COMENTARIS ALUMNAT PS. 1r BTX

1. LA PESTA
Començaré amb un petit resum de la pel·lícula per expressar el que he vist i les coses
més importants. La pesta mostra com s'afecta la vida d’una ciutat després de ser
declarada una epidèmia. Però va molt més enllà i reflecteix com el desastre i la desgràcia
poden fer aflorar els millors sentiments i actituds de les persones per lluitar i aconseguir
sobreposar-se davant el que consideren injust. El protagonista, el doctor Rieux, es
queda a la ciutat perquè considera que marxar seria desertar, sent la necessitat de
combatre per acabar amb el mal, que té la forma de la temible pesta bubònica.
Aquesta pel·lícula mostra diverses actituds. Primer comença l’epidèmia amb les rates
mortes, la gent pensa que només són rates que moren i que no passa res, però més
endavant moltes persones comencen a morir, llavors els doctors s’adonen del que està
passant, i dins de la gent comença a sortir el pànic de les persones.
Es decideix tancar la ciutat com a mesura perquè es redueixin els casos, també la gent
ha d’estar confinada a casa com està passant actualment, però abans no hi havien
tantes mesures per comunicar-se amb les persones ni tampoc podien passar-se el dia
a les xarxes socials o veient sèries o pel·lícules, per això hem de saber la sort que tenim
i que per estar un mes tancats a casa no ens morirem ni passarà res més. També molts
habitants a l’assabentar-se del que està passant decideixen sortir al carrer i es
comencen a revolucionar cremant coses i saquejant botigues, llavors com a mesura
preventiva des de els llocs més alts es decideix que es faran diverses coses per distreure
a la gent i així conscienciar-los de que com més ràpid acabi tota aquesta tortura podran
tornar a fer les activitats que feien amb normalitat i tornar a divertir-se com feien
normalment.
També hem de pensar en els professionals que fan tot per a nosaltres, que ens cuiden,
que ajuden als nostres ciutadans i es deixen la pell treballant cada dia, ells són els que
es mereixen totes les coses bones que els hi pugui passar.També a les grans empreses
i gent més adinerada que posa diners per construir hospitals o per mascaretes i guants
que eviten molts contagis.
Encara que no hem sigut el millor país en prendre mesures, sota el meu punt de vista
se i penso que ens aixecarem més fortament i amb ganes de més, però hem de ser
prudents i quedar-nos a casa, jo crec que els joves som els que més ens hem de
mentalitzar perquè ens costa més estar quiets encara que ho tinguem tot però si sortim
al carrer fiquem en perill la vida de moltes persones, per això hem de ser prou madurs i
saber el que hem de fer en tot moment. Joel

2. Aquesta pel·lícula té molts paral·lelismes amb la situació actual que està afectant a tot
el món. Hi ha una forta epidèmia com la de la pesta, però aquí és coneguda com a
coronavirus.
És molt gran l’esforç que tots els habitants de cada població estan exercint davant
d’aquesta situació, ja que s'està demanant que no es surti al carrer, que es porti una
estricte higiene, ja que el virus es molt contagiós i hem de portar una rutina d’higiene,
sobretot els més petits i els d’edat avançada, que són els col·lectius més vulnerables en
contagiar-se.
Tots els sanitaris, personal tècnic i agents servicials, estan fent un treball molt dur, tan
físicament com psicològicament,ja que han d’aguantar cada dia llargues hores de treball
per afrontar el virus i sortir endavant, tot i les circumstàncies donades.
Per això cada dia a les vuit de la nit es fa un acte d’agraïment cap a aquestes persones,
tota la gent surt als seus balcons i finestres i aplaudeix per donar suport i donar les
gràcies per tot el que estan fent.
Cada dia es donen xifres de gent afectada i de gent que no pot superar aquesta malaltia
i perd la vida, tot i haver lluitat per sortir endavant, però també hi han xifres que ens
diuen la gent que es dona d’alta i que està totalment recuperada, per això hem de ser
positius i pensar que de tot això ens en sortirem i tot anirà bé, sempre i quan es respecti
les mesures de seguretat recomanades.
Hi ha molta gent que té por, perquè és una situació dura i que ens pot enfonsar per
dintre. Per acabar, dir que hem de ser molt forts i positius i enfrontar-nos amb aquest
virus que desapareixerà d’aquí molt poc. Irina
Comencena comparar l’epidèmia amb una guerra, els fan creure que no quedarà ningú,
que s’eliminarà el poble, el missatge de tot això era atemorir als habitants. (…)
El Coronavirus neix a Xina a la població de Wuhan. A diferència de la Pesta el portador
d’aquest virus és un ratpenat. La Pesta es propaga entre animals i si aquests
mosseguen ales persones. La Pesta va quedar reclosa dintre de la població d’Oran, en
canvi, aquesta ha tingut una expansió mundial i una repercussió global.
La primera mesura que es pren en el Covid-19 és el confinament dels habitants en els
seus domicilis. En el cas de la Pesta els ajuntaven a tots els que mostraven indicis. En
l’actualitat prenem precaucions,ja siguin guants, mascaretes,...Ambla Pestano hi havia
cap tipus de prevenció. El període d’incubació de la pesta és de 7 dies, en canvi, el del
coronavirus és de 14 dies. Per a la Pesta van trobar que els antibiòtics eren eficients i a
dia d’avui pel Covid-19 no han trobat encara la solució.
L’evolució de l’expansió d’aquesta epidèmia ha estat mundial per la millora dels mitjans
de transport i l’augment del turisme. Ambdues epidèmies afecten amb una proporció
més alta a gent que ja té algun antecedent patològic i ens el dos casos no es troba un
fàrmac de resposta immediata. La Pesta es propagava a través dels paràsits que tenien
animals com les rates i el Covid-19 es propaga amb el contacte de la saliva d’una
persona infectada a una altre. Així com abans hi havia falta de recursos mèdics i
voluntariat, tenint en compte que la població en aquella època era molt menor, avui en
dia tot i que hi han més hospitals i medis per controlar la salut dels habitants, ens trobem

3. que també falten medis degut a que l’epidèmia afecta a molta més gent, és a dir, a poca
gent pocs medis a molta gent falten medis. Ivet
El problema que tenim amb el coronavirus és que hi ha molta gent que no es conscient
encara de la situació que estem vivint i l’únic que volen és sortir al carrer, i això fa que
hi hagi més nombre de contagiats i que no es pugui posar fi a aquesta pandèmia.
Gisela
El paral·lelisme que crec que es pot fer, després d'haver vist la pel·lícula i d'haver
aprofundit en el tema del Covid-19, podem dir que en el que més es semblen aquella
quarantena i d'aquesta és que c ada persona actua i es comporta molt diferent davant
la situació d'una epidèmia i d'un confinament de vint-i-quatre hores a casa, durant un
temps bastant llarg. També podem veure com el pànic social fa acte en aquestes dos
epidèmies mundials. Com la gent es prepara per al pitjor i agafa mesures exagerades
(no totes les persones, per això) i com la societat es veu decaiguda. Però encara que
veiem el pànic social en moltes persones, països, etc... també veiem la serenitat
d'algunes altres persones i especialistes.
Durant aquestes dos epidèmies, també observem com els especialistes, metges,
infermers, persones de neteja, etc... actuen fent el seu treball sense decantar-se pel
perill que corren (sempre hi ha casos on sobre tot els especialistes i metges que saben
sobre aquesta epidèmia són els primers que agafen el pànic ja que no saben com portar-
ho i li entren la por).
I sobre tot, durant aquestes dos epidèmies veiem els mil i un comportaments de les
persones en quarantena. Veiem com alguns es senten que es tornen boigs per el fet de
no poder sortir i no poder sentir-se lliures, podem veure a altres que estan còmodes
tancats a casa. Mertixel

4. Per a miel vesant psicosocialque té és que, com es mostraen la pel·lícula, les persones
no hi fiquen molta importància al saber que hi ha un primer contagiat, però que, quan hi
han molts, les persones ja es preocupen. També al final es veu la dificultat que tenen
les persones per retornar a fer la seva vida quotidiana. La pel·lícula mostra algunes
coses que passen actualment, com el confinament. Dins d’aquest, moltes persones
estan angoixades i fan tot el possible per sortir, fins i tot s’inventen excuses quan un
agent els pregunten perquè estan al carrer. Kennet
Des del meu punt de vista, tant en la pel·lícula com en els moments d'ara, cap ciutadà
estava preparat per al que ens venia a sobre. Com en la pel·lícula, aquesta situació no
és gens fàcil d'assimilar. En aquest estat d'alarma, igual que a la pel·lícula, hi ha gent
que vol col·laborar amb l'ajuda, i és per això que podrem superar aquesta situació, amb
l'esforç comú. Encara que després de superar aquesta sotragada del camí, haurem
deixat a persones darrere igual que al terminar la epidèmia de la pesta. Laia
La situació que van viure amb la pesta va ser bastant més greu que la que estem vivint
ara, ja que abans deixaven morir a més persones perquè el que els interessava era que
hi hagués menys població, això no vol dir que la situació d’ara no sigui greu, ja que hi
ha molta gent capficada en voler sortir de casa i això fa que pugi el nombre d’infectats i
s’allargui aquest confinament que estem vivint i està sent tan dur per tots. També ens
està afectant a nivell econòmic ja que hi ha molta gent que no pot anar a treballar i no
té ingressos i moltes empreses a falta també d’aquests ingressos ha d’acomiadar a gent.
Jo només espero que tots siguem molt conscients ambel que està passant i que seguim
les ordres de dalt i ens quedem a casa, així podem acabar ja amb aquesta malaltia
Mariona

5. També es pot veure la com la falta de recursos, que
no poden ser administrats afecten la gent fins al punt
que s'arribin a mesures extremes com crear el caos
a la ciutat, això actualment no es veu perquè està
molt controlat, però alguna gent intenta fer tot el que
pot per sortir de casa, fent accions que actualment
són il·legals.
Un altre punt que es veu ,és la incertesa de no saber
quan acabarà tot aquell caos que ha provocat
l'epidèmia, que avui en dia també sofrim, perquè hi
ha molts problemes per saber quan es podrà sortir al
carrer i quan s'acabarà amb el virus. Oriol
Tot i això, segurament la gent deu patir per com començarem a fer vida normal després
del Coronavirus, perquè haurà deixat seqüeles que persistiran en l’economia, en
l’educació i en l'àmbit familiar.
Crec que aquesta situació d’extrema gravetat que estem vivint ens ha de servir per
aprendre molt sobre la nostra humanitat, és a dir, trobo que ens ha de servir per
reflexionar i per preocupar-nos pels altres i no ser tant individualistes. També ens ha de
servir per comprendre que no estem sols al món i que per aconseguir un gran èxit ens
hem d’ajudar mútuament per aconseguir salvar-nos i fer front al Coronavirus tots junts.
Júlia
Cada dia es donen xifres molt elevades de gent afectada i de gent que no pot superar
aquest virus i que acaba perdent la vida, tot i lluitar molt per seguir endavant, però també

6. hi ha xifres que ens diuen que hi ha gent que ha patit el virus i ara està fent vida normal,
hi això ens amina a tots. Carla
Per concloure, podria dir que és cert que potser hi han certes similituds i múltiples
diferències entre les dues, però tenen una cosa molt important en comú, la higiene.
Gràcies a les millores d'higiene, neteja personal i el descobriment del tractament contra
aquesta, la pesta va anant disminuint i va poder-se erradicar. El covid-19 no té cura ni
tractament encara, però una cosa sí que sap, i és que mitjançant prevencions, una bona
higiene i aïllament del medi, es poden reduir de manera significant les probabilitats
d’acabar patint d’aquesta pandèmia. Clàudia