Professor Ferran Polo.

1. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA
Professor: Ferran Polo.
COM MOLTES ALTRES CIÈNCIES FINS EL SEGLE XIX
LA PSICOLOGIA ERA UNA BRANCA DE LA FILOSOFIA

2. Al temple de d'Apol·lo a Delfos estava gravada la màxima
“coneix-te a tu mateix”
Aquesta màxima
va ser
arreplegada per
Sòcrates.

3. PLATÓ segle IV aC
afirmava que l'ànima era eterna, que abans de
nàixer vivia en el món de les idees i que el cos la
limitava i li feia de presó.
És el que
coneixem
com a
concepció
DUALISTA.
És el que
coneixem
com a
concepció
DUALISTA.

4. La concepció dualista de Plató
El cos intenta
arrastrar a la persona
cap a les passions i
els vicis però l'ànima
ha de predominar i
dedicar la pròpia vida
al servei del
coneixement, la raó i
el bé.

5. MOLTS GRECS NEGAVEN EL DUALISME
PLATÒNIC
● Molts grecs afirmaven que
l'ànima té un fonament
material i biològic i que
sense cos no es pot viure.
● Epicur deia que no hi ha que
tindre-li por a la mort perquè
quan ella està nosaltres no
estem. La mort és la no
percepció.
● Aristòtil deia que de totes
maneres cal controlar-se, ser
prudent i virtuós ja que així
serem més feliços, dignes i
respectats.

6. Hipòcrates metge s. IV aC materialista
● Les malalties en
general tenen com a
causa desordres en
físics, en concret a
desequilibris en els 4
líquids principals del
cos.
● Les malalties
psíquiques també
tenen causes
fisiològiques i
anatòmiques.

7. Per a Sant Agustí d'Hipona (V d.C) i per a
l'escolàstica medieval les malalties mentals
són causades pels pecats i pel dimoni.
● De fet avui en dia
l'església catòlica
encara té sacerdots
especialistes en fer
exorcismes.
● Per a altres religions
també són forces
sobrenaturals les
que produeixen els
trastorns greus i
temptacions.

8. LA CONCEPCIÓ DUALISTA
● Va ser heretada pels
filòsofs cristians
medievals i després
per Descartes.
● Descartes s. XVII
afirmava que la
glàndula pineal és el
punt d'unió entre el
cos i l'ànima.
● La matèria està
determinada, però
l'ànima és lliure.

9. Els filòsofs empiristes Locke i Hume
van estudiar l'enteniment humà, la
percepció i els sentiments
● Per a ells el dolor i el
plaer són
mecanismes que la
natura té per a
indicar-nos les coses
bones i les dolentes.
● Només coneixem
mitjançant els sentits
externs i interns.

10. Al segle XVII i XVIII es debat
intensament sobre la natura humana.
● HOBBES DIUS QUE L'HOME
ÉS LLOP PER A L'HOME I
NOMÉS LES LLEIS LIMITEN
ELS SEUS DESITJOS
CRUELS.
● ROUSSEAU DIU QUE L'HOME
ÉS BO PER NATURA I QUE
LES LLEIS I EL PODER
GENEREN INJUSTÍCIA I
CORROMPEN LA NATURA
HUMANA.

11. DEBAT SOBRE LA NATURA HUMANA
● Montaigne: els indígenes són salvatges, però
bons, els europeus són civilitzats, però dolents.
● Locke i Spinoza: L'ésser humà som egoistes
moderats i tots guanyem col·laborant.

12. DURANT EL SEGLE XVIII es popularitza el
concepte de PSICOLOGIA, però l'entenien com
una branca de la filosofia i de la teologia.

13. Alguns filòsofs il·lustrats i enciclopedistes
XVIII comencen a posar en dubte la
concepció dualista i es declaren ateus i
materialistes
● Anteriorment
posar en dubte
la immortalitat
de l'ànima i els
dogmes
cristians podia
suposar
problemes amb
la inquisició.

14. Segona meitat XVIII i primera XIX
● Primers hospitals
psiquiàtrics amb
personal mèdic, ja no
és només reclusió.
● Presons i “works
houses” reeducar i
modificar personalitat
mitjançant el control,
el premi i el càstig.
● Utilitarisme empirista
és precedent del
conductisme.

15. Durant el segle XIX apareixen els primers intents
de fer de la psicologia una ciència empírica.
● Herbert Spencer,
Francis Dalton i altres
membres de la Royal
Society anglesa
mesuren conductes,
cranis i característiques
humanes de manera
sistemàtica.
● Són funcionalistes ja
que diuen que la ment
té una funció adaptativa
al servei de l'evolució.

16. Estaven influïts pel positivisme i pel darwinisme.
Utilitzaren el mètode científic incorrectament per a
justificar els seus prejudicis. Les conclusions que volien
obtindre influïen en la manera d'observar.
● JUSTIFICAREN EL
RACISME, EL CLASSISME,
EL MASCLISME I LES
INJUSTÍCIES SOCIALS.

17. A França Paul Broca
Antropometria del crani,
racista i masclista, però en
els seus estudis
descobreix que les lesions
en una part del cervell
(àrea de Broca) tenen com
a conseqüència
l’incapacitat per a parla i
afirma que cada part del
cervell té una funció.

18. A ITÀLIA CESARE LOMBROSO
DESENVOLUPA LA
CRIMINOLOGIA
● Segons
Lombroso la
forma del crani i
les faccions de la
cara indiquen la
personalitat
d'una persona i
ens permet
descobrir als
criminals.

19. Per altra banda es popularitzen les presons
panòptiques que pretenen reformar la personalitat dels
individus i controlar la seua conducta.

20. Funcionalisme i pragmatisme: William James i Dewey.
Psicologia és Cª vida mental.
Organisme s'adapta a l'ambient, pragmatisme, utilitarisme i evolucionisme (influïts per
Charles Darwin i Herbert Spencer).
La conducta busca la consecució d'objectius que al mateix temps tenen un sentit per a l'individu,
normalment relacionats amb les funcions que possibiliten la supervivència.

21. A principi de segle XX es
popularitzen els test d'intel·ligència.
● Són inventats per
Alfred Binet.
● Utilitzats per Yerkes
(president APA) i Cyril
Burt (president de
l'associació britànica
de psicòlegs) ambdós
són membres de
societats
eugenèsiques.

22. Els test d'intel·ligència són aplicats a
milions de soldats durant la I Guerra
Mundial.
També són aplicats
a emigrants als
EUA.
Els resultats
mostren que les
dones són inferiors
als homes i que els
negres i els
mediterranis són
inferiors als
anglesos i als
alemanys.

23. Psiquiàtrics i eugenèsia.
● Tancament i
esterilització dels
col·lectius considerats
inferiors.
● Polítiques d'intervenció
social negatives.
● Alemanya nazi camps
de concentració i
treball.
● En Suècia esterilització
de gitanes des de 1934
fins l'any 1974.

24. En Espanya amb franquisme.
● Polítiques d'exclusió
social a homosexuals
i dissidents polítics.
● Llei de “vagos y
maleantes”.
● Pràctiques de
robatoris de nadons
des del 1936 fins els
anys 90.

25. Malgrat que els inicis de la psicologia i de la
psiquiatria tenen molta pseudociència
● També es fan
avanços
importants en
neurociència
Santiago Ramón y
Cajal descobreix les
neurones 1899
● Cada vegada
coneixem millor com
funciona el sistema

26. Més progressos...
● Els tests
d'intel·ligència
d’Alfred Binet (1857-
1911) són utilitzats
amb finalitats
pedagògiques i no
discriminatòries per a
reforçar als alumnes
que ho necessiten.

27. Més progressos Wilhelm Wundt
(1832-1920) a Alemanya
● Laboratori
experimental de
psicologia.
● Estudia la percepció
humana i els temps
de reacció.
● Estructuralisme:
divideix la ment i la
personalitat en
múltiples elements
més fàcils d'estudiar.

28. Més progressos: finals segle XIX
teràpies basades en el diàleg.
La psicoanàlisi
de Sigmund
Freud va
permetre tractar
casos que fins
eixe moment
eren incurables.

29. Psicoanàlisi té influència social al trencar amb els
tabús sexuals
● La sexualitat de les dones eix de l'armari i la repressió
sexual puritana passa a ser vista negativament.
● Freud va afirmar que la religió és una esquizofrènia
col·lectiva.

30. De totes maneres acusat de
mètode poc rigorós i
pseudocientífic.
● Té la tendència a
reduir-ho tot a sexe i
d'interpretar tots els
problemes com a
problemes de
repressió sexual.
● Després de la
primera guerra
mundial inclou també
pulsions sàdiques de
violència i poder.

31. GESTALT (anys 20 i 30),
ALEMANYA
● Estudien la percepció
humana com a
procés d'elaboració
cognitiva.
● Estudien als grans
simis i fan proves de
resolució de
problemes i
d'intel·ligència.

33. Kurt Lewin i les dinàmiques de grup
Estudia com funcionen
els grups, els rols que
es donen, els tipus
d'organitzacions que hi
ha i com millorar la
relació entre els
individus i les
dinàmiques de grup.
Kurt Lewin té
plantejament pròxim a
la Gestalt, però aplicat
al grup i no tant a la
percepció.

34. Més progressos... Pávlov.
● Estudia els estímuls,
les resposta i els
reflexes condicionats.
● Experiments amb
mamífers.
● Guanya en 1905 el
premi Nobel.
● Pare de la psicologia
russa i soviètica.

35. Conductisme Watson 1913
● Busca rigor
metodològic.
● No conceptes
mentals ni teories que
no es basen
completament en fets
observables.
● Estudiar la conducta.

36. Conductisme: Skinner
● Les lleis de la
conducta són iguals
per animals que per a
persones.
● Reforç positiu i
negatiu.
● Condicionament
operant: adquisició de
conductes i extinció
quan no es reforça.

37. Conductisme: Burrhus F. Skinner
● La conducta verbal
també depèn de
l’ambient, dels estímuls
i dels reforços. El
llenguatge es basa en
l’ús públic.
● El pensament queda
fora del camp d’estudi,
encara que
indirectament podem
induir el que pensem,
perquè depèn del que
diem i del que fem.

38. Grans inversions de la CIA durant la
“guerra freda”
● Millorar interrogatoris
● Fer als individus més
resistents.
● Fer neteges de
cervell.
● Fer guerra
psicològica.
● Desmotivar a l'enemic
I fomentar
desercions.

39. Crítiques anys 60 i 70
● Foucault: critica a la
psicologia, a les presons,
al sistema educatiu i a les
presons com a
mecanismes d'opressió.
● Contrapsicologia i
antipsiquiatria (Laing I
Cooper) critiquen
pràctiques abusives I
defensen els drets.
● La bogeria com a
alienació social.

40. Anys 70 i 80
● Tancament psiquiàtrics.
● Substituïts per centres de
dia, unitats de psiquiatria
en els hospitals i
vivendes tutelades.
● Medicaments cada
vegada més eficàcia.
● Continuen centres
penitenciaris psiquiàtrics.
● Proliferació centres per a
persones amb conductes
addictives.

41. A partir dels anys 60 serveis socials
i estat de benestar.
● Seguretat Social.
● Serveis socials i
polítiques d'inclusió
social.
● Ajudes econòmiques i
socials.
● Equips
interdisciplinaris amb
treballadors socials,
educadors socials i
psicòlegs.

42. Psicologia humanista. Maslow (1908-1970)
Critica als conductistes.
Però no rebutja empirisme,
ja que diu que l'experiència
pot ser la de veure que
pensen, quins valors tenen
i com actuen els individus
sans i prendre'ls de model.

43. VICTOR FRANKL (1905-1997)
LA LOGOTERÀPIA
● Sobrevius als camps
de concentració.
● Qui té objectius i
projectes de futur
resisteix millor.
● Vosté per què no es
suïcida?
● Importància motivació
● Psiquiatria + filosofia.
● Anàlisi existencial.

44. Psicologia cognitiva.
● Estudiar com la ment
processa la
informació.
● Metàfora del sistema
nerviós com un
ordinador.
● Teràpies que tenen
en compte la
motivació, les idees i
el diàleg a més de la
conducta.

45. En els últims anys grans inversions en neurociència i
importants avanços, gràcies a noves tecnologies
d'observació de l'activitat del sistema nerviós.
Projectes Brain UE I EUA