SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
Expressió ritmico-musical
1. Expressió i comunicació
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
Les qualitats del so
La durada:
Longitud d’un estímul o so (llarg/curt).
El tempo (temps):
Variació de la velocitat en que s’interpreta un ritme (ràpid/lent).
La intensitat:
Qualitat del so basada en el contrast fluix-fort.
Models d’activitats:
o
Creació i imitació de ritmes: L’educadora interpreta amb una pandereta un
ritme fort-fluix i els infants l’imiten (més endavant s’incorporarà el terme
mig-fort).
o
Incorporació i interpretació de la grafia:
Als 2 anys, incorporar la grafia corresponent a la intensitat.
Realitzar petits dictats per identificar les grafies.
Identificar els sons de l’ambient amb la grafia corresponent.
o
Gradació del so: El conte de dues illes. Introducció dels reguladors.
o
Treball de la intensitat mitjançant audicions.
L’altura (greu/agut):
Escala musical o registre que s’utilitza en cantar:
A través dels contes populars, p. ex. veu de l’àvia aguda, veu del llop greu...
Amb titelles, emetent veus diferents.
Instruments musicals, diferents instruments o notes.
Opera, diferència entre les veus.
Grafies i dictats de sons (a partir dels 2 anys), casa = agut viu a dalt, greu viu a
baix.
Mitjançant el moviment, realitzant jocs relacionats amb el concepte agut-greu.
2. Expressió i comunicació
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
El timbre:
Qualitat del so emès per una veu o instrument, la qual permet diferenciar-lo d’altres
veus o instruments de la mateixa naturalesa.
El treball del timbre es pot abordar de manera especial a través dels instruments.
El ritme en educació infantil
El ritme: fenòmens repetitius produïts en freqüències més o menys regulars durant un
període de temps.
És una capacitat educativa imprescindible que es pot establir correctament en una
edat primerenca.
Seqüència en l’adquisició del ritme:
o
Els infants adquireixen primer el ritme intern (respiració, batec del cor,
caminar, etc.).
o
Més tard es pot treballar el ritme extern (soroll d’una sirena, tic-tac d’un
rellotge, moviment rítmic de sonall o pandereta, etc.). Seran útils els cants i
peces musicals que tenen una estructura rítmica clara, com les marxes i
cançons de falda.
Etapes evolutives
Primer any de vida
La pulsació
o
Marcant amb els dits les cançons i els ritmes en diferents parts del cos.
o
Marcant el tempo: ràpid, normal o lent, en funció dels ritmes que interpreti o de
la seva intencionalitat.
o
Podem treballar amb cançons de falda i de bressol.
o
També amb les audicions musicals.
De 1 a 2 anys
Continuem treballant les pulsacions, però de la següent manera:
o
Colpejar amb les mans en diferents parts del cos.
o
Colpejar en altres llocs (el terra, la taula, etc.).
o
Introduïm elements de percussió (tambors, panderetes...).
Dels 2 als 3 anys
Introduïm instruments que necessiten una major precisió (triangles, xilòfons...)
Incrementar la dificultat de les activitats. Propostes:
o
Marcar la pulsació i cantar una cançó simultàniament.
3. Expressió i comunicació
o
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
Introduir cançons o ritmes de caràcter eliminatori (una plata d’enciam, dalt
del cotxe hi ha una nina...).
o
Incorporar determinades ordres mentre els infants segueixen la pulsació
d’una cançó.
o
Interioritzar la melodia d’una cançó per frases, sense perdre la pulsació.
El so i el silenci
Descoberta del so. Procés en el que la nena i el nen van despertant l’orella i
desenvolupen la seva capacitat de memòria i identificació auditiva.
Volem que s’acostumin a sons de l’ambient, d’instruments, de veus, d’audicions,
etc.
Primeres fases: Escolta Recepció
Posteriorment: Escolta imitació Reconeixement Reproducció Creació
Tipus de sons
El podem treballar a través de CDs. L’infant anirà captant i treballant els sons segons
ho permeti i el seu desenvolupament:
Sons realitzats amb el propi de cos.
Seran els que treballarem primer.
Picar de mans, de peus, la veu, i tota mena de sons que puguem elaborar amb el propi
cos.
Sons del seu entorn
Posteriors als del propi cos. Són els que estan a l’exterior, sorolls de l’aula i el seu
exterior (tren, bombers, timbre, cotxes...).
Sons onomatopeics
Posteriors als de l’entorn. Per exemple, els animals (de l’ase, de l’ovella, de la vaca ).
Sons de la natura
Posteriors als onomatopeics. Per exemple, vent, aire, pluja, trons...
Recursos per treballar el so
Audicions de grups de sons (CD, DVD).
Històries sonores Els nens/es han de representar una historieta on només han
d’intervenir els gestos i sons treballats. Representen fent gestos i sons.
A partir de 3 anys Jugar a inventar històries per grups i que la resta del grup
endevini l’escena concreta.
Diferència entre so i silenci
El silenci és el control de la inhibició voluntària dels moviments o so.
Activitats:
4. Expressió i comunicació
o
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
El joc de les estàtues amb música. Immobilitat = silenci.
L’educació del silenci és primordial per poder iniciar qualsevol activitat, ja que
l’infant serà receptiu davant d’una situació de silenci abans d’escoltar una cançó,
per exemple.
La idea de silenci és necessària i ha de ser inculcada des de que l’infant entra a
l’escola.
Recursos per treballar el silenci
A partir de l’any, es començarà a treballar el silenci amb gestos. L’educador/a
sempre oferirà el mateix gest per representar el silenci.
Als 18 mesos. Exemples d’activitats:
o
o
Fer desaparèixer un objecte s’identifica amb què s’ha de guardar silenci.
Relacionar dues imatges com el sol i la lluna amb el so i el silenci.
A partir de 2 anys. Exemples d’activitats:
o
El rei/na del silenci: oferir una corona al nen/a més callat.
o
El racó del silenci, on es mouran com a figures, sense fer soroll i ballant en
silenci.
En adquirir major destresa manipulativa, amb instruments de percussió podrà
decidir si es vol fer so o guardar silenci, o seguint unes consignes.
Propostes lúdiques: les estàtues o pica paret.
Els instruments
El conjunt d’instruments que formen l’orquestra es presenten en famílies
d’instruments.
o
o
Família de corda.
o
Família de percussió.
Família de vent.
Aproximació als instruments:
o
Directament amb els instruments de l’aula.
o
Mitjançant audicions, si no es disposa d’ells.
Classificacions
Segons la forma de tocar-los
Percudint.
Agitant.
Bufant.
Fregant o pinçant les corda.
5. Expressió i comunicació
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
Segons el material en que estan fets:
De membrana.
De metall.
De fusta.
De corda.
Percussió
Produeixen sons per l’acció de colpejar o agitar (triangles, xilòfon, timbals...)
Corda
Aquests instruments és difícil que es trobin a l’aula de música, de manera que haurem
de cercar recursos amb què puguin treballar.
Vent
Són instruments que es toquen bufant.
En educació infantil disposem d’instruments de vent de joguina.
Amb ells s’afavoreix el desenvolupament de l’activitat muscular i l’estímul de la
respiració adequada.
A partir dels 18 mesos, podem començar a introduir aquests tipus de material.
Activitats amb instruments
Primer any:
o
Deixar a l’abast dels infants o objectes sonors per tal que s’interessin per
ells i experimentin.
o
Objectius: jugar i trobar plaer amb els sons que l’infant executa:
Vetllar per la seguretat de l’infant.
Organitzar els instruments de l’aula.
Interpretar perquè l’imitin i s’expressin lliurament.
Als 18 mesos:
o
o
Donar pautes i normes sobre com tocar-los.
o
Introduir els instruments de percussió: campanes, cascavells i maraques.
Dissenyar activitats per treballar amb ells.
Als 2 anys:
o
o
Interpretar contes amb instruments de percussió.
o
Tocar determinades marxes de manera sobreposada.
o
Formar petits conjunts instrumentals.
Joc d’endevinar els instruments.
A partir de 3 anys:
o
Crear cançons interpretant diferents instruments i realitzar petits conjunts
instrumentals.
6. Expressió i comunicació
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
Els instruments en els poemes i contes musicals
Els poemes i contes musicals són una manera d’introduir instruments musicals.
Sonoritat dels instruments, ambientar escenes, comportaments o situacions.
Repartiment de personatges associats a un instruments que l’infant tocarà quan li
correspongui.
L’audició musical
Les audicions com a recursos (ho hem vist fins ara).
Les audicions són susceptibles de ser treballades de forma autònoma:
o
Paper en les tècniques de relaxació.
o
Treballar les emocions i sentiments (desenvolupament emocional).
o
Com a mitjà per conèixer el compositor i les seves obres. (fitxes de dades
amb fotografia i molt simples)
Les audicions en directe permeten vivencial d’una manera directa la música. Cal
aprofitar totes les oportunitats que se us presentin.
Paper en les tècniques de relaxació
La relaxació a través de la música és un aprenentatge que ha de ser ensenyat.
Es pot iniciar a partir dels 6 mesos.
La relaxació ajudarà a tranquil·litzar l’infant.
Com a desenvolupament emocional
L’audició contribueix a desenvolupar la part emocional de l’infant.
A partir de les audicions es pot treballar com és la música trist, alegre, suau, dolç,
romàntica, enèrgica.
Certes músiques ajuden a crear determinats climes, que faciliten el tractament de
temes transcendents.
Es poden treballar estats emocionals fins i tot tallers per identificar músiques.
A partir dels 3 anys, podem parlar de sentiments i identificar situacions que els hi
passen i com es troben.
Audicions descriptives
Són aquelles en què els i les alumnes han de realitzar moviments i
representacions.
Abans d’escoltar una audició descriptiva:
o
L’educador/a haurà de motivar i il·lusionar; per això explicarà en forma de
conte l’audició.
o
Es crearà l’ambient necessari: disfresses, instruments...
7. Expressió i comunicació
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
Després es procedeix a interpretar-la.
A través d’aquesta audició, es podran fer connexions amb altres àrees de
coneixement o altres llengües.
Els infants solen insistir en repetir les audicions que han viscut amb il·lusió, la
música els serà difícil d’oblidar.
Audicions: Carnaval dels animals, Pere i el llop, Passeig i en trineu, Les quatre
estacions, El trencanous, La Bella i la Bestia.
L’òpera
La manera de presentar-la i la motivació seran crucials, per tant serà convenient
donar suport o reforçar amb ninots, titelles i contes.
Es pot oferir la història de l’opera completa o per fragment, en funció de l’edat.
Les diferents veus que s’interpreten poden ser representades a partir de titelles.
També es poden oferir fragments de cantants d’òpera per separat, identificant-los
amb un tipus de veu.
Creació de teatre musical.
“La flauta màgica”
Educació vocal i cançons
La veu és el primer instrument de producció de sons.
Estimular i desenvolupar la part vocal serà tasca de l’educador/a i de tots els
membres de la família.
A partir dels 2 anys, els infants han d’estar capacitats per poder cantar.
La cançó infantil
La cançó infantil és un vehicle de comunicació i expressió que:
o
o
Provoca canvis en l’estat emocional de l’infant.
o
Estimula la memòria i l’atenció.
Comporta un aspecte lúdic i de socialització.
A partir de les cançons es poden treballar:
o
Diferents aspectes cognitius i emocionals.
o
Diferents aspectes del currículum:
Llenguatge.
Llenguatge matemàtic.
Entorn natural i social.
Cura i educació de la veu
És bàsic tenir cura de la veu i ensenyar als infants, als infants des de petits, a
utilitzar-la correctament.
8. Expressió i comunicació
UF3 Expressió i comunicació a la primera infància
La veu de l’educador/a serà un model a seguir:
o
Parlar sense cridar.
o
Respectar els silencis.
o
Que no parlin tots alhora.