Algunes dones a l'àmbit de la Filosofia

1. DONES I FILOSOFIA

2. DONES I Les FILOSOFIES ( Un treball de: Conxa Llinàs Carmona , Anna Masó Monclús i Mª. José Sánchez Quindós ) Les dones i les filosofies recull una mostra d’algunes de les dones que al llarg de la història han fet aportacions en l’àmbit del pensament i de la reflexió filosòfica i científica.

3. ASPÀSIA DE MILET Milet, aprox. 470 aC-Atenes, aprox. 410 aC Dona lliure en el seu temps, hetera, fou professora de retòrica de Sòcrates i també del seu famós marit, Pèricles. Se li atribueixen indagacions sobre la inducció i és reconeguda la seva influència en els discursos polítics i en el govern de la ciutat. Juntament amb Protàgoras, Anaxàgoras, Praxiteles, Xenofont... contribuí a l'esplendor cultural d'Atenes. Esquines Socràtic, a l'obra de Ciceró, Sobre la invenció, cita la famosa conversa d'Aspàsia amb Xenofont i la seva esposa: " Aspàsia-Digues, si us plau, esposa de Xenofont: si la teva veïna tingués algun objecte d'or millor que el que tu tens, preferiries el d'ella o el teu? -El d'ella, respongué. Aspàsia- I, si tingués algun vestit o algun altre ornament femení d'un preu més car que el que tu tens, preferiries el teu o el de la teva veïna? -El de la veïna, sens dubte. Aspàsia- Bé. Si ella tingués un espòs millor que el teu, preferires el d'ella o el teu? Aquí la dona enrogí ".

4. CATERINA D'ALEXANDRIA Alexandria, 289 aprox.-307 Considerada com la dona més sàvia del seu temps -dominava la filosofia, les ciències naturals, la política, la lògica, l'ètica...-, va ser famosa pel seu poder argumentatiu. Fou cridada per l'emperador Maximí per tal que s'enfrontés als intel·lectuals de la ciutat. El triomf de Caterina en el debat, defensant el cristianisme (Actes), irrità l'emperador que decretà la seva tortura i mort. Durant molts segles ha estat la patrona de la Filosofia, dels estudiants i dels joves.

5. HIPATIA D'ALEXANDRIA Alexandria, 370-415 Matemàtica, astrònoma, física, tecnòloga, filòsofa i prestigiosa educadora al desaparegut Museu-Biblioteca d'Alexandria. Dissenyà un astrolabi, un planisferi... Construí un destil·lador d'aigua, un mesurador de nivell, un densímetre... El seu neoplatonisme fou més racional que místic. Partidària de la distinció entre religió i filosofia, provocà l'animadversió del bisbe Cirili de Jerusalem, com a dona docta i pagana. Fou violada i lapidada per un grup de fanàtics cristians. Avui és considerada la darrera representant del pensament grec, en un món romà dominat ja pel cristianisme. Es conserven fragments dels seus famosos Comentaris a les obres de Diofant i de Ptolomeu. Algunes de les seves obres són: Comentaris a les obres de Plató i Aristòtil, als Elements d'Euclides i a l'Almagest de Ptolomeu. Revisà l'Aritmètica de Diofant, les Seccions còniques d'Apol·loni de Perga i les Taules de Ptolomeu.

6. HILDEGARDA DE BINGEN Bermersheim,1098-Rupertsberg, 1179 Religiosa benedictina, escriptora mística, científica, miniaturista, compositora... Abadessa de Disibodenberg, va fundar el monestir de Rupertsberg i el d'Eibengen. Fou una dona molt admirada a la seva època. Prínceps i prelats anaven a consultar-la. Va escriure, entre d'altres, una obra mística que la va fer popular, Scivias, un tractat de medicina Causa et curae, i nombrosa correspondència. Com a compositora se li coneixen 155 melodies, entre les quals destaquen Simfonia de les vidues i Ordo Virtutum. En el seu llibre Scivias ens diu: " Així, doncs, digues el que veus i el que sents. No a la teva manera, ni a la d'algun altre, sinó segons la voluntat d'aquell que sap, veu i disposa totes les coses en el secret del seu misteri ". Algunes de les seves obres són: Coneix els camins o Scivias (1151); Els nou llibres de les subtilitats de les diverses naturaleses de les criatures o Physica (1158); De les causes i de les curacions (1158); Llibre de les obres divines de l'home senzill (1174).

7. CHRISTINE DE PIZAN Venècia,1365-Poissy,1431 Pensadora humanista, primera persona que aconseguí viure de l'escriptura, va destacar per les seves obres polítiques, pacifistes i poètiques. El seu llibre, La Ciutat de les Dames (1405), és considerat la primera utopia renaixentista, anterior a les conegudes de Moro, Campanella i Bacon. Defensà els drets del sexe femení i va fer la proposta d'un estat habitat i regit només per dones. Va reivindicar una genealogia femenina cercant models en la història. La seva lluita contra la misogínia la va portar a escriure al començament de La Ciutat de les Dames: " Em preguntava quines podien ser les causes i les raons que impulsaven tants d'homes, clergues o no, a parlar malament de les dones i a vituperar-ne la conducta bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits(...) filòsofs, poetes i moralistes -i la llista seria ben llarga-, tots semblen parlar a l'uníson per concloure que la dona és intrínsecament dolenta i inclinada al vici ".

8. Mme. de SÉVIGNÉ París,1626-Grignan,1696 Dona de gran cultura, relacionada amb l'escola filosòfica de Port-Royal, freqüentà els salons de París, on es desenvolupà una gran activitat intel·lectual. Practicà el gènere epistolar (1200 cartes), tan habitual al s. XVII. La seva correspondència, intel·ligent i irònica -en la qual destaca l'adreçada a la seva filla-, reflecteix tant la cort de Versalles de Lluís XIV com la condició social de les dones: el matrimoni, la maternitat i la viduïtat. Reflexionà sobre l'ambient moral de l'època, recollint la influència del jansenisme i de la filosofia cartesiana. Com tantes altres dones, mai no va reconèixer la seva condició d'escriptora. Obres: Les Memòries (1696), de Bussy Rabuntin inclou les cartes de Mme. de Sévigné. La primeredició completa de les seves cartes fou al s.XIX.

9. OLYMPE DE GOUGES Montauban,1748- París,1793 Escriptora i revolucionària francesa, és considerada una de les precursores del feminisme modern. L'any 1791 va escriure la primera Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, en què reivindicà la igualtat de les dones a tots els efectes. Olympe es basà en el poder alliberador de la raó i de la revolució dient: " Dona, desperta, la campana de la raó se sent a l'univers sencer ". Adversària de Robespierre, fou guillotinada el 3 de novembre del 1793 pel seu escrit Les tres urnes. Aquest tràgic final és un símbol de la repressió que va patir el moviment de dones a la Revolució Francesa. L'article II de la seva Declaració diu: " L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l'Home, aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l'opressió ". Algunes de les seves obres són: L'esclavitud dels negres (1789); Declaració del Drets de la dona i de la ciutadana (1791); Les tres urnes (1793).

10. MARY WOLLSTONECRAFT Londres,1759-1797 Feminista anglesa provinent d'una família humil, l'any 1783 obrí una escola en un suburbi de Londres on aplicà nous mètodes d'ensenyament per a joves. Un cop esclatà la Revolució Francesa, va participar en el debat polític sobre les noves idees a la Gran Bretanya. Viatjà a París el 1792 i entrà en els cercles dels intel·lectuals propers als girondins. Aquest mateix any publicà la seva famosa obra: Vindicació dels drets de les dones, on s'enfronta a les idees pedagògiques de Jean-Jacques Rousseau i ens diu: "(...) el primer objectiu d'una admirable ambició és adquirir una personalitat com a ésser humà, sense distinció de sexes; després d'aconseguir-ho es podran avaluar els objectius secundaris ". Algunes de les seves obres són: Reflexions sobre l'educació de les filles (1787); Vindicació dels drets humans (1790); Vindicació dels drets de les dones (1792 ); Cartes escrites durant una curta estada a Suècia, Noruega, i Dinamarca (1796).

11. FLORA TRISTAN París,1803-Bordeus,1844 Filòsofa pertanyent al moviment filosòfic anomenat "socialisme utòpic", les seves obres Passejos per Londres i la Unió obrera són considerades precedents d'algunes idees de Marx i Engels. També es va significar per les seves aportacions al feminisme en la línia de Mary Wollstonecraft i de les revolucionàries franceses. En la seva famosa obra Unió obrera, ens diu: " L'home més oprimit pot oprimir un altre ésser que és la seva esposa. La dona és el proletari del mateix proletari ". Algunes de les seves obres són: Peregrinacions d'una pària (1834); Necessitat de fer una bona acollida a les dones estrangeres (1836); Petició per a l'abolició de la pena de mort a la Cambra dels Diputats (1838); Passejos per Londres (1840); Unió obrera (1843).

12. CONCEPCIÓN ARENAL El Ferrol,1820- Vigo,1893 Sociòloga i assagista, la seva obra es fonamenta en la reforma social. Sobretot es va interessar per la qüestió obrera, la situació penitenciària i la defensa dels drets de les dones. En el seu llibre La mujer del porvenir defensà la necessitat de reformar l'educació de les dones i el seu dret al treball. En aquesta obra ens diu: " El cocienzudo autor que ha estudiado la prostitución en París observa que la mayor parte de las mujeres que figuran en los afrentosos registros habían sido lanzadas por la miseria al abismo de la prostitución. ¡Cuántas víctimas se le arrancarían si se dejaran a la mujer expeditos todos los caminos para ganar honradamente su subsistencia; si la ley y la opinión no le creasen obstáculos por todas partes; si no tuviera que sostener una lucha en que es a veces tan difícil que triunfe su virtud !". Algunes de les seves obres són: La beneficencia, la filantropía y la caridad (1860); La mujer del porvenir (1861); Cartas a un obrero (1870); La condición de la mujer en España (1884); La educación de la mujer (1892).

13. ROSA LUXEMBURG Zamosc, Polònia 1871-Berlín, 1919 Amiga i crítica de Lenin, el seu pensament ha estat definit com una "reelaboració creativa del marxisme i una alternativa al leninisme". Líder del grup revolucionari "Spartakusbund", precursor del partit comunista alemany, va ser executada i el seu cadàver llançat a un canal. Una de les seves tesis va ser confiar en les capacitats inventives dels protagonistes de la revolució. En la carta que escriu a Mathilde Wurm des de la presó, diu: " les masses troben elles mateixes, en cada revolució, els mitjans de lluita que corresponen millor a la situació ". Actualment és considerada una pensadora genuïnament democràtica . Entre les seves obres destaquen: Reforma social o revolució? (1899); L'acumulació del capital (1912); Militarisme, guerra i classe obrera (1914); La crisi de la socialdemocràcia alemanya (1916) i La revolució russa (1918).

14. ROSA SENSAT El Masnou, 1873-Barcelona,1961 Estudià magisteri a Barcelona i rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza a Madrid. Més tard viatjà per Europa, on va entrar en contacte amb les noves tendències de la filosofia, la psicologia i la pedagogia: Dewey, Comenius, Decroly, Freinet, Claparède, Fèrriere... Directora de l'Escola Municipal del Bosc a Montjuïc, va dur a terme una tasca de reconegut prestigi internacional des del 1914 fins al 1931. L'ideari de Rosa Sensat, reflectit sobretot a la seva obra Vers l'escola nova, defensà una escola pública de qualitat que tingués en compte: la capacitació per a la vida; l'educació moral i científica; l'evolució psicològica de l'alumnat; el joc i la creativitat; la formació permanent del professorat... En aquesta obra ens diu: " La llibertat és una conquesta a què l'ésser humà arriba per mitjà de l'educació i la cultura ." Algunes de les seves obres són: Les ciències a la vida de la llar (1923); Cómo se enseña la economía doméstica (1927); Hacia la nueva escuela (1934).

15. CLARA CAMPOAMOR Madrid,1888-Lausanne,1972 Parlamentària feminista espanyola, va tenir una intensa activitat política en la construcció de la República i una intervenció decisiva en la lluita pel vot de les dones a l'Estat espanyol (1931). En el discurs pronunciat a les Corts a l'octubre de 1931 va dir: "(...) tenéis el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicísteis vosotros, pero no tenéis el derecho natural, el derecho fundamental, que se basa en el respeto a todo ser humano, y lo que hacéis es detentar un Poder; dejad que la mujer se manifieste y veréis cómo ese Poder no podéis seguir detentándolo ." Quan el 1933, les dones van votar per primera vegada i va guanyar la dreta, es culpà el vot femení del fracàs republicà, acusació a la qual Clara Campoamor contestà amb el seu llibre El voto femenino y yo. Mi pecado mortal. Algunes de les seves obres són: El voto femenino y yo. Mi pecado mortal (1936); El derecho de la mujer (1936); La revolución española vista por una republicana (1942); biografies de Juana Inés de la Cruz i de Concepción Arenal.

16. EDITH STEIN Breslàvia,1891-Auschwitz, 1942 Filòsofa alemanya d'origen jueu, va ser deixebla i ajudant de Husserl a Friburg i va col·laborar en el desenvolupament de l'escola fenomenològica. Es doctorà el 1917 amb un treball sobre l'empatia. Per a ella, aquest concepte clau de l'ètica es defineix com: " L'experiència de subjectes diferents a nosaltres i de la seva vivència ". El 1934, fascinada per la personalitat de Teresa d'Àvila, ingressà en un convent de carmelites amb el nom de Teresia Benedicta a Cruce. La seva obra fonamental, La fenomenologia de Husserl i la filosofia de Tomàs d'Aquino, és un original intent de síntesi entre la fenomenologia i el pensament escolàstic. No va poder ser publicada degut a la censura nazi. El 1942 va ser deportada a Auschwitz, on va morir en una cambra de gas, juntament amb la seva germana. Fou beatificada el 1987 i canonitzada el 1998. Algunes de les seves obres són: Sobre el problema de l'empatia (1917); Una investigació sobre l'Estat (1925); La fenomenologia de Husserl i la filosofia de Tomàs d'Aquino (1929); Ethos de les professions de les dones (1932).

17. HANNAH ARENDT Hannover,1906-New York,1975 Filòsofa i teòrica política alemanya d'origen jueu, estudià amb Heidegger i Jaspers. Més tard, adquirí la ciutadania americana el 1951. Fou professora en moltes universitats d'aquest país i gaudí, ja en vida, d'un reconeixement internacional, no exempt de polèmica en temes com el del totalitarisme i el de la violència. La noció de "natalitat" com a definició de l'ésser humà, oposada a la "mortalitat" fou una original aportació a la filosofia. Publicà nombrosos articles i llibres. En la seva obra La vida de l'esperit ens diu: " L'absència de pensament és en realitat un factor important de l'existència humana, estadísticament el més important de tots, i no només en la conducta d'una majoria, sinó en la de tots ". Algunes de les seves obres són: Els orígens del totalitarisme (1951); La condició humana (1958); Eichmann a Jerusalem (1963) i La vida de l'esperit (1978).

18. MARÍA ZAMBRANO Vélez-Màlaga,1907-Madrid,1991 Filòsofa existencialista, alumna d'Ortega y Gasset, professora a la universitat de Madrid, i a diverses universitats de l'Amèrica llatina durant el seu exili. Estudià la relació entre filosofia i poesia, especialment en les obres de Rilke, i afirmà la no separació entre la vida i el pensament a través de la "razón mediadora". En el seu llibre Hacia un saber sobre el alma ens diu: " La vida sólo precisa la conciencia de ser vivida para constituir la más peligrosa y fantástica aventura que puede pensarse ". Altres obres seves són: Filosofía y poesía, (1939); La agonía de Europa, (1945); El hombre y lo divino, (1955); El sueño creador, (1965).

19. SIMONE DE BEAUVOIR París,1908-1986 Novel·lista i assagista francesa. Estudià a La Sorbonne i es dedicà a l'ensenyament fins l'any 1943. La seva condició de dona, el marxisme i els postulats de l'existencialisme -que ella mateixa desenvolupà juntament amb Jean-Paul Sartre-, conformaren el seu pensament. El seu llibre El segon sexe, estudi sobre la condició de les dones i les seves reivindicacions, es convertí en una obra clau del moviment feminista internacional. Una de les seves famoses frases és: " No es neix dona: una arriba a ser-ho ". Algunes de les seves obres són: A favor d'una moral de l'ambigüitat (1947); El segon sexe (1949); Els mandarins (1954); Memòries d'una jove formal (1958) i La vellesa (1970).

20. SIMONE WEIL París,1909-Londres,1943 Nascuda en una família d'origen jueu, ha estat considerada com una de les més importants teòriques de la filosofia política francesa d'aquest segle. Professora de filosofia, abandonà la seva feina per treballar com a operària de la fàbrica de cotxes Renault, per tal de conèixer les condicions de vida de la classe obrera. L'any 1936 va lluitar al costat dels republicans espanyols. El 1937 la religiositat és el tema central de les seves reflexions. Morí vivint en les condicions materials dels més pobres. Totes les seves obres foren publicades pòstumament. Al seu llibre Pensaments desordenats (1962) ens diu: " Per pensar el sofriment s'ha de portar a la carn, enfonsat molt endins, com un clau, i portar-lo molt de temps, a fi que el pensament pugui fer-se prou fort com per mirar-lo ". Altres obres seves són: La pensadora i la gràcia (1948); La condició obrera (1951); Escrits històrics i polítics (1960) i Opressió i llibertat (1963).

21. DONES I FILOSOFIA " La llibertat és una conquesta a què l'ésser humà arriba per mitjà de l'educació i la cultura .“ (Rosa Sensat)