Presentació sobre el món grec

1. EL MÓN GREC

2. PENÍNSULA
DELS BALCANS
FITXA - MAPA

4. Mont sagrat, amb mansions de vidre com a residència
dels déus.
MONT OLIMP, («sempre brillant») és la muntanya més
alta de Grècia.

5. PAG. 234

6. Els poemes
d'Homer
explicaven als
grecs els
seus orígens
i les gestes
dels seus
avantpassats.

8. A CRETA
La civilització cretenca es va
desenvolupar a l'illa de Creta en
el III mil·lenni a.C. Gràcies a la
seva situació geogràfica, Creta
va dominar el comerç entre
Orient i Occident.
ELS ORÍGENS DE GRÈCIA: CRETA I MICENES
A l'Edat dels metalls van sorgir al voltant del mar EGEU dues
civilitzacions molt importants:
Un dels reis de Creta va ser
Minos que va construir
diversos palaus a Cnossos, la
ciutat més important de Creta.
Per això aquesta cultura
s'anomena minoica.
Llegenda del Minotauro. TESEO
A MICENES
La civilització micènica va
sorgir cap al 2000 a.C., quan un
poble procedent del Nord, els
aqueus, es va instal·lar als
Balcans i va fundar-hi ciutats
emmurallades. D'entre aquestes
ciutats la més important va ser
Micenes.
Amb l'arribada dels doris, els
aqueus es van desplaçar cap a
l'Àsia Menor i van fundar
diverses ciutats.

9. PALAU DE CNOSSOS (CRETA)

10. CNOSSOS
(fresc)

12. MÀSCARA DE AGAMÈMNON
Aquesta màscara d'or va ser
trobada en una tomba de la
ciutat de Micenes.
Segons Schliemann, l'home
que la va descobrir, era el
retrat funerari d'Agamèmnon,
el llegendari rei micènic que
va lluitar en la guerra de Troia.
Avui dia sabem que no es
veritat, perquè la tomba és
uns quants segles anterior a
la famosa guerra.
Peça d'orfebreria

13. LA POLIS

14. El territori dels grecs era molt
muntanyós i a més a més tenia
una gran quantitat d'illes, per
això,no hi havia un sol Estat com
a la Grècia actual. Cada vall i
cada illa formaven un estat
independent, que anomenaven
polis.
Una polis estava formada per una
ciutat, , les terres de conreu,
zones de pastura i els boscos del
voltant. També se les anomena
ciutat-estat.
Les dues més importants van
ser Atenes i Esparta.
LES POLIS

15. EXÈRCIT

16. EVOLUCIÓ DEL GOVERN DE LES POLIS
1.- OLIGARQUIA: «Govern de pocs», els més
rics, es a dir, els terratinents que formen part
de l'aristocràcia. ESPARTA
2.- TIRANIA: Govern d'un tirà que, mitjançant
un cop d'Estat, té el poder absolut.
ATENES
3.- DEMOCRACIA: Els ciutadans es reuneixen
en Assemblees per a la presa de decisions.
Demos = POBLE KRATÓS = PODER, GOVIERNO
DEMOCRÀCIA: Govern del poble.
ATENES

17. ELS SÍMBOLS DE LA CIUTAT D'ATENES
FULLES
D'OLIVERA,
ARBRE QUE
SEGONS LA
LLEGENDA,
ATENA VA
LLIURAR ALS
ATENESOS.
DRACMA DE PLATA ATENESA
L'OLIBA, L'OCELL
SAGRAT D'ATENA,
DEESSA PROTEC-
TORA DE LA
CIUTAT.
LES TRES
PRIMERES
LLETRES
D'ATENES
ELS SÍMBOLS DE LA CIUTAT D'ATENES

18. VOCABULARI
Aristocràcia: A la Grècia antiga,
l'aristocràcia era un grup de privilegiats
que exercia el poder.
Avui dia, el terme s'aplica a la classe
formada pels nobles d'un país.

19. ESTAT: Territori amb un mateix govern.
CIVILITZACIÓ: Territoris amb una
mateixa
cultura i manera de viure.

20. EXERCICIS (CONSULTAR pag. 168 i 172-173, i l'imatge de
la pag. 173)
1.-QUÈ SÓN LES POLIS GREGUES?
2.-QUINES DUES GRANS ZONES DIFERENCIADES TENIA
UNA POLIS?
3.-QUÈ ERA L'ÀGORA?
QUINS EDIFICIS HI HAVIA?
DESCRIU-LOS
4.- ENUMERA TOTES LES ACTIVITATS QUE ES DUIEN A
TERME A L'ÀGORA
5.- QUINS MITJANS S'UTILITZAVEN PER TRANSPORTAR
LES MERCADERIES?
6.- VOLUNTARI: DIBUIXA UNA POLIS GREGA

21. 7.- ELS GRECS ANTICS S'ANOMENAVEN A SI
MATEIXOS HEL·LENS. D'ON PROVÉ AQUEST TERME?
8.- LLEGIU EL TEXT DE LA PAG. 172 «El territori de
la polis» I RESPONEU A LA QÜESTIÓ QUE ES
PLANTEJA.

22. LES COLONITZACIONS GREGUES
(s. VIII-VI)

23. VOCABULARI
Colonitzar: És ocupar un espai.
Colònia: És un territori ocupat per un
estat i situat fora de les seves fronteres.
L'estat que ocupa aquest territori
s'anomena METRÒPOLIS.

24. Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues
colònies gregues fundades des del segle VIII al segle VI a.C. al
llarg de gran part de la Mediterrània i de la mar Negra, des del
Caucas fins a la península Ibèrica, ocupant sempre tan sols la
costa.

25. RHODE → Roses
EMPÒRION → Empúries. Significa «mercat»
SAGUNT
HEMEROSKOPEION → DÉNIA (Alacant)
AKRA LEUKE →Alacant

27. ORGANITZA LA INFORMACIÓ
. Fes un esquema sobre l'expansió grega
L'EXPANSIÓ GREGA
CAUSES RELACIÓ DE LES COLÒNIES
AMB LA METRÒPOLIsCONSEQÜÈNCIES
PER A LA
METRÒPOLIS
PER A LES
COLÒNIES

28. DESTAQUEN DUES POLIS HEGEMONIA POLÍTICA I
CULTURAL D'ATENES
GRECS
PERSES
ATENES
ESPARTA
CONFLICTES
DEMOCRÀCIA OLIGARQUIA

29. La democràcia

30. Petits propietaris agrícoles o treballadors
sense terra, endeutats.
LA SOCIETAT D'ATENES ABANS DE LA
DEMOCRÀCIA

31. EL NAIXEMENT DE LA DEMOCRÀCIA
CAUSES:
1ª- Revoltes dels ciutadans contra el poder de l'aristocràcia
latifundista o terratinent (s.VI a.C.)
2ª- A Atenes, els hoplites exigeixen participar en el govern de
la ciutat.
Aquests dos fets provoquen el sorgiment de REFORMES a
favor del poble.
Pag. 172 de llibre

32. CONSEQÜÈNCIES:
Al segle V a.C. Atenes es va convertir en una democràcia,
es a dir una ciutat governada pels ciutadans.

33. INSTITUCIONS DE GOVERN
SENSE
DRETS
POLIT.

34. LA SOCIETAT D'ATENES
DESPRÉS DE LADEMOCRÀCIA
CIUTADANS – participen en política
DONES METECS ESCLAUS
NO CIUTADANS – No participen en política

35. EXERCICIS DEL
LLIBRE
Pag. 177 – còpiar
EL FUNCIONAMENT
DE
LA DEMOCRÀCIA
De qui prové el
poder?
ENTENS ELS
DOCUMENTS?
(1,2,3)
SINTETITZA ( 5)
(estrangers)

37. LES GUERRES MÈDIQUES

38. Els soldats de peu de
l'exèrcit grec s'anomenaven
Hoplites. Lluitaven sempre
en formació, és a dir, tots
junts.
Quines armes defensives
portava un hoplita?
I ofensives?
Pag. 178 del llibre.

39. MARINA DE GUERRA GREGA
TRIRREM
BIRREM
Tenia dues
cobertes i 56
remers.
Tenia 170
remers distribuïts
en tres files.
ESPERÓ

40. LES GUERRES
MÈDIQUES
s. V a.C.
LES GUERRES MÈDIQUES
GRECS CONTRA
PERSES PEL CONTROL
D'ÀSIA MENOR
ELS PERSES VAN
SOTMETRE LES
POLIS GREGUES
D'ÀSIA MENOR
LES POLIS,
DIRIGIDES
PER ATENES
VAN UNIR-SE
PER LLUITAR
CONTRA ELS
PERSES
ELS GRECS
VAN DERROTAR
ELS PERSES I
VAN FER-SE AMB
EL CONTROL
DEL MAR EGEU
VICTÒRIES
DELS
GRECS
BATALLA
DE LES
TERMÒPILES
BATALLA DE
SALAMINA
BATALLA DE
MARATÓ
Per què parlem d'un imperialisme atenès?

41. JONIA
LIDIA

42. ILLA DE DELOS
UN DELS
JACIMENTS
ARQUEOLÒGICS
MÉS IMPORTANTS
DE GRÈCIA

43. LA GUERRA DEL PELOPONÈS
• Esparta, liderà una coalició contra Atenes i
provocà la guerra del Peloponès (431-404 aC),
amb la qual va aconseguir posar fi al predomini o
hegemonia atenesa.

44. ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
A l’època hel·lenística (s.IV – I aC), Macedònia va
aprofitar la desunió de les polis gregues i les
domina. Alexandre el Gran, a través de les seves
conquestes, posa en contacte Orient i Occident. La
democràcia desapareix ja que el rei concentra tot el
poder.
Quan Alexandre va morir l’imperi que havia construït
es fragmentà en diversos regnes hel·lenístics.

45. PERÍODE
HEL·LENÍSTIC
s. IV – I a.C.
LES POLIS ESTAN
MOLT DEBILITADES
COMENÇA LA
INVASIÓ DE FILIP II
DE MACEDÒNIA
SE INICIA UNA
MONARQUIA HEREDITÀRIA
FILIP II VA
CONQUERIR
TOTES LES
POLIS AL
S. IV a.C.
ÉS
ASSASSINAT
LI SUCCEEIX
EL SEU FILL
ALEXANDRE
EL GRAN
AL MORIR
SENSE
DESCENDENS
ELS SEUS GENERALS
ES REPARTEIXEN
L'IMPERI I ES
FORMEN TRES REGNES
CONQUEREIX L'IMPERI
PERSA, SIRIA, EGIPTE
I ARRIBA FINS EL RIU
INDUS.
VA
FUNDAR
GRANS
CIUTATS
DIFUSIÓ DE LA
CULTURA
HEL·LÈNICA
PER TOT
L'IMPERI
APORTACIONS
DEL MÓN
ORIENTAL
ELEMENTS
GRECS
MACEDÒNIA
I GRÈCIA
EGIPTE
ÀSIA MENOR
SIRIA,
MESOPOTÀMIA
I L'ANTIC
IMPERI PERSA

46. ICI
L'IMPERI D'ALEXANDRE EL GRAN

48. LES CONQUESTES D'ALEXANDRE EL GRAN
1.- Quan va expandir-se cap a Orient la cultura
grega?
2.- Per quins territoris es va estendre l'imperi
d'Alexandre?
3.- D'on va sortir per a les seves conquestes?
Fins on va arribar?
4.- Quin era el somni d'Alexandre?
5.- Qui va ser el mestre d'Alexandre el gran?
6.- Què era la falange?
7.- Que va passar amb l'imperi d'Alexandre a la
seva mort?

49. ART GREC

50. La construcció grega més important era el temple.
que tenia com a funció principal contenir l'escultura
que representava la divinitat corresponent.
ARQUITECTURA

51. IC
Els grecs tenien unes
normes estilístiques
anomenades ordres.
Els tres ordres ( dòric,
jònic i corinti) es
diferenciaven en la
forma de les columnes,
els capitells i els
entaulaments
DÒRIC
JÒNIC
CORINT

55. THOLOS DE DELFOS

56. ESCULTURA
• Època arcaica: Es caracteritzaven per la rigidesa ,
d’influència egípcia.
• Època clàssica: Els artistes volen mostra una bellesa
idealitzada, i aconsegueixen una gran perfecció del cos
humà.
• Època hel·lenística: Gran expressivitat i moviment.

57. NOM: KORE
OBRA DE: Autor
anònim
ÈPOCA: Arcaica
PERQUÈ: El cos
es mostra rígid, en
posició frontal. La
cara mostra un
mig somriure.

58. NOM: EL DISCÒBOL
OBRA DE: Miró
ÈPOCA: Clàssica
PERQUÈ: Representa
la proporció harmònica del
cos, el moviment i les
cares tenen una expressió
serena.

59. NOM:
EL LAOCOONT
OBRA DE:
l'escola de
Rodes.
ÈPOCA:
hel·lenística
PERQUÈ les
escultures s'omplen
de moviment i es
van tornar molt
expressives. Els
rostres mostren
expressions
turmentades.

60. CARIÀTIDES
COLUMNES
EN FORMA
DE DONA
ES TROBA
A: L'Erectèon,
temple de
L'ACRÒPOLIS
D'ATENES

61. Generalment estan decorades amb
pintures de la vida quotidiana i relats
mitològics.
LA CERÀMICA

62. LET E
ATLETES REPRESENTATS EN UNA PEÇA DE CERÀMICA

63. Processó grega

64. Les set meravelles
del món antic.
Les set meravelles
del món antic.

65. MAPA D'ERATÒSTENES
ALTRES APORTACIONS DELS GRECS