de 1937), fou un escultor,
considerat un dels millors representants de
l'escultura modernista catalana.
Va estudiar a l'escola de la Llotja i al taller dels
germans Agapit i Venaci Vallmitjana. També fou
deixeble de Rossend Nobas, amb qui treballà dos
anys, i del pintor Martí i Alsina, a l'Escola de Belles
Arts de Barcelona.
Amb 16 anys (1880) va assolir amb El fill pròdig[1]
la pensió Fortuny, atorgada per l'Ajuntament de
Barcelona, traslladant-se a Roma durant 4 anys
amb el seu germà Joan. Allà va treballar al taller
d'Enric Serra i va estudiar a l'Acadèmia Giggi.
Durant el primer any va realitzar les dos obres que
per contracte la pensió l'obligava a executar, Patrici
romà i l'esborrany d'estàtua eqüestre del comte
sobirà Ramon Berenguer el Gran, obra que valgué
a Llimona la renovació de la pensió per un any més,
podent, durant el nou període, modelar el
monument en llur mida definitiva.
5. Josep Llimona
Josep Llimona: Joventut (Ondina)
Peça en marbre realitzada cap el
1913 i ubicada al MNAC
(Barcelona). L'acabat difuminat, així
com el tema, són característics de
l'etapa de maduresa de l'autor.
6. Josep Llimona: altres obres
Escultura que es troba al Sant Sepulcre, 1916. Cripta de la Basílica
cementiri de Cadaqués de Santa Maria a Vilafranca del Penedès
(Barcelona)
7. Anàlisi formal: Descripció general
Noia jove nua, en una postura
d’abatiment màxim. Gran
gestualitat per part del cos i no del
rostre perquè aquest està amagat
entre els braços.
Està mig de genolls, recolzada
sobre tres graons.
8. Composició
Llum uniforme, creant suaus
zones de clarobscur: incideix de tal Cap amagat entre els braços Volum:
manera que mostra un marbre i la sinuosa cabellera tancat
prefectament acabat i polit
L’artista n’amaga
Cos suau i nu femení
el rostre per no
caure en allò
Actitud de descriptiu i
feblesa i fragilitat concret
Cos inclinat
cap
Mans
endavant
entrelligades en
Ritme: repòs un clar gest
estàtic Agenollada sobre tres graons d’abatiment
9. Composició
Tors ideal, símbol Cabells, mans i
de la perfecta peus acabat més
anatomia tosc
femenina.
No treballat de
manera realista. Pits, ventre i
“Idealització” braços
esculpits amb
gran
Figura
detallisme i
asimètrica,
presició
tancada en
(vitalisme de
ella mateixa
la figura)
10. Esquelet estructural: contrast entre la forma ovalada de la dona i la
rectitud i rigidesa dels tres esglaons.
Tota la posició del
cos genera un joc de
llums i ombres.
Simetria del
cos humà.
Esglaonada i triangular
Proporcionada, cames i braços fan un moviment invers.
Cap múscul en tensió impressió de màxim abatiment
Temps: voluntat d'eternitat.
11. Corba definida a la silueta
femenina
Predomini de la
línia corba
Gran contrast: línies corbes
amb línies rectes i rígides.
12. La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la llisor de la talla
de marbre plenament modernista ressalta encara més en relació
amb la rectilinitat del suport del rucós.
Reflecteix un gran dolor i pessimisme en una escultura
senzilla.
13. Espai:
Forma part del paisatge urbà, Parc de la Ciutadella, davant el
Parlament de Catalunya.
El Desconsol: davant del Parlament Localització: El Desconsol
14. Interpretació (temàtica)
Representació de l’estat d’ànim de
l’artista
És el resultat del dolor, de la desesperació, la tristesa i la
melangia de Josep Llimona, després de la mort de la
seva dona, Mercè Benet, el dia 5 de març de 1901,
amb només trenta-cinc anys.
Llimona vol reflectir l’eternitat de la
fugitiva juventut femenina.
La model que ha utilitzat envellirà i
morirà, com culasevol mortal, però
el marbre eternitzarà la joventut i la
bellesa.
15. Interpretació (temàtica)
Per mitjà d’aquesta obra,
podem apreciar la
capacitat que Josep
Llimona tenia per donar
vida i sensibilitat a les
seves escultures.
Pessimisme
Sentiments
La nuesa de la noia ens mostra com
que transmet
Dolor Llimona creava escultures femenines
l’escultura
sense sensualitat, com a símbol de
castedat, puresa i gran serenor.
•FUNCIÓ: decorativa Són nus místics i cristians.
16. Interpretació (temàtica)
La fama de Josep Llimona és producte sobretot
del tractament que dóna a la figura femenina.
D'un bloc de marbre sorgeix, com en una reedició
de les figures inacabades de Miguel Àngel, un
bella figura femenina, nua, que rep el seu nom,
“Desconsol” de la seva postura caiguda, entre
patètica i melancolia. L'escultor ha tret literalment
la figura del dur marbre, com ho demostra el seu
íntim contacte amb un enorme tros de material
gairebé sense treballar, és com si l'escultura
s'alliberés del seu lloc d'origen. El nu permet
apreciar tota la serenitat de la talla, la sensibilitat i
delicadesa amb que és tractat el tema són molt
fàcils d'apreciar, gens queda ocult, excepte la
cara de la protagonista, el que ajuda a identificar-
se a l'espectador amb la sensació desesperada
de la figura. La noblesa del marbre permet un
detallat treball de formes i clarobscur, deixant
perfils completament lliures. La figura roman
postrada sobre els genolls i els braços estesos,
sobre el propi nucli de marbre, és una dona jove,
amb el pèl solt tapant la cara i caient sobre els
braços.
17. Models i influències
Obra que ens posa en relació a
l'escultor Josep Llimona amb el
simbolisme modernista,
sobretot per la seva vocació de
suggerir un estat d'ànim, un
món interior i ocult de la
suavitat i de la forma sensual i
delicadament fluïda. Llimona
coneix a París l'obra de Rodin i
de Meunier, influències que
quedaran plasmades en la seva
obra.
18. Models i influències
François-Auguste-René
Rodin (París, 12 de
novembre de 1840 –
Meudon, 17 de novembre de
1917) fou un dels més
reconeguts escultors de tots
els temps. Les majors
col·leccions d'obres de
Rodin es troben, actualment,
als Musées Rodin de París i
de Meuson.
20. Models i influències
Constantin Meunier
(Etterbeek, Bruseles,
12 d’abril de 1831-
Ixelles, 4 d’abril de
1905) pintor i escultor
belga.
Descargador del port d'Anvers (1827-1828). París, Museu d'Art Modern
Probablement l'escultor que més s'ajusta als postulats realistes sigui el
belga Constantin Meunier. En aquesta obra reproduïx la figura d'un
simple treballador del port dotant-la de gran dignitat.
21. Models i influències
Llimona també rebé influència de:
Miquel Blay i Fàbregas
(Olot, La Garrotxa, 1866 –
Madrid 1936) fou un escultor
català. Va fer el seu
aprenentatge a l'Escola de
Dibuix i Pintura d'Olot, dirigida
per Josep Berga i Boix i
Joaquim Vayreda. Més
endavant, pensionat per la
Diputació de Girona, marxa a
Roma i París, on rep una sòlida
formació artística.
Els primers freds, Blay
