1. ÀREES D'HABITATGE
PRODUCTIVES
ELS GREMIS
La ciutat no és un conjunts d'elements
estàtics, és un element viu en continuo
procés de transformació. Per a
entendre-la cal fixar-se, no només en els
seus edificis, sinó també en els seus habitants.Cal
veure com se relacionen entre si , les àrees on hi
viuen i on treballen.
2. ÀREES D'HABITATGE
EDIFICIS CIVILS
Al llarg del temps els espais habitats dins de la
ciutat s'han anat transformant. L'anàl·lisi de les
diferents zones urbanitzades dins de la
població, permet acostar-nos a la seva realitat
socio-econòmica.
Les àrees més importants d'habitatge a
Tarragona van ser : Vil·la Antiqua, Vil·la del
Pallars, El Corral, La Vil·la Nova, Call Jueu,
Acròpolis eclesiàstica i Puig Sarrier.
4. VIL·LA ANTIQUA
VILLA VETERIS COMITISSE
Aquesta vil·la va ser un dels primers nuclis
habitats de la Tarragona restaurada. L'àrea
ocupada estaria articulada en tres espais. El
primer d'ells, la VILLA ANTIQUA, es situaria
entorn al Castell del Rei, possiblement
ocupada per Robert Bordet i la seva família.
Aquesta àrea estaria limitada pels carrers
Santa Anna, Arc de San Bernat i part del carrer
d'en Granada arribant pel sud fins al MUR
VELL.
6. VIL·LA DE PALLARS
En quant a la vil·la de Pallars , la tindriem
situada als peus del castell de l'arquebisbe, i
segurament comprenia l'espai entre l'actual
plaça del Fòrum i els carrers de Sant LLorenç i
dels Descalços.
També sabem que tindria la seva entrada en
l'actual plaça de l'església de Sant LLorenç,
davant de l'anomenat Puig d'en Pallars, que
possiblement li donaria nom.
7. EL CORRAL
Fora muralles i aprofitant les estructures
circenses s'estableix el raval del Corral, de
caràcter industrial i mercantil i fins i tot un tant
marginal, molt poc densament poblat.Pel que
fa al moment de la creació d'aquest raval, poc
o res es pot dir. la primera referència és de
l'església de Sant Salvador del Corral 1128.
8. LA FIRA
No sabem quan començaria a funcionar
aquesta fira, tot i que les primeres referències
documentals que tenim sobre la fira del Corral
són de meitats del segleXIII.
9. EL CORRAL
No sembla gaire probable que aquest espai
s'ocupés de manera organitzada en un primer
moment de la restauració, més aviat, s'hauria
de situar entre el segon terç del segle XII i
començaments del segle XIII. Malgrat això
l'àrea queda fora muralles fins la construcció de
la Muralleta a partir de l'any 1369.
10. LA VIL·LA NOVA
Les primeres construccions en la zona
portuària, també coneguda com a Vil·la Nova,
cal situar-les amb seguretat en la primera
meitat del segle XIII, amb una primera
referència del 1224,tot i que documents de
finals del segle XII ja parlen de propietaris de
vaixells. Cap a mitjans s XIII se sap de la
vitalitat del port i dels seus patrons, els quals
comercien no tant sols per les costes catalanes
sinó, també, amb l'Àfrica del Nord, Al-Andalus,
Provença I Gènova entre d'altres.
12. EL CALL JUEU
El 1243, el rei Jaume I el Conqueridor,
estableix els barris jueus (calls) per tal de tenir
separada la població jueva de la cristiana. A
Tarragona, el call jueu es trobava situat al
costat de la zona mercantil, així com del castell
del Rei, el qual li proporcionava la necessària
protecció. El call s'articulava al voltant de
l'actual plaça dels Àngels i els carrers
adjacents. Al seu si, el call albergava,la
sinagoga, les escoles, els banys, el propi
mercat i les petites indústries.
13. EL CALL JUEU
Aquest barri tenia una sortida directa a
l'exterior del clos murat mitjançant la portella
anomenada dels jueus. Al segle XIV, el call
jueu patirà una constant degradació sobretot a
partir dels aldarulls del 1391, tot i que a la
ciutat no van ser especialment violents.
14. ACRÒPOLIS ECLESIÀSTICA
Es coneix amb aquest nom la terrassa superior
romana. El fet de ser la zona més alta de la
ciutat medieval, va permetre a l'arquebisbe,
senyor de la ciutat, concentrar totes les
dependències eclesials separades de la resta
de la ciutat. Dins d'aquest sector sembla que
l'espai estaria força ben delimitat: la part
superior central mantindria un ús estrictament
religiós amb la primitiva Catedral i davant seu
la nova en plena construcció, així com el
Claustre a la seva part occidental i el fossar.
15. ACRÒPOLIS ECLESIÀSTICA
La part oriental del recinte tindria un ús
habitacional i assistencial. En aquesta zona
trobem el Castell de l'arquebisbe, al costat se
situaria el pati i l'hort del Castell.
16. PUIG SARRIER
Pel que fa a l'urbanització de la zona de Puig
sarrier, es desconeix. Si bé el topòniim Podium
Sarrierium apareix documentat ja des de
començaments del s XIII, no apareix cap
referència de cap habitatge, a excepció de les
ja citades cases dels templers, fins al segle XV.
Recasens, en base a les afrontacions donades
als documents, fa una hipòtesi de
reconfiguració de la zona, apareixent un tram
irregular molt semblant als existents a la Vil·la
Antiqua o Vil·la de Pallars.
17. PUIG SARRIER
Aquesta semblança podria fer pensar que la
zona es podria haver urbanitzat ja des d'un
primer moment, malgrat tot, aquest és un punt
difícil de mantenir sense cap evidència
arqueològica o documental.
18. ÀREES PRODUCTIVES
L'estudi d'aquestes àrees d'activitat ens permet
acostar-nos al model d'organització de
l'activitat econòmica, podem veure com es
concentrarien depenent del tipus d'activitats, i
en que consistirien aquestes: el mercat i la fira,
les àrees d'activitat artesanal, la boqueria, la
terrisseria, les àrees de pagesia, les àrees
benestants i el comerç per mar.
19. EL MERCAT
Se situaria a la plaça de les Peixateries Velles,
placeta de l'Oli, Carrer de la carnisseria (
vorejant part de l'actual plaça del fòrum) carrer
de la Merceria i la Plaça Santiago Russinyol,
que inclouria les antigues places de les Cols i
de la Quartera.
El 20 de març de 1371 Pere el Cerimoniós
cedeix llicència a la ciutat per tal que poguessin
tenir fira o mercat des del dia de Sant andreu (
30 novembre) fins la vigilia de Nadal.
21. LA FIRA
Se situaria dins de l'actual plaça de la Font,
coneguda a l'Edat mitjana com a plaça del
Corral. Sembla probable que l'espai de l'actual
plaça no hauria sofert variacions, tenint en
aquell moment les mateixes dimensions que
actualment. Serà en aquest espai no urbanitzat
on es desenvoluparà la fira de Tarragona, una
de les més importants de la zona.La primera
fira coincidia amb el tercer diumenge després
de Pasqua de Resurrecció, aquesta era de
caràcter anual i durava una setmana.
22. COMERÇ
No tenim masses dades, el que si sabem que
hi havia una sèrie de carrers dedicats a
diferents oficis, i que encara avui perduren, i
que ens assabenten dels productes artesanals
que es fabricaven a la nostra ciutat i que
després es comerciaven.
23. ELS GREMIS
Les transformacions econòmiques dels segles
XI i XII trenquen les estructures de la societat
feudal i fan augmentar, en nombre i potència,
les classes urbanes; això acaba amb l'equilibri
social de l'època anterior.
24. ELS GREMIS
A les grans ciutats, la població es divideix en :
patriciat urbà, anomenat " ma major", i la "mà
menor" formada pels gremis, dels quals depèn
la majoria de la població,el "poble menut", el
govern municipal està en poder de la mà major.
Si bé el patriciat és la classe dirigent, només
és una minoria de la població . El 80% de la
població pertany al sector productiu artesanal ,
damunt del qual descansa l'economia industrial
de les ciutats amb un cert grau de
desenvolupament comercial.
26. ELS GREMIS
No és fins el segle XIV que es va portar a
terme un procés veritable d'organització
corporativa dels homes d'un mateix ofici adopta
alhora la forma de confraria o de gremi;
d'altres, apareixen el gremi i la confraria com
dues organitzacions separades; les tres
categories de components de la jerarquia
gremial ( mestres, oficials i aprenents), fins
aleshores embrionàries, comencen a
generalitzar-se, i , sobretot a regular-se;
s'accentua la instauració d'una autoritat gremial
que vetlli pel bon ordre de l'ofici.
27. ELS GREMIS
I les ordenances ja no es limiten a regular fraus
sinó que puntualitzen minuciosament els
requisits i procediments de l'honra de l'artesà.
28. EL TREBALL A LA TARRAGONA
MEDIEVAL
A la ciutat de Tarragona hi havia un nombrós
grup de pagesos que conreaven les terres de
les rodalies. Estaven concentrats als ravals de
la ciutat, fora muralles. El seu treball
proporcionava una bona part de l'alimentació a
la ciutat.
29. EL TREBALL A LA TARRAGONA
MEDIEVAL
El sector més característic del treball urbà el
formaven els artesans que s'organitzaven per
oficis i van crear les confraries i els gremis.
CONFRARIES tenien un caràcter religiós i
d'ajuda mútua
30. EL TREBALL A LA TARRAGONA
MEDIEVAL
GREMIS tenien per finalitat establir preus i
qualitats, dictaven els reglaments de treball i
sobretot vetllaven per evitar la competència
entre ells i d'altres. Cada gremi tenia unes
autoritats o dirigents amb força atribucions i
que eren elegits pels agremiats. El lloc de
reunió del gremi era la capella del seu patró,
capella que havia pagat el mateix gremi. El
centre de treball era el taller o obrador situat a
la planta baixa d'una casa. El treball se solia fer
al carrer per aprofitar la llum.
31. EL TREBALL A LA TARRAGONA
MEDIEVAL
El taller també era la botiga on es venien els
productes elaborats. La jornada de treball era
de sol a sol amb un descans de tres hores al
migdia.
32. EL TREBALL A LA TARRAGONA
MEDIEVAL
MESTRE era el propietari del taller, tenia al seu
càrrec la producció i la venda. Per accedir a la
condició de mestre, és a dir per posar un taller,
s'havia de superar unes proves davant un
tribunal i realitzar una obra "mestra". Era difícil
aconseguir el títol de mestre, per què si n'hi
havia molts augmentava la competència, i
aquesta condició passava de pares a fills. La
gent d'ofici, es a dir els mestres, també són
anomenats menestrals.
33. EL TREBALL A LA TARRAGONA
MEDIEVAL
APRENENTS eren aquells nois que entre els
deu i els catorze anys eren confiats pels seus
pares a un mestre perquè els ensenyés l'ofici.
Per això es feia un contracte. L'aprenent vivia a
la casa del mestre i no podia marxar sense
permís. Un cop passat l'aprenentatge, uns
quatre anys, i fet un exàmen, l'aprenent
passava a ser oficial i se li lliurava un certificat.
