SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 38
Gòtic
Arc ogival
L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat




              Arc ogival
Volta de creueria
  clau de volta
                                 nervis




                    arc ogival



 pilars




                                            Estructura esquelètica
                                            formada per quatre
                                            pilars units a quatre arcs
                                            ogivals i dos arcs
Volta de creueria                           ogivals que es creuen en
                                            diagonal, anomenats
                                            nervis. El punt on es
                                            creuen els nervis és la
                                            clau de volta..
Multiplicació dels nervis de la volta de creueria fins
aconseguir voltes de creueria estrellades.
El gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès.

La història explicada per Ildefonso
Falcones, se situa a Barcelona, al segle
XIV. En un dels moments de màxim
esplendor de la Corona Aragonesa.

S'està construint l'església oficial (l'actual
Catedral de Barcelona) i al barri marítim
també hi ha una construcció d'un temple
religiós, Santa Maria del Mar. A diferència
de la Catedral és un temple fet
directament pel poble.

Bernat Estanyol, serf dels senyors de
Bellera a Navarcles (Bages) fuig, l’any
1320, amb el seu fill Arnau, acabat de
néixer, cap a Barcelona. Van a cercar la
llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de
ser virtualment esclaus a ser ciutadans
d’aquella gran ciutat).

Arnau Estanyol, serà el protagonista
central de la història. Inicialment, com a
noi, viu al Palau dels Puig i després
treballarà com a palafrener, bastaix, soldat
i canvista fins aconseguir, per gràcia del
Rei Pere III el Cerimoniós, un títol nobiliari.
També es nomenat Cònsol del Mar de
Barcelona.
Reforma del Cister




A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat
per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en
contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns
monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona
dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el
naixement de l’Orde del Cister.




              Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o
benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament
nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.
Poblet




Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran. Fou
fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast .
Santes Creus


               Fou fundat l’any 1153.
Vallbona de les Monges




                         Fou fundat l’any 1150.
Va néixer a França                          Expansió del gòtic


                                                    Alemanya ho
    Als regnes                                      va fer més
    hispànics i                                     tard.
    Anglaterra el van
    acceptar amb
    facilitat




                                                           Itàlia que l’acceptà a
                                                           contracor,
                                                           l’abandonarà
                                                           ràpidament per fer
                                                           el Renaixement.




                                                                                          Catedral d’Orvieto
                                                                                          Itàlia




La catedral o Duomo de Milà, és la construcció gòtica més genuïna de tot Itàlia.
Catedral de Siena
Itàlia
Arcs boterells o
            arcbotants


                                                    Volta de creueria

 Pinacles




                                       Arc ogival
Sistema constructiu            Pilar
Volta de creueria




Diferents moments de la construcció de la
                       volta de creueria.
Catedral de Reims
segle XIII

                                               Torres campanars
                                                                  Rosassa




                    Triple portal atrompetat




  Catedral
Catedral           Pinacle

           Absis




                             Arc boterell o arcbotants




                                               Catedral de Reims
                                               segle XIII
Absis amb capelles
Catedral                                    disposades radialment
                                                                                Planta de greu llatina


Catedral de Reims
segle XIII                         Girola o deambulatori



                                                     Presbiteri




                                             Nau central i naus laterals




      Volta de creueria i pilars
                                                                     Vitralls
Catedral de Notre Dame de París
finals segle XII
Catedral de Notre Dame de París
finals segle XII
Arcs boterells de Notre Dame de París
Gàrgoles de Notre Dame de París
Catedral de Chartres
segle XIII




                                           Cantàbria




                       Catedral d’Amiens
                       segle XIII
Catedral de Lleó
                               segle XIII




Catedral de Burgos
segle XIII
Gòtic català




Construccions més netes, més austera, amb menys
punxes i sense adorns superflus.

Menys verticalitat.

Augment de la superfície dels murs i reducció de
l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls.

Quasi ni han arcbotants.
Santa Maria del Mar
segle XIV
Catedral de Girona
segle XIV
Planta de Saló


                           Planta amb tres
                         naus, totes quasi,
                             amb la amb la
                           mateixa alçada,
                           aconseguint un
                             espai diàfan.




                      També s’ha que la distància
                      entre els pilars que separen
                      les naus, és major que en la
                                 resta de catedrals
                                        europees.
Santa Maria del Mar
segle XIV
Catedral de Girona
segle XIV




 En la catedral de Girona destacar-hi
 la supressió total dels pilars amb la
 construcció d’una sola i àmplia nau.
Planta de Saló




Catedral de Reims
segle XIII                           Santa Maria del Mar
                                     segle XIV
Vitralls
Marededéu de Boixadors (Anoia)
XIV
Museu Episcopal de Vic




  Marededéu de Besalú
  XV
  Col·legiata de santa Maria de Besalú
                                         Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra)
                                                                                XIV
                                                                              MNAC
Marededéu de Ger
                                               Segona meitat del segle XII
                                                                   MNAC




Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra)
                                       XIV
                                     MNAC
Crucifix de Giotto
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
(mitjan segle XII)




                                           Majestat Batlló
                                           Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
                                           (mitjan segle XII)
Retaules



                 àtic
                              guardapols




                                      carrers laterals
bancal



             carrer central
Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
XV
Lluís Dalmau
tremp i oli sobre taula
MNAC
Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV)
Lluís Dalmau
tremp i oli sobre taula
MNAC




                                                 Absis de Santa Maria de Taüll
                                                                              XII
                                                                           fresc
                                                                          MNAC

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (19)

Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
L'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNICL'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNIC
 
L'art Gòtic
L'art GòticL'art Gòtic
L'art Gòtic
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Arquitectura gòtica mediterrània
Arquitectura gòtica mediterràniaArquitectura gòtica mediterrània
Arquitectura gòtica mediterrània
 
Arquitectura romànic
Arquitectura romànicArquitectura romànic
Arquitectura romànic
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
L’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòticL’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòtic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 

Destaque

01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reformarafelsegui
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 
Antonio Serrano. Uso del agua en la Economía Española
Antonio Serrano. Uso del agua en la Economía EspañolaAntonio Serrano. Uso del agua en la Economía Española
Antonio Serrano. Uso del agua en la Economía EspañolaAlejandro Maceira
 
COMENTARIO DE UN CLIMOGRAMA
COMENTARIO DE UN CLIMOGRAMACOMENTARIO DE UN CLIMOGRAMA
COMENTARIO DE UN CLIMOGRAMAE. La Banda
 
Recursos hídricos en España
Recursos hídricos en EspañaRecursos hídricos en España
Recursos hídricos en EspañaIsaac Buzo
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 
Unidades de relieve Español
Unidades de relieve EspañolUnidades de relieve Español
Unidades de relieve EspañolIsaac Buzo
 
Geografía de España, Bachillerato, Clima
Geografía de España, Bachillerato, ClimaGeografía de España, Bachillerato, Clima
Geografía de España, Bachillerato, ClimaManuel Pimienta
 
Historia Geologica De la Península Ibérica
Historia Geologica De la Península IbéricaHistoria Geologica De la Península Ibérica
Historia Geologica De la Península IbéricaIsaac Buzo
 
Problemas medioambientales en España
Problemas medioambientales en EspañaProblemas medioambientales en España
Problemas medioambientales en EspañaAna Rey
 
Elements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàElements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàGrb RB
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 

Destaque (17)

La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
Antonio Serrano. Uso del agua en la Economía Española
Antonio Serrano. Uso del agua en la Economía EspañolaAntonio Serrano. Uso del agua en la Economía Española
Antonio Serrano. Uso del agua en la Economía Española
 
COMENTARIO DE UN CLIMOGRAMA
COMENTARIO DE UN CLIMOGRAMACOMENTARIO DE UN CLIMOGRAMA
COMENTARIO DE UN CLIMOGRAMA
 
Recursos hídricos en España
Recursos hídricos en EspañaRecursos hídricos en España
Recursos hídricos en España
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
Unidades de relieve Español
Unidades de relieve EspañolUnidades de relieve Español
Unidades de relieve Español
 
Geografía de España, Bachillerato, Clima
Geografía de España, Bachillerato, ClimaGeografía de España, Bachillerato, Clima
Geografía de España, Bachillerato, Clima
 
Historia Geologica De la Península Ibérica
Historia Geologica De la Península IbéricaHistoria Geologica De la Península Ibérica
Historia Geologica De la Península Ibérica
 
Problemas medioambientales en España
Problemas medioambientales en EspañaProblemas medioambientales en España
Problemas medioambientales en España
 
GEO 03 B. Formaciones vegetales
GEO 03 B. Formaciones vegetalesGEO 03 B. Formaciones vegetales
GEO 03 B. Formaciones vegetales
 
Elements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàElements Factors Clima català
Elements Factors Clima català
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
El Feudalismo.
El Feudalismo.El Feudalismo.
El Feudalismo.
 
La Europa Feudal 2º ESO
La Europa Feudal 2º ESOLa Europa Feudal 2º ESO
La Europa Feudal 2º ESO
 

Semelhante a Gòtic

Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanyagueste3f2c
 
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a  França i a EspanyaIntroducció a l'arquitectura gòtica a  França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanyagueste3f2c
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaPilar Alvarez
 
Visite à carcassonne avril 2013 (2)
Visite à carcassonne avril 2013 (2)Visite à carcassonne avril 2013 (2)
Visite à carcassonne avril 2013 (2)anunciata2013
 
Llistat De Termes TèCnics D’Art I
Llistat De Termes TèCnics D’Art ILlistat De Termes TèCnics D’Art I
Llistat De Termes TèCnics D’Art IJoan Darder
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1Blancafort
 
Arquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica FrancesaArquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica Francesagueste3f2c
 
Catedral de Burgos
Catedral de BurgosCatedral de Burgos
Catedral de BurgosPe
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍSAssumpció Granero
 
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANIARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANIAssumpció Granero
 
Dossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoDossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoInfant Jesús
 
Albi
AlbiAlbi
AlbiMiuc
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaJulia Valera
 
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El CinquecentoArquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecentojulijurado
 

Semelhante a Gòtic (20)

Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
 
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a  França i a EspanyaIntroducció a l'arquitectura gòtica a  França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 
Visite à carcassonne avril 2013 (2)
Visite à carcassonne avril 2013 (2)Visite à carcassonne avril 2013 (2)
Visite à carcassonne avril 2013 (2)
 
Llistat De Termes TèCnics D’Art I
Llistat De Termes TèCnics D’Art ILlistat De Termes TèCnics D’Art I
Llistat De Termes TèCnics D’Art I
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
Arquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica FrancesaArquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica Francesa
 
Catedral de Burgos
Catedral de BurgosCatedral de Burgos
Catedral de Burgos
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANIARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
 
Dossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoDossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_eso
 
La Llotja
La LlotjaLa Llotja
La Llotja
 
Albi
AlbiAlbi
Albi
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
 
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El CinquecentoArquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
 

Mais de guest015446

05 Primers freds
05 Primers freds05 Primers freds
05 Primers fredsguest015446
 
03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíqueguest015446
 
01 Maison Carrée
01 Maison Carrée01 Maison Carrée
01 Maison Carréeguest015446
 
07 Dorífor / Diadumen
07 Dorífor / Diadumen07 Dorífor / Diadumen
07 Dorífor / Diadumenguest015446
 
08 Hermes amb Dionís
08 Hermes amb Dionís08 Hermes amb Dionís
08 Hermes amb Dionísguest015446
 
09 Laocoont i els seus fills
09 Laocoont i els seus fills09 Laocoont i els seus fills
09 Laocoont i els seus fillsguest015446
 
05 Guerrers de Riace
05 Guerrers de Riace05 Guerrers de Riace
05 Guerrers de Riaceguest015446
 
06 Sacrifici d'Ifigènia
06 Sacrifici d'Ifigènia06 Sacrifici d'Ifigènia
06 Sacrifici d'Ifigèniaguest015446
 
05 Columna trajana
05 Columna trajana05 Columna trajana
05 Columna trajanaguest015446
 
04 August Prima Porta
04 August Prima Porta04 August Prima Porta
04 August Prima Portaguest015446
 

Mais de guest015446 (20)

05 Primers freds
05 Primers freds05 Primers freds
05 Primers freds
 
04 El pensador
04 El pensador04 El pensador
04 El pensador
 
03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque
 
02 Tour Eiffel
02 Tour Eiffel02 Tour Eiffel
02 Tour Eiffel
 
02 Tour Eiffel
02 Tour Eiffel02 Tour Eiffel
02 Tour Eiffel
 
01 Maison Carrée
01 Maison Carrée01 Maison Carrée
01 Maison Carrée
 
07 Dorífor / Diadumen
07 Dorífor / Diadumen07 Dorífor / Diadumen
07 Dorífor / Diadumen
 
08 Hermes amb Dionís
08 Hermes amb Dionís08 Hermes amb Dionís
08 Hermes amb Dionís
 
09 Laocoont i els seus fills
09 Laocoont i els seus fills09 Laocoont i els seus fills
09 Laocoont i els seus fills
 
06 Discòbol
06 Discòbol06 Discòbol
06 Discòbol
 
05 Guerrers de Riace
05 Guerrers de Riace05 Guerrers de Riace
05 Guerrers de Riace
 
04 Kouros
04 Kouros04 Kouros
04 Kouros
 
01 Casa Tassel
01 Casa Tassel01 Casa Tassel
01 Casa Tassel
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
01 Casa Tassel
01 Casa Tassel01 Casa Tassel
01 Casa Tassel
 
06 Sacrifici d'Ifigènia
06 Sacrifici d'Ifigènia06 Sacrifici d'Ifigènia
06 Sacrifici d'Ifigènia
 
05 Columna trajana
05 Columna trajana05 Columna trajana
05 Columna trajana
 
04 August Prima Porta
04 August Prima Porta04 August Prima Porta
04 August Prima Porta
 
03 Colosseu
03 Colosseu03 Colosseu
03 Colosseu
 
02 Panteó
02 Panteó02 Panteó
02 Panteó
 

Gòtic

  • 2.
  • 3. Arc ogival L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat Arc ogival
  • 4. Volta de creueria clau de volta nervis arc ogival pilars Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs Volta de creueria ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta..
  • 5. Multiplicació dels nervis de la volta de creueria fins aconseguir voltes de creueria estrellades.
  • 6. El gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès. La història explicada per Ildefonso Falcones, se situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de màxim esplendor de la Corona Aragonesa. S'està construint l'església oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al barri marítim també hi ha una construcció d'un temple religiós, Santa Maria del Mar. A diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble. Bernat Estanyol, serf dels senyors de Bellera a Navarcles (Bages) fuig, l’any 1320, amb el seu fill Arnau, acabat de néixer, cap a Barcelona. Van a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans d’aquella gran ciutat). Arnau Estanyol, serà el protagonista central de la història. Inicialment, com a noi, viu al Palau dels Puig i després treballarà com a palafrener, bastaix, soldat i canvista fins aconseguir, per gràcia del Rei Pere III el Cerimoniós, un títol nobiliari. També es nomenat Cònsol del Mar de Barcelona.
  • 7. Reforma del Cister A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’Orde del Cister. Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.
  • 8. Poblet Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran. Fou fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast .
  • 9. Santes Creus Fou fundat l’any 1153.
  • 10. Vallbona de les Monges Fou fundat l’any 1150.
  • 11. Va néixer a França Expansió del gòtic Alemanya ho Als regnes va fer més hispànics i tard. Anglaterra el van acceptar amb facilitat Itàlia que l’acceptà a contracor, l’abandonarà ràpidament per fer el Renaixement. Catedral d’Orvieto Itàlia La catedral o Duomo de Milà, és la construcció gòtica més genuïna de tot Itàlia.
  • 13. Arcs boterells o arcbotants Volta de creueria Pinacles Arc ogival Sistema constructiu Pilar
  • 14. Volta de creueria Diferents moments de la construcció de la volta de creueria.
  • 15. Catedral de Reims segle XIII Torres campanars Rosassa Triple portal atrompetat Catedral
  • 16. Catedral Pinacle Absis Arc boterell o arcbotants Catedral de Reims segle XIII
  • 17. Absis amb capelles Catedral disposades radialment Planta de greu llatina Catedral de Reims segle XIII Girola o deambulatori Presbiteri Nau central i naus laterals Volta de creueria i pilars Vitralls
  • 18. Catedral de Notre Dame de París finals segle XII
  • 19. Catedral de Notre Dame de París finals segle XII
  • 20. Arcs boterells de Notre Dame de París
  • 21. Gàrgoles de Notre Dame de París
  • 22. Catedral de Chartres segle XIII Cantàbria Catedral d’Amiens segle XIII
  • 23. Catedral de Lleó segle XIII Catedral de Burgos segle XIII
  • 24. Gòtic català Construccions més netes, més austera, amb menys punxes i sense adorns superflus. Menys verticalitat. Augment de la superfície dels murs i reducció de l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls. Quasi ni han arcbotants.
  • 25. Santa Maria del Mar segle XIV
  • 27. Planta de Saló Planta amb tres naus, totes quasi, amb la amb la mateixa alçada, aconseguint un espai diàfan. També s’ha que la distància entre els pilars que separen les naus, és major que en la resta de catedrals europees. Santa Maria del Mar segle XIV
  • 28.
  • 29.
  • 30. Catedral de Girona segle XIV En la catedral de Girona destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcció d’una sola i àmplia nau.
  • 31. Planta de Saló Catedral de Reims segle XIII Santa Maria del Mar segle XIV
  • 33. Marededéu de Boixadors (Anoia) XIV Museu Episcopal de Vic Marededéu de Besalú XV Col·legiata de santa Maria de Besalú Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV MNAC
  • 34. Marededéu de Ger Segona meitat del segle XII MNAC Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV MNAC
  • 35. Crucifix de Giotto Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII) Majestat Batlló Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII)
  • 36. Retaules àtic guardapols carrers laterals bancal carrer central
  • 37. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers XV Lluís Dalmau tremp i oli sobre taula MNAC
  • 38. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV) Lluís Dalmau tremp i oli sobre taula MNAC Absis de Santa Maria de Taüll XII fresc MNAC