MúSica Digital Novembre

música digital
nous hàbits, nous usos...

nous reptes a la biblioteca

Josep Lluís Villanueva Fontanella Barcelona Novembre 2008

aquest treball està dedicat als bibliotecaris musicals de la Médiathèque de Dole

i als companys musictecaris del col·lectiu Ampli

una (r)evolució en directe

1. canvis en el medi
2. adaptació als canvis
3. selecció natural i supervivència

Josep Lluís Villanueva Fontanella

tecnologia

desenvolupament / saturació / declivi / nous suports

pissarra - vinil - cassette - vhs - cd - dvd - mac - pc - usb - internet - mp3 - iPod -
telèfon mòbil - PSP - iPhone - hd dvd - blu ray - kindle . . .


indústria

les majors controlen el 70% del mercat de la música (a Espanya el 80%)
• Universal Music Group (USA i França)
• Sony BMG (Japó i Alemanya)
• EMI (UK)
• Warner Music Group (USA)

la resta es reparteix en petites i mitjanes discogràﬁques independents

Alternativas de política cultural J.M. Álvarez Monzoncillo... [et al.] Barcelona: Gedisa, 2007

indústria

indies: exploració inicial de nous artistes

majors: distribució massiva, promoció, difusió,
explotació comercial i gestió de l’artista consagrat


indústria

control
• coordinació d’estratègies i preus abusius

• mercat musical homogeni: productes amb característiques similars

• repetició constant d’un nombre limitat de fórmules

• modes culturals planiﬁcades i integrades en l’estratègia de l’oferta

• explotació global d’uns pocs productes d’èxit

• domesticació dels repertoris musicals dels principals mercats


indústria

resistència

• intercanvi lliure de música a internet
xarxes P2P : napster, kazaa, bitTorrent, e-mule, ares ...

• pirateria comercial de cds


indústria

perdent el control
• declivi del suport cd
• substitució per altres suports digitals
• transformacions en el comportament de la demanda de música
• esgotament de certs repertoris musicals
• errors en màrqueting, promoció i distribució
• competència amb altres sectors de l’oci i l’entreteniment


indústria

reacció
• criminalització dels usuaris

• Sony BMG instal·lant spyware als pc dels seus usuaris

• venda online a iTunes (1 cançó - 1 euro)

• restriccions de control i ús: DRM (Digital Rights Management)

• Doug Morris, alt executiu de la Universal a la revista Wired (desembre 2007)
“quan era el moment de entrar al mercat digital, els actors de la indústria no van poder captar el que pasava, ni ho van intentar”

• iTunes té el 70% del mercat online

• major concentració i predomini d’uns pocs productes fàcilment consumibles


indústria

adaptació o desaparició
• les mesures restrictives són contraproduents, s’enfronten al consumidor i a l’artista

• Paul McCartney buscant una nova distribució fora de EMI per al seu darrer disc

• Radiohead posant-lo a la seva web, llest per baixar-lo a preu lliure

• les majors desatenen totalment una gran diversitat local i estilística no domesticada

• artistes i fans elaboren noves estratègies per vendre i difondre música

• nous convidats al pastís : les majors de la telecomunicació

• l’impacte de la web 2.0 : KO a la indústria tradicional ?


indústria

article a AMPLI

indústria
nous models

oferir experiències, valors i participació als usuaris
oferir altres models de negoci als artistes
• que redueixin preus

• que augmentin la quota que els correspon com a creadors

• que facin de la sindicació el vehicle de promoció, màrqueting i distribució

• diversiﬁcació a negocis que no es limitin a la venda o baixades de fonogrames

• creació d’ambients atractius per a la interacció (You Tube o My Space es rendabilitzen amb la publicitat)

David Kusek i Gerd Leonhard The Future of Music. Manifesto for the Digital Music Revolution Boston: Breklee Press, 2005 Josep Lluís Villanueva Fontanella

indústria
s’acosten grans temps
• el treball creatiu te més importància que mai

• la música forma part de cadascún dels nous medis

• Internet és la propera Radio i Televisió

• La publicitat (i les marques) pagaran la majoria del consum de música

• La web ofereix a tothom accés lliure a la teva música

• Les despeses de distribució i màrqueting cauen ﬁns a zero

Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music


indústria

s’acosten grans canvis
• Una “escolta” és una còpia - Apareix la gratuïtat com sistema per defecte

• S’agruparà el pagament per la música, estratègies de venda amb valor afegit

• S’han d’explorar models de negoci molt poc coneguts

• Els artistes prenen responsabilitat amb el DIY (Do It Yourself)

• Faran falta centenars de nous agents i managers



indústria
• les regles del joc han canviat - Artistes i Consumidors apareixen com els primers que ho han entès

• artistes: auto edició, distribució i promoció de la seva música

• consumidors: accés a tot tipus de música al marge dels dictats de la moda i de la indústria del disc

• indústria: digitalització massiva dels fons de catàleg + Augment de qualitat de so ?

• s’acaba un món dominat exclusivament per les multinacionals, víctimes de la seva avarícia

• Klaus Heyman (president de Naxos) pronostica que, en deu anys, el servei musical serà rebut igual
que el de l’aigua, el gas o la electricitat:

quota musical amb subministrament musical continuat

Javier Pérez Senz a Revista Musical Catalana, Octubre 2008

indústria
legalitat Llei del Cànon Digital

• s’ha aprovat amb jutges fallant en contra argumentant que:
“compartir arxius sense ànim de lucre no és delicte”

• encara que ho fos, la imposició d’un cànon vulnera la presumpció d’innocència
• el moviment Todos contra el Canon porta recollides més de 2 milions de ﬁrmes
• els usuaris són els que generen més continguts a internet (70% el 2006)

George Yúdice Nuevas tecnologías, música y experiencia Barcelona: Gedisa, 2007

indústria
legalitat Llei del Cànon Digital

• defensa els artistes que perden part dels beneﬁcis en el nou
entorn digital
(els de més èxit comercial segons les llistes de venda tradicionals)

• vulnera els drets d’altres artistes:
• els que posen la seva música a internet gratuïtament
(i per tant no estan d’acord en que es mercantilitzi el seu treball)

• els que si que volen cobrar però desconﬁen en que els
ingressos es distribueixin equitativament, els que no estan
distribuïts per les majors no reben res del cànon


indústria

legalitat

• la gran majoria d’usuaris de P2P no creu que l’intercanvi sigui delicte

• els països en desenvolupament compren cd pirata:
simplement no poden pagar els 15 € del mercat legal

• la gran esperança de la indústria és la venda legal online (en augment)
però l’intercanvi la supera en més d’un 1000%



indústria

ètica
• nova ètica en relació a la descàrrega de fonogrames coincident
amb la dels hackers, en especial l’accés a la lliure informació

• Llicència Pública General (GNU) creada per la Free Software
Foundation per protegir la lliure distribució, modiﬁcació i ús del
software

• segons aquesta noció, la informació i altres creacions -que en
realitat sempre es basen en precedents- han de ser patrimoni
de la humanitat i no expropiació empresarial



indústria
ètica
• es qüestiona que el règim de propietat intel·lectual imperant
sigui més eﬁcient que l’accés lliure a la creativitat

• la nova ètica es basa en que la creativitat és -inherentment- diferent de la
propietat física

• l’explotació de la propietat física genera productes que s’esgoten amb l’ús

• els productes de la creativitat, al contrari, generen més creativitat

• majors i holdings justiﬁquen el setge jurídic al·legant a la compensació al
creador pel seu treball

• en realitat estan protegint el seu enriquiment com intermediaris / peatge


indústria
ètica
l’oposició s’organitza contra els drets d’autor
The Pirate Party (Suècia) http://www2.piratpartiet.se/international/espanol

les noves tecnologies permeten l’alliberament de l’oferta limitada
imposada per la indústria de l’entreteniment

no s’acaba amb el colonialisme però si amb els àrbitres del gust

la diversitat sonora a internet no és una diversitat mercantil ni dòcil

sembla el ﬁnal de l’era del control (Gerd Leonhard The end of control)



obtenció de música a internet

compra

iTunes Store: 1 cançó = 1 €? Josep Lluís Villanueva Fontanella

ipodnoticias.com


amazon mp3
2 milions de cançons de les Majors
sense DRM

cançó a 0’99 $

compra

eMusic

Tenen música d’artistes com Ray Charles,
Miles Davis o Bob Marley.

Funciona per subscripció: el sistema bàsic
ofereix 30 cançons al mes per 13,99 €



compra

discogràﬁques
http://www2.deutschegrammophon.com/home

compra

botigues
especialitzades

http://www.boomkat.com

compra

websites
de
musics

http://
www.philippiansmusic.com/


compra

distribució
digital



http://www.datz.com/

Societat entre EMI, Warner i Beggars
Descàrrega il·limitada en mp3 126 € / any
Si l’usuari baixa més cançons de les que podria escoltar a la seva vida se’l dona de baixa per sempre

El famós cas del darrer disc de Radiohead

compra

amazonmp3 (només USA)
http://www.amazon.com/ Josep Lluís Villanueva Fontanella


compra

Amie St
la música va adquirint valor a mida
que augmenten les baixades

preu màxim 1 $

no conté DRM

l’artista cobra el 70%

http://amiestreet.com/today


comprar i/o compartir

Lala.com
Texto http://www.lala.com/

de moment
només als USA

• botiga online que permet escoltar àlbums i cançons de forma completa
• música més barata
• pots pujar la teva biblioteca iTunes, tenir-la disponible online i compartir-la Josep Lluís Villanueva Fontanella


compra o subscripció (download /stream)

classical.com
http://www.classical.com/

•compra digital o cd
•subscripció a stream
•informació expansiva: descobrir


subscripció a stream (escolta en ﬂux directe)

Naxos
http://www.naxosmusiclibrary.com/home.asp


obtenció directa

eMule


obtenció directa

ares



obtenció directa als blocs

http://blogsearch.google.com/



obtenció directa als blocs



xarxes socials

My Space

myspace mishima

MySpace va evolucionant ... a millor?

xarxes socials

El País 29/10/08



xarxes socials

You Tube

http://es.youtube.com/


xarxes socials: escoltar, descobrir i compartir

Last.fm

webràdio amb sistema de recomanació
musical i possibilitat de formar part de
diversos grups

http://www.lastfm.es/

comentaris


xarxes socials

Last.fm

comentaris



MyStrands

http://www.mystrands.com/

... en un entorno caracterizado por la hiperabundancia
de contenidos en el que estos fluyen como si fueran
agua o electricidad, una tecnología capaz de proveer
recomendaciones ajustadas a las necesidades o
intereses de un usuario es algo que por fuerza tiene
que valer mucho dinero...

... para hacer funcionar una tecnología de
recomendación hace falta una cosa fundamental,
llamada datos.

el blog de Enrique Dans



SoundPedia

http://soundpedia.com/



xarxes socials/comercials

imeem

http://imeem.com/music



radio interactiva

Deezer

. permet generar llistes
. disposa de 10 MB per usuari per pujar arxius mp3
. informació dels àlbums

http://www.deezer.com/



radio interactiva seeqpod
http://www.seeqpod.com/

no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc. Josep Lluís Villanueva Fontanella


radio interactiva songza
http://www.songza.com/

no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc. Josep Lluís Villanueva Fontanella

comentaris


radio interactiva musicovery
http://www.musicovery.com/

durant l’escolta, apareix un mapa de temes relacionats Josep Lluís Villanueva Fontanella

rockola fm
http://www.rockola.fm/


web ràdios

live365

centenars d’emissores indexades
per gèneres i temes

han incorporat una secció de
descàrregues lliure

http://www.live365.com/



web ràdios

iheard

http://www.iheard.com/



música lliure

http://www.slideshare.net/
Laurent Peter, Florent Dufaux Musique libre dans les BM ﬂorent/musique-libre-en-
bibliothque


música lliure

creative commons http://es.creativecommons.org/


música lliure
Internet Archive
http://www.archive.org/

European Archive

http://www.europarchive.org/


música lliure

dogmazic http://www.dogmazic.net


música lliure

jamendo http://blue.jamendo.com/es/



música lliure

Ubu Web

http://www.ubu.com/ Josep Lluís Villanueva Fontanella


música lliure

hazard records
pioners de la música lliure
1999

http://www.arrakis.es/~ccs/hazardrecords/index.htm

música lliure

http://musicalliure.net/ http://costellam.net/ http://www.culturalliure.cat

http://freealbums.blogsome.com/ http://www.garageband.com/ http://www.itsfreedownloads.com/


música lliure

http://freemusic.freeculture.org/ Josep Lluís Villanueva Fontanella


música lliure

one laptop per child http://www.laptop.org/es/


música lliure

The Freesound Project http://freesound.iua.upf.edu/


música a la biblioteca: perspectives i possibilitats

reﬂexions de Gilles Rettel
• els fonogrames, ara volàtils, es poden difondre sota múltiples formes

• per a alguns la música acabarà per ser gratuïta, com la radio

• els suports físics desapareixeran però no immediatament, quedarà un mercat per al suport

• un nen que neixi avui, d’aquí a 15 anys probablement mai haurà utilitzat suports físics

• el consum de música mai ha estat tan important

• no - desaparició de les mediateques però si una profunda mutació

• ﬁ del préstec de suport físic ?

Gilles Rettel La musique a-t-elle encore sa place dans les médiathèques ?



reﬂexions de Gilles Rettel (2)
• “tota la música, tanta com en vulgui, quan la vulgui, on la vulgui i com la vulgui” ... i gratuïtament

• com fer venir físicament els usuaris a la biblioteca?

• com fer venir, dintre de 15 anys, als nens que neixin avui?

• si el contacte directe amb l’usuari es va esfumant, el futur de la música a les biblioteques serà molt negre

• la biblioteca ha d’esdevenir un lloc on l’experiència musical sigui única

• “trobar el que no puc trobar en un altre lloc”

• animacions / exposicions / formacions / informacions / guies / descobriments / concerts / ancoratge local

• treball corporatiu (digitalitzacions, noticies, difusions...) i vetlla

• les eines que utilitzarem d’aquí a 5 anys encara no existeixen!




reﬂexions de Gilles Rettel (3)

• fons físics integrant demos i autoproduccions

• adquisicions online (ex. fonogrames sota c.c.)

• abonament a proveïdors exteriors (Naxos...)

• consell a la recerca d’informacions, jerarquització de la informació, website a internet

• usuaris locals amb possibilitat de consulta (a la biblioteca i online)

• atenció continua a les evolucions




reﬂexions d’ Yves Alix (redactor cap del Bulletin des Bibliotheques de France, BBF)
quin paper correspón a la mediació dels serveis culturals?

• una missió cultural: presentar, fer descobrir la diversitat, iniciar, formar

• proposar una vitrina del total de la producció

• però també fer difusió (en l’àmbit no comercial) i valoració

• una missió social: oferta no mercantil per a tothom

• una missió patrimonial: conservar

Yves Alix Economie de la musique numerique



reﬂexions d’ Yves Alix (2)

viabilitat de la biblioteca-mediateca

• oferta híbrida: en línia i al lloc : una orientació, avui, indispensable

• re-aprendre a fer venir l’usuari a la biblioteca:

• l’atractiu d’un lloc de sociabilitat, esceniﬁcació i esdeveniment, encontre, ús individual fora del
domicili

lloc de les biblioteques i de les xarxes culturals dins l’economia de la música digital

• antídot a l’oferta dissenyada i imposada per la indústria comercial




reﬂexions de Gilles Pierret (director de la Médiathèque Musicale de Paris)

• proposar una oferta de plataformes de descàrrega legal

• selecció de webs de musiques lliures

• digitalitzar col·leccions existents (incertesa jurídica)

• digitalitzar fons patrimonials

• donar accés a la documentació digital en línia (Naxos, Grove online)

• música digital com útil de promoció dels artistes locals: preocupació essencial

Gilles Pierret Introduction à la musique numerique



reflexions de Véronique Heurtematte
• desafecció general del públic envers el disc: disminució dels préstecs

• s’imposen reflexions per posar en pràctica nous serveis responent a les noves pràctiques
dels usuaris (en particular a la utilització nòmada de la música amb fitxers desmaterialitzats)

• preservar el que sempre ha estat la especialitat de la biblioteca: una oferta seleccionada i
organitzada que respon a les necessitats immediates dels usuaris, al mateix temps que constitueix
un conjunt cultural coherent

• un repte colossal, la mutació més important que coneixen avui les biblioteques

• nombroses incerteses econòmiques, jurídiques, i culturals sobre el mercat de la música

• decisions difícils per a les noves biblioteques que han de determinar el seu futur

Véronique Heurtematte Ça grince dans la musique Livres Hebdo nº 691



reﬂexions de Xavier Galaup

• un dels grans frens actuals és que la biblioteca encara no està identiﬁcada com un
proveïdor de música online

• proposar descàrregues no és necessàriament la bona fórmula

• la prioritat és que les biblioteques ofereixin un producte musical digital enriquit i que
esdevinguin un lloc de pràctica musical

• algunes biblioteques ja han pres aquest camí: “e-music box” amb escolta d’artistes
regionals a la biblioteca de Limoges

Véronique Heurtematte Ça grince dans la musique Livres Hebdo nº 691



reﬂexions de JC Brochard

• ser conscients del valor de les col · leccions de CD que s'han establert i no
deixar que es malmetin en la progressiva obsolescència d'aquest suport

• treballar per proporcionar informació i comentaris sobre la música i la seva
actualitat, com complement de les col · leccions proposades, com, per
exemple, el bloc Mediamus dels bibliotecaris musicals Dole

• desenvolupar una oferta per a tots aquells que practiquen la música de forma
amateur, normalment poc preocupats amb l'oferta d'escoles de música i
conservatoris: mètodes (auto) aprenentatge impresos o audiovisuals, revistes
(bateria Magazine, la part Guitarra, Baix Magazine, etc.) ...

JC Brochard Bloc Bibliothèque = Public 30/09/08
Que seront nos discothèques de prêt devenues ?


compilació de Nicolas Blondeau - Médiathèque de Dole

Musiques numeriques en biblioteques



ﬂux RSS
informació musical
online

Médiathèque de Dole



Biblioteca de
Saint-Herblain

un catàleg 2.0

http://www.la-bibliotheque.com/homepage.php



digitalitzar el fons

http://kersonic.com/sonolis



escoltar música a la biblioteca

CristalZik
programa-motor de recerca de música de tots els estils

http://www.cristal-shop.com/cristalzik.php

Deezer



descàrrega de
música a la
biblioteca


compilació de Nicolas Blondeau
Médiathèque de Dole

descàrrega de
música a la
biblioteca



descàrrega de
música a la
biblioteca

terminal desenvolupat per Dogmazic a la Médiathèque
de Gradignan per a la difusió dels artistes regionals

permet l’escolta, la descàrrega i el dipòsit de músiques
en llicència oberta

sortida d’auriculars, USB, lector-gravador de cd/ dvd rw

http://www.automazic.net/automazic/borne/


article a AMPLI



préstec de música digital cronodegradable
http://www.bibliomedias.net/ Josep Lluís Villanueva Fontanella

http://itheque.blog.ca/2006/03/




http://www.meltinpot.fr/

produir podcast


selecció i difusió
de podcast

Bibliotheque Departamentale Des Pyrenees-Atlantiques



produir videos
(i difondre a You Tube)

Médiathèque de Beauvais



produir videos
(i difondre a Dailymotion)

http://www.dailymotion.com/es



promoure els artistes i la vida musical local

http://www.lemusicbox.bm-limoges.fr/



biblio-blocs

. blocs professionals biblioteconòmics
. blocs professionals temàtics
. blocs personals-professionals
. blocs associatius
. blocs de biblioteques
. molts blocs pertanyen a diverses categories




el bloc, una eina editorial

. expressar-se, animar, suscitar la curiositat
. col·leccions / serveis / animacions
. actualitat musical local i regional
. difusió dels recursos digitals
. participar a la vetlla documental
. encara una eina de comunicació vertical
. menys adaptat a l’intercanvi horitzontal que les xarxes socials



blocs

http://mediamus.blogspot.com/ Josep Lluís Villanueva Fontanella


blocs

http://sophiebib.blogspot.com/


blocs

http://musictecaris.blogspot.com/


blocs Biblioteca de Banyoles



Bloc musical de la
blocs Biblioteca de Figueres



la biblioteca a
les xarxes
socials

http://www.myspace.com/mediathequeargentan



grup de
recomanacions
a Last.fm

http://www.lastfm.fr/group/Discothecaires


tenim tecnologia a l’abast ... les idees han de ser nostres

Cité du Livre d’Aix-en-Provence Josep Lluís Villanueva Fontanella


reflexions de Nicolas Blondeau

L’oferta de música en línia que es proposa en aquest moment és difícil d’avaluar per manca de
transparència . En aquest sector, que encara no està estabilitzat apareixen cada dia nous actors.
Els propis sites estan en constant evolució (beta permanent).

Si la recerca gràcies a les metadades de base (autor, àlbum, títol) és eficaç en quan a varieté
francesa i internacional (anglo-saxona), no és així en el cas del jazz o la música clàssica on les
mencions de responsabilitat i d’edició indispensables són incompletes o del tot absents.

Els serveis en línia tenen problemes amb les variants de nom de les obres clàssiques, les grafies en
diferents llengües (Chostakovitch, Shostakovich, Шостакович), i les múltiples mencions de
responsabilitat (compositors, autors, intérprets, etc.)

Els serveis musicals en línia dedicats als gèneres específics (clàssica contemporània, jazz, músiques
del món) encara no proposen una escolta gratuita completa.

Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008



Malgrat l’enorme quantitat de títols proposats, i la riquesa de llurs múltiples funcionalitats, els
serveis d’escolta en línia no sabrien encara remplaçar una col·lecció física, d’un volum sens
dubte limitat, però constituït en la recerca d’una coherència i d’enciclopedisme i de
representativitat: història, geografia, tipologia de la música...

Citant a Arsène Ott :

A dia d’avui, dins el món de la música digital , cap de les ofertes documentals destinades a
biblioteques amb un caràcter comercial més (el cost de subscripció a Cristal Shop, Naxos,
Bibliomédias, Dogmazic...) o menys afirmat (els serveis d’accés a Deezer, MySpace, Last.fm...) no
poden pretendre ser representatives del sector de la música en la seva globalitat i diversitat ni poden
reflectir les orientacions documentals existents ara mateix en els fons físics de les biblioteques.
Arsène Ott, Les « natifs bibliothèques » s'attachent à lamusique, ACIM, bulletin électronique, n° 2, sept. 2008




Les col·leccions de discos compactes són indispensables en una oferta de música a la biblioteca.

La tasa de rotació de préstec d’un CD és avui igual o superior a la d’una obra impresa
Per tant, no té sentit l’alarmisme !

La xarxa territorial que constitueixen les discoteques al si de les biblioteques públiques territorials
representen:
✴ un element indispensable i reconegut de suport a l’edició discogràﬁca independent i a la
creació musical.

✴ una garantia de pluralisme, de diversitat, de coherència i de representativitat de la producció
editorial de música enregistrada fora dels cants de sirena del màrqueting

✴ un dret proporcionat als ciutadans per al lliure accés a les fonts documentals per a formar-se
una cultura musical.




• continuar prestant discos és necessari

• l’èxit del préstec digital no està assegurat

• sembla probable una oferta generalitzada de música enregistrada gratuïta destinada al
gran públic (a preu fet o ﬁnançada per la publicitat)

• la biblioteca ha d’aﬁrmar el seu paper dins la informació, l’educació, la formació en el
camp de la música i en l’animació de la vida musical local

Nicolas Blondeau Musiques numériques en bibliothèques : quelques expériences en cours dans les bibliothèques territoriales françaises




• l’accés a la xarxa no garanteix la provisió d’una informació pertinent

• els bibliotecaris han de millorar i donar a conèixer :

✴ la seva experiència en el domini de la informació musical
✴ les seves qualitats de guia, assistència als usuaris tant en línia com dins les parets de la biblioteca

els bibliotecaris adoren buscar...
els usuaris s’estimen més trobar...
un ecosistema durable!

Nicolas Blondeau Maîtrise de l'information musicale : ressources en ligne, nouvelles approches

MúSica Digital Novembre

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (20)

MúSica Digital Novembre