Com citar? Lluch, G. (2006): «Què fa el mar en la literatura infantil i juvenil en les Illes?», Estudis sobre la creació i Edició Infantil i Juvenil a les Illes Balears. Revista editada per l'Institut d'Estudis Baleàrics, Núm 1, pp. 44-55. Palma de Mallorca. En una narració, l’espai és el lloc inventat pel creador on transcorren els fets: els personatges s’enamoren, caminen, viatgen o moren. Hi apareixen cadires, cotxes, arbres o flors. També vaixells, avions, naus d’extraterrestres o cases que es fan grans o petites. Però tot i que el terme espai és el més conegut, no l’utilitzarem, preferim el d’escenari perquè transmet millor el caràcter de realitat textual, de configuració de ficcions que depèn del llenguatge. Però hi ha cap relació entre els escenaris i l’obra d’un determinat grup d’escriptors? Podríem partir d’un exemple concret com la literatura per a infants i joves escrita per alguns dels autors de les Illes Balears. De fet, la pregunta que serviria d’hipòtesi inicial seria aquesta: quina influència té el mar en l’obra dels escriptors illencs, uns autors que viuen envoltats pel mar? Com apareix als seus relats? Quin paper fa? En quina època el situen? Quina importància té per als personatges? Hi ha diferències entre el mar d’uns i el dels altres? Aquestes són les hipòtesis de partida de l’article. Més info: www.gemmalluch.com

1. Gemma Lluch
Universitat de Valéncia
landscapespaisajespaisatges
Què fa el mar en la literatura
infantil i juvenil en les Illes?
FOTO: JOAQUIM GAMERO
¿Qué hace el mar en la literatura
infantil y juvenil de las Islas Baleares?
What does the Sea do in the
Children’s and Youth Literature of the
Balearic Islands?
44
La importància de l’escenari en un relat. La importancia del escenario en un relato. The importance of the setting in a story.
En una narració, l’espai és el lloc inventat En una narración, el espacio es el lugar In a narrative, space is the place invented by
pel creador on transcorren els fets: els per- inventado por el creador donde transcurren the author, in which the events of the story
sonatges s’enamoren, caminen, viatgen o los hechos: los personajes se enamoran, take place: the characters fall in love, they
moren. Hi apareixen cadires, cotxes, arbres caminan, viajan o mueren. En él aparecen si- walk, travel or die. Such space might
o flors. També vaixells, avions, naus d’ex- llas, coches, árboles o flores. También bar- include chairs, cars, trees, flowers and
traterrestres o cases que es fan grans o cos, aviones, naves de extraterrestres o other objects. There might also be ships, air-
petites. Però tot i que el terme espai és el casas que se hacen grandes o pequeñas. planes, extra-terrestrial spaceships and
més conegut, no l’utilitzarem, preferim el Pero aunque el término espacio es el más houses that become large or small.
d’escenari perquè transmet millor el caràc- conocido, no lo utilizaremos, preferimos el de However, whilst the term space is the most
ter de realitat textual, de configuració de fic- escenario porque transmite mejor el carácter widely known term, we will not be using it
cions que depèn del llenguatge. de realidad textual, de configuración de fic- here. Instead, we prefer the term setting, as
Un escenari pot simular una realitat ciones que depende del lenguaje. it better conveys the nature of the textual
pròxima al lector a la manera de les Un escenario puede simular una reali- reality, the fictional configuration that
novel·les juvenils més de moda o pot crear dad próxima al lector a la manera de las depends on language.
un món nou, però sempre amb unes regles novelas juveniles más de moda o puede A setting can portray a reality that is
internes que li donen una versemblança, a crear un mundo nuevo, pero siempre con close to the reader, like the most fashionable
ESTUDIS SOBRE LA CREACIÓ I EDICIÓ INFANTIL I JUVENIL A LES ILLES BALEARS
la manera d’Alícia en terra de meravelles o unas reglas internas que le dan una youth novels do, or it can create an entirely
a la manera de Les cròniques de Nàrnia. verosimilitud, a la manera de Alícia en el new world. Yet whatever the case may be,
També pot crear un món total que és evocat país de las maravillas o a la manera de Las there is always a set of internal rules that
per múltiples novel·les actuals i que se situa crónicas de Narnia. También puede crear un give it verisimilitude, as in Alice in
en moments del passat més o menys mundo total que es evocado por múltiples Wonderland or The Chronicles of Narnia.
reconeguts per la història, com ocorre amb novelas actuales y que se sitúa en momen- The setting can also create an entire world
El senyor dels anells. Però a la fi, cada esce- tos del pasado más o menos reconocidos that is evoked by a number of current no-
nari vol simular el lloc on han d’ocórrer els por la historia, como ocurre con El señor de vels, while taking place in past eras that
fets, i l’autor tria una única manera de los anillos. Pero al fin y al cabo, cada esce- might be recognised by history to some
descriure’l: aquella que ofereix la narració. nario quiere simular el lugar donde tienen degree, as occurs in The Lord of the Rings.
La unió de l'escenari i el temps en els quals que desarrollarse los hechos, y el autor Yet in the end, each setting aims to repre-
transcorren els fets ha estat analitzada des escoge una única manera de describirlo: sent the site where the events are to take
de Bakhtin, qui va proposar el terme cronò- aquélla que ofrece la narración. place, and the author selects a single means

2. EDICIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICS 1er. Semestre, 2006
top per referir-se a les relacions entre els La unión del escenario y el tiempo en los que to describe it: the means offered by narra-
dos elements. Temps i escenari constituei- transcurren los hechos ha sido analizada tion.
xen les coordenades en què ocorren i s'en- desde Bakhtin, que propuso el término The combination of the space and time in
trellacen les accions i els personatges i, en cronotopo para referirse a las relaciones which the events take place has been
ocasions, ambdós adquireixen tanta entre los dos elementos. Tiempo y escenario analysed since Bakhtin, who proposed the
importància que s’eleven a la condició de constituyen las coordenadas en las que se term chronotope to refer to the relations
personatges, i fins i tot protagonistes, de la realizan y se entrelazan las acciones y los between these two elements. Time and se-
narració. Bakhtin analitza l’evolució històri- personajes y, en ocasiones, ambos tting are the coordinates where the actions
ca de la narrativa a través dels cronòtops adquieren tanta importancia que se elevan a and characters are interwoven. Sometimes,
més habituals que apareixen en els relats. la condición de personajes, e incluso pro- these two elements acquire such impor-
Des d’aquesta perspectiva parla, per exem- tagonistas, de la narración. Bakhtin analiza tance that they actually take on the attri-
ple, del castell, dels desplaçaments per pa- la evolución histórica de la narrativa a butes of characters, or even main charac-
ssadissos, de les cambres secretes, de les través de los cronotopos más habituales ters, in the story. Bakhtin explores the his-
galeries de retrats com a cronòtops habi- que aparecen en los relatos. Desde esta torical evolution of the narrative through the
tuals de la novel·la gòtica, o dels salons com perspectiva habla, por ejemplo, del castillo, most common chronotopes that appear in
el més habitual de la novel·la realista. de los desplazamientos por pasadizos, de stories. From this standpoint he cites
Els escenaris poden mostrar-se deta- las cámaras secretas, de las galerías de aspects such as the castle, movements
lladament o vagament, poden sobreenten- retratos como cronotopos habituales de la through corridors, secret chambers and
dre's creient que són coneguts o propers al novela gótica, o de los salones como el más portrait galleries as the common chrono-
lector, ser mostrats mitjançant una descrip- habitual de la novela realista. topes of the Gothic novel; and the sitting
ció o a través del que hi ocorre. I, com la Los escenarios pueden mostrarse room as the most common chronotope of
resta del material del relat, el focus que detallada o vagamente, pueden sobreenten- the realist novel.
dirigeix el narrador o un personatge és qui derse creyendo que son conocidos o próxi- The settings can be presented either in
decideix quines parts mostra i com ho fa. mos al lector, mostrarse mediante una great detail or more vaguely. They can be
La relació de l’escenari amb el personatge descripción o a través de lo que ocurre en inherently understood if believed to be well
és important perquè pot reflectir, aclarir o ellos. Y, como el resto del material del relato, known or familiar to the reader, and they can
justificar-ne l'estat d'ànim, i alhora dóna una el foco que dirige el narrador o un personaje be portrayed through description or by way
bona informació sobre el tipus de narració es el que decide qué partes muestra y cómo of the events that take place within them.
al qual ens enfrontem. Sobretot quan lo hace. And, like the other components of the story,
establim les oposicions habituals que hi ha La relación del escenario con el per- it is the eye of the narrator or a given cha-
entre els escenaris urbans i els escenaris sonaje es importante porque puede reflejar, racter that decides what aspects to reveal
rurals, entre els escenaris tancats i els aclarar o justificar su estado de ánimo, y al and how they are presented.
oberts o la naturalesa verge i la granja, per mismo tiempo da una buena información The relationship between setting and
posar-ne alguns exemples. sobre el tipo de narración con el que nos character is important, as it can reflect,
Aquests escenaris ens parlen també enfrentamos. Sobre todo cuando establece- clarify or justify the character’s state of 45
de l’època en què transcorren els fets dels mos las oposiciones habituales que hay being, while offering solid information on the
personatges, i reconèixer-los no sempre entre los escenarios urbanos y los escena- type of narration that we are examining. This
depèn de la lectura del relat. En el cas de la rios rurales, entre los escenarios cerrados y is particularly relevant when we establish
literatura infantil i juvenil, les marques més los abiertos o la naturaleza virgen y la gran- the common existing oppositions between
habituals que s'utilitzen per mostrar l'època ja, para dar algunos ejemplos. urban and rural settings, between open and
en la literatura actual són els paratextos: Estos escenarios nos hablan también closed settings or between virgin nature and
des de les il·lustracions a la informació de la de la época en la que transcurren los the farm, just to name a few.
portada o els títols dels capítols, de manera hechos de los personajes y reconocerlos no These settings also speak to us of the
que el lector pot conèixer aquesta informa- siempre depende de la lectura del relato. En era in which the events affecting the cha-
ció abans de començar-ne la lectura. Per el caso de la literatura infantil y juvenil, las racters take place, and recognising them
exemple, una mirada atenta situarà una na- marcas más habituales que se utilizan para does not always depend on the reading of
rració després dels vuitanta si en la portada mostrar la época en la literatura actual son the story. In the case of today’s children’s or
apareix l’escenari d’un saló on un pare los paratextos: desde las ilustraciones hasta youth literature, the most common markers
planxa mentre té cura del nen i la mare la información de la portada o los títulos de used to portray the era of the story are the
escriu a l'ordinador. los capítulos, de manera que el lector puede paratextual features: the illustrations and
conocer esta información antes de empezar the information on the cover or the titles of
L’escenari compartit la lectura. Por ejemplo, una mirada atenta the chapters all provide the reader with
Hem parlat de l’escenari i dels diferents ele- situará una narración después de los such information before he/she starts read-
ments del relat. Però hi ha cap relació entre ochenta si en la portada aparece el esce- ing. For example, an attentive reader will
els escenaris i l’obra d’un determinat grup nario de un salón donde un padre plancha imagine the narrative to be set at some point
d’escriptors? Podríem partir d’un exemple mientras cuida al niño y la madre escribe en after the 1980s if the cover portrays a scene
concret com la literatura per a infants i joves el ordenador. of a sitting room in which a father is ironing
escrita per alguns dels autors de les Illes while looking after a child and the mother is
Balears. De fet, la pregunta que serviria El escenario compartido working at the computer.
d’hipòtesi inicial seria aquesta: quina Hemos hablado del escenario y de los difer-
influència té el mar en l’obra dels escriptors entes elementos del relato. ¿Pero hay algu- The shared setting
NÚMERO 1. 1er SEMESTRE DE 2006
illencs, uns autors que viuen envoltats pel na relación entre los escenarios y la obra de We have discussed the setting and the dif-
mar? Com apareix als seus relats? Quin un determinado grupo de escritores? ferent elements of the story. Yet, is there any
paper fa? En quina època el situen? Quina Podríamos partir de un ejemplo concreto connection between the settings and the
importància té per als personatges? Hi ha como la literatura para niños y jóvenes work of a given group of writers? We might
diferències entre el mar d’uns i el dels escrita por algunos de los autores de las begin with a specific example such as the
altres? Islas Baleares. De hecho, la pregunta que children’s and youth literature written by

3. El mar com a escenari serviría de hipótesis inicial sería ésta: ¿Qué some of the authors from the Balearic
Per contestar-nos aquesta pregunta partim influencia tiene el mar en la obra de los Islands. In fact, the question that would
de l’anàlisi de vuit llibres escrits per quatre escritores isleños, unos autores que viven serve as an initial hypothesis would be the
autors: Gabriel Janer Manila, Miquel Rayó, rodeados por el mar? ¿Cómo aparece en sus following: how does the sea influence the
Ponç Pons Giménez i Miquel Ferrà. A través relatos? ¿Qué papel tiene? ¿En qué época lo work of island writers, of authors who live
d’aquesta anàlisi podem descobrir-hi la fun- sitúan? ¿Qué importancia tiene para los per- surrounded by the sea? How does it appear
ció que el mar realitza, què fan els personat- sonajes? ¿Hay diferencias entre el mar de in their stories? What role does is play?
ges quan s’hi troben a prop, quin tipus de unos y el de otros? What era do they place it in? How is it impor-
sentiments provoca, quines relacions tant for the characters? Is the sea of some
estableix amb els altres elements del relat, El mar como escenario writers different from that of others?
com és l’espai que configura, quins altres Para contestarnos esta pregunta partimos
mars ens evoca, etc. del análisis de ocho libros escritos por cua- The Sea as a Setting
Pel que fa a Gabriel Janer Manila, en tro autores: Gabriel Janer Manila, Miquel To answer this question, we will start by
Tot quant veus és el mar el mar deixa de ser Rayó, Ponç Pons Giménez y Miquel Ferrà. A exploring eight books written by four
un espai obert per transformar-se en un través de este análisis podemos descubrir la authors: Gabriel Janer Manila, Miquel Rayó,
camí de fugida, o d’anada i de tornada, és a función que el mar realiza, qué hacen los Ponç Pons Giménez and Miquel Ferrà. This
dir, un camí que fa desaparèixer els perso- personajes cuando se encuentran cerca de study will help us identify the role played by
natges estimats de la vida dels protago- él, qué tipo de sentimientos provoca, qué the sea, what the characters do when they
nistes i que provoca absències doloroses i relaciones establece con los otros elemen- are near it, the types of feelings it generates,
enyorades. Alhora, pot transformar-se en un tos del relato, cómo es el espacio que con- the relations it establishes with the other
personatge amic o en un escenari que ajuda figura, qué otros mares nos evoca, etc. elements of the story, the nature of the
a trobar la pau. Con respecto a Gabriel Janer Manila, space that it creates, and the other seas that
En aquest relat, justament perquè el en Tot quant veus és el mar el mar deja de it may evoke for us, among other things.
mar ocupa un lloc central com a element ser un espacio abierto para transformarse As regards Gabriel Janer Manila, in Tot
essencial de la narració, té funcions dife- en un camino de huida, o de ida y de vuelta, quant veus és el mar the sea ceases to be
renciades. En bona part del llibre, més que es decir, un camino que hace desaparecer a an open space, becoming a path of escape
un escenari central, és una presència ine- los personajes queridos de la vida de los or of departure and return. In other words, it
ludible: simplement hi és. Però pàgines més protagonistas y que provoca ausencias is a road that leads to the disappearance of
endavant es pot transformar en un escenari dolorosas y añoradas. Al mismo tiempo, the main characters’ loved ones and causes
que provoca sentiments positius en els per- puede transformarse en un personaje amigo painful voids and yearning. At the same
sonatges, un lloc on refugiar-se per trobar la o en un escenario que ayuda a encontrar la time, it can become a friend-type character
calma, com a generador de sentiments posi- paz. or a setting that helps a character find
tius: «L’aire mariner li havia aclarit el pensa- En este relato, el mar tiene funciones peace.
ment» (pàg. 50). diferenciadas justamente porque ocupa un In this story, precisely because the sea
Altres vegades, el mar pren la forma lugar central como elemento esencial de la occupies a central position as an essential
46
d’un camí, d’una via que transporta els per- narración. En gran parte del libro, más que element in the narration, it has different
sonatges des d’on són fins a qualque lloc. un escenario central, es una presencia ine- functions. In much of the book, the sea is
Per exemple, és un camí que es pren per ludible: simplemente está ahí. Pero unas more than a mere central setting. Rather, it
desaparèixer, i quan açò ocorre repercuteix páginas más adelante se puede transformar is an inevitable presence: it is simply there.
negativament en la vida de la resta dels per- en un escenario que provoca sentimientos However, some pages later it may become a
sonatges, com quan en un passat remot el positivos en los personajes, un lugar donde setting that generates positive feelings in
pare se’n va anar: «en un vaixell cap a altres refugiarse para encontrar la calma, como the characters, a refuge where they go to
terres, lluny del seu barri» (pàg. 22). Així, el generador de sentimientos positivos: «L’aire find peace, thus generating positive fee-
mar és sinònim de fugida i de desaparició i, mariner li havia aclarit el pensament» (pág. lings: «L’aire mariner li havia aclarit el pen-
al final, de sentiments que causen dolor 50). sament» (p. 50).
perquè recorden l’absència. Otras veces, el mar toma la forma de Other times, the sea takes the shape of
El mar també es transforma en un un camino, de una vía que transporta a los a road that transports the characters from
paisatge que dóna forma a la soledat: personajes desde donde están hasta wherever they are to another place. For
«Caminaren silenciosament vora el mar. Les cualquier lugar. Por ejemplo, es un camino example, it is a road that is taken to disap-
passes de la Berta i les de la fantasma que- que se toma para desaparecer, y cuando pear, and when this occurs, there is a nega-
daven marcades a l’arena. El mar, emperò, esto ocurre repercute negativamente en la tive result on the lives of the other charac-
les tornava a esborrar com si no haguessin vida del resto de los personajes, como ters. Such is the case when, in a remote time
existit» (pàg. 48) o «El camí vora el mar era cuando en un pasado remoto el padre se in the past the father leaves: «en un vaixell
ple de silencis» (pàg. 49). fue: «en un vaixell cap a altres terres, lluny cap a altres terres, lluny del seu barri» (p.
ESTUDIS SOBRE LA CREACIÓ I EDICIÓ INFANTIL I JUVENIL A LES ILLES BALEARS
Alhora, com l’altra cara de la moneda, del seu barri» (pág. 22). Así, el mar es sinó- 22). Thus, the sea is synonymous with flight
també pren la categoria de personatge i es nimo de huida y de desaparición y, al final, and disappearance, and ultimately, with
transforma en un amic que es presenta als de sentimientos que causan dolor porque feelings that cause pain, evoking the
nous amics. Per exemple, en el capítol recuerdan la ausencia. absence of others.
«L’aigua saltava», Berta ensenya el mar a la El mar también se transforma en un The sea is also transformed into a land-
fantasma, la seua nova amiga: «Mira: tot paisaje que da forma a la soledad: scape that shapes solitude: «Caminaren
quant veus és el mar» (pàg. 48). «Caminaren silenciosament vora el mar. Les silenciosament vora el mar. Les passes de la
En Violeta, el somriure de la pluja, del passes de la Berta i les de la fantasma que- Berta i les de la fantasma quedaven mar-
mateix autor Janer Manila, el mar pren la daven marcades a l’arena. El mar, emperò, cades a l’arena. El mar, emperò, les tornava
forma d’un lloc comú literari però sobretot les tornava a esborrar com si no haguessin a esborrar com si no haguessin existit» (p.
cinematogràfic: el mar porta amors existit» (pág. 48) o «El camí vora el mar era 48), or «el camí vora el mar era ple de silen-
estrangers i se’ls enduu després d’una gue- ple de silencis» (pág. 49). cis» (p. 49).
rra. Al mismo tiempo, como la otra cara de At the same time, like the flipside of the

4. EDICIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICS 1er. Semestre, 2006
Un amor que la salva del seu present i la moneda, también toma la categoría de coin, the sea can also be classified as a
li retorna les antigues il·lusions: Acudia a personaje y se transforma en un amigo que character, becoming a friend that is intro-
veure-la totes les tardes, tot d’una que li se presenta a los nuevos amigos. Por ejem- duced to new friends. For example, in the
permetien abandonar el vaixell. Aleshores, plo, en el capítulo «L’aigua saltava», Berta chapter titled «L’aigua saltava», Berta points
aquell somni tornava a reprendre com un enseña el mar a la fantasma, su nueva the sea out to the ghost, her new friend:
foc d’artifici, com una alimara en dia de amiga: «Mira: tot quant veus és el mar» (pág. «Mira: tot quant veus és el mar» (p. 48).
festa, com un roser que s’omple de pon- 48). In Violeta, el somriure de la pluja, by
celles en arribar el bon temps» (pàg. 128). En Violeta, el somriure de la pluja, del the same author, Janer Manila, the sea
Però, com el lloc comú de tantes pel·lícules mismo autor Janer Manila, el mar toma la takes the form of a common place that is li-
que l’escena final evoca, una guerra (o forma de un lugar común literario pero terary, yet above all cinematographic: the
motius que la recorden) s’endurà un amor sobre todo cinematográfico: el mar trae sea brings foreign loves and takes them
que semblava fictici i que la mort transforma amores extranjeros y se los lleva después away after a war.
de nou en enyorança: «Aquella tarda, de una guerra. One such love saves a character from
després de tants dies, acudí novament a les Un amor que la salva de su presente y her present and takes her back to earlier
roques del port. La lluna creixia entre boires le devuelve las antiguas ilusiones: «Acudia a feelings of hope: «Acudia a veure-la totes
de seda. [...] Entrava l’esquadra, quan s’a- veure-la totes les tardes, tot d’una que li les tardes, tot d’una que li permetien aban-
treví a alçar la vista i va creure que es trac- permetien abandonar el vaixell. Aleshores, donar el vaixell. Aleshores, aquell somni tor-
tava d’un somni. [...] Llavors va sentir una aquell somni tornava a reprendre com un nava a reprendre com un foc d’artifici, com
veu. Era en Michel que li explicava que en foc d’artifici, com una alimara en dia de una alimara en dia de festa, com un roser
Bobby havia desaparegut, que l’artilleria festa, com un roser que s’omple de pon- que s’omple de poncelles en arribar el bon
havia despenjat l’avió en què volava, [...]. Ni celles en arribar el bon temps» (pág. 128). temps» (p. 128). Yet, like the common site of
tan sols no es va girar, na Violeta, cap al Sin embargo, como el lugar común de tantas so many films that the last scene evokes, a
punt d’on venia la veu. Lentament, les naus películas que la escena final evoca, una war (or motifs that recall it) will take away a
fondejaren a la badia. Lluny, l’acordió de la guerra (o motivos que la recuerdan) se lle- love that seemed fictitious and that death
senyora Apol·lònia es confonia amb el cre- vará un amor que parecía ficticio y que la once again transforms into yearning:
puscle. El cel era clar, aquella tarda i, quan muerte transforma de nuevo en añoranza: «Aquella tarda, després de tants dies, acudí
alçà la vista, va veure una ratlla que creixia «Aquella tarda, després de tants dies, acudí novament a les roques del port. La lluna
desfermada sobre l’horitzó, una ratlla inquieta novament a les roques del port. La lluna creixia entre boires de seda. [...] Entrava
que intentava escriure el seu nom» (pàg. creixia entre boires de seda. [...] Entrava l’esquadra, quan s’atreví a alçar la vista i va
148). l’esquadra, quan s’atreví a alçar la vista i va creure que es tractava d’un somni. [...]
Com en el llibre anterior, aquest esce- creure que es tractava d’un somni. [...] Llavors va sentir una veu. Era en Michel que
nari també té altres funcions. Així, el mar Llavors va sentir una veu. Era en Michel que li explicava que en Bobby havia desa-
deixa de ser un espai obert per transformar- li explicava que en Bobby havia desa- paregut, que l’artilleria havia despenjat l’avió
se en un camí de fugida cap a riques terres paregut, que l’artilleria havia despenjat l’avió en què volava, [...]. Ni tan sols no es va girar,
somiades, quasi mítiques, justament les en què volava, [...]. Ni tan sols no es va girar, na Violeta, cap al punt d’on venia la veu. 47
mateixes terres que portaren i s’endugueren na Violeta, cap al punt d’on venia la veu. Lentament, les naus fondejaren a la badia.
l’amor de Bobby. Com ocorre en el capítol Lentament, les naus fondejaren a la badia. Lluny, l’acordió de la senyora Apol·lònia es
«El mar, tot de camins», que explicita aques- Lluny, l’acordió de la senyora Apol·lònia es confonia amb el crepuscle. El cel era clar,
ta funció en el fragment següent: «Quan les confonia amb el crepuscle. El cel era clar, aquella tarda i, quan alçà la vista, va veure
tardes s’allarguen perquè el dia creix, en aquella tarda i, quan alçà la vista, va veure una ratlla que creixia desfermada sobre
Joan portava el seu germà a veure les ones. una ratlla que creixia desfermada sobre l’horitzó, una ratlla inquieta que intentava
El capvespre era clar, quan els xicots sortien l’horitzó, una ratlla inquieta que intentava escriure el seu nom.» (p. 148)
d’escola, i la badia, com un mirall d’es- escriure el seu nom» (pág. 148). As in the previous book, this seaside
purnes, amb el sol de ponent. Arribaven a Como en el libro anterior, este esce- setting also plays other roles. Hence, the
les roques per una antiga porta de la mural- nario también tiene otras funciones. Así, el sea ceases to be an open space, becoming
la, com un ull obert a la llum transparent de mar deja de ser un espacio abierto para a road for escape to dreamy, almost mythic
l’horabaixa. transformarse en un camino de huida hacia rich lands, and precisely the same lands that
»–L’has vist, el mar? És tot de camins que ricas tierras soñadas, casi míticas, justa- brought and took away Bobby’s love. Such
parteixen d’arran dels teus peus. mente las mismas tierras que trajeron y se occurs in the chapter titled «El mar, tot de
»–Tu saps on ens durien, aquests camins llevaron el amor de Bobby. Como ocurre en camins», in which this role is explicit, as can
–preguntava el germà. el capítulo «El mar, tot de camins», que be seen below:
»–Lluny d’aquest barri, potser a les terres on explicita esta función en el fragmento sigui- «Quan les tardes s’allarguen perquè el dia
abunda l’or i les princeses neixen en un ente: «Quan les tardes s’allarguen perquè el creix, en Joan portava el seu germà a veure
palau de vidre.» (pàg. 82). dia creix, en Joan portava el seu germà a les ones. El capvespre era clar, quan els
I l’or transforma el mar en una via que acos- veure les ones. El capvespre era clar, quan xicots sortien d’escola, i la badia, com un
ta els vaixells llunyans que portaran els xicots sortien d’escola, i la badia, com un mirall d’espurnes, amb el sol de ponent.
l’abundància: «També la mare a en Joan li mirall d’espurnes, amb el sol de ponent. Arribaven a les roques per una antiga porta
havia comprat les ulleres després d’una visi- Arribaven a les roques per una antiga porta de la muralla, com un ull obert a la llum
ta de l’esquadra.» (pàg. 107). de la muralla, com un ull obert a la llum transparent de l’horabaixa.
En El palau de vidre, del mateix autor, transparent de l’horabaixa. –L’has vist, el mar? És tot de camins que
reconeixem en l’escenari creat pel mar les »-L’has vist, el mar? És tot de camins que parteixen d’arran dels teus peus.
NÚMERO 1. 1er SEMESTRE DE 2006
mateixes funcions, tot i situar-se en un parteixen d’arran dels teus peus. –Tu saps on ens durien, aquests camins
temps del passat. El protagonista, el príncep »-Tu saps on ens durien, aquests camins –preguntava el germà.
Sulayman, somia partir i buscar aventures i -preguntava el germà. –Lluny d’aquest barri, potser a les terres on
per fer-ho: «–M’agradaria partir mar enllà –li »-Lluny d’aquest barri, potser a les terres on abunda l’or i les princeses neixen en un
deia– i travessar el desert muntat en una abunda l’or i les princeses neixen en un palau de vidre. (p. 82)
moto, i penetrar en els boscos on creix la palau de vidre.» (pág. 82) Moreover, gold transforms the sea into a

5. flor negra» (pàg. 220). Però quan acon- Y el oro transforma el mar en una vía que thoroughfare that brings forth the distant
segueix fugir en el capítol titulat «El mar»: acerca los barcos lejanos que traerán la ships that will bring abundance: «També la
«Era la primera vegada que veien el mar i els abundancia: «També la mare a en Joan li mare a en Joan li havia comprat les ulleres
va produir un sentiment de por, com de havia comprat les ulleres després d’una visi- després d’una visita de l’esquadra.» (p. 107).
respecte» (pàg. 222). Amb tot, és el mateix ta de l’esquadra.» (pág. 107) In El palau de vidre, by the same
sentiment del llibre anterior perquè, com En El palau de vidre, del mismo autor, author, we see the same functions in the
Joan i el germà, no es cansa de mirar-lo. I de reconocemos en el escenario creado por el setting created by the sea, despite the fact
nou, el mar fa promeses de paradisos futurs, mar las mismas funciones, a pesar de si- that the scene is set in a past time. The main
però el lloc on arriba decep perquè no és el tuarse en un tiempo del pasado. El protago- character, Prince Sulayman, dreams of leav-
paradís somiat sinó un infern on cal molta nista, el príncipe Sulayman, sueña con par- ing and seeking adventure, and to do so:
imaginació per sobreviure. tir y buscar aventuras y para hacerlo: «–M’agradaria partir mar enllà –li deia– i
A diferència dels casos anteriors, «_M’agradaria partir mar enllà _li deia_ i travessar el desert muntat en una moto, i
Janer Manila en Han cremat el mar no trac- travessar el desert muntat en una moto, i penetrar en els boscos on creix la flor
ta el mar com un escenari sinó que la penetrar en els boscos on creix la flor negra» (p. 220). However, when he manages
importància que adquireix el transforma negra» (pág. 220). Pero cuando consigue to escape in the chapter titled «El mar», «Era
quasi en un personatge. huir en el capítulo titulado «El mar»: «Era la la primera vegada que veien el mar i els va
La història s’inicia justament en l’esce- primera vegada que veien el mar i els va produir un sentiment de por, com de
nari contrari al mar: un desert on hi ha morts produir un sentiment de por, com de respecte» (p. 222). All the same, it is the
enterrats de guerres antigues: «Tu encara respecte» (pág. 222). Con todo, es el mismo same feeling as that of the previous book.
no existies ni en l’espireig de la mirada del sentimiento del libro anterior porque, como Like Joan and his brother, he does not tire
teu pare i aquesta terra, devastada i pobra, Joan y el hermano, no se cansa de mirarlo. from gazing at the sea. And once again, the
sobre la qual hauràs de néixer, tenia el vell Y de nuevo, el mar hace promesas de paraí- sea promises future paradises, yet he is di-
color de l’or» (pàg. 9). En el capítol «Una sos futuros, pero el lugar al que llega decep- sappointed when he sees that he has not
cançó de bres que parlarà del mar» situa ciona porque no es el paraíso soñado sino come to the paradise he had dreamed of, but
l’escenari en el mar, en aquest cas, un mar un infierno donde se necesita mucha imagi- rather to a miserable place that requires
poblat de pescadors amb barques petites de nación para sobrevivir. great ingenuity to survive.
treball, però que és necessari abandonar A diferencia de los casos anteriores, Unlike the cases mentioned above, in
per un altre escenari on hom pugui fer feina Janer Manila en Han cremat el mar no trata Han cremat el mar Janer Manila does not
que doni menjar. Quan això passa, el mar es el mar como un escenario sino que la impor- treat the sea as a setting. Instead, the sea
transforma en un espai enyorat: «Sohrab tancia que adquiere lo transforma casi en acquires an importance that transforms it
navegava per la memòria del mar, en parla- un personaje. into a character.
va fastuosament i n’explicava històries.» La historia se inicia justamente en el The story begins precisely in a setting
(pàg. 44). escenario contrario al mar: un desierto that is the opposite of the sea: a desert that
I són justament les històries, més concreta- donde hay muertos enterrados de guerras serves as the burial ground for the victims of
ment la paraula a través de les cançons, qui antiguas: «Tu encara no existies ni en l’es- old wars: «Tu encara no existies ni en l’es-
48
l’ajuda a recuperar el mar a través de les pireig de la mirada del teu pare i aquesta pireig de la mirada del teu pare i aquesta
melodies familiars que construeixen la terra, devastada i pobra, sobre la qual hau- terra, devastada i pobra, sobre la qual hau-
història personal i del poble al qual pertany: ràs de néixer, tenia el vell color de l’or» (pág. ràs de néixer, tenia el vell color de l’or» (p. 9).
«cada dona i cada home tenien la seva 9). En el capítulo «Una cançó de bres que In the chapter titled «Una cançó de bres que
ESTUDIS SOBRE LA CREACIÓ I EDICIÓ INFANTIL I JUVENIL A LES ILLES BALEARS

6. EDICIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICS 1er. Semestre, 2006
cançó, que algú havia dictat només per a parlarà del mar» sitúa el escenario en el parlarà del mar» the setting is the sea. In this
ells. La teva parlarà del mar, de quan Sohrab mar, en este caso, un mar poblado de case, it is a sea that is inhabited by fisher-
tenia la barca de pescar, de quan era trans- pescadores con pequeñas barcas de traba- men with small fishing boats. Nevertheless,
parent i blau, el mar, com una copinya.» jo, pero que se tiene que abandonar por otro the fishermen will have to abandon this set-
(pàg. 43). escenario en el que se pueda realizar un tra- ting for one that offers a type of work that
L’acció del relat se situa en un mar bajo que dé de comer. Cuando esto pasa, el will put food on the table. When this hap-
amenaçat per la mà dels homes quan aquests mar se transforma en un espacio añorado: pens, the sea becomes a nostalgic place:
hi aboquen el petroli: «Els soldats abocaren «Sohrab navegava per la memòria del mar, «Sohrab navegava per la memòria del mar,
les reserves al mar i calaren foc als pous» en parlava fastuosament i n’explicava en parlava fastuosament i n’explicava
(pàg. 77). I les conseqüències són descrites històries.» (pág. 44) històries.» (p. 44).
en el capítol: «La memòria del mar»: Y son justamente las historias, más And it is precisely the stories, and more
«Cremaren el mar i destruïren la vida al fons concretamente la palabra a través de las specifically the word, through the songs,
de l’aigua. Els peixos, el corall, les estrelles, canciones, las que la ayudan a recuperar el that helps him recover the sea in the familiar
les algues, les petxines... Un infern sobre el mar a través de las melodías familiares que melodies that build his personal history and
mar.» (pàg. 83). construyen la historia personal y del pueblo that of his people: «cada dona i cada home
Així, com hem comentat en l’inici d’aquest al que pertenece: «cada dona i cada home tenien la seva cançó, que algú havia dictat
apartat, el mar, més que un escenari, es tenien la seva cançó, que algú havia dictat només per a ells. La teva parlarà del mar, de
transforma en un personatge amb un paper només per a ells. La teva parlarà del mar, de quan Sohrab tenia la barca de pescar, de
actancial clar: l’objecte cercat, el coprota- quan Sohrab tenia la barca de pescar, de quan era transparent i blau, el mar, com una
gonista que no pot fer res per salvar-se de quan era transparent i blau, el mar, com una copinya.» (p. 43).
les accions de l’agressor que el duran a la copinya.» (pág. 43) The action of the story is set in a sea
mort. I aquest paper quasi protagonista es La acción del relato se sitúa en un mar that is threatened by the men when they spill
veu augmentat pel paral·lelisme que amenazado por la mano de los hombres oil into it: «Els soldats abocaren les reserves
s’estableix entre la història de la princesa i cuando éstos vierten el petróleo: «Els sol- al mar i calaren foc als pous» (p. 77). And the
el seu enamorat Ahmad, i més concreta- dats abocaren les reserves al mar i calaren devastating consequences are described in
ment el desenllaç, que el narrador de contes foc als pous» (pág. 77). Y las consecuencias the chapter titled: «La memòria del mar»:
relata: «Passats els anys, el príncep Ahmad se describen en el capítulo: «La memòria del «Cremaren el mar i destruïren la vida al fons
va sentir un narrador de contes que explica- mar»: «Cremaren el mar i destruïren la vida de l’aigua. Els peixos, el corall, les estrelles,
va aquesta història d’infortunat amor en una al fons de l’aigua. Els peixos, el corall, les les algues, les petxines... Un infern sobre el
plaça, vora una mesquita. I va morir-se en estrelles, les algues, les petxines... Un infern mar» (p. 83).
saber que Samira era morta» (pàg. 86), i la sobre el mar.» (pág. 83) Thus, as we have noted at the begi-
història del mar i Sohrab. En un cas és el Así, como hemos comentado al principio de nning of this section, more than a mere se-
narrador d’històries qui duu les notícies, en este apartado, el mar, más que un esce- tting, the sea becomes a character that
l’altre, la televisió qui n’informa. nario, se transforma en un personaje con un plays a clear role: the sought object, it is the
I de nou el lloc comú a l’obra de Janer hi papel actancial claro: el objeto buscado, el co-protagonist that can do nothing to save 49
apareix: «Un dia, Sohrab observà una dona coprotagonista que no puede hacer nada itself from the actions of its aggressor,
jove sobre les roques, la mirada clavada en para salvarse de las acciones del agresor which will lead to its death. And this role as
l’horitzó del mar» (pàg. 45), «la jove que que lo llevarán a la muerte. Y este papel casi a quasi-protagonist is heightened by the
esperava inútilment el seu home sobre les protagonista se ve aumentado por el para- parallel that is established between the
FOTO: JOAQUIM GAMERO
NÚMERO 1. 1er SEMESTRE DE 2006

7. roques» (pàg. 50). lelismo que se establece entre la historia de story of the sea and Sohrab on one hand,
Miquel Rayó i Ferrer a El corsari trans- la princesa y su enamorado Ahmad, y más and the story of the princess and her
forma el mar no sols en l’escenari central on concretamente el desenlace, que el na- beloved, Ahmad, and more specifically its
ocorren els fets de la història sinó que, a rrador de cuentos relata: «Passats els anys, outcome, on the other, which is told by the
més, aquell crea o provoca la història, ja que el príncep Ahmad va sentir un narrador de storyteller: «Passats els anys, el príncep
marca la intertextualitat amb les històries contes que explicava aquesta història d’in- Ahmad va sentir un narrador de contes que
dels filibusters escrites al segle XIX i fortunat amor en una plaça, vora una explicava aquesta història d’infortunat amor
conegudes també a través de les adapta- mesquita. I va morir-se en saber que Samira en una plaça, vora una mesquita. I va morir-
cions del cinema. Però ara, lluny d’aquell era morta» (pág. 86), y la historia del mar y se en saber que Samira era morta» (p. 86). In
temps, el vaixell es transforma en una Sohrab. En un caso es el narrador de histo- one case it is the storyteller who bears the
planxa de surf, els mars del Carib, en les rias quien cuenta las noticias, en el otro, news; in the other, it is the television that
platges mallorquines del Mediterrani, els informa la televisión. provides such information.
habitants de la mar són «aprenents com ell Y de nuevo aparece el lugar común a la And once again, the common place in
que hi circulaven sense ordre ni concert», obra de Janer: «Un dia, Sohrab observà una the work of Janer appears: «Un dia, Sohrab
els vaixells no són més que barques o patins dona jove sobre les roques, la mirada clava- observà una dona jove sobre les roques, la
de mar i taules d’aigua, els terribles adver- da en l’horitzó del mar» (pág. 45), «la jove mirada clavada en l’horitzó del mar» (p. 45),
saris tenen l’aparença d’uns turistes cruels, que esperava inútilment el seu home sobre «la jove que esperava inútilment el seu
els tresors conquerits provenen d’una barca les roques» (pág. 50). home sobre les roques» (p. 50).
llogada per dos turistes i no són més que Miquel Rayó i Ferrer, en El corsari, In El corsari, Miquel Rayó Ferrer trans-
«uns glops d’aigua, la qual portaven en una transforma el mar no sólo en el escenario forms the sea not only into the central set-
gelera plena de glaçons», l’elegant roba central donde ocurren los hechos de la his- ting in which the events of the story take
dels corsaris s’assembla a un pijama i les toria sino que, además, en aquél que crea o place, but also into the creator or cause of
grans aventures del XIX no són més que un provoca la historia, ya que marca la inter- the story, thus underscoring the intertextua-
patètic i trist episodi de la vida d’un boig. textualitat con las historias de los filibus- lity of the 19th-century buccaneer stories
L’antic mar, escenari de grans aventures, no teros escritas en el siglo XIX y conocidas that also became well-known through film
és més que un lloc mort i poblat de perso- también a través de las adaptaciones del adaptation. However now, far from that era,
natges avorrits que busquen la diversió, que cine. Pero ahora, lejos de aquel tiempo, el the ship has become a surfboard, the seas
no l’aventura, en la burla o l’escarni mentre barco se transforma en una plancha de surf, of the Caribbean are now the Majorcan
veuen patir un pobre boig. Però com un nou los mares del Caribe, en las playas ma- beaches of the Mediterranean, the inhabi-
lloc comú, serà la imaginació la que acon- llorquinas del Mediterráneo, los habitantes tants of the sea are «aprenents com ell que
seguirà la transformació de l’escenari del mar son «aprenents com ell que hi cir- hi circulaven sense ordre ni concert», the
casolà en un escenari llegendari. culaven sense ordre ni concert», los barcos ships are now mere boats or catamarans
El cementiri del capità Nemo, de Rayó, no son más que barcas o patines de mar y and body boards, the terrible adversaries
és una reconstrucció idíl·lica d’un passat tablas de agua, los terribles adversarios appear as cruel tourists, the coveted and
que se situa en la infantesa del narrador. Un tienen la apariencia de unos turistas crue- conquered treasures come from a boat rent-
50
narrador que parla de tu al protagonista i les, los tesoros conquistados provienen de ed by two tourists and are no more than
enfila diferents anècdotes que conformen una barca alquilada por dos turistas y no «uns glops d’aigua, la qual portaven en una
l’estiu de vacances amb l’avi, al poble pes- son más que «uns glops d’aigua, la qual por- gelera plena de glaçons», the elegant cloth-
quer. Hi trobem reunits bona part dels llocs taven en una gelera plena de glaçons», la ing of the corsairs is likened to pyjamas, and
que acompanyen els llibres que segueixen elegante ropa de los corsarios se parece a the great adventures of the 19th century are
els models més literaris: l’avi, la casa del un pijama y las grandes aventuras del XIX no more than a pathetic and sad episode in
poble, l’aire fresc i de llibertat, l’ensenya- no son más que un patético y triste episodio the life of a madman.
ment de la història i dels llibres o els jocs al de la vida de un loco. The former sea, the setting of great
carrer. El antiguo mar, escenario de grandes adventure, is reduced to a dead place that is
La infantesa apareix com un lloc ideal aventuras, no es más que un lugar muerto y inhabited by boring characters who, rather
que inicia l’adolescència amb un primer poblado de personajes aburridos que bus- than seeking adventure, are out to find
amor on també els llibres clàssics presen- can la diversión, no la aventura, en la burla excitement through mockery or ridicule
tats per l’avi provoquen sentiments agrada- o el escarnio mientras ven sufrir a un pobre while watching a poor madman suffer. Yet
bles en els protagonistes. Però potser el fet loco. Pero como un nuevo lugar común, será like a new common place, it is the imagina-
que provoca el sentiment més fort és el de la la imaginación la que conseguirá la trans- tion that will manage to transform the hum-
mort de l’avi, que causa la mort de la infan- formación del escenario familiar en un drum domestic setting into one of legend.
tesa i dels escenaris que l’acompanyen, escenario legendario. El cementiri del capità Nemo, by Rayó,
entre els quals, la mar com a escenari on El cementiri del capità Nemo, de Rayó, is an idyllic reconstruction of a past epoch
transcorren les vivències d’un passat grata- es una reconstrucción idílica de un pasado that is set in the narrator’s childhood: a na-
ESTUDIS SOBRE LA CREACIÓ I EDICIÓ INFANTIL I JUVENIL A LES ILLES BALEARS
ment evocat. que se sitúa en la infancia del narrador. Un rrator that speaks directly to the protagonist
Tot, amb un llenguatge força poètic, narrador que habla de tú al protagonista y and weaves different stories that combine
com recorda Antonio Ventura: «Produce, al enlaza diferentes anécdotas que conforman the summer holidays with grandpa and the
poco de adentrarse en sus páginas, un el verano de vacaciones con el abuelo, en el fishing village. Here we find many of the
enorme placer acompañar al narrador en pueblo pesquero. Encontramos reunidos places that appear in the books that follow
los recuerdos de su infancia junto a su gran parte de los lugares que acompañan the most literary models: the grandfather,
abuelo, durante las vacaciones escolares, los libros que siguen los modelos más lite- the house in town, the fresh air of freedom,
en esa isla; vacaciones que supondrán una rarios: el abuelo, la casa del pueblo, el aire the teaching of history and books, and
educación de la mirada y una experiencia fresco y de libertad, la enseñanza de la his- games in the street.
sentimental. Aún sabedores del desenlace, toria y de los libros o los juegos en la calle. Childhood appears as an ideal place to
merece la pena acompañar al protagonista La infancia aparece como un lugar ideal que begin adolescence, with a first love, where
hasta el final de la historia, recorriendo a su inicia la adolescencia con un primer amor y the classic books presented by the grandfa-
lado, al ritmo que la prosa nos señala, ese en el que también los libros clásicos presen- ther also generate pleasant feelings in the

8. EDICIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICS 1er. Semestre, 2006
itinerario leve, íntimo y entrañable, contado, tados por el abuelo provocan sentimientos main characters. Yet perhaps the event that
como las cosas importantes, en un susurro. agradables en los protagonistas. Pero generates the strongest feelings is the death
Por si cabía alguna duda, las excelentes quizás el hecho que provoca el sentimiento of the grandfather, leading to the death of
ilustraciones de Auladell completan un más fuerte sea el de la muerte del abuelo, childhood and of the settings that go with it.
paisaje geográfico y humano de idéntica que causa la muerte de la infancia y de los Among such settings, the sea is one of the
sensibilidad.» escenarios que la acompañan, entre los que settings of the past experiences that are so
Miquel Ferrà, a La madona del mar i els figura el mar como escenario en el que trans- pleasantly evoked.
pirates, recobra els antics escenaris de curren las vivencias de un pasado grata- Everything has a very poetic language,
lluites i personatges quasi mítics i presenta mente evocado. as Antonio Ventura cites: «Produce, al poco
el mar com una via de viatge i d’aventures Todo, con un lenguaje muy poético, de adentrarse en sus páginas, un enorme
llegendàries. Ferrà ens retorna al mar de les como recuerda Antonio Ventura: «Produce, placer acompañar al narrador en los recuer-
antigues històries de pirates en situar l’ac- al poco de adentrarse en sus páginas, un dos de su infancia junto a su abuelo, durante
ció en un moment del passat. Però convé enorme placer acompañar al narrador en las vacaciones escolares, en esa isla; vaca-
recordar les paraules de l’investigador los recuerdos de su infancia junto a su ciones que supondrán una educación de la
Stephens (1992: 112–115), qui comenta que abuelo, durante las vacaciones escolares, mirada y una experiencia sentimental. Aún
és necessari separar la idea històrica i pro- en esa isla; vacaciones que supondrán una sabedores del desenlace, merece la pena
fessional del segle XVI en la qual els autèn- educación de la mirada y una experiencia acompañar al protagonista hasta el final de
tics filibusters causen el terror en els mars sentimental. Aún sabedores del desenlace, la historia, recorriendo a su lado, al ritmo
coneguts, i la idea literària creada a partir merece la pena acompañar al protagonista que la prosa nos señala, ese itinerario leve,
d’alguns relats. És el mateix cas de l’actual hasta el final de la historia, recorriendo a su íntimo y entrañable, contado, como las
fantasia èpica que se situa en un escenari lado, al ritmo que la prosa nos señala, ese cosas importantes, en un susurro. Por si
de l’edat mitjana conformat a partir de la itinerario leve, íntimo y entrañable, contado, cabía alguna duda, las excelentes ilustra-
idea literària o d’arquetipus creats per pro- como las cosas importantes, en un susurro. ciones de Auladell completan un paisaje
postes totals com la d’El senyor dels anells Por si cabía alguna duda, las excelentes geográfico y humano de idéntica sensibili-
(Tolkien 1954) i no de la idea històrica i cien- ilustraciones de Auladell completan un dad.»
tífica. En aquest sentit, la presència del mar paisaje geográfico y humano de idéntica In La madona del mar i els pirates,
crea un escenari on ocorren uns fets i es sensibilidad.» Miquel Ferrà recovers the old scenes of
mouen uns personatges que evoquen les Miquel Ferrà, en La madona del mar i struggles and almost mythic characters and
novel·les de pirates de Salgari o Stevenson. els pirates, recobra los antiguos escenarios portrays the sea as a means for travel and
La madona del mar... té un escenari ben de luchas y personajes casi míticos y pre- legendary adventures. Ferrà takes us back
concret: el Port de Sóller, però situat en senta el mar como una vía de viaje y de to the sea of the old pirate stories by setting
diferents moments històrics. Això ocorre aventuras legendarias. Ferrà nos devuelve the action in a past era. Yet we must bear in
FOTO: JOAQUIM GAMERO
51
NÚMERO 1. 1er SEMESTRE DE 2006

9. al mar de las antiguas historias de piratas al mind the ideas of the critic, Stephens (1992:
situar la acción en un momento del pasado. 112–115), who cites that it is necessary to
Pero conviene recordar las palabras del sever the historical and professional notion
investigador Stephens (1992: 112-115), que of the 16th century, in which real bucca-
comenta que es necesario separar la idea neers wrought terror in the well-known
histórica y profesional del siglo XVI en la seas, from the literary idea that was fash-
que los auténticos filibusteros causan el te- ioned from a few of those stories. This case
rror en los mares conocidos, y la idea lite- is similar to that of today’s epic fantasy set in
raria creada a partir de algunos relatos. Es the Middle Ages which creation is based on
el mismo caso de la actual fantasía épica the literary concept of the period or entirely
que se sitúa en un escenario de la Edad contrived archetypes, rather than being
Media conformado a partir de la idea lite- founded on the historical and scientific
raria o de arquetipos creados por propues- notion, as can be seen in The Lord of the
tas totales como la de El señor de los anillos Rings (Tolkien 1954). Along these lines, the
(Tolkien 1954) y no de la idea histórica y presence of the sea creates a setting in
científica. En este sentido, la presencia del which the events that take place and the
mar crea un escenario en el que ocurren movement of the characters bring to mind
unos hechos y se mueven unos personajes the pirate novels of Salgari or Stevenson.
que evocan las novelas de piratas de La madona del mar... has a very speci-
Salgari o Stevenson. fic setting: the Port of Soller, however it is
La madona del mar... tiene un esce- set in different historical moments. This
nario muy concreto: el puerto de Sóller, pero occurs because there are stories within
situado en diferentes momentos históricos. other stories, in a sort of Russian-doll-like
Esto ocurre porque hay diferentes historias layering: the outer framing story is set in
Premi Joaquim Ruyra 2000. a la manera de las muñecas rusas: la que 1976 in the Port of Soller, when some local
funciona como historia marco se sitúa en fishermen find three terracotta sculptures:
perquè hi ha diferents històries a la manera 1976 en el puerto de Sóller cuando unos two elephants and a Renaissance terracotta
de les nines russes: la que funciona com a pescadores locales encuentran tres terra- figu-rine portraying Saint Catherine of
història marc se situa el 1976 al Port de cotas, dos elefantes y una terracota rena- Alexandria, which were stolen by Berber
Sóller quan uns pescadors locals troben centista de santa Catalina de Alexandria, pirates in 1542 from the monastery of the
tres terracotes, dos elefants i una terracota robadas en 1542 del monasterio de aquel port.
renaixentista de santa Caterina puerto por los piratas berberiscos. The second story tells of the adventure
d’Alexandria, robades el 1542 del monestir La segunda historia narra la aventura lived by the terracotta sculptures, as related
d’aquell port pels pirates barbarescs. vivida por estas terracotas de boca de una by one of them, the saint figure. The figurine
La segona història narra l’aventura vis- de ellas, la que representa a la santa. Lo acts as a narrator that is telling a story to an
52
cuda per aquestes terracotes de boca d’una hace a la manera de un narrador que se audience, thus imitating the way of story-
d’elles, la que representa la santa. Ho fa a la dirige al público que escucha una historia e telling: «El que aquí es conta, per tant, pot
manera d’un narrador que s’adreça al públic imita su manera de narrar: «El que aquí es ésser rondalla o història, al gust del lector,
que escolta una història i n’imita la manera conta, per tant, pot esser rondalla o història, perquè com es pot saber on acaba l’una i
de narrar: «El que aquí es conta, per tant, pot al gust del lector, perquè com es pot saber comença l’altra?» (p. 7 ). We are led by the
esser rondalla o història, al gust del lector, on acaba l’una i comença l’altra?» (pág. 7). hand of the sculpture to the Florence of 1536
perquè com es pot saber on acaba l’una i De la mano de la escultura, nos trasladamos to learn of the love between a sculptor and
comença l’altra?» (pàg. 7 ). De la mà de l’es- a la Florencia de 1536 para conocer el amor the daughter of a very wealthy merchant.
cultura, ens traslladem a la Florència de entre un escultor y la hija de un mercader Their love story will end with the couple’s
1536 per conèixer l’amor entre un escultor i muy rico que acabará con la huida de la escape through the Mediterranean Sea to
la filla d’un mercader molt ric que acabarà pareja por el Mediterráneo hacia Sóller para Soller, bringing to this port the sculpture of
amb la fugida de la parella pel Mediterrani llevar la escultura que representa a la santa Saint Catherine, which bears the face of the
cap a Sóller per portar l’escultura que re- Catalina y a la que la enamorada ha dado su story’s heroine.
presenta santa Caterina i a qui l’enamorada rostro. The love story takes the opportunity to
ha donat el seu rostre. La historia de amor se aprovecha para speak of the Florence of that era, of the
La història d’amor s’aprofita per parlar hablar de la Florencia de la época, de la class differences, and of the complexities of
de la Florència de l’època, de la diferència diferencia de clases y de las dificultades del love between people of different social
de classes i de les dificultats de l’amor entre amor entre personas de clases diferentes. classes. Yet given that it is a sculpture that is
persones de classes diferents. Però aprofi- Pero aprovechando el hecho de que es una speaking, we are also given a description of
ESTUDIS SOBRE LA CREACIÓ I EDICIÓ INFANTIL I JUVENIL A LES ILLES BALEARS
tant el fet que és una escultura la que parla, escultura la que habla, nos describe tam- the conditions of the island’s temples in the
ens descriu també l’estat dels temples bién el estado de los templos isleños en el 16th century, how the seafarers were buried
illencs al segle XVI, la manera de soterrar siglo XVI, la manera de soterrar a los and the behaviour of the Berber pirates.
els mariners o el comportament dels pirates marineros o el comportamiento de los This book also features a third story: that of
barbarescs. piratas berberiscos. the saint. The chapter titled «De com fou
I encara una tercera història s’hi inclou, la Además, se incluye una tercera histo- sembrada la Rosa d’Alexandria» and the
de la santa. El capítol «De com fou sembra- ria, la de la santa. El capítulo «De com fou four subsequent chapters tell the story of
da la Rosa d’Alexandria» i els quatre sembrada la Rosa d’Alexandria» y los cuatro the saint that «Llegí Girolamo, davant meu,
següents conten la història de la santa que siguientes cuentan la historia de la santa de les pàgines d’aquell llibre incunable,
«Llegí Girolamo, davant meu, de les pàgines que «Llegí Girolamo, davant meu, de les redactat en llatí, la breu biografia de Santa
d’aquell llibre incunable, redactat en llatí, la pàgines d’aquell llibre incunable, redactat Caterina d’Alexandria, de manera que jo
breu biografia de santa Caterina en llatí, la breu biografia de santa Caterina podia gaudir d’aquell extraordinari relat. La
d’Alexandria, de manera que jo podia gaudir d’Alexandria, de manera que jo podia gaudir cosa era contada, poc més o manco, així»