Activitats per treballar amb els més petits conceptes complicats.

1. Activitats sobre els drets dels infants
Tipus d’Activitat: Joc cooperatiu.
Nom de l’Activitat: Les illes de la discapacitat i la cultura.
Temporització i
durada:
10 min. Explicació i preparació.
40 min. Activitat i recollida.
10 min. Reflexió i debat.
A la tarda a primera hora.
Espai i materials: Espai interior ampli, sense obstacles, com una aula polivalent.
Materials:
- Peces de construcció de tants colors com grups hi hagi.
- Mocadors per tapar els ulls.
- Corda per lligar les mans i els peus.
- Cordes per simular les barques.
- Ceres per pintar la cara.
Objectius i principis:
Drets treballats en l’activitat Convenció sobre els Drets dels Infants de 1989
Principi Articles
Dret a la integració activa
independentment de la
discapacitat
No discriminació Article 23
Interès superior de l’infant
Dret a la cultura, l’esbarjo i el
joc.
Dret a la vida, supervivència i el
desenvolupament
Article 31
La participació
Metodologia: L’educador/a, a l’arribar a l’aula, deixarà l’espai sense obstacles
per tal de realitzar l’activitat. Un cop arribin els infants hauran de
seure en semicercle a terra, i l’educador/a els hi explicarà l’activitat,
tot dinamitzant correctament.
S’haurà de repartir els infants en cinc grups; els cecs (que duran

2. els ulls tapats amb un mocador), els mancs (que portaran les mans
lligades amb una corda), els coixos (que portaran els peus lligats
amb una corda), la tribu dels muts (que portaran la boca pintada i
no podran parlar) i la tribu racrige (que portaran la cara pintada i
parlaran amb una altre idioma).
Cada grup s’haurà de col·locar a un racó de l’aula, on representarà
que és la seva illa. Les illes estan separades per un oceà profund i
no es pot accedir d’una illa a un altre sense una barca (utilitzarem
cordes per simular les barques).
Només proporcionarem tres barques repartides pels cinc grups, i la
finalitat és que es transportin entre ells, col·laborant amb les altres
illes. Cada grup, tindrà cinc peces de construcció d’un mateix color
i l’objectiu del joc és que tots els grups obtinguin una peça de cada
color. Un cop tots els grups tinguin totes les peces, s’haurà de
construir una estructura que l’educador/a haurà mostrat
prèviament, per tal d’acabar el joc.
L’activitat es donarà per finalitzada quan tots els grups hagin
aconseguit elaborar la seva construcció.
Després de l’activitat motivarem als infants perquè ens ajudin a
recollir. Acte seguit, farem seure els infants altre cop em
semicercle per iniciar una petita reflexió i debat i posar en comú
com ha anat el joc, si s’ha sentit discriminats, per quina raó, si han
pogut acabar la seva construcció, perquè si, perquè no, etc.
Aquest petit debat haurà de ser bastant conduit per l’educador/a,
degut a l’edat dels infants i per tal d’aconseguir parlar sobre els
objectius marcats.
Avaluació: - Han aconseguit tots els grups acabar la seva construcció?
Perquè?
- S’han ajudat entre ells (cooperació)?
- Han participat en el debat activament?
- Han comprès els continguts de la reflexió?

3. Tipus d’Activitat: Roll playing (improvisació).
Nom de l’Activitat: Roll playing sobre el benestar i la intimitat.
Temporització i
durada:
10 min. Explicació i preparació.
40 min. Activitat i recollida.
10 min. Reflexió i debat.
Al mati, a segona hora.
Espai i materials: Espai interior ampli, sense obstacles, com una aula polivalent.
Materials:
- Full amb les consignes.
- Objectes i disfresses perquè els infants es posin dins el
paper.
Objectius i principis:
Drets treballats en l’activitat Convenció sobre els Drets dels Infants de 1989
Principi Articles
No discriminació
Dret a que els pares
decideixin per el benestar de
l’infant.
Interès superior de l’infant Article 5
Dret a la intimitat i a la
protecció de la vida privada.
Dret a la vida, supervivència i el
desenvolupament
Article 16
La participació
Metodologia: L’educador/a, a l’arribar a l’aula, deixarà l’espai sense obstacles
per tal de realitzar l’activitat. Un cop arribin els infants hauran de
seure en semicercle a terra, i l’educador/a els hi explicarà l’activitat,
tot dinamitzant correctament.
L’activitat s’haurà de realitzar en grups reduïts (màxim 15 infants).
Haurem de repartir els infants en tres o quatre grups. Aleshores, el
primer grup sortirà a l’escenari improvisat i l’educador/a repartirà
els papers a cada component del grup: pare, mare, fill o filla,

4. germans, avis, etc.
Acte seguit, es donarà un parell de consignes al grup que ha
d’actuar i se’ls deixarà un parell de minuts per disfressar-se i
preparar una mica l’actuació. Quan estiguin preparats realitzaran la
seva funció, mentre que els altres infants observen el que està
passant.
L’educador/a haurà d’observar i prendre nota, també podrà
intervenir en cas que ho cregui necessari i serà l’encarregat o
encarregada d’interrompre la improvisació quan calgui.
Un cop acabada la funció, farem recollir i seure els infants amb
semicercle per reflexionar sobre la situació que han observat;
l’educador/a haurà de dinamitzar el debat amb les notes que haurà
pres durant l’observació, tot tenint en compte els objectius de
l’activitat.
Realitzarem l’activitat tantes vegades com grups hi hagi (no més
de 4 vegades), sempre donant consignes diferents per crear noves
situacions i arribar a noves conclusions.
Avaluació: - Els ha costat crear la situació desitjada?
- Han aconseguit transmetre el que es pretenia amb les
consignes?
- Han sorgit situacions quotidianes o personals durant les
interpretacions?
- Han participat en el debat activament?
- Han comprès els continguts de la reflexió?

5. Consignes per a l’activitat “Roll playing sobre el
benestar i la intimitat”
Grup 1
 Format per: pare, mare, dos fills/es, avi (si és un grup de 5)
 Consignes: - Viviu en un pis petit amb una habitació i, per tant, heu de compartir
dormitori, armaris, etc. És hora d’anar a dormir; l’avi no para de roncar i un dels fills
plora.
 Possibles reflexions: Creieu que és important tenir un espai propi, per exemple, a
l’hora d’anar a dormir? Us sentiríeu còmodes o incòmodes en aquesta situació?
Grup 2
 Format per: pare, mare, dos fills/es, tiet (si és un grup de 5)
 Consignes: - Viviu en un pis petit amb una habitació i, per tant, heu de compartir
dormitori, armaris, etc. És hora d’anar a l’escola i us heu de vestir tots cinc a la
mateixa habitació. A més, no trobeu la roba, ja que compartiu els armaris i
calaixos.
 Possibles reflexions: Creieu que és important tenir un espai propi, per exemple, a
l’hora de vestir-se? Us sentiríeu còmodes o incòmodes en aquesta situació?
Creieu que és important tenir un espai privat per a guardar les vostres coses?
Grup 3
 Format per: pare, mare, tres fills/es
 Consignes: - Els pares estan “molt enfeinats mirant la televisió” i no fan cas dels
fills. Els infants teniu molta gana i reclameu el dinar, però els pares segueixen
sense fer-vos cas.
 Possibles reflexions: Com us sentiríeu si els vostres pares reaccionessin així?
Creieu que estan actuant correctament els pares?

6. Taula d’avaluació de les activitats i les funcions de l’educador/a
Gens Poc Bastant Molt Observació
Funció de
planificació
S’ha seguit el
que s’havia
planejat?
El temps que
s’ha marcat
era
l’adequat?
El nombre
d'infants per
a l'activitat és
l'adient?
L’activitat
realitzada ha
estat
l’adequada a
les capacitats
dels infants?
S’ha realitzat
en un espai
idoni?
El material ha
estat
l’adequat?
Funció
d'animació
S’ha introduït
l’activitat de
manera
motivadora
els infants?
S’ha
dinamitzat
l’activitat
mentre

7. s’estava
realitzant?
Ens hem
assegurat de
que tots els
infants han
entès
correctament
l’activitat?
Hem afavorit
l’ambient per
captar
l’atenció del
grup durant
l’explicació
de l’activitat?
Funció de
facilitació i
organització
de recursos
Hem sabut
resoldre els
possibles
imprevistos?
Funció
d'observació
i avaluació
El temps que
hi hem
dedicat a
l’activitat ha
estat el
correcte?

8. Activitats per treballar l’acollida i l’adopció
1. Aquest curs ets el/la tutor/a dels dinosaures, alumnes de P5, tens 20
alumnes:
En Joan: viu amb una família d’acollida des de fa sis mesos.
Història familiar: la seva mare biològica és una noia jove que ha rebut
maltractaments per part de la seva parella i no té recursos econòmics, això fa que
no es pugui fer càrrec del seu fill. Ella no és del tot conscient d’aquestes dificultats,
de les necessitats del seu fill i de les seves pròpies, i li cal un temps per superar els
seus problemes personals i econòmics.
L’Administració assumeix la tutela d’aquest nen. La noia comença de nou en una
ciutat propera, troba una feina estable i, de mica en mica, deixa enrere la seva
situació inicial. Mentrestant, realitza visites setmanals al seu fill. Ella sap que si el
nen no hagués estat acollit per una família, ara viuria en un centre.
En una reunió compartida entre la mare biològica, la família d’acollida i tu heu
acordat que en Joan explicarà la seva realitat familiar als companys de classe.

9. a. Fes una fitxa d’activitat prèvia, perquè tots els infants de classe coneguin
què és una família d’acollida.
Tipus d’Activitat: Conte i representació amb titelles
Nom de l’Activitat: Som una família d’acollida
Temporització i
durada:
Aproximadament 30 min.
Es realitzarà divendres a segona hora del matí, després del bon
dia.
Espai i materials: Aula, classe.
Materials:
 Conte
 Titelles (Mare biològica, Nen/a, Mare d’acollida, Pare d’acollida,
Germà/na d’acollida)
Objectius:  Conèixer què és una família d’acollida.
 Treballar el concepte “acollida”.
 Entendre quines són les característiques que marquen una
família d’acollida.
Metodologia: En primer lloc l’educador/a haurà de buscar o inventar una història
que ens permeti treballar aquests conceptes.
Acte seguit es proposa una petita història:
<< En Pere, un nen de 5 anys, viu amb la seva mare, la María. Tot
i que la mare d’en Pere estima molt al seu fill, no el cuida gaire, ja
que esta malalta i no es pot fer càrrec d’ell; no l’ajuda a vestir-se, ni
a sopar, ni a dutxar-se i, a més, mai li explica contes, així que en
Pere està molt trist. Com que la mare no millora i no pot cuidar a
en Pere, han decidit que el nen aniria a passar un temps amb una
família d’acollida, fins que la mare estigués del tot bé. Així doncs,
un dia, en Pere fa les maletes i se’n va a viure amb la Conxita, en
Joan i en Sergi, la seva família d’acollida. La Conxita cuida molt bé
d’en Pere; li fa uns menjars boníssims, en Sergi l’ajuda amb tot; el
dutxa, el vesteix... i en Joan explica uns contes genials a en Pere i
a en Sergi a l’hora d’anar a dormir. Tot i així, en Pere encara està
molt trist, perquè, encara que no el pugues cuidar, ell estimava

10. molt a la seva Mare i vol tornar-la a veure. La Conxita, en veure
que en Pere està tant i tant trist li demana:
-Què et passa Pere? Que no estàs a gust aquí amb nosaltres?
-Si...-respon en Pere- El menjar és boníssim, els contes són
genials i ara sempre hi ha algú que m’ajuda a vestir-me i dutxar-
me, però jo trobo a faltar la meva mare.
La Conxita, que ara sap perquè en Pere està trist, li respon:
-Tranquil Pere. Ara la teva mare està malalta i no et pot cuidar com
cal, però et prometo que, un cop per setmana, li anirem a fer una
visita i li podràs explicar tot el que has fet a l’escola i amb els teus
amics i li podràs portar dibuixos i postals. A més, quan es posi
bona del tot, podràs tornar a viure amb ella. Entretant viuràs amb
nosaltres, que et cuidarem i et tractarem com si fossis de la nostre
família. Que ho entens, Pere?
-Oi tant!
(Titelles referint-se als nens) –I vosaltres que ho heu entès?>>
Un cop l’educador/a tingui la història més o menys apresa, buscarà
uns titelles que puguin representar la mare biològica, en nen i la
família d’acollida (mare, pare, germans...).
El dia programat, es farà seure als infants a terra, en forma de
semicicle, davant d’un teatre de titelles (podem improvisar cobrint
una taula, utilitzant una caixa de cartró, etc.). Abans de començar
amb la representació, podem presentar una mica els titelles i
explicar als infants què veuran.
Un cop acabada la representació podem fer una assemblea a partir
dels conceptes treballats a l’obra, per tal que els infants donin la
seva opinió i puguem aclarir dubtes, d’aquesta manera donarem
més significació als aprenentatges assolits.
Variants: Podem explicar la història com si fos un conte (Amb il·lustracions,
per exemple) i després fer-los-hi representar als infants en petits
grups. Aquesta activitat pot ser més o menys lliure segons la
capacitat dels infants i l’elecció de l’educador/a.
Avaluació: - Han sabut reconèixer què és una família d’acollida?
- Han comprès el concepte “acollida” i el que això comporta?

11. - Han comprès quines són les característiques d’una família
d’acollida?

12. b. Fes una fitxa d’activitat on en Joan pugui explicar qui és la seva família
biològica, que cada dissabte va a Barcelona per passar el dia amb la seva
mare i que viu amb una família d’acollida que tenen una filla de 8 anys.
Tipus d’Activitat: Dibuix i exposició
Nom de l’Activitat: Dibuixa la teva família
Temporització i
durada:
El dibuix s’haurà de realitzar a casa. Cal deixar molt clar que és el
nen/a qui ha de decidir qui inclou al seu dibuix.
L’exposició durarà uns 10 min. per infant
Donarem la tasca un divendres, per tal de deixar tot el cap de
setmana per poder-la realitzar amb tranquil·litat.
S’exposarà el dilluns següent, despès del pati, quan els infants
estiguin relaxats i puguin prestar atenció.
Espai i materials: Aula, classe.
Materials: Tot el que l’infant tingui al seu abast i li permetin utilitzar
(cal deixar que siguin creatius i se sentin motivats per aquesta
activitat)
Objectius:  Conèixer el tipus de famílies que hi ha a l’aula.
 Permetre que els infants ens mostrin com és la seva família.
 Treballar sobre els tipus de famílies que trobem a l’aula.
o Treballar la família d’acollida.
Metodologia: Cada setmana s’escollirà a dos infants per tal que dibuixin la seva
família. Divendres, es donarà als infants escollits un full amb
l’activitat i les instruccions que s’han de seguir per fer-la; dibuix de
la família amb qualsevol tipus de material, l’infant és qui ha de
decidir qui inclou dins el seu dibuix de la família (sense influencies
exteriors), els adults que estiguin amb l’infant en aquell moment cal
que anotin qui és cada persona representada en el dibuix (seguint
les indicacions del nen/a) i, si n’hi ha, cal que anotin, en un full a
part, comentaris o explicacions que l’infant doni durant o després

13. de fer el dibuix. A l’hora de marxar a casa, caldrà avisar als pares
de que l’infant té una tasca per fer al cap de setmana i, si cal,
podem fer un breu resum/ explicació de l’activitat per tal d’aclarir
possibles dubtes.
El dilluns següent, després de pati i d’una breu estona de
relaxació, prepararíem l’aula per tal de que els infants poguessin
seure tots a terra, en rotllana, a mode d’assemblea. Acte seguit,
faríem penjaríem, en una zona visible per tots els infants i
accessible per al nen/a que exposa, el dibuix realitzat per aquest/a.
Permetrem que l’infant ens expliqui el seu dibuix i, en
conseqüència, la seva situació familiar, de la manera que li sigui
més còmode; assegut, de peu, al mig de la rotllana... L’educador/a
haurà d’incitar a l’infant perquè doni la informació que ens
interessa per treballar els tipus de família; es pot ajudar fent
preguntes com ara, “amb quines persones d’aquest dibuix vius?” i
altres preguntes adequades i no comprometedores segons la
situació familiar del nen/a. També es pot guiar amb les anotacions
que la família ens haurà adjuntat en un full a part, si n’hi ha.
L’educador/a ha de procurar normalitzar totes les situacions
familiars, no pressionar a cap infant que no vulgui explicar res o
alguna cosa, no anar més enllà del que l’infant vol explicar i donar
confiança a l’infant que exposa. També haurà de fer un breu resum
de l’explicació de l’infant per tal d’assegurar-se que ha quedat tot
més o menys clar, però sense canviar mai el significat de les
paraules de l’infant.
Un cop acabada l’exposició, penjarem els dibuixos a l’aula, per tal
que els infants puguin veure’ls i, si cal, explicar de nou als seus
companys com és la seva família.
En el cas d’en Joan, la metodologia serà la mateixa, però
realitzarem aquesta activitat un cop haguem treballat què és una
família d’acollida (activitat anterior) i, per tant, després de realitzar
la reunió amb la família.

14. Variants: Podem fer l’activitat en format de llibreta, així permetem a les altres
famílies observar les diferents tipologies de famílies que es
presenten a l’aula.
També podem fer un petit àlbum recopilatori.
En ambdós casos hauríem de passar la llibreta/àlbum un cop
acabada perquè tothom la pugues veure sencera. També hauríem
de demanar permís a les famílies per saber si volen exposar la
seva “situació familiar” a altres persones i fins a quin punt.
Avaluació: - Hem pogut conèixer diferents tipus de famílies?
o Els infants saben identificar quins tipus de famílies
trobem a l’aula?
- Els infants, han sabut mostrar-nos i exposar com és la seva
família?
- El treball realitzat, ens ha servit per normalitzar els diferents
tipus de família?
o Els infants, han comprès i han sabut tolerar realitats
familiars diferents a la seva?
 Han comprès què és una família d’acollida i
quina és la situació del Joan?

15. La Maria: viu amb la seva família adoptiva, el pare, la mare i una germana
biològica de la parella de 15 anys.
Història familiar: la seva mare biològica es dedica a la prostitució, el seu pare fa
dos anys que és a la presó per tràfic de drogues. Fins els tres anys la Maria va
viure amb la mare qui rebia suport i seguiment per part EAIA, arrel d’una retirada
d’urgències és va optar per un acolliment preadoptiu amb la família actual,
actualment fa cinc mesos que són la seva família adoptiva.
En una reunió compartida entre el pare i la mare adoptiva de la Maria i tu heu
acordat que la Maria explicarà la seva realitat familiar als companys de classe.

16. a. Fes una fitxa d’activitat prèvia, perquè tots els infants de classe coneguin
què és una família adoptiva.
Tipus d’Activitat: Conte i treball de recerca
Nom de l’Activitat: Una mare per l’Owen
Temporització i
durada:
15 minuts explicació del conte.  En aquesta fitxa d’activitats
només s’especificarà aquesta part
Invertirem unes 5 hores per el treball de recerca. Si veiem que el
tema interessa als infants, ampliarem el temps de treball.  Durant
aquestes 5 hores hem de realitzar activitats relacionades amb la
història del conte i la història real (murals, visionat de fotografies o
vídeos, etc.)
L’explicació del conte es durà a terme dilluns després del pati i
d’una petita activitat de relaxació.
Les 5 hores del treball de recerca quedaran repartides durant la
mateixa setmana en que expliquem el conte.
Espai i materials: Aula classe.
Conte “Una mare per l’Owen”
MARION DANE , RBA LIBROS, 2007
ISBN 9788479012939
Objectius:  Conèixer què és una família adoptiva.
 Treballar el concepte “adopció”.
 Entendre les característiques de la família adoptiva.
Metodologia: L’educador/a, després d’una activitat que permeti als infants passar
de l’activitat a la calma, farà seure als nens i nenes a terra, en
forma de semicercle. Acte seguit, els introduirà una mica l’activitat i
els presentarà el conte i, remarcant allò que ens interessa, farà un
breu resum de la història, sempre deixant un al·licient per
despertar la curiositat i l’atenció dels infants.
Cal que l’educador/a expliqui el conte després d’haver-lo llegit i
assajat vàries vegades; és interessant conèixer-se bé la història
per no fer pauses innecessàries i poder llegir-lo amb les veus i els

17. tons adequats. El fet de mostrar les imatges del conte mentre
s’explica ajudarà als infants a comprendre’l millor i també
s’aconseguirà captar més la seva atenció.
Després de la lectura del conte podem fer una petita assemblea
per esbrinar si els infants han comprès el conte, els ha agradat i
per observar si tenen alguna opinió o aportació al respecte. Amb
aquesta assemblea aconseguirem que els aprenentatges dels
infants quedin més consolidats.
Tant a partir d’aquest conte com a partir de la història real amb la
qual s’inspira, podem elaborar un petit treball de recerca amb el
grup classe, per tal d’ampliar i donar significació als nous
aprenentatges assolits; podem visionar fotografies i vídeos de la
història real, fer murals, etc.
Avaluació: - Han sabut reconèixer què és una família adoptiva?
- Han comprès el concepte “adopció” i el que això comporta?
- Han comprès quines són les característiques d’una família
adoptiva?

18. b. Fes una fitxa d’activitat on la Maria pugui explicar que ara té uns cognoms
diferents i que ara té una germana i que la seva família adoptiva ara és per
sempre.
Tipus d’Activitat: Treball personal i exposició
Nom de l’Activitat: La família de la Maria
Temporització i
durada:
Treball personal  Aproximadament un mes
Exposició  Uns 20 minuts
L’exposició es realitzarà una tarda, a primera hora, sense dia
determinat.
Espai i materials: Aula classe.
Conte/treball realitzat per la María, la seva família adoptiva i
l’educador/a tutor/a.
Tot tipus de material plàstic i fungible que es vulgui utilitzar per
crear el conte.
Objectius:  Conèixer què és una família adoptiva.
 Permetre que la Maria ens mostri com és la seva família.
 Entendre les característiques de la família adoptiva.
Metodologia: En primer lloc, l’educador/a citarà als pares adoptius de la Maria
per tal de proposar-los una activitat perquè la nena pugui explicar
als seus companys la seva situació familiar. La idea és que la
nena, amb l’ajuda de la seva nova família i, si cal, guiats per algun
professional tant de dins com de fora de l’escola, creïn un llibre
explicant la seva història personal on quedi reflectit el per què té
uns nous pares, uns nous cognoms, etc. Evidentment, no s’ha de
plasmar res que no es vulgui i s’han de suavitzar algunes de les
experiències viscudes per la nena, ja que aquest conte s’haurà
d’exposar davant dels infants de l’aula de la Maria. En aquesta
primera entrevista, doncs, podríem proposar la idea i donar quatre
pautes als pares per realitzar el treball: amb el format que vulguin,
és important que la Maria hi participi, quedi al seu gust i sigui la
protagonista, ha d’anar destinat a infants de 3 a 5 anys (ull amb el

19. vocabulari i les situacions que s’expliquen), etc.
Durant un mes aproximadament la Maria i els seus pares hauran
d’elaborar aquest treball, a ser possible, en format de conte.
L’educador/a els haurà de recolzar amb tot allò que li demanin;
idees, busca d’altres professionals... Una peita guia per explicar el
cas de la Maria, podria ser la següent:
<<La família buscava molt un altre nena perquè la seva filla tingués
companyia, ja que sempre jugava sola i van trobar la Maria, que
vivia amb uns pares que no la cuidaven gaire, i se la van quedar.
Com que la Maria estava tant bé amb ells, va voler tenir els
cognoms de la nova família. Com que la tractaven molt bé i mai
s’avorria no va voler tornar mai amb la seva antiga família, ara la
seva família eren ells>>.
Un cop el conte estigui acabat, tenim dues opcions:
 Convidar a la família de la Maria perquè ens expliquin el
conte i ens resolguin els possibles dubtes que puguin
sorgir.
 L’educador/a explicarà el conte amb l’ajuda de la María,
que mostrarà les il·lustracions i la feina que ha realitzat als
infants de la seva aula.
Tant en un cas com en l’altre, es programaria un dia per realitzar
l’activitat, faríem seure als infants a terra en forma de semicercle i
explicaríem el conte després d’una activitat que permetés als
infants passar de l’activitat a la calma. Acte seguit, se’ls introduiria
una mica l’activitat i es presentaria el conte i, si n’és el cas, a la
família de la Maria.
Cal que s’expliqui el conte després d’haver-lo llegit i assajat vàries
vegades; és interessant conèixer-se bé la història per no fer
pauses innecessàries i poder llegir-lo amb les veus i els tons
adequats. El fet de mostrar les imatges del conte mentre s’explica
ajudarà als infants a comprendre’l millor i també s’aconseguirà
captar més la seva atenció.
Després del conte, podem fer una petita assemblea per resoldre
dubtes, escoltar opinions i experiències, etc. Si n’és el cas,
acomiadarem als pares de la Maria com és degut.
Finalment, acordarem amb els pares si el conte es deixa a l’aula

20. per tal que els infants el puguin mirar sempre que vulguin o si se’l
emporten a casa. Depenent del format del conte es poden fer
fotocòpies o repliques semblants.
Avaluació: - Han sabut reconèixer què és una família adoptiva?
- La Maria s’ha sentit a gust mentre ens presentava la seva
història?
- Han comprès quines són les característiques d’una família
adoptiva?
- Han comprès la història de la Maria?
- La família adoptiva ha mostrat interès per l’activitat?