1. EN SAMU i LA Pedra MÀGICA
Hi havia una vegada, un noi que vivia en un
poble molt i molt lluny de qualsevol civilització,
en el desert. Es deia Samu. No tenia ni aigua
ni menjar, vivia en una casa feta de fang amb
la seva família: la seva mare, el pare, els seus
dos germans i les seves dues germanes. La casa
estava feta de fang, amb plantes seques i fang
de sostre. Eren molt pobres, ara encara més
que fa un temps perquè vivien prop d’un oasi
però un dia es va assecar i el bestiar es va
morir, les plantes no creixien i no tenien aigua
per beure. La reserva d’aigua més propera
estava a més de vint quilòmetres de la seva
casa. Cada dos dies, els tres nois tenien que
anar a buscar aigua a l’oasi i arribaven
esgotats. A mes a mes allà al desert hi feia
molta calor. Un dia, el fill petit, en Samu,
mentre estava a la reserva d’aigua, es va
trobar una pedra blava, molt i molt estranya,
que brillava en la foscor i sempre estava
humida. Se la va emportar a casa. La va deixar
al costat del seu llit d’herba seca. Un dia,
estava amb la seva germana petita i el seu

2. germà gran parlant sobre les males condicions
d’aquelles terres. Van maleir-les per ser tant
escasses en vida i van comentar que es
necessitaria un miracle per poder tenir unes
terres bones, plenes de vida, d’aigua, d’herba i
plantes, però, era impossible. Després d’estar
parlant una bona estona, van anar a sopar, i
quan van acabar de sopar van anar a dormir.
L’endemà, en Samu, es va llevar i va tenir una
sensació de fred, cosa molt estranya perquè on
vivia feia sempre calor. Va sentir un soroll
estrany procedent de l’exterior. Estava plovent,
i l’oasi era ple d’aigua. El terra estava cobert
d’herba, i hi havia tot d’arbres i animals. Eren
feliços un altre cop. De cop va sentir uns
espetecs procedents d’un armari on tenia
amagada la pedra. Va obrir l’armari i... va
descobrir que la pedra s’havia tornat
transparent i dins seu una cosa blava es movia.
La va tocar i va notar que estava bastant freda
i estava vibrant. En Samu, va anar a explicar-
ho tot a la seva família. La seva família es va
quedar sorpresa en veure aquella pedra. Al final
van arribar a la conclusió que la pedra era la
que havia fet que estigues plovent molt i molt, i
de tots els fets que hi havia hagut durant
aquella nit. Aquella part del desert va ser on

3. ara es coneix com el naixement del riu Nil, i els
descendents d’aquella família encara viuen allà,
mantenint la pedra en molt bon estat i passant-
la de generació en generació.
ROGER
TUTUSAUS BAYER 2n ESO A