1. ELS COMPLEMENTS
VERBALS
Gemma Segura

2. ATRIBUT
• L’atribut és un complement que fa referència al
subjecte i forma part del predicat nominal.
• És un complement introduït per un verb
copulatiu, el qual fa de nexe entre el subjecte i
el seu atribut.
Aquesta casa és molt vella
subjecte + atribut

3. ATRIBUT
• L’atribut concorda amb el nucli del subjecte en
gènere i nombre.
La llimona és àcida
Concorden
(femení i singular)
• Els verbs copulatius són: ser o ésser, estar i
semblar.

4. SUBSTITUCIÓ DE L’ATRIBUT
• Si l’atribut és definit (precedit d’article o
demostratiu) és substituït per “el, la, els, les”
segons el gènere i nombre.
Són els llibres que buscaves?  Els són?
• Si l’atribut és indefinit, el substituïm
pel pronom “ho”.
Està boig  Ho està

5. SUBSTITUCIÓ DE L’ATRIBUT
• Quan interessa ressaltar l’atribut, el podem
substituir pel pronom “en” i repetim l’atribut
al final de la frase introduït per la preposició
“de”.
N’està, de boig.
En són, d’amics.

6. EXERCICIS ATRIBUT
1. En Marc està malalt.
2. Aquesta pel·lícula és molt divertida.
3. La barrera és de metall.
4. La barrera és metàl·lica.
5. El meu gos és un pastor alemany.
6. La taula del menjador és de marbre.
7. La xocolata era ben espessa.
8. Les prunes són massa verdes.
9. Aquest anell sembla d’or.
10. La rajola groga tacada és més econòmica.

7. COMPLEMENT DIRECTE
• El complement directe és el complement exigit
pels verbs transitius els quals, sense aquest
complement, no tenen predicació completa.
• Respon a la pregunta “què?” fa el subjecte.
L’àvia fa un pastís.
subjecte +v.trans.+CD

8. SUBSTITUCIÓ DEL C. DIRECTE
(3a persona)
1. SN definit (introduït per un article determinat o per un
demostratiu)  EL, LA, ELS, LES, L’
• He perdut el meu llibre  L’he perdut.
2. SN no definit  EN (només se substitueix el nucli)
• Van veure tres cigonyes  En van veure tres.
3. El CD és una frase o els pronoms “això” o “allò”  HO
• Desa això!  Desa-ho

9. EXERCICIS DIRECTE
1. Aquest senyor passejarà el seu gos.
2. La meva veïna ha regat les plantes.
3. L’Oriol feia un avió de paper.
4. La meva àvia fa el sopar.
5. El meu germà corda els botons de la jaqueta del seu amic.
6. El meu amic mai dóna propina.
7. El veterinari ha curat el gos.
8. Va portar dues llaminadures.
9. La professora corregirà tots els treballs.
10. Aquest xicot busca feina.
11. Els empleats van muntar el piano al setè pis.
12. Vam beure cava.
13. La cambrera serveix els plats.

10. COMPLEMENT INDIRECTE
• El complement indirecte (CI) expressa la persona o
l’objecte que rep la finalitat o la destinació de l’acció
verbal.
• Respon a la pregunta “a qui?” o “per a qui?” el subjecte
fa l’acció.
He comprat un regal per al Marc
CI
• La preposició pròpia del CI és “a”.

11. SUBSTITUCIÓ DEL C. INDIRECTE
• Quan fa referència a la tercera persona:
– Singular  li
• Explico un acudit a la Paula.
• Li explico un acudit.
– Plural  els (‘ls, -los)
• Compro un CD als nois.
• Els compro un CD.
• Són pronoms invariables de GÈNERE:
• Compro un CD a les noies.
• Els compro un CD.

12. EXERCICIS INDIRECTE
1. Dóna això a la Maria.
2. He comprat berenar per als nens petits.
3. La Marta fa un favor al seu amic.
4. L’àvia cus un jersei per als seus néts.
5. El director de l’obra diu allò als actors.
6. Han donat caramels als alumnes de maternal.
7. Deixa el teu ordinador a l’Andreu.
8. Els tres porquets cremen el cul al llop.
9. Vaig donar les maletes a les noies.
10. Trencaré la paraula de matrimoni a la germana del
meu amic

13. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
• Són els complements verbals que expressen
les circumstàncies que acompanyen l’acció.
• Aporten dades externes a l’acció verbal.
PASSEJAR
Agafats de la mà
Per la platja
A la matinada
Amb sandàlies
Amb els amics
Molt poc

14. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Modifiquen la significació del verb indicant-ne:
• Lloc (on?)  Anirem a Barcelona
• Temps (quan?)  Tornaran demà
• Manera (com?)  Escrivia força bé
• Quantitat (quant?)  M’agrada moltíssim
• Companyia (amb qui?)  Hi aniré amb l’Albert
• Instrument (amb què?)  Pinta amb retoladors

15. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
• Solen anar al final de la frase però si es posen
a davant del verb, s’hi dóna més importància.
Els Jocs Olímpics de 1992 es van celebrar a Barcelona.
A Barcelona, el 1992, es van celebrar els Jocs Olímpics.

16. SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CC
COMPLEMENT CIRCUMASTANCIAL DE LLOC
• Introduït per la preposició “de” se substitueix pel
pronom “en” (n’, ‘n, -ne)
Tornen de l’escola  En tornen
• Encapçalat per una altra preposició, se substitueix
per “hi”.
Van a l’escola  Hi van
ALTRES COMPLEMENTS
• La resta de complements se substitueixen per “hi”

17. COMPLEMENT PREDICATIU
• El complement predicatiu fa una doble funció
dins l’oració, ja que complementa alhora un
verb i un nom: el subjecte o el CD.
– La mare s’ha despertat animada.
– He trobat la mare animada.

18. COMPLEMENT PREDICATIU
• Com a complement verbal, indica la manera de
l’acció del verb.
– La mare s’ha despertat cansada.
(com s’ha despertat?)
– He trobat el gat adormit.
(com l’he trobat?)
• NO S’HA DE CONFONDRE AMB EL COMPLEMENT
CIRCUMSTANCIAL DE MANERA perquè el
predicatiu, complementa, a més, un NOM.

19. COMPLEMENT PREDICATIU
• Com a complement del subjecte o el CD, concorda en
gènere i nombre amb el nom al qual fa referència.
– El Pep descansa tranquil.
– La Mariona descansa tranquil·la.
– La nena porta els pantalons bruts.
– El nen porta la camisa bruta.
• El complement predicatiu s’assembla a l’atribut; la
diferència, però, és que el predicatiu també
complementa al verb.

20. COMPLEMENT PREDICATIU
• Quan complementa el verb i el CD, el complement predicatiu
és imprescindible per a la predicació completa del verb.
– Han elegit el Miquel delegat de classe.
• En aquest cas, el C.pred. es distingeix del CN en què, com
que és també un CV, pot ser substituït per un pronom, cosa
que no és possible en els CN.
– He trobat els amics molt esberats.  Els hi he trobat.
CD C.Pred
– He trobat els amics de l’escola  Els he trobat.
CD CN

21. SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL
COMPLEMENT PREDICATIU
• El C. Pred. és substituït pe pronom HI.
Ex.: Aquell vespre els amics van sortir difressats
Aquell vespre els amics hi van sortir.
• Si, per donar èmfasi, tornem a dir l’adjectiu ja
substituït (introduït per “de”) el pronom
corresponent és EN:
– Aquell vespre en van sortir,
de disfressats.

22. EXERCICIS PREDICATIU:
1. Els corredors van arribar cansats a la meta
2. Els alumnes troben la lliçó difícil
3. En Joan s’ha tornat molt simpàtic
4. Això resulta perillós.
5. Trobo l’Anna estranya.
6. Els jerseis arribaran rebregats a la botiga.
7. El mecànic sempre va brut.
8. El gos romania quiet al costat de l’amo.
9. Hem quedat bocabadats.
10. Els nens fan els deures concentrats.
11. Van beure el cava fresc.

23. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
• És un complement verbal que va sempre
introduït per una preposició àtona: “a, de, en,
amb, per”; exigida per determinats verbs.
– La Mariona pensa...
– Recodeu-vos...
– Es dedicava...
És un complement exigit per
determinats verbs per tal de
complementar-ne el significat.

24. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
• Els verbs més usuals que admeten aquest
complement són:
a de en amb per
Accedir
Acostumar
Ajudar
Arriscar-se
Contribuir
Dedicar-se
Exposar-se
Procedir
Renunciar
...
Abstenir-se
Adonar-se
Aprendre
Burlar-se
Cansar-se
Gloriejar-se
Oblidar-se
Parlar
Recordar-se
Riure’s
Saber
...
Afanyar-se
Complaure’s
Confiar
Entossudir-se
Exercitar-se
Pensar
Tardar
Vacil·lar
...
Avenir-se
Estar d’acord
Fer-se
Relacionar-se
Amenaçar
...
Amoïnar-se
Interessar-se
Lluitar
Optar
....

25. SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
• Quan el complement és introduït per la preposició
de, se substitueix pel pronom en (n’, ‘n, -ne)
– Es reia de tothom  Se’n reia
– S’oblida de tot  Se n’oblida
• Quan l’introdueix qualsevol altra preposició, el
pronom que el substitueix és hi.
– S’exposava als perills  S’hi exposava
– T’has de relacionar amb tothom  T’hi has de relacionar

26. EXERCICIS CRV:
1. S’acostumarà al fred.
2. Pensa en els seus amics.
3. Hem jugat a pilota.
4. Dubtem de tot.
5. Parlen de l’aniversari d’en Joan.
6. En Carles s’ha acostumat a la bona vida.
7. Penseu en mi.
8. No es relaciona amb el veïnat.
9. Pensa a tornar-li el llibre.
10. No s’adona que no ha vingut.
Dossier:
Exercici 1 pàgina 8 i exercici 1 i 2 pàgina 9.
Exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 pàgines 27 i 28.