Per a explicar a classe.

1. Unitat didàctica 5:
LÒGICA I FAL·LÀCIES FORMALS.
● PROFESSOR: FERRAN POLO.

2. Filosofia del llenguatge i lògica.
En molts casos els
problemes, tant se
val que siguen
filosòfics, lògics o
científics poden
tindre com a origen
un ús inadequat del
llenguatge o dels
conceptes.

3. El llenguatge de la lògica:
En la vida quotidiana
utilitzem la intuïció, per
a saber si un argument
està ben construït.
Per a facilitar l'anàlisi
d'arguments i discursos
es va desenvolupar la
lògica i el seu
llenguatge artificial,
formal i axiomatitzat.

4. El desenvolupament del llenguatge
lògic i les regles de derivació.
● Va servir de
fonament per
a la lògica de
programació
de circuits i
per a la
informàticainformàtica.

5. La lògica simbòlica es basa en signes variables i
connectors que es relacionen per regles que ens
permeten fer derivacions i deduccions.

6. Formalitzar els enunciats és escriure'ls en
llenguatge lògic. Cada proposició (oració
simple) es transforma en una lletra p, q, r, etc.

7. Doble negació:
En la lògica formal la
doble negació afirma,
és a dir, si diem “no és
veritat que no existeix
A”, estem dient que sí
existeix A. Un altre
exemple: “no és veritat
que no és blau, per tant
és blau”.

8. Doble negació:
En la lògica formal la
doble negació afirma,
és a dir, si diem “no és
veritat que no existeix
A”, estem dient que sí
existeix A. Un altre
exemple: “no és veritat
que no és blau, per tant
és blau”.

9. Doble negació: problema en el
llenguatge ordinari.
El llenguatge lògic
(també informàtic) en
teoria és ideal i
perfecte, en canvi el
llenguatge quotidià té
dobles sentits i
expressions que no
signifiquen exactament
el mateix ni el contrari
quan es neguen.

10. Doble negació: problema en el
llenguatge ordinari.
“No és veritat que
no vull veure a
Joan”
“No hi havia
ningú.”
“Paradoxa: esta oració
és falsa.”

11. Formalitzar els enunciats d'un argument, ens
permet comprovar si la deducció és
formalment correcta, és a dir, si s'han aplicat
bé les regles de càlcul lògic.

14. Interdefinició de connectors
disjuntor-conjuntor

15. Interdefinició implicador

16. A més, hi ha unes regles de derivació que ens
permeten partir d'unes premisses per a arribar
a unes conclusions o comprovar si els
arguments són correctes.

17. Exemple d'aplicació de les regles
per a fer derivacions.

18. REGLA LÒGICA: MODUS PONENS.
Partint d'unes
premisses que es
relacionen com a
implicació. Si es
dóna l'antecedent,
llavors podem
concloure
lògicament el
conseqüent.

19. Fal·làcia que parteix d'un condicional (si p, aleshores q) i
quan es produeix el conseqüent o efecte (“q”), es conclou que
s'ha produït l'antecedent o causa habitual (“p”).
Exemple: “si plou, Anna agafa el paraigua.
Anna ha agafat el paraigua, llavors, ha plogut".

20. Fal·làcia de la falsa causa o en llatí
Post hoc, ergo propter hoc.
De la coincidència entre dos fenòmens
s'estableix una relació causal.
Exemple: "les voltes que has portat eixa samarreta
has aprovat els exàmens; per tant si demà portes
eixa samarreta, aprovaràs l'examen de filosofia”.

22. Fal·làcia: inducció injustificada

23. Regla lògica: modus tollens
Relació d'implicació o
causa-efecte, si el
conseqüent o efecte no
es produeix tampoc es
dóna l'antecedent o
causa.
Si fas esport, aleshores
sues. No has suat, per
tant no has fet esport.

24. Fal·làcia: negació de l'antecedent
Raonament que parteix
d'un condicional (si p,
aleshores q) i quan es
nega l'antecedent es
conclou la negació del
conseqüent.
“Si plou, em faig un
xop.
No plou, llavors, no
em faig un xop”

25. Regla lògica: sil·logisme disjuntiu:
Tenim una premissa en
la qual es donen dues
opcions de les quals
hem de triar
necessàriament al
menys una. Si una de
les opcions no es dóna,
llavors hem de triar
lògicament l'altra.
Atenció, per si la
disjunció és incloent o
incloent.

27. Fal·làcia de la disjunció excloent.
En lògica les disjuncions
són inclusives, és a dir,
les dues opcions poden
ser vertaderes, el que no
pot passar mai és que les
dues opcions siguen
falses.
Això pot generar
equívocs perquè en el
llenguatge ordinari sovint
la disjunció és exclusiva.

28. Reducció a l'absurd:
És una estratègia
d’argumentació en la qual:
primer suposem que és
correcta una idea (o un fet),
encara que pensem que es
falsa.
A continuació busquem
situacions que se'n derivarien
d'eixa suposició imaginària.
Ai trobem una contradicció,
podem donar per falsa tota la
hipòtesi inicial.

30. Fal·làcia argument ad logicam
● Com no s'ha
provat lògicament
una conclusió es
conclou que esta
és falsa.
● En realitat no
sabem si és
culpable o
innocent.