1. POLIS 4
Ciències socials, història
Quart curs

2. Índex
01 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 09 Temps de confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939)
02 Liberalisme i Nacionalisme 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències
03 La industrialització de les societats europees 11 Un món bipolar
04 Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal 12 Els anys del franquisme
05 Catalunya, la fàbrica d’Espanya 13 Democràcia i autonomia
06 L’època de l’Imperialisme 14 La Unió Europea
07 L’art del paisajes de
Climas y segle XIX España, Europa y la CA 15 El món actual
08 El període d’entreguerres (1919-1939) 16 L’art del segle XX
POLIS 4

3. 06
L’època de l’imperialisme
1. L’imperialisme i les seves causes
2. Conquesta, organització i explotació de les colònies
3. El repartiment del món
4. Les conseqüències de la colonització
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial
6. La Gran Guerra
7. L’organització de la pau
POLIS 4

4. 06
Introducció
• Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països
industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat
econòmica.
• Les grans potències es van expandir i van constituir enormes
imperis colonials.
• A la primera dècada del segle XX, les rivalitats econòmiques,
colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar.
• Es va començar una escalada de tensions i d’armament que va
desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
POLIS 4

5. 06
1. L’imperialisme i les seves causes
1.1. L’Europa dominant
1.2. Les causes del colonialisme
• Migracions europees a la darreria del segle XIX (mapa)
POLIS 4

6. 06
1.1. L’Europa dominant
• L’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va
transformar l’economia de les principals potències europees.
• Les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del
treball i el creixement de la banca van permetre un augment de
la producció i del comerç, i una millora dels transports.
• Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva
superioritat tècnica, financera i militar.
• Els països més avançats van ocupar territoris a l’Àfrica i a
l’Àsia, principalment, i van crear imperis colonials.
POLIS 4

7. 06
1.2. Les causes del colonialisme
• Els països d’Europa necessitaven vendre l’excedent de la seva
producció. Havien de comprar matèries primeres barates.
• El creixement europeu va produir un excés de població que va
provocar dificultats per trobar feina i tensions socials.
• Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a finals del segle
XIX i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions
extraeuropees.
• El nacionalisme conservador defensava la superioritat
d’algunes nacions i el dret d’aquestes a imposar-se sobre altres
pobles.
POLIS 4

8. 06
Migracions europees a la darreria del segle XIX
POLIS 4

9. 06
2. Conquesta, organització i explotació de les
colònies
2.1. Exploració i conquesta
2.2. L’organització colonial
POLIS 4

10. 06
2.1. Exploració i conquesta
• A mitjan segle XIX, la cerca dels europeus de territoris on
expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i
d’exploracions geogràfiques.
• Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions.
Van recórrer i cartografiar l’Àfrica central.
• Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser ràpida i
fàcil.
• La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la
resistència indígena va resultar bastant dèbil.
• Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i
ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.
POLIS 4

11. 06
2.2. L’organització colonial
• La colònia era organitzada per ser controlada i administrada
per la metròpoli. Podem distingir tres classes de colònies:
• Colònies d’explotació. La metròpoli es va dedicar a
l’explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus
exercien en elles una política d’ocupació.
• Colònies de poblament. Eren colònies que rebien població
blanca que emigrava per establir-se de forma permanent.
• Protectorats. Eren territoris que, després de l’ocupació europea,
van mantenir l’organització estatal, el govern indígena i un
aparell administratiu propi.
POLIS 4

12. 06
3. El repartiment del món
3.1. El “repartiment d’Àfrica”
3.2. L’ocupació d’Àsia
3.3. L’Imperi britànic
3.4. L’Imperi francès i altres imperis
3.5. Els Estats Units i el Japó
• Els imperis colonials (mapa)
POLIS 4

13. 06
3.1. El “repartiment d’Àfrica”
• A partir de 1870 es va iniciar la colonització d’Àfrica. Va ser la
més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent.
• Els britànics i els francesos van tenir avantatge perquè tenien
bases a l’Àfrica des del segle XVIII.
• Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis
continus: de nord a sud, els britànics; d’oest a est, els francesos.
• El xoc d’interessos entre potències rivals va impulsar la
convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van
decidir les normes i les zones que ocuparia cadascuna.
POLIS 4

14. 06
3.2. L’ocupació d’Àsia
• Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals,
com per altres països que volien expandir-se.
• Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb
Rússia pel control de l’Afganistan. Més tard van ocupar
Malàisia. França es va centrar a Indoxina.
• A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents
en un mercat tan important i, a través de les guerres de l’opi,
van forçar l’obertura del comerç.
POLIS 4

15. 06
3.3. L’Imperi britànic
• A finals del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l’imperi colonial
més gran del món: de l’Índia a l’Àfrica. El seu objectiu era el
control de les rutes comercials marítimes.
• La principal colònia d’explotació de Gran Bretanya va ser
l’Índia. La seva conquesta s’havia iniciat al segle XVIII, per
part de la Companyia de les Índies Orientals.
• No obstant, la monarquia va decidir fer-se càrrec de la colònia i
la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia
(1876).
POLIS 4

16. 06
3.4. L’Imperi francès i altres imperis
• El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar a
diferents llocs, però especialment a l’Àfrica del nord i al sud-est
asiàtic.
• La seva competència amb l’Imperi britànic va ser enorme,
sobretot a l’Àfrica.
• També posseïen territoris colonials molt importants uns altres
països com Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura,
Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya.
POLIS 4

17. 06
3.5. Els Estats Units i el Japó
• Els Estats Units i el Japó van ser les dues úniques potències
extraeuropees que van iniciar, a finals del segle XIX, una
expansió colonial.
• Els Estats Units la van fer en dues direccions: cap al Pacífic i
cap al Carib.
• El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar
el progrés rus a la província xinesa de Manxúria, i va ocupar les
illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).
POLIS 4

18. 06
Els imperis colonials
POLIS 4

19. 06
4. Les conseqüències de la colonització
4.1. La introducció d’avenços europeus a les colònies
4.2. Les transformacions econòmiques
4.3. Els canvis socials i culturals
POLIS 4

20. 06
4.1. La introducció d’avenços europeus a les
colònies
• Les potències colonitzadores van introduir alguns avenços als
territoris colonials: ports, carreteres, ferrocarrils, etc.
• Hi van conrear noves terres i van crear indústries, encara que ho
van fer en benefici propi.
• La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous
hospitals van permetre la reducció de les epidèmies.
• Com a conseqüència, la mortalitat va baixar i la població va
augmentar.
• Els europeus van construir escoles en un intent d’aculturació,
d’imposar les formes de vida dels colonitzadors. També es va
intentar imposar el cristianisme i les creences occidentals.
POLIS 4

21. 06
4.2. Les transformacions econòmiques
• A les colònies s’hi van imposar els interessos econòmics dels
colonitzadors. La majoria de la població indígena va quedar
sotmesa i les seves condicions de vida van empitjorar.
• Es van potenciar les grans plantacions de productes que
beneficiaven la metròpoli: cacau, cafè, cotó, fruites, etc.
• Els natius havien de treballar a les plantacions per subsistir, i a
més havien de comprar aliments, perquè es va imposar una
economia monetària i de mercat.
• L’artesania local es va arruïnar a conseqüència de la
competència dels productes industrials importats des de la
metròpoli, a preus barats i en grans quantitats.
POLIS 4

22. 06
4.3. Els canvis socials i culturals
• L’estructura social també va canviar com a resultat de la
imposició dels nous models colonials.
• Les societats colonials eren el reflex d’una profunda
segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien
viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels
indígenes.
• L’impacte de la cultura occidental va fer perdre la identitat a les
cultures indígenes.
POLIS 4

23. 06
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial
5.1. Colonialisme i nacionalisme
5.2. Cursa d’armaments i d’aliances
5.3. L’esclat de la guerra
• Europa durant la Primera Guerra Mundial (mapa)
POLIS 4

24. 06
5.1. Colonialisme i nacionalisme
• Entre les causes de l’enfrontament destaquen les següents:
• La rivalitat entre les potències colonials.
• L’exaltació nacionalista.
• El conflicte dels Balcans.
POLIS 4

25. 06
5.2. Cursa d’armaments i d’aliances
• El malestar entre les grans potències va originar una cursa
d’armaments. Els estats van invertir molts diners en la
fabricació d’armes, en la construcció de vaixells de guerra i en
l’entrenament de les tropes.
• Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema
d’aliances militars per preparar-se per a un possible
enfrontament.
• El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la
Triple Aliança.
• França, temorosa de la puixança militar alemanya, es va aliar
amb Rússia i va millorar les seves relacions amb Gran Bretanya.
Les tres potències van signar la Triple Entesa (1907).
POLIS 4

26. 06
5.3. L’esclat de la guerra
• El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l’hereu de
l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran.
• Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, convençuda que era el
moment d’acabar amb ella i estendre el seu domini pels Balcans.
• Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia, i Alemanya, aliada
d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França.
• Els esdeveniments es van precipitar, i en una setmana, els
països van anar declarant-se la guerra.
• Gran Bretanya també ho va fer quan, a les primeres campanyes
militars, els exèrcits alemanys van envair Bèlgica.
POLIS 4

27. 06
Europa durant la Primera Guerra Mundial
POLIS 4

28. 06
6. La Gran Guerra
6.1. La guerra de moviments
6.2. La guerra de trinxeres
6.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra
6.4. La guerra a la rereguarda
POLIS 4

29. 06
6.1. La guerra de moviments
• Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i
Luxemburg, per vèncer-la ràpidament i poder dirigir després tots
els seus esforços al front rus.
• Al principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els
exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar
el progrés de l’exèrcit alemany a la batalla del Marne.
• Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al
principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les
fronteres de l’Imperi Austríac.
POLIS 4

30. 06
6.2. La guerra de trinxeres
• Després dels primers moviments, els fronts es van
immobilitzar. Al front occidental es van obrir trinxeres des de
Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de
guerra.
• Aleshores va caldre la recerca de nous aliats que aportessin més
soldats a la guerra.
• El 1915, Itàlia hi va intervenir a favor dels aliats i Bulgària i
l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals, sense que la
guerra semblés tenir un bàndol vencedor.
• El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el
front francès, a la batalla de Verdun.
POLIS 4

31. 06
6.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra
• Durant l’any 1917 va triomfar a Rússia la revolució bolxevic i els
revolucionaris, preocupats pels seus problemes interns, van signar la
pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra.
• L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels
Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitania
per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra.
• El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van
derrotar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i L’Imperi
Turc van demanar l’armistici i els combats es van aturar.
• Al front occidental, els alemanys van ser derrotats. L’11 de novembre
de 1918 es va signar l’armistici. A Alemanya es va proclamar la
República.
POLIS 4

32. 06
6.4. La guerra a la rereguarda
• La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte de nou encuny
per la mobilització de molts recursos i per la implicació de tota
la població, civil i militar.
• Els mitjans tècnics, en transport i armament, ocasionaven molts
morts, mutilats i massa destrucció.
• Els contendents van reconvertir les seves indústries per fabricar
armament, van demanar préstecs i van substituir la mà d’obra
masculina per dones.
• Es van utilitzar tècniques modernes de propaganda per
mobilitzar l’opinió pública.
POLIS 4

33. 06
7. L’organització de la pau
7.1. El Tractat de Versalles
7.2. Un nou mapa d’Europa
7.3. La Societat de Nacions
POLIS 4

34. 06
7.1. El Tractat de Versalles
• El tractat més important va ser el de la pau amb Alemanya. Es
va signar a Versalles i els vencedors li van imposar condicions
molt dures:
• Es declarava Alemanya única culpable de l’esclat del conflicte i
restava obligada a pagar fortes reparacions de guerra.
• Es desmantellava gairebé per complet tot el seu exèrcit, així
com la marina, i se li prohibia el rearmament.
• Es retornaven els territoris d’Alsàcia i Lorena a França;
Schleswig a Dinamarca; i dos cantons a Bèlgica. La Posnània i
una part de la Prússia occidental van ser lliurades a Polònia.
POLIS 4

35. 06
7.2. Un nou mapa d’Europa
• A més del Tractat de Versalles, una altra sèrie de tractats es van
ocupar dels altres vençuts.
• El president dels Estats Units, Wilson, havia proposat que cada
nació tenia dret a formar un Estat independent.
• Els antics imperis europeus es van esquerdar:
• L’Imperi Rus va perdre gairebé tota la seva costa al Bàltic i va
cedir grans extensions a la nova Polònia.
• L’Imperi Turc va desaparèixer gairebé per complet.
• L’Imperi Austrohongarès es va desintegrar i al seu lloc van
sorgir estats nous: Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.
POLIS 4

36. 06
7.3. La Societat de Nacions
• A proposta del president Wilson es va crear una nova
organització, la Societat de Nacions (SDN), que havia de
garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, etc.
• La seu es va instal·lar a Ginebra i van quedar establerts dos
organismes: l’Assemblea i un Consell.
• Però el panorama de destrucció, misèria, deutes, etc., va
dificultar la tasca de la nova institució.
• El fet que els Estats Units no s’integressin a la SDN, ni tampoc
molts països descontents amb els resultats de la pau, va
convertir la SDN en una organització de vencedors.
POLIS 4