Presentació utilitzada a classe

1. UNITAT 2: FILOSOFIA MEDIEVAL I
FILOSOFIA MODERNA

Principals filòsofs

Problemes i temes
de reflexió

Característiques

Grans idees que
han canviat la
història de la
humanitat.

2. El cristianisme i les invasions
bàrbares
● Episodis de conflicte (martiris) i de
col·laboració entre la jerarquia
eclesiàstica i els nous «amos».
● Teoria dels tres estaments (Plató) i
del poder polític per voluntat divina.
● Els bàrbars es converteixen al
cristianisme, ja que els que no ho
fan són considerats com a
enemics, mentres que els que ho
fan són considerats com a
governants legítims.

3. Edat mitjana: escolàstica cristiana
-La filosofia i la ciència es
subordinen a la religió durant
1000 anys.
-La veritat està en la bíblia.
-La filosofia es utilitzada per a
servir a la teologia per a
“demostrar” l'existència de
déu i per a argumentar a
favor del cristianisme.

4. Alta edat mitjana europea molts llibres
de filosofia i ciència es perden.

Incendis de biblioteques provocats per bàrbars o per
fanàtics religiosos.

Els llibres que no tenen temàtica religiosa no són
valorats, no es copien i amb el temps es podreixen.

S'utilitza el pergamí: cada full és una pell d'animal.

5. En canvi de Plató ens ha arribat la pràctica
totalitat de l'obra completa, 42 llibres (diàlegs).

L'adaptació agustina de Plató
es converteix en la filosofia-
teologia hegemònica.

Les idees platòniques són els
models de creació de la
realitat utilitzats per Déu.

L'ànima guiada per la fe
coneix les idees per
il·lluminació interior
(introspecció) Déu ha
introduït dins nostre les
veritats essencials.

6. EDAT MITJANA segles V-XV
HEGEMONIA DE LA TEOLOGIA

Cultura teocèntrica.

Centres
d'ensenyament i
d'estudi fortament
religiosos.

Biblioteques i
cultura escrita
religiosa.

Integrisme cristià: la
bíblia com a font
literal de veritat.

7. Altres filosofies: els jueus

Les religions paganes
havien sigut prohibides,
però l’hebraica al ser
monoteista va ser
tolerada.

Comunitats jueves en
Europa cristiana i món
islàmic.

Tenen la seua pròpia
filosofia-teològica i el
seu propi idioma i
alfabet.

Maimònides filòsof i
metge jueu nascut a
Còrdova.

8. Altres filosofies: Islam
L’Islam es converteix en
una religió-imperi que
ràpidament conquereixen
enormes territoris.
Valoren les matemàtiques,
la filosofia, l’astronomia, la
medicina i les diverses
ciències: Avicenna, Averrois
i Al-Farabí. Durant un temps
civilització més avançada.

9. Filosofia i ciència en l'Islam

També moments de
fanatisme i crema de
llibres no islàmics:
Algazel (segle XI) va
escriure un llibre
“Destrucció dels
filòsofs”.

Decadència al segle
XIII per invasions
dels mongols.

10. Filosofia a l'Índia
● La religió hindú (II mileni aC)
i el budisme (V aC) són
religions amb algunes idees
filosòfiques i ètiques.
● Idees properes a l'orfisme
que a la vegada va influir
sobre el pitagorisme i el
platonisme.
● Creuen en roda de
reencarnació.
● Nirvana és posar fi als
desitjos i a les
reencarnacions.

11. Filosofia a l'Índia
● Charvaka (V aC) tradició
materialista i atea que
va durar fins el segle XV
fou prohibida i els seus
llibres cremats.
● “Gimnosofistes”
janinistes coneguts des
de l'arribada d'Alexandre
el Magna a l'Índia.
● Idees properes a
l'estoïcisme i els cínics.

12. Política a l’Índia: sistema de castes
● Des del segon
mil·lenni abans de
crist invasions del
nord (indoeuropeus).
● Divisió entre
brahmans (blancs) i
«intocables» dràvics
(negres).
● Societat castes
altament racista.

13. Filosofia a la Xina: taoisme
● Lao Tse (VI o V aC)
fundador del taoisme
(tao camí) i autor del
Tao (camí) Te (virtut o
poder) Ching (llibre).
● Wu wei deixar fluir, no
apassionar-se, no
intervenir, mantenir la
calma. Idees molt
properes a l'estoicisme.
Polèmica en si hi hagué
contacte o és casualitat.

14. Filosofia a la Xina: confucionisme
● Confuci (mestre Kong)
segle V o VI aC
obra “Les anacletes”.
● Ideologia de funcionaris i
ètica per a evitar la
corrupció.
● Cadascú a d'acomplir
amb el seu paper i funció
social.
● Meritocràcia i oposicions
per als funcionaris.

15. Religió popular xinesa
● Religió popular xinesa:
síntesi d'idees.
● Taoisme o Confucianisme
+
I Ching (llibre adivinacions
molt antic) +
Animisme i culte als
avantpassats +
Culte als elements naturals
com el cel

16. Arts marcials i estratègia
● Sun Tzu (VI aC) general i filòsof autor del
llibre d'estratègia l'art de la guerra.
● Estratègia militar però també consells per
a gestionar conflictes i per idees de
filosofia política.
● ARTS MARCIALS com un derivat de la
filosofia: la consciència millora el control
del cos.
● Wudang: art marcial taoista.
● Kung Fu monges Shaolin són budistes
(influència Índia).
● Tai chi: entrenament, gimnàsia i
meditació.

17. Altres filosofies: bizantins

Els bizantins també fan
escolàstica cristiana,
però conserven més
llibres antics en grec,
perquè és la seua
llengua.

Enciclopèdia bizantina.

Són invadits pels croats
(segle XIII) i després pels
turcs (segle 1453).

A partir dels segle XIII les
biblioteques bizantines
comencen a arribar a
Itàlia i en el XV els savis
s'exilien a Roma (Pletho).

18. A Europa occidental a partir dels segles XII i XIII
comença a recuperar-se part dels llibres dels
grecs i romans.

Alguns arriben perquè
havien sigut utilitzats per a
escriure damunt d'ells com
és el cas del “palimpsest”
d'Arquímedes.

Altres arriben per
traduccions de traduccions
del grec al siri i del siri a
l'àrab i finalment al llatí.

Altres per conquestes
creuades: Toledo, Sicília i
Constantinoble (s.XIII).

19. ESCOLA DE TRADUCTORS DE
TOLEDO (s.XII i XIII)
Alfons X el savi
Admiració per la ciència
(ulum) i filosofia dels
musulmans.
Amb la conquesta
cristiana d'Al-Andalus
hi ha una
transferència del
saber a la resta
d'Europa.
Negoci copiar llibres i
traduir-los.

20. Segles XII i XIII es revaloritza la filosofia
i s'obrin les primeres universitats
● Universitats d'Oxford,
París, Salamanca i
Pàdua s'ensenya
teologia, lleis (dret) i
medicina.
● Trivium: gramàtica,
retòrica i dialèctica
● Quadrivium: aritmètica,
geometria,
astronomia i música
Condemnes (1277).

21. Tomàs d'Aquino (1224-1274)

Tomàs d'Aquino “cristianitza”
les teories d'Aristòtil.

Les idees estan en les coses
(més empirista) arribar a
conèixer a déu coneixent les
seues obres i utilitzant la raó
natural.

Sintematitza arguments en
favor de l'existència de déu.

Ordre dels dominics que també
gestionen la inquisició.

22. Crisi del segle XIV

CANVIS SOCIALS

PESTA NEGRA

GUERRA DELS 100
ANYS

REVOLTES
LLAURADORES

ELS NOBLES
PERDEN PODER

23. Franciscans demanen pobresa i valoren
positivament el coneixement empíric per ser
el món obra divina.
● Roger Bacon: protoempirisme,
però a presó 1278.
● Guillem d'Ockham (1287-
1347) problemes amb el Papa.
● Navalla d'Ockham: entre
diverses explicació s'ha de
triar la que menys
pressuposicions implica.
● Idees que influiran a la llarga
sobre Luter.

24. Renaixement la societat canvia i l'església
deixa de tindre l'hegemonia cultural total.

Impremta: cada
vegada llibres més
barats.

Caiguda d'imperi
bizantí: biblioteques
i homes de lletres
emigren a Itàlia
(Pletho).

Desenvolupament del
comerç, la
tecnologia i interès
pràctic per la física
per a la balística.

25. FILOSOFIA RENAIXENTISTA

L'humanisme inicia la
lenta transició del
teocentrisme a
l'antropocentrisme.

Valoraven positivament
les matemàtiques i la
ciència antiga.
Publiquen obres de
grecs i romans.

No tenen mètode i també
difongueren llibres de
pseudociències (màgia,
astrologia i l'alquímia).

26. Pragmatisme polític:
Maquiavel (1469-1527)

Ja no són déu ni la
religió les que diuen
com han de fer-se les
coses.

Motivacions pràctiques
per a la política.

Com conquerir i
conservar el poder.

Propostes fonamentades
en la realitat i els
resultats pràctics.

27. Segle XVI: es fragmenta el poder de
l'església catòlica per l'aparició de
moviments protestants.
Guerres de religió a Europa.

1521 Luter excomunió
per criticar els vicis
del Papa i la jerarquia
catòlica.

Calvinistes, luterans,
anglicans,
anabaptistes i catòlics
es maten entre ells en
nom del mateix Déu.

28. Escepticisme renaixentista:
Erasme de Rotterdam (1466-1536)
-Es burla dels suposats
intel·lectuals i mostra com
els savis de l'època eren
ignorants.
-Es burla dels poderosos i
mostra que no són més que
humans plens de defectes.

29. Escepticisme renaixentista:
Michael de Montaigne (1533-1592)
-Filòsof francés dubta de la
capacitat racional humana.
-Els humans sovint som irracionals
i ens enganyem amb facilitat.
-La raó no està ni amb els catòlics
ni amb els protestants ni amb els
musulmans, perquè el motiu de
tindre una religió depèn del lloc
on hem nascut i no tant de la
racionalitat.

30. Conseqüències de l'escepticisme
renaixentista
-Negatius perquè dubten de la
capacitat de fer ciència.
-Positius perquè critiquen el
dogmatisme i l'escolàstica.
-Positius perquè la tolerància és
bona per a intercanviar idees i
desenvolupar la filosofia i la ciència.
-Els filòsofs posteriors,
especialment Descartes, tractaran
de refutar-los mostrant que sí que
és possible coneixements fiables.

31. 1543 inici de la revolució científica
En eixe anys es publiquen 3
llibres:
De revolutionibus orbium
coelestium de Copèrnic
(heliocentrisme).
Humani corpori fabrica de
Vesalius (anatomia).
Edició impresa de l'obra
d'Arquímedes (recopilació
de ciència grega).

32. Heliocentrisme

Copèrnic publica
llibre quan està a
punt de morir
(1543), d'aquesta
manera s'estalvia
els possibles
problemes.

Arguments
matemàtics, però
manca de proves
empíriques.

33. REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S XVII

GALILEU (1564-1642) i
KEPLER
HELIOCENTRISME

NEWTON (1642-1727)
llei gravitació universal i
lleis de Newton.

Boyle química basada en
experiència i crítica a
l'alquímia.

DEBAT DEL MÈTODE:
racionalista versus
empiristes.

34. Revolució científica s XVII

Heliocentrisme i
crítica al
geocentrisme.

Desenvolupament de
les matemàtiques.

Instruments
d'observació.

Debat sobre el
mètode.

35. Galileo Galilei (1564-1642)

Aporta proves
empíriques.

Observació amb
telescopi.

Crítica irònica a
teòlegs i aristotèlics.

Estudia moviments
físics.

Física desenvolupada
a partir de
l'observació I les
matemàtiques.

36. Galileu: matematització de la realitat
a la cerca de lleis naturals.

Estudi anotació
detallada en taula de
dades.

Busca correlacions
matemàtiques que
s'expressen en
funcions i fòrmules.

Les lleis físiques de la
naturalesa estan
escrites en llenguatge
matemàtic.

37. ANY 1609
-Galileu perfecciona
telescopi i observa
directament els planetes.
Conèixer directament
el gran llibre del món i
la vida.
-Observa cràters de la
lluna.
-Observa les llunes de
Júpiter.
-Observacions contradiuen
el sistema de Claudi
Ptolomeu seguit pels
aristotèlics

38. Any 1609 Kepler publica
Astronomia nova
● Utilitza taules
astronòmiques
d'observaació
d'ubicació de
planetes de Tycho
Brahe.
● La fórmula que millor
quadra amb les
dades observades de
les òrbites és
l'el·líptica.

39. Galileu Galilei: ciència empírica i
matemàtiques
Troba imperfeccions en els
llibres antics.

Critica la física aristotèlica
que no matematitzava.

Experimenta crea taules de
dades, busca correlacions
matemàtiques i constants.

Cinemàtica, òptica,
astronomia i resistència de
materials.

40. Intolerància, inquisició i repressió a la
ciència, la filosofia i les noves idees.

1533 Miquel Servet
(circulació de la
sang cremat) a la
foguera.

1600 execució de
Giordano Bruno
(imatge de la
dreta).

1633 retractació de
Galileu.

Descartes por a
publicar llibre.

41. 1633 abjuració de Galileu davant la
inquisició.

42. 1638 publica Discurs de les dos noves
ciències, però ho farà a Holanda per a
evitar que la inquisició li requise el llibre.

No toca temes
astronòmics, per a
evitar problemes.

Parla de cinemàtica
(física del
moviment).

Resistència de
materials, aplicació
per a l'arquitectura.

43. La nova ciència es fonamenta en:

Experimentació i
matematització.

Astronomia
heliocèntrica.

Filosofia: debat
sobre quin és el
mètode a seguir.
Rigor en l'aplicació
per a no creure
coses falses.

44. Descartes (1596-1650)

Llibres: “Discurs del
mètode” i
“Meditacions
metafísiques”

Busca rigor i mètode.

Racionalista: hi ha
idees innates.

Cogito ergo sum

Importància de la
deducció: de veritats
universals passar a
veritats particulars.

45. Mètode de Descartes inspirat en les
matemàtiques, però aplicat a tots els camps.

Dividir les problemes en
parts més senzilles.

No admetre com a veritat
cap cosa de la que
pugam tindre dubte.
Veritat segures.

D'unes veritats deduir
altres.

Fer revisions en les
cadenes de
raonaments.

46. Deducció

D'una afirmació
sobre un conjunt es
passa a una
afirmació sobre un
individu.

Tots els alemanys
són europeus.

Gunter és alemany.

Per tant, puc deduir
que Gunter és
europeu.

47. Descartes admet els sentits com a font del
coneixement, però amb certes reserves, ja que
diu que són fal·libles.
A més, afirma l'existència d'idees innates.

Tendència a ser
massa teòric,
abstracte i fins i tot
a anar contra el
sentit comú.

Tendència a barrejar
filosofia i Déu.

Desenvolupa les
matemàtiques i l'eix
de coordenades.

48. Racionalistes: Descartes, Spinoza i Leibniz

Veritats innates no
necessiten ser
experimentades, són
veritat perquè són
evidents, clares i
indubitables.
D'elles es poden
derivar altres
veritats.

Exemples: les
matemàtiques,
l'existència de Déu i
de l'ànima.

49. Després de dubtar de tot, afirma que
ell existeix, perquè pensa.
A continuació afirma que Déu existeix perquè:

Ell té la idea innata
de Déu.

Ell pensa en una
cosa perfecta
(Déu).

Déu ha d'existir,
perquè si no
existira, aleshores
ell no hauria pensat

50. Després de demostrar l'existència
divina.

Descartes afirma que
es perfecte i per
tant bo i poderós i
no pot consentir
que jo m'estiga
equivocant
sistemàticament en
pla “MATRIX”
(argument geni
maligne o somni
permanent).

51. Els empiristes critiquen als racionalistes.
-Les úniques veritats
són aquelles que
tenen un fonament
observable.
-Si no ho puc
experimentar no m'ho
crec...
-Francis Bacon,
Locke, Newton i
Hume.
-Gran difusió en
Anglaterra.

52. Per als empiristes el problema de les
falses creences i els errors sorgeix perquè
per diversos motius (mala
educació i error de càlculs)
s'han introduït en la nostra
ment idees falses,
mentides i mites que no es
basen en dades
observables i verificables.

53. L'empirisme britànic
-La filosofia
empirista va
associada al
desenvolupament
de
la royal society i la
física newtoniana.
-Gran prestigi a a
finals del segle
XVII i durant el
segle XVIII.

54. Francis Bacon (1561-1626)

Filòsof anglés partidari
de l'empirisme.

Afirma que el
coneixement es
troba en la percepció
alerta sobre els
perills de creure allò
que no hem
experimentat.

Va morir com a
conseqüència d'un
experiment.

55. JOHN LOCKE (1632-1704)

Metge i posteriorment
ministre de la monarquia
parlamentària liberal.

DEFENSA DEL MÈTODE
EMPÍRIC i ATAC
FILOSÒFIC AL
RACIONALISME.

DEFENSA DEL
LIBERALISME POLÍTIC
I PRECEDENT DEL
CONSTITUCIONALISM
E.

56. John Locke

No naixem amb idees
innates.

Déu no ha posat idees
en la nostra ànima.

Tots els coneixements
venen de
l'experiència, pels
sentits interns i
externs.

Comprovar si el que ens
han contat està basat
en l'experiència
sensible.

57. John Locke (1632-1704)

Llibre: “Tractat sobre
l'enteniment humà”
(psicologia i
epistemologia).

IMPORTÀNCIA INDUCCIÓ.
De l'observació de molts
casos particulars es
generalitza.

El coneixement humà és
fal·lible, no és absolut.
Diferents graus de
certesa.

58. Inducció

De les experiències
de fenòmens
particulars i
individuals, fem una
generalització
(inducció) i diguem
que tots els casos
són i seran així.

Mentre no trobem cap
experiència
contrària estem
justificats a
considerar la
generalització com

59. Percepcions objectives i subjectives.
No totes les experiències són iguals per a tots.

Qualitats
primàries dels
objectes són
objectives (pes,
mesura,
duresa,
velocitat, etc.).

Qualitats
secundàries
(són més
subjectives,
colors, sabors,

60. ROYAL SOCIETY

Royal Society of London
for the Improvement of
Natural Knowledge va
ser creada el 1660.

Lema: "Nullius in Verba"
(en paraules de ningú),
no és important qui ho
diu, sinó si es pot
experimentar

Locke en fou membre a
partir de l'any 1668 i
Newton en va ser el
president de 1703 a
1727

61. Robert Boyle: química científica

1661 publica «El
químic escèptic».

Aplica el mètode
empíric i
experimental.

Elimina dades no
verificables, per
exemple màgia i
alquímia.

62. ISAAC NEWTON 1642-1727

Utilitza i defensa el
mètode empíric.

Instruments
d'observació i
experiments com
Galileu.

Expressar els
fenòmens naturals
en dades
matemàtiques on
busca constants i
correlacions.

63. Llei publicada al llibre Philosophiae Naturalis principia mathematica (1687).

Llei de la gravetat serveix per a explicar la caiguda
a terra d'una poma (9,807 m/s²) i també el
moviment dels planetes i astres.

64. Newton: hypotheses non fingo

En llatí “No supose hipòtesi”.

Resposta als que li havien
desafiat a explicar les
causes profundes de la
graveta.

Es limita a descriure i formular
els principis matemàtics, no
especular el perquè l'univers
és així i no d'una altra
manera.

Per inducció arriba a funcions
matemàtiques (la teoria del
mètode hipoteticodeductiu

65. DAVID HUME (1711-1776)

De jove va treballar de
bibliotecari de la
universitat de Glasgow
(Escòcia), posteriorment
va ser diplomàtic a
l'estranger.

Filosofia empirista i del
sentit comú.

Escepticisme moderat,
confia en la capacitat de
conèixer, però també se
n'adona de la fal·libilitat i
les anomalies.

66. L'empirisme de Hume:

Tota idea ve de
percepcions
(impressions).

De la combinació
d'idees simples
apareixen idees més
complexes, que
necessàriament no
tenen perquè ser
certes.

67. David Hume fou dels primers filòsofs moderns que
es va atrevir a criticar obertament el cristianisme.

“Què és més
probable – que un
home resucite
d'entre els morts o
que el testimoni
estiga, d'alguna
forma equivocat?”.

Va ser acusat
d'heretgia, però va
ser absolt gràcies a
la intervenció dels
seus amics.

68. Hume i el problema de la inducció

Problema de la
inducció.

És el costum el que
ens indica que les
coses seran en el
futur com han sigut
fins ara.

Possibilitat
d'anomalies i
cignes negres.

69. David Hume
Desconfiar de
conceptes com
ànima, déu i
essència, perquè
no fan referència a
cap percepció.

El jo (identitat) està
en permanent
canvi és una
continuïtat de
seqüències. No hi
ha un jo últim
inalterable i que
perdure a tot canvi.

70. Hume: crítica el concepte de
causalitat

Prefereix parlar de
correlació i de
conjunció temporal-
espacials de fets.

Les causes-efectes
són qüestió de fet,
però a l'igual que
amb la inducció,
els fets poden
canviar en un futur
i no ser com han
sigut en el passat.

71. Filosofia política segles XVII i XVIII

Noves formes de justificar
el poder.

Debat entre absolutistes i
partidaris dels drets
inalienables.

Teories de l'estat de natura
i el pacte social.

Noves teories liberals,
parlamentàriesi de divisió
i control de poders.

72. IL·LUSTRACIÓ sXVIII

Es divulga per
Europa
l'empirisme, la
ciència newtoniana
i el liberalisme
polític de Locke.

Enciclopedistes:
Voltaire,
d'Alembert,
Holbach, Diderot,
Montesquieu,
Rousseau i
Condillac.

73. IL·LUSTRACIÓ SEGLE XVIII

DIFUSIÓ DE LA
FILOSOFIA DE JOHN
LOCKE I LA FÍSICA
DE NEWTON PER
EUROPA.

ENCICLOPEDISTES
perseguits a França i
enciclopedia
clandestina.

ACABA PROVOCANT
CAIGUDA DE L'ANTIC
RÈGIM I LA
MONARQUIA
ABSOLUTA.

74. El desenvolupament científic és un dels
factors que causen la revolució industrial.

Els coneixements
científics són
aplicats a
l'enginyeria i a la
tecnologia.

Permeten augmentar
l'eficàcia del poder,
motiu pel qual els
poders inverteixen
en coneixement, per
exemple la Royal
Society anglesa.

75. Il·lustració alemanya:
Immanuel Kant (1724-1804)

Mai va eixir de Konigsberg
(actual Kaliningrad) on
treballava de professor
universitari de filosofia.

Va escriure la “Crítica de la raó
pura” i la “Crítica de la raó
pràctica”.

Torna a obrir el debat
epistemològic i diu que les
dues parts tenen en part raó.

76. Immanuel Kant (1724-1804)

El temps i l'espai depenen de la
forma de veure el món del
subjecte.

Conceptes abstractes com causa
efecte o identitat i alteritat són a
priori (innats) i serveixen per a
ordenar les dades sensibles.

La lògica i les matemàtiques són
deductives (racionalistes), la
resta dels coneixements es
basa en l'experiència
(empiristes).

77. INDEPENDÈNCIA EUA 1776
REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

Descontent social i
crisi fan que les
IDEES DE CANVI
SOCIAL DELS
FILÒSOFS
IL·LUSTRATS es
convertisquen en
referents
revolucionaris.

LLIBERTAT,
IGUALTAT I
FRATERNITAT.

78. La filosofia ha impulsat la ciència i els
drets humans.

Algunes de les millors
coses que té la nostra
societat i la nostra
cultura (ciència,
democràcia i drets
humans) tenen els seus
orígens en la filosofia i el
lliurepensament.

Encara queda molt de
treball per fer i molt de
camí per avançar. El
paper de la filosofia
continua sent important.