ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Dori dt 1213_cbmt007_r1_orientacions_pares
1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Carles Vallbona
Granollers
TÈCNIQUES D'ESTUDI: EL PAPER DE LA FAMÍLIA
Els hàbits d’estudi ha de ser entesos com una hàbit més que hauria d'incorporar
l'alumnat. Per això, uns bons hàbits d’estudi generen autonomia, independència,
capacitat de resoldre situacions complexes, milloren l'autoestima i faciliten l’èxit en
els aprenentatges escolars. Per aconseguir uns bons hàbits, hem de tenir en
compte els següents aspectes:
1. INCORPORAR L’ESTUDI COM UN HÀBIT MÉS
Un dels principals problemes és que molts alumnes han començat massa tard a
posar-se a estudiar. Per la majoria de nois i noies els hàbits comencen quan tenen
deures i es limiten a fer-los, sense dedicar un temps regular a l’estudi o el repàs. Els
professors posen els deures, però som els pares els que hem de vigilar que el nois i
les noies els facin i els facin en les condicions adequades. Si estem atents al que
treballen a l’escola i en parlem a casa, ells percebran que és quelcom important i
estaran més motivats per fer deures i estudiar quan arribin.
Nom arxiu: DORI_DT_1213_CBMT007_R1_orientacions_pares Data : gener 2013
Elaborat: Carme Barbany - Montse Talavera pàg. 1 de 5
2. 2. COM MOTIVAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES PER AFRONTAR L’ESTUDI
• Cal ser positiu i optimista de cara a animar els fills en l’estudi.
• Que els pares estiguin al corrent de les seves feines escolars i dels deures de les
diferents assignatures fa veure als fills la importància que aquestes tasques tenen.
• Per altra banda, cal tenir en compte que cridar-li l’atenció sobre allò que fa
malament més que sobre allò que fa bé, és font de desmotivació.
• Cal motivar als fills perquè es prenguin l’estudi, l’aprenentatge i la formació com
una activitat quotidiana normal amb un alt valor per a la vida.
3. GESTIÓ DEL TEMPS
Cal realitzar una organització setmanal del temps, tenint en compte la resta d’activitats
dels nois i les noies i sent flexible. L’hora de fer els deures o estudiar no pot ser
improvisada, així evitem problemes com no acabar les feines; anar a dormir tard, genera
nervis i discussions, etc.
El temps que l'alumnat hauria de dedicar a l’estudi i als deures, des de secundària en
endavant, hauria de ser d'una hora diària, com a mínim, per fer deures, llegir i estudiar.
Aquest temps és flexible, en funció del volum de tasques a realitzar i hauria d'augmentar
a mesura que avancen els nivells.
En qualsevol cas, hem de tenir en compte les característiques personals dels nostres
fills. Per alguns això serà suficient i d’altres necessitaran més temps. És important que
puguem ser flexibles i que puguem pactar fins a cert punt les estones d'estudi.
Un altre element a tenir en present en la gestió i la planificació del temps d'estudi són
les activitats extraescolars.
2
3. 4. L’ESPAI FÍSIC
Sempre que sigui possible, els nois i les noies han de tenir la seva pròpia taula per fer
els deures, preferentment a la seva habitació, amb el material escolar necessari a
l’abast. Quan hi ha germans que també fan deures, pot ser interessant que els facin al
mateix temps, ja que això ajuda a crear un millor clima d’estudi, però a l'hora d'estudiar,
és preferible que cadascú tingui el seu espai per afavorir la concentració. El més
important és que cadascú trobi el seu lloc, és a dir, un espai on pugui treballar i estudiar
amb comfort.
No oblidem que la temperatura ambiental ha de ser agradable, la il·luminació suficient i
sense sorolls que distreguin l’atenció. Han de disposar d’una cadira còmoda i una taula
ben endreçada.
5. LES TÈCNIQUES
Les diferents tècniques d’estudi poden ajudar als nois i les noies a aprendre estratègies
per afrontar les situacions d’estudi i, si s’incorporen correctament i de forma continuada,
faciliten l’estudi dels exàmens, la realització dels treballs i altres tasques acadèmiques.
Algunes d'aquestes tècniques són:
• Realitzar una primera lectura exploratòria d’allò que han d’estudiar, sense
subratllar.
• Realitzar una segona lectura més profunda subratllant. Es tracta de jerarquitzar
les idees i marcar-les segons la seva importància.
• Fer un esquema, mapa conceptual o resum amb les idees principals.
• Llegir vàries vegades el resum i repetir-ho en veu alta amb les seves paraules, per
assegurar que s’ha memoritzat, però sobretot que s’ha entès el text.
3
4. • Organitzar un pla d’estudi i decidir amb quina periodicitat haurem de repassar el
resum en funció dels dies que quedin per la prova o control.
• Tornar a llegir el text original per comprovar que a l’esquema que hem fet no hi
falta cap idea important.
• Posteriorment, estudiar sobre el seu resum no sobre els originals.
6. ALGUNES IDEES PER AJUDAR ALS NOIS I A LES NOIES AMB ELS DEURES
A secundària, els nois i les noies ja haurien de ser autònoms a l'hora de fer els deures i
estudiar, tot i així, els pares poden donar suport si hi ha dificultats, o supervisar la
planificació diària del temps d'estudi a casa. La nostra presència i disponibilitat ha de
ser, si és possible, una constant per garantir bons resultats. Aquest suport anirà
disminuint amb el temps i amb la integració dels correctes hàbits d'estudi.
Hem de tenir en compte que:
• Ajudar al noi o a la noia no vol dir fer els deures al seu lloc, sinó seguir-lo, animar-
lo i fer-li veure que ens interessem per la seva tasca. Si les dificultats que
experimenta en una tasca no li permeten en absolut realitzar-la, és recomanable
suggerir-li que ho ha de comunicar al professor/a.
• Ajudem-lo a planificar el temps i a triar l’ordre més adequat per cada tasca. És
recomanable començar i acabar amb tasques que requereixin menys esforç i
deixar les més complexes per l’estona central, quan està més concentrat.
• És convenient acompanyar el treball del noi i la noia amb comentaris positius,
cada vegada que alguna cosa li surt bé.
4
5. • Un cop ha acabat els deures es poden revisar junts: comprovar si s'han acabat, si
hi ha hagut dificultats, etc.
• Davant d’un error, es recomana substituir frases com “això està malament” o
“t’has equivocat” amb altres com “et sembla que aquí està tot bé?”, “vols revisar
aquí?”, “com has arribat a aquest resultat?”, “es podria fer d’una altra manera?”.
• Mai és bo cedir a l’impuls d’enfadar-se amb el noi i la noia quan alguna cosa no li
surt. S’ha de tenir en compte que no tots tenen la mateixa facilitat en els
processos d’aprenentatge. Hem de vigilar com ens dirigim a ells i a elles per no
perjudicar la seva autoestima i no generar desmotivació envers les feines
escolars.
• Donem temps a que pensin. Els deures poden ser complicats i requereixen temps
per concentrar-se, pensar i arribar a una conclusió. Intentem valorar més l’esforç
que les notes. Si ens fixem en el procés i no tant en el resultat podrem ajudar-lo a
introduir canvis en els seus hàbits per tal que millori els resultats.
• Recordar que pares i professors compartim un objectiu comú pel que fa a
l’educació dels nostres fills. Si hi col·laborem i ens mostrem oberts al diàleg i a
l’intercanvi d’opinions els nostres fills en trauran un gran benefici.
Algunes coses que cal evitar:
• Comparar-lo amb germans o companys. Cada noi i cada noia té les seves
capacitats i el seu ritme d’aprenentatge. Cal conèixer-lo i respectar-lo.
• Entrar en desqualificacions quan s’equivoqui.
• Projectar sobre els nostres fills les nostres pròpies frustracions. Som persones
diferents amb circumstàncies, gustos, inquietuds i capacitats diferents.
5