1. Adaptació i traducció del capítol 2 del “Manual de Prácticas
Restaurativas” de’n Costello i altres, realitzada per Gaël Thyus
(agost 2012).

2. El paper de les persones encarregades de la disciplina als
centres educatius és complex. Davant un conflicte, ha de
ser capaç de donar una resposta equilibrada i justa a les
necessitats i demandes dels docents, dels alumnes i de
les famílies .
Etiquetatge? Justícia?
Sancions? Segones
oportunitats?
Responsabilitat Reparació dels
compartida? danys?

3. En general, pensem en la distribució de respostes
possibles davant el mal comportament en un
espectre molt limitat:
 Per una banda tenim les respostes de caire punitiu,
més estrictes i dures
 Per una altra , les respostes de suport o fins i tot de
negligència etiquetades com permissives

4. Aquesta percepció limita les nostres possibilitats d’acció i
ens obliga amb freqüència a prendre decisions simplistes.
Castigar o no castigar, aquesta és la qüestió.
PUNITIU PERMISSIU

5. Càstigs i Sancions
La creença que els càstigs i
sancions ajuden a modificar
els comportaments no
desitjats és la base de la
majoria de polítiques de
disciplina escolar a tot el
món.

6. Si fos realment així, la feina dels responsables
educatius seria bastant senzilla però la realitat és ben
diferent.
No existeix cap evidència real
d’aquesta creença.

7. L’aplicació de càstigs i
sancions té un efecte
superficial: no crea
empatia ni fomenta la
internalització de
compromisos reals de
canvi.

8. Amb el càstig, l’alumne
és passiu,
no assumeix
responsabilitats,
desenvolupa
ressentiment i es sent
víctima de l’autoritat.

9. Les sancions repetitives provoquen
l’estigmatització de l’alumne, l’etiqueten de
“dolent” i reforcen que continuï actuant
d’acord amb aquest rol aprés.

10. Això vol dir que
el mal comportament
no ha de tenir cap conseqüència?
Evidentment,
NO!!!

11. Càstig # Conseqüència
Segons na Jane Nelson (Positive Discipline, 1996)
El càstig és allò que s’imposa Una conseqüència es defineix
amb la intenció de provocar com el resultat o efecte natural
dolor o malestar per una ofensa d’una acció:
contra alguna autoritat:
• L’alumne és passiu • L’alumne és actiu
• L’alumne no reflexiona ni es • L’alumne té la possibilitat de
responsabilitza directament dels reflexionar i internalitzar
seus actes conductes positives
•El canvi és superficial • El canvi és profund i no depèn
de la supervisió externa

12. Algunes consideracions:
• No existeix una “llista de conseqüències restauratives”: Una
conseqüència restaurativa en algunes situacions podria ser
punitiva o permissiva en altres...
• És la naturalesa del procés i no el resultat la que determina
si la resolució d’un conflicte és restaurativa o no.
• La resolució restaurativa dels conflictes només és possible
en entorns proactius que s’esforcen en construir bones
relacions i reforcen el sentiment de pertinença a la
comunitat.

13. Recordeu l’espectre punitiu - permissiu?
PUNITIU PERMISSIU
A les pràctiques restauratives anem més enllà d’aquest
espectre i ens fixem en la interacció entre dos eixos :
• “CONTROL” o establiment de límits
• “SUPORT” o motivació per al canvi

14. Finestra de Disciplina Social
A / CONTRA
C
O
Punitiu
autoritatiu
AMB
N impositiu restauratiu
T
R
O
L
NO PER A
negligent permissiu
destructiu sobreprotector
BAIX SUPORT ALT

15. Així resulten
4 combinacions
de possibles respostes
davant un mateix fet:

16. CONTRA o punitiu:
alt nivell de control amb baix
nivell de suport
• Sancions, Càstigs...
• Culpabilització, estigmatizació
• Passivitat, nul·la implicació personal
• Ressentiment
Ja hem comentat la seva eficàcia real i efectes nocius...

17. PER A o permissiu:
baix nivell de control amb alt
nivell de suport
• Inexistència de conseqüències...
• Passivitat, nul·la implicació personal
• Evitació de les responsabilitats
• Sobreprotecció
Crida l’atenció que tant l’opció punitiva com la permissiva, tan contràries,
provoquin en l’alumne la mateixa reacció de passivitat i manca de compromís...

18. NO o negligent:
baix nivell de control amb baix
nivell de suport.
• Negar la realitat...
• No fer res, no implicar-se
• Renúncia a l’autoritat
• Irresponsabilitat, incompetència

19. AMB o restauratiu:
alt nivell de control amb alt nivell de suport.
• Normes de convivència i límits clars i funcionals, no
acceptació de les conductes inadequades
• Comprensió de l’impacte dels propis actes en els altres
• Reparació dels danys ocasionats. Atenció a les necessitats de
les víctimes i altres persones afectades
• Participació activa de tots en el canvi d’actitud i de
comportament
• Convertir el conflicte en una oportunitat real d’aprenentatge
• Restauració de la convivència positiva

20. “És necessari separar l’acte
del que comet l’acte”
John Braithwaite, criminòleg.

21. És fonamental que els alumnes percebin que rebutgem la
conducta però no la persona.
Els nostres joves
són,
generalment,
bones persones ...però el canvi
que prenen és possible si
males n’assumeixen
decisions... la
responsabilitat

22. Les investigacions realitzades a Nova Zelanda, Estats
Units i Gran Bretanya afirmen que les pràctiques
restauratives frenen el comportament negatiu de manera
molt més efectiva que les sancions i els càstigs:
• Redueixen considerablement la probabilitat de
reincidència.
• Faciliten la restauració de relacions entre les persones
implicades.
• Ajuden a instaurar un sentiment de pertinença a la
comunitat.
• Afavoreixen la reparació dels danys i a la víctima.
• Augmenten la implicació personal en la resolució del
conflicte i els nivells de satisfacció general dels afectats.

23. Les persones responen generalment de la mateixa
manera en que són tractats:
Si són etiquetats de “dolents” probablement
assumiran aquest rol perpetuant la mala conducta,
independentment de les sancions imposades.

24. Si se’ls tracta com a bones persones que tenen el
poder de canviar la seva conducta i de reparar els
danys ocasionats és més probable que ho intentin
realment.

25. Les normes escolars existeixen per assegurar un
ambient d’aprenentatge funcional i segur per a tots.
Així, més enllà de la resposta burocràtica al
conflicte, ens hauríem de centrar en donar resposta
a les necessitats reals de les persones:
• Reparar els danys ocasionats
• Restaurar el sentiment de pau i seguretat a la
comunitat

26. A les pràctiques restauratives partim de la premissa
que els joves generalment no s’adonen de les
conseqüències dels seus actes.
Fins i tot els que semblen intencionadament
dolents, rarament entenen la vertadera naturalesa i
dimensió dels danys ocasionats
Part de la nostra feina com educadors és facilitar
que entenguin les conseqüències del seu
comportament.

27. Preguntes Restauratives
Per qüestionar un mal Per ajudar als afectats pel mal
comportament: comportament:
• Què va passar? • Què va passar?
• En quina cosa pensaves en aquell • En quina cosa pensaves en aquell
moment? moment?
• Què has pensat des de llavors • Com t’ha afectat a tu i a altres
ençà? persones?
• A qui afectà allò que feres? De • Què has pensat des de llavors
quina manera? ençà?
• Què penses que pots fer a partir • Quina cosa ha estat més difícil per
d’ara per arreglar les coses? a tu?
• Què necessites que passi a partir
d’ara?

28. Per què no demanem per què?
Demanar “per què ho has fet?” no ajuda ni és rellevant per al
procés . Els menors generalment no saben realment perquè
han actuat de forma incorrecta. Molt possiblement ho varen
fer impulsivament, sense pensar...
Demanar “per què” sovint provoca que el menor es posi a la
defensiva i cerqui justificacions o racionalitzacions que
ajudaran molt poc a la resolució del conflicte.
És molt més efectiu fomentar la reflexió sobre l’impacte dels
propis actes sobre els altres i sobre com reparar els danys
causats.

29. I què passa amb les disculpes?
Sovint es pensa que demanar disculpes és suficient
per reparar els danys i restaurar la pau però...
... les disculpes són una eina complicada ja que no
sempre es formulen de forma espontània o amb
sinceritat,
o bé no van acompanyades d’un canvi real d’actitud.

30. Les persones afectades per un conflicte o mal
comportament tenen necessitats específiques com
poden ser:
• Una oportunitat per expressar-se
• Reconeixement per part dels altres
• Reconeixement de la injustícia comesa amb ells
• Sentir que l’ofensor assumeix la seva responsabilitat
• Reparació moral o material dels danys ocasionats
• Garantia de seguretat

31. Per altra banda, les persones ofensores també tenen necessitats
que convé tenir en compte per tal d’assegurar l’èxit del procés:
• La possibilitat d’entendre l’impacte de les seves accions i així
minimitzar les possibilitats de reincidència.
• Assumir públicament la seva responsabilitat.
• Una oportunitat per oferir solucions que reparin el dany causat.
• Reconeixement per part dels altres de que es jutgen els fets i no
a la persona.
• Col·laborar activament en la restauració de les relacions de
convivència.

32. Tot conflicte i mal comportament representa una
oportunitat d’aprenentatge.
Si es permet als alumnes tenir una major
comprensió de l’impacte del seu comportament en
altres persones és més probable que la seva
conducta futura canviï de forma positiva.

33. La participació activa dels alumnes en el seu
canvi exigeix temps i esforços però a la
llarga s’obtenen millors resultats.