1. diagnòstic sobre la situació de les dones a les empreses i
organitzacions integrades a la Xarxa de Parcs Científics i
tecnològics de Catalunya (XPCAT)

2. desembre 09

3. Índex
Introducció: El projecte femtalent .................................................................................................... 4
El talent femení en l’economia del coneixement ............................................................................. 6
L’economia del coneixement a Catalunya ..........................................................................................................................7
Catalunya i la seva posició en matèria d’innovació ............................................................................................................8
XPCAT, peça clau del sistema de ciència, innovació i tecnologia ...................................................................................10
El capital humà en ciència, innovació i tecnologia ...........................................................................................................12
Dones en recerca i desenvolupament ..............................................................................................................................14
Dones en els sectors d’alta i mitjana tecnologia...............................................................................................................16
Dones a la XPCAT............................................................................................................................................................18
En resum...........................................................................................................................................................................19
Enquesta femtalent: Objecte, metodologia i explotació de resultats .......................................... 20
Objecte de l’enquesta .......................................................................................................................................................21
Metodologia: Fitxa tècnica ................................................................................................................................................21
Procediment utilitzat en l’explotació de resultats ..............................................................................................................22
Enquesta femtalent: Característiques de les dones enquestades............................................... 23
Característiques personals ...............................................................................................................................................25
Característiques professionals..........................................................................................................................................27
Característiques de l’entorn professional .........................................................................................................................29
Condicions laborals...........................................................................................................................................................31
Trajectòria laboral .............................................................................................................................................................34
Prioritat donada a la feina .................................................................................................................................................35
Enquesta femtalent: Principals resultats ....................................................................................... 36
Dones: Resultats des de la perspectiva individual ....................................................................... 38
Quina valoració fan sobre la seva situació professional?.................................................................................................39
Com valoren la seva trajectòria professional?..................................................................................................................41
Quines expectatives professionals tenen? .......................................................................................................................43
Quins impediments i quines oportunitats troben per millorar la seva trajectòria professional? .......................................45
Quines mesures sol·liciten a les empreses per millorar la seva situación professional? .................................................48
Entorn professional: Resultats des de la perspectiva col·lectiva................................................ 51
Quina és la percepció sobre la igualtat en l’entorn professional? ....................................................................................52
Quins impediments i quines oportunitats troben en les empreses pel seu desenvolupament professional? ..................54
Quines mesures demanen per millorar la situació professional de tot el col·lectiu? ........................................................57
Síntesi de resultats ...........................................................................................................................................................60
Resultats segons els perfils professionals.................................................................................... 62
Resultats per al perfil CIENTÍFIQUES..............................................................................................................................64
Resultats per al perfil TÈCNIQUES ..................................................................................................................................68
Resultats per al perfil DIRECTIVES .................................................................................................................................72
Resultats per al perfil TECNÒLOGUES ...........................................................................................................................76
Resultats per al perfil ADMINISTRATIVES ......................................................................................................................80
Resultats per al perfil EMPRESÀRIES .............................................................................................................................84
Conclusions i propostes ................................................................................................................. 87
Conclusions.......................................................................................................................................................................88
Propostes per a la intervenció ..........................................................................................................................................91
Annex: Enquesta a organitzacions................................................................................................. 94
Objecte de l’enquesta .......................................................................................................................................................95
Metodologia: Fitxa tècnica ................................................................................................................................................95
Característiques de les organitzacions enquestades .......................................................................................................96
Principals resultats............................................................................................................................................................96
Característiques de les organitzacions amb influència en els resultats .........................................................................102
Síntesi de resultats .........................................................................................................................................................104
Principals conclusions.....................................................................................................................................................105
Propostes ........................................................................................................................................................................106
pàgina - 3 -

4. INTRODUCCIÓ: EL PROJECTE FEMTALENT
INTRODUCCIÓ: EL PROJECTE femtalent
pàgina - 4 -

5. femtalent és una iniciativa pilot innovadora sobre la igualtat d’oportunitats promoguda per la Xarxa de Parcs Científics i
Tecnològics de Catalunya (XPCAT), amb la direcció de 22@barcelona i la col·laboració tècnica de l’empresa ENRED
Consultoría. Té el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu, en el marc dels Projectes
Innovadors del Departament de Treball.
L’objectiu principal de femtalent és potenciar la presència i el paper de les dones de la XPCAT, posar en valor tot el
seu talent i mostrar-lo a la societat, i convertir els Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya en un espai de referència
en matèria d’igualtat.
femtalent pretén arribar, d’aquesta manera, a les més de 1.650 empreses ubicades en els 20 Parcs de Xarxa i, per tant,
a les més de 50.000 persones treballadores. Els Parcs Científics i Tecnològics es componen de grans espais de
producció, transferència, difusió i ús del coneixement, i actuen de punt de contacte entre la comunitat investigadora, la
innovadora i l’empresarial. La XPCAT és, doncs, un motor per al procés de transferència i difusió del coneixement i
contribueix a respondre als reptes globals que es plantegen en l’economia i la societat del coneixement.
Dins d’aquesta comunitat és important destacar el paper de les dones. Tant la manca de professionals qualificats en
aquests àmbits com el perfil demanat per aquestes noves professions —activitats en les quals es requereixen unes
capacitats i habilitats que s’identifiquen amb característiques atribuïdes tradicionalment al rol femení— fan que les
desigualtats de gènere en aquests sectors s’atenuïn. Aquestes professions que es generen en l’economia del
coneixement contribueixen al desenvolupament econòmic i social i són una oportunitat per a la igualtat entre dones i
homes.
En concret, a través de femtalent s’han desenvolupat actuacions adreçades a reforçar el perfil tècnic i directiu de les
dones que treballen en aquesta Xarxa, i s’han impulsat al mateix temps accions que generin massa crítica i visibilitat per
reforçar la seva capacitat de lideratge transformador, incidint en el paper que poden exercir com a motors d’igualtat.
Entre aquestes actuacions cal destacar el desenvolupament del portal web www.femtalent.cat, la creació del directori
fembook i l’enquesta femtalent.
L’enquesta femtalent, objecte d’aquest informe, està dirigida a fer una primera aproximació a les barreres i
oportunitats que troben les treballadores de la XPCAT en el desenvolupament de les seves carreres professionals, i a
diagnosticar quines són les necessitats, els reptes i les possibles estratègies per millorar la seva posició professional.
Aquesta enquesta s’ha dut a terme entre els mesos d’abril a desembre de 2009 i hi han participat 378 dones de les
empreses i centres integrats de la XPCAT.
Gràcies als resultats que ofereix l’enquesta és possible acostar-se a la valoració que fan les dones de la seva situació
laboral i a les principals demandes que identifiquen per progressar professionalment en els àmbits de la ciència, la
innovació i la tecnologia, sectors d’oportunitat per a l’ocupació d’avui i de demà.
pàgina - 5 -

6. EL TALENT FEMENÍ EN L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT
EL TALENT FEMENÍ EN L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT
pàgina - 6 -

7. L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT A CATALUNYA
El moment actual de recessió econòmica està evidenciant, més que mai, la necessitat d’un canvi de model productiu i
econòmic basat en l’augment de la productivitat, l’especialització i l’impuls de nous sectors tractors alternatius o
complementaris als que fins ara han estat impulsors del creixement. Un model econòmic on la innovació, la tecnologia i
la R+D es col·loquen en el punt de mira com a factors decisius de la competitivitat.
Amb aquest objectiu el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació impulsat per la Generalitat ha apostat per un
nou model de progrés socioeconòmic que es fonamenta en l’educació, la recerca i la innovació, i les converteix en
prioritats estructurals de primer ordre en les agendes política, social i econòmica del país i dels seus agents.
Catalunya disposa així d’un sòlid sistema de recerca, innovació i tecnologia integrat, essencialment, per:1
• la xarxa universitària, amb un total de dotze universitats,
• la xarxa de centres vinculats al Servei Català de la Salut,
• els centres de recerca públics catalans (entre els quals destaquen la xarxa de centres de l’Institut de Recerca i
Tecnologia Alimentària —IRTA—, el Laboratori General d’Assaigs i Investigació —LGAI—, l’Institut d’Investigació
Aplicada de l’Automòbil —IDIADA—…),
• els organismes públics de recerca de titularitat estatal, representats a Catalunya pels 14 centres i instituts del
Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que comprenen pràcticament totes les branques del saber,
• els departaments de R+D+I de les empreses, en especial de les grans i mitjanes, actives principalment en
sectors com l’automobilístic, l’agroalimentari o el quimicofarmacèutic.
En aquest entramat, la col·laboració pública i privada forma part essencial de l’estratègia de convertir Catalunya en un
pol internacional de referència en recerca i innovació. Entre el sector públic i privat hi ha tota una sèrie d’organitzacions
que actuen de plataformes de connexió: organismes com les oficines de transferència de tecnologia de les diferents
universitats, els centres de serveis tècnics, de formació i d’assessorament, les entitats de capital risc, les empreses
derivades (spin-off) o altres institucions, faciliten el transvasament de coneixement i innovació generada cap al sector
productiu. La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics, com veurem a continuació, representa l’espai en el qual la major
part d’aquest saber fer s’aglutina.
1
Lara Navarro, Pablo. «Estudio de producción científica en Cataluña. Metodología de análisis y resultados de 15 años de ciencia catalana». Universitat
Pompeu Fabra. 2009.
pàgina - 7 -

8. CATALUNYA I LA SEVA POSICIÓ EN MATÈRIA D’INNOVACIÓ
La dilatada trajectòria empresarial catalana, juntament amb l’aposta per un model econòmic basat en la societat del
coneixement, ha permès situar Catalunya en el lloc 82 de l’Índex Europeu d’Innovació2 (entre un total de 208 regions
europees) i en el quart en comparativa amb altres regions de l’Estat.3
Dels indicadors que componen aquest índex, a Catalunya el valor més important l’aporten el nombre de patents i el
capital humà dedicat a la ciència i la tecnologia.
ÍNDEX EUROPEU D'INNOVACIÓ. 2008.
Font: Informe Anual de la R+D i la Innovació a Catalunya.
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
Navarra
Catalunya
Castella-la Manxa
Extremadura
Mitjana estatal
Castella i Lleó
Cantàbria
La Rioja
Canàries
Madrid
Aragó
València
Galícia
Múrcia
Andalusia
Astúries
Illes Balears
País Basc
DESCOMPOSICIÓ DE LES DIMENSIONS DE LA INNOVACIÓ A
CATALUNYA. 2006.
Font: Informe Anual de l’R+D i la Innovació a Catalunya 2008.
Despesa privat R+D Patents
14,04% 19,30%
Despesa pública
R+D
12,28%
RRHH Ciència i
Tecnologia
15,79%
Ocupació Serveis
Alta Tec.
12,28%
Contínua
Ocupació manufac. 7,89%
Mitjana-alta Tec.
18,42%
L’abast d’aquests nivells s’ha aconseguit gràcies a l’esforç per invertir i construir un model de creixement econòmic basat
en la societat del coneixement. Catalunya se situa, així, entre el grup de regions que encapçalen el rànquing en:4
• Volum de despesa en R+D, que s’ha triplicat durant l’última dècada i que ha assolit l’1,42% del PIB català.
2
European Innovation Scoreboard EIS 2008 (http://www.proinno-europe.eu/index.cfm?fuseaction=page.display&topicID=437&parentID=51).
3
Informe anual de la R+D i la innovació a Catalunya 2008. Servei d’Anàlisi i Benchmarking de Polítiques Públiques. Departament de Planificació.
Secretaria Executiva. ACC1Ó CIDEM/COPCA.
4
Informe anual de la R+D i la innovació a Catalunya 2008. Servei d’Anàlisi i Benchmarking de Polítiques Públiques. Departament de Planificació.
Secretaria Executiva. ACC1Ó CIDEM/COPCA.
pàgina - 8 -

9. • Innovació empresarial. És la comunitat autònoma que concentra el volum més gran d’empreses innovadores de
l’Estat. En concret, 11.129 empreses innovadores (el 23% del conjunt estatal).
• Inversió empresarial en tecnologia. Destina l’1,93% del seu PIB a la innovació tecnològica i ocupa el quart lloc
en inversió empresarial en innovació tecnològica.
• Exportació de productes tecnològics, de manera que aquests constitueixen el 14% del total de les
exportacions.
• Patents, ha estat, entre 1994 i 2003, la comunitat de l’Estat que ha presentat un volum més elevat de sol·licituds a
l’Oficina Europea de Patents.
pàgina - 9 -

10. XPCAT, PEÇA CLAU DEL SISTEMA DE CIÈNCIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA
Dins del sistema català de ciència, innovació i tecnologia, la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya
(XPCAT) suposa una peça clau. Constitueix, en aquest sentit, un instrument fonamental per a l’impuls de l’economia del
coneixement i una fórmula de treball en xarxa per al futur científic, tecnològic, econòmic i social de Catalunya, així
com un espai privilegiat per promoure la igualtat.
En el seu sistema s’hi integren grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, vivers d’empreses, grans
empreses amb els seus centres de R+D associats, empreses focalitzades en la innovació i noves empreses basades en
el coneixement.
En concret, la XPCAT està conformada per un total de 20 Parcs, organitzacions gestionades per una àmplia gamma de
professionals que treballen per incrementar la riquesa i promoure la cultura de la innovació i la competitivitat de les
empreses i institucions generadores de coneixement.
PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS DE LA XPCAT
Parc Tecnològic del Vallès Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc
Parc Científic de Barcelona Parc Tecnològic Barcelona Nord
Parc de Recerca UAB Tecnocampus Mataró (TCM)
22@Barcelona BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica
Parc d’Innovació La Salle Parc Tecnològic de la Catalunya Central
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona ESADE- Creapolis Campus
Parc de Recerca UPF (Ciències Socials i
Parc de Recerca i Innovació de la UPC Humanitats)
Parc Científic i Tecnològic de la UDG Parc Científic i Tecnològic del Turisme i de l’Oci
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica
Lleida (VITEC)
Parc Tecnològic de Tarragona Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Deltabcn
En els seus Parcs es combina la innovació, la tecnologia i el coneixement aplicats a activitat clau, com són l’aeronàutica
i aeroespacial, l’agroalimentària, l’òptica, l’arquitectura, la biotecnologia, les ciències humanes i socials, l’electrònica, les
finances, la farmàcia, la formació i l’educació, la metal·lúrgia, la nanobioenginyeria i la nanotecnologia, els serveis a
empreses, la salut, la química, el turisme o les tecnologies alimentàries, de l’energia, dels materials, mèdiques,
mediambientals i de la informació i les comunicacions.
Segons la Memòria 2008 de la XPCAT,5 el nombre d’empreses ubicades a la Xarxa de Parcs és de 1.650 (un 15% de
les empreses innovadores de Catalunya), amb un clar predomini de les de grandària petita. A més té 95 centres de
R+D+I i tecnològics. Al llarg de 2008 aquestes empreses i entitats van presentar una xifra de negoci de gairebé 1.300
milions d’euros en facturació.
5
Dades relatives a 17 Parcs, atès que durant el 2009 s’han incorporat a la XPCAT el Parc Científic i Tecnològic del Turisme i de l’Oci,
el Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica (VITEC) i el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Deltabcn.
pàgina - 10 -

11. DIMENSIÓ DE LES EMPRESES DE LA XPCAT (PERCENTATGE).
Font: Memòria XPCAT 2008.
Gran;
9%
Micro empresa;
Mitjana; 60%
11%
Petita;
20%
En termes d’ocupació, les empreses i organitzacions de la XPCAT donen feina a més de 50.000 persones
treballadores, fet que equivaldria a un 1,5% de l’ocupació de Catalunya.6 D’aquestes al voltant d’un 60% desenvolupa
tasques de R+D (unes 30.000 persones), xifra que suposa, per tant, gairebé el 80% de l’ocupació catalana en recerca i
desenvolupament.7
PERSONAL DEDICAT A R+D I RESTA DE PERSONES
TREBALLADORES A LA XPCAT.
Font: Memòria XPCAT 2008.
Resta de persones
treballadores;
20.023
Personal dedicat a
R+D;
30.035
Les xifres presentades constitueixen una mostra més que suficient del que aquesta Xarxa representa dins del sistema
català de ciència, innovació i tecnologia. A més, deixen constància del seu significat com a espai privilegiat de producció,
transferència, difusió i ús del coneixement, ja que es tracta, al mateix temps, d’un enclavament decisiu per potenciar
l’ocupació de qualitat i la igualtat d’oportunitats.
6
Estimació feta a partir del volum de persones treballadores a la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i el volum d’ocupació a Catalunya
2005, un total de 3.291.100 persones (font: Idescat. IIT2005).
7
Estimació feta a partir del volum de persones treballadores a la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i el volum de personal dedicat a
tasques de R+D el 2005, un total de 37.862 persones (font: Idescat, 2005).
pàgina - 11 -

12. EL CAPITAL HUMÀ EN CIÈNCIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA
Com dèiem, un dels principals inputs de Catalunya en matèria d’innovació és el seu capital humà. I és que, en els últims
deu anys, els indicadors en aquesta matèria han evolucionat molt favorablement.
Així, el personal dedicat a tasques de R+D s’ha duplicat, inclòs el personal investigador. En total avui l’ocupació en
aquest àmbit és de més de 43.000 persones de les quals un 60% és personal investigador. Catalunya concentra, en
aquest sentit, un 22% del total de personal a Espanya dedicat a tasques de R+D a temps complet i un 21% del personal
investigador. Al mateix temps, el pes del personal en R+D sobre la població ocupada es troba molt per sobre de la
mitjana estatal.
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D I PERSONAL
INVESTIGADOR. CATALUNYA. 1996-2007.
Font: Idescat. Recerca i desenvolupament.
Personal dedicat a R+D (total) Personal dedicat a R+D (investigador)
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
En aquest context, és el sector privat (empreses i IPSAL) el que aglutina el volum més gran de personal dedicat a
tasques de R+D (al voltant d’un 50%), en consonància amb els objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa. Les
universitats, per la seva banda, concentren el 30% d’aquest personal mentre que les Administracions públiques hi
contribueixen amb un 10%.
PERSONAL DEDICAT A R+D PER SECTORS. CATALUNYA. 2007.
Font: Idescat. Recerca i desenvolupament.
Administració
pública
6.304
Empreses-IPSAL
22.928
Ensenyament
Superior
13.805
pàgina - 12 -

13. Una dimensió complementària sobre el capital humà dedicat a activitats relacionades amb l’economia del coneixement
l’aporta el nombre de persones ocupades en les indústries d’alta tecnologia i en els serveis intensius de
coneixement,8 un indicador en el qual Catalunya destaca notablement.
Durant l’any 2007 van ser 400.000 persones les que treballaven en els sectors de mitjana i alta tecnologia a
Catalunya, un 11% de la població ocupada. Una proporció que en l’àmbit estatal se situa en el 7% i que, per regions, és
només superada pel País Basc.9 La principal concentració a Catalunya es troba en els sectors manufacturers de
mitjana-alta tecnologia, i es posiciona, en aquest sentit, com la tercera regió europea —d’un total de 20— en relació
amb aquest indicador.
POBLACIÓ OCUPADA EN SECTORS D'ALTA I MITJA
TECNOLOGIA. CATALUNYA (MILERS DE PERSONES).
Font: EPA 2007. INE.
239,7
96,6
55,1
Sectors manufacturers de Sectors manufacturers de Serveis d'alta tecnologia
tecnologia alta tecnologa mitjana-alta
En el context dels nous espais de l’economia del coneixement sembla clar, per tant, que un input fonamental el
constitueix el capital humà, en relació amb el qual Catalunya es posiciona com una de les regions líder tant en volum
com en inversió dedicada a aquest.
No obstant això, la dimensió de recursos humans en recerca, tecnologia i innovació deixa de reflectir una posició tan
positiva quan s’incorpora una visió de gènere.
I tot això malgrat l’augment progressiu dels nivells educatius i ocupacionals de les dones que s’entén que haurien d’haver
suposat una equiparació de la presència i posició respecte dels homes. Com a mínim en aquest tipus de sectors en els
quals, per les competències i destreses que requereixen, a priori no haurien de comportar segregació per sexes.
8
Sectors manufacturers de tecnologia alta: indústria farmacèutica, maquinària d’oficina i material informàtic, components electrònics,
aparells de ràdio, TV i comunicacions, instruments mèdics, de precisió, òptica i rellotgeria, construcció aeronàutica i espacial; sectors
manufacturers de tecnologia mitjana-alta: indústria química excepte indústria farmacèutica, maquinària i equips, maquinària i aparells
elèctrics, indústria de l’automòbil, construcció naval, ferroviària, de motocicletes i bicicletes, i d’altre material de transport; serveis d’alta
tecnologia o de punta: correus i telecomunicacions, activitats informàtiques, recerca i desenvolupament. Font: INE. Indicadors d’alta
tecnologia (sobre classificació CNAE-93).
9
INE. Indicadors d’alta tecnologia. 2007.
pàgina - 13 -

14. DONES EN RECERCA I DESENVOLUPAMENT
Així, a Catalunya duen a terme activitats laborals de R+D al voltant d’unes 18.000 dones, un 41% del total de persones
ocupades en aquest tipus d’activitats.
Sobresurt la seva presència en el sector de l’Administració pública —on representen el 54% del personal. No obstant
això, aquesta es redueix en l’ensenyament superior (46%) i, sobretot, en el sector privat, on suposen el 35%. Així mateix,
mentre que els homes se situen majoritàriament en el sector privat (6 de cada 10), les dones ofereixen un repartiment
més equilibrat entre el sector privat (45% d’elles) i el sector de l’ensenyament superior (36%).
També és rellevant la distribució per sexes segons els nivells professionals en ocupacions de R+D (personal
investigador, tècnic i auxiliar). Si bé tant per a homes com per a dones el volum més gran d’ocupació es localitza entre el
personal investigador, aquesta proporció és superior en el cas dels homes (61%) que en el de les dones (54%). Així
mateix, mentre que les dones suposen el 55% del personal auxiliar, aquest percentatge es redueix al 40% en els nivells
tècnics i al 38% entre el personal investigador.
POBLACIÓ OCUPADA EN R+D POR SEXE, SECTOR I CATEGORIA
PROFESSIONAL. CATALUNYA.
Font: Idescat 2007.
Personal investigador Personal tècnic Personal auxiliar
100%
261 2.156
90% 609 1.065
1.885
80% 482
5.640 832
70% 830
5.640
60% 2.891
50% 785
40%
2.135 4.463
30% 1.986
6.123 7.178
20% 3.177
10%
0%
Administració Ensenyament Empreses- Administració Ensenyament Empreses-
Pública Superior IPSAL Pública Superior IPSAL
Homes Dones
Les dades d’evolució entre el 2002 i el 2007 (primeres i últimes dades disponibles de la sèrie) mostren una tendència
bastant positiva en xifres absolutes, ja que el nombre de dones ocupades en aquest tipus de sectors s’ha vist
incrementat en un 70%, davant del 40% en el cas dels homes. Malgrat l’increment, la proporció de dones sobre el total
de l’ocupació en R+D amb prou feines ha augmentat quatre punts en els últims anys (d’un 37% a un 41%, i es va
estancar sobretot a partir de 2004).
Per sectors, en nombres absoluts, els increments més importants en el cas de les dones s’han produït en l’ensenyament
superior i en el sector privat. Per als homes destaca, principalment, l’augment en aquest últim. En xifres relatives, és el
sector de l’Administració pública el que ha registrat més creixements (ha duplicat el nombre de persones ocupades). No
obstant això, i com s’ha indicat, la proporció de dones respecte al total del personal amb prou feines ha sofert variacions
des de l’any 2002, i s’ha situat en valors al voltant del 55% en l’Administració pública, del 45% en l’ensenyament superior
i del 35% en el sector privat.
pàgina - 14 -

15. EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D PER SECTORS Y
SEXE. CATALUNYA (2002-2007).
Font: Idescat. Recerca i desenvolupament.
16.000
14.000
12.000 Dones.Administració
Pública
10.000 Dones. Ensenyament
Superior
Dones. Empreses-IPSAL
8.000
Homes Administració
Pública
6.000 Homes. Ensenyament
Superior
4.000 Homes. Empreses-IPSAL
2.000
0
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Segons els nivells professionals, l’augment de dones en tasques de R+D ha estat pràcticament igual d’intens en tots,
mentre que en els homes, on més creixement s’ha produït ha estat en els llocs de recerca. Però, segons s’ha recollit ja,
aquest creixement no ha estat capaç de compensar el desequilibri entre els sexes pel qual la proporció més elevada de
dones es localitza en els llocs auxiliars i tècnics —que són les que més han augmentat en els últims anys— mentre que
en el nivell de personal investigador el pes de les dones es manté en els mateixos nivells que el 2003.
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D PER SEXE I
CATEGORIA PROFESSIONAL. CATALUNYA (2003-2007).
Font: Idescat. Recerca i Desenvolupament.
18.000
16.000
14.000
Investigadores
12.000
Tècniques
10.000 Dones auxiliars
Investigadors
8.000
Tècnics
6.000
Homes auxiliars
4.000
2.000
-
2003 2004 2005 2006 2007
pàgina - 15 -

16. DONES EN ELS SECTORS D’ALTA I MITJANA TECNOLOGIA
Respecte a l’ocupació en sectors d’alta i mitjana tecnologia no es disposa de dades desagregades per sexe per a
Catalunya, tot i que la tendència observada en l’àmbit estatal sembla que apunta cap a una presència de dones encara
més reduïda que en l’ocupació vinculada a la R+D.
Així, si per al conjunt de l’Estat el percentatge de dones en ocupacions de R+D se situa en el 39% (dos punts per sota de
Catalunya), en l’ocupació de sectors d’alta i mitjana tecnologia aquest percentatge es redueix al 26%.
PERCENTATGE DE DONES SECTORS DE MITJANA-ALTA
TECNOLOGIA Y EN R+D. ESPANYA 2007.
Font: INE. 2007.
39%
26%
R+D Alta-mitjana tecnologia
La menor presència de dones en l’àmbit estatal es localitza en els sectors manufacturers de tecnologia mitjana-alta10
(amb un 20%, i és especialment baixa en indústries com l’automobilística o la de maquinària i equips) i la més elevada
en els manufacturers de tecnologia alta11 (amb gairebé un 37% de dones). En una posició intermèdia hi ha els serveis
d’alta tecnologia o punta,12 amb un 32% de dones.
10
Sectors manufacturers de tecnologia mitjana-alta: indústria química excepte indústria farmacèutica, maquinària i equips, maquinària
i aparells elèctrics, indústria de l’automòbil, construcció naval, ferroviària, de motocicletes i bicicletes, i d’un altre material de transport.
11
Sectors manufacturers de tecnologia alta: indústria farmacèutica, maquinària d’oficina i material informàtic, components electrònics,
aparells de ràdio, TV i comunicacions, instruments mèdics, de precisió, òptica i rellotgeria, construcció aeronàutica i espacial.
12
Serveis d’alta tecnologia o punta: correus i telecomunicacions, activitats informàtiques, recerca i desenvolupament.
pàgina - 16 -

17. POBLACIÓ OCUPADA EN SECTORS DE MITJANA I ALTA
TECNOLOGIA PER BRANQUES D`ACTIVIDAD I SEXE. ESPANYA
(MILERS DE PERSONES). Font: INE. 2007.
Dones Homes
Total sectors d'alta y
395,1 1.101,0
metjana-alta tecnologia
Serveis de alta
180,2 378,0
tecnologia o de punta
Sectors manufacturers
de tecnologia metjana- 146,1 604,9
alta
Sectors manufacturers
68,8 118,1
de tecnologia alta
Sectors manufacturers
de tecnologia alta y 214,9 723,0
metjiana-alta
En termes d’evolució —una vegada més basant-nos en dades d’àmbit estatal— en el període 2000-2007 s’ha produït un
increment del 30% de l’ocupació femenina en aquests sectors, xifra que es troba per damunt de l’experimentada entre
els homes (creixement del 21%). No obstant això, de nou, l’augment relatiu més important mostrat per les dones no ha
fet incrementar el seu pes en el conjunt d’aquests sectors, que ha oscil·lat al voltant del 26% al llarg del període
considerat.
POBLACIÓN OCUPADA EN SECTORS DE MITJANA I ALTA
TECNOLOGIA PER SEXE. ESPANYA (2000-2007).
Font: INE. Indicadores de Alta Tecnología.
Dones Homes
1.200
1.000
800
600
400
200
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
De cara a Catalunya caldria esperar una situació una mica més positiva per a les dones dins dels sectors de mitjana-alta
tecnologia en comparació amb les xifres estatals —tenint en compte la seva posició respecte de la resta d’indicadors—
però és força previsible que, de tota manera, la presència de dones en aquests sectors sigui força més reduïda que en
relació amb la R+D.
pàgina - 17 -

18. DONES A LA XPCAT
Pel que fa al context concret sobre el qual treballa el projecte femtalent —és a dir, la XPCAT— les fonts utilitzades
habitualment per fer el cens sobre el nombre de persones treballadores no permeten, fins ara, conèixer amb exactitud de
quants homes i de quantes dones es tracta.
Si es fes una estimació inferint la mateixa proporció de dones en el conjunt de l’ocupació a les treballadores de la XPCAT
es podria estar parlant d’unes 21.000 treballadores.13 Una operació similar es podria fer per aproximar-se al nombre
d’investigadores, tenint en compte el seu pes sobre el conjunt de l’ocupació en R+D, i es calcularia un volum al voltant
d’11.700.14
Ara bé, es tracta només d’estimacions que estan condicionades per múltiples factors, entre els quals tenen una
rellevància especial alguns dels que s’han exposat a les dades de context, com poden ser el pes en el conjunt de la
XPCAT dels sectors d’activitat (més «masculinitzats» o «feminitzats») o la naturalesa (pública o privada) de les
organitzacions.
Lògicament, el cens de la XPCAT tampoc no permet conèixer quina és la distribució per sexe segons tipus
d’ocupacions i categories professionals dels seus treballadors i les seves treballadores, però les dades de context,
com hem vist, apunten cap a una sobrerepresentació de dones en llocs de categories inferiors i a la seva
infrarepresentació en els nivells superiors.
Per exemple, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és un dels pocs que ofereix dades desagregades per
sexe15 sobre el nombre de persones que hi treballen. Es tracta d’un Parc en el qual predominen les activitats
relacionades amb la ciència de la vida, la biotecnologia, la farmàcia o les tecnologies mèdiques. Un sector, el de la salut,
que té cada vegada més un clar predomini femení, cosa que es reflecteix en el fet que el 58% de les persones que hi
treballen siguin dones. No obstant això, i malgrat el considerable grau de feminització, les dones d’aquest Parc
representen una important majoria en totes les categories professionals excepte en les de personal investigador sènior,
on la seva presència a penes supera el 31%.
DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL PER SEXE Y CATEGORIA.
Font: Informació demogràfica dels residents del PRBB Dades aportades pels
centres amb data 1 d’octubre de 2008
Dones Homes
69% 70% 70%
64%
56%
44%
36%
31% 30% 30%
Estudiants Postdoctorals Personal Personal tècnic i Administració,
Predoctorals investigador de recerca gestió i suport
sènior
13
Estimació feta a partir del volum de persones treballadores de la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i pes de dones sobre el conjunt de
l’ocupació d’aquest any, del 42% (font: Idescat, 2005).
14
Estimació feta a partir del volum de persones dedicades a tasques de R+D a la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i pes de dones sobre
l’ocupació de R+D d’aquest any, del 39% (font: Idescat, 2005).
15
PRBB. Informació demogràfica dels residents del PRBB. Dades aportades pels centres amb data 1 d’octubre de 2008.
pàgina - 18 -

19. EN RESUM
Cal afirmar, per tant, que existeix una participació creixent però encara reduïda de les dones en l’economia del
coneixement. Una inferior participació que és molt més accentuada en els sectors tecnològics que en els científics, més
intensa en el sector privat que en el públic i més evident en les categories professionals superiors que en les auxiliars.
Aquesta segregació no és aliena a les tendències observades per al conjunt de l’ocupació, on s’observen diferents nivells
de «feminització/masculinització» en funció, lògicament, de les ocupacions i els sectors considerats.
No obstant això, treballar per la superació de mercats segmentats per sexe en el cas de l’economia del coneixement es
fa més prioritari que en cap altre sector, si es té en compte que sobre ella pivota el nou model econòmic sostenible i de
futur, i representa, per tant, un sector d’oportunitats més que en cap altre cas.
Perquè, a més, les societats contemporànies no poden continuar avançant si no incorporen a fons el talent, les
mirades, els projectes i les demandes de les dones, més encara en sectors, com el de la ciència, la innovació i la
tecnologia, en què les capacitats i habilitats necessàries no estan associades a rols de gènere concrets i les dones
poden i han de contribuir al seu impuls i creixement.
Incorporar més dones en els sectors esmentats, però sobretot i fonamentalment, millorar la posició que tenen en aquests
sectors, es converteix en objectius prioritaris.
pàgina - 19 -

20. ENQUESTA FEMTALENT: OBJECTE, METODOLOGIA I EXPLOTACIÓ DE RESULTATS
ENQUESTA femtalent: OBJECTE, METODOLOGIA I
EXPLOTACIÓ DE RESULTATS
pàgina - 20 -

21. OBJECTE DE L’ENQUESTA
Sobre la base del context exposat, el projecte femtalent ha dut a terme una enquesta sobre la percepció de les dones
treballadores de la XPCAT sobre:
(Des d’una perspectiva individual):
La seva situació, trajectòria i expectatives laborals.
Les barreres i oportunitats trobades en el seu desenvolupament professional.
Les mesures necessàries per a la millora de la seva situació professional.
(Des d’una perspectiva col·lectiva):
La situació d’igualtat entre dones i homes en el seu entorn professional.
Les barreres i oportunitats per al desenvolupament professional de les dones del seu entorn.
Les mesures que es necessiten per millorar la situació professional de les dones.
La realització de l’enquesta, en aquest sentit, ve determinada per:
• La seva naturalesa exploratòria. Està formulada en termes de recerca exploratòria, ja que no disposa de dades
prèvies de l’univers de persones treballadores de la XPCAT desagregades per sexe. Els seus resultats, per tant,
han de considerar-se una primera presa de contacte o familiarització amb els aspectes investigats i, en aquest
sentit, s’ha de tenir en compte el seu caràcter limitat a l’hora de generalitzar resultats, ja que no ofereix
representativitat mostral.
• El seu interès pels aspectes de caràcter valoratiu. Se centra a analitzar l’opinió (valoració) de les dones
treballadores de la XPCAT en relació amb cadascun dels aspectes plantejats. El seu interès, per tant, no és tant
inferir quines són i quantes són, sinó determinar com perceben la seva situació laboral i quins elements
interfereixen en un grau més elevat en la seva posició professional i en la de la resta de dones del seu entorn.
• La seva finalitat tècnica aplicada a futures línies d’intervenció. D’aquesta manera, la finalitat de l’enquesta és
determinar quines són les mesures que reclamen aquestes dones de cara a la formulació de línies d’intervenció
futures ajustades a les seves demandes reals i que tinguin en compte la seva percepció. Es planteja, per tant,
com un instrument útil per al disseny d’intervencions de cara a la millora de la situació i posició professional de les
dones en el context de la XPCAT.
METODOLOGIA: FITXA TÈCNICA
• Tècnica: enquesta amb aplicació de qüestionari en línia estructurat.
• Tipus d’enquesta: enquesta exploratòria de satisfacció (sense representativitat mostral).
• Univers: dones treballadores en empreses i organitzacions de la XPCAT.
• Mida de la mostra: 378 dones.
• Mètode de recollida de dades: captació de respostes a través de les ‘Antenes d’igualtat’, punts de contacte de
referència del projecte femtalent en cadascun dels Parcs de la XPCAT.
• Període de realització: d’abril a octubre de 2009.
pàgina - 21 -

22. PROCEDIMENT UTILITZAT EN L’EXPLOTACIÓ DE RESULTATS
L’explotació de resultats de l’enquesta es basa en l’anàlisi dels aspectes de caràcter valoratiu esmentats anteriorment, i
s’exposen els resultats en dos epígrafs consecutius: principals resultats i resultats segons perfils professionals.
En la presentació dels principals resultats, a més d’oferir les dades obtingudes globalment, s’han seleccionat una sèrie
de variables independents, en funció de diferents blocs de característiques, a partir dels quals s’analitza la seva relació
amb els aspectes valoratius i, si escau, la influència que presenten sobre aquests, i destaquen els resultats on aquestes
variables han mostrat una correlació significativa16 i es descriu quina és.
Les variables seleccionades en qualitat d’independents en relació amb els aspectes valoratius han estat:
• Perfil personal: edat, nivell educatiu i persones dependents a càrrec.
• Perfil professional: càrrec i anys d’experiència professional.
• Característiques de l’entorn professional: grandària i percentatge de dones en plantilla.
A més, s’han considerat com a independents altres variables dels blocs de característiques que recull l’enquesta, com
són la «trajectòria laboral» i les «condicions laborals», però només en relació amb els aspectes valoratius sobre els quals
exerceixen una influència més gran, és a dir, la valoració de la trajectòria laboral i la valoració de la situació laboral,
respectivament.
A part d’aquests resultats globals, com ja s’ha dit, s’ha dut a terme una anàlisi de resultats en funció dels perfils
professionals amb els quals s’han identificat les dones enquestades, atès el nivell de rellevància d’aquesta variable a
l’hora d’explicar les valoracions efectuades. Els perfils definits, en concret, han estat: científiques, tècniques, directives,
tecnòlogues, administratives i empresàries.
No obstant això, abans de passar a exposar aquests resultats, es recull una anàlisi descriptiva —basada en
freqüències— de totes les variables incorporades a l’enquesta, que serveix tant de marc de referència per ubicar el tipus
de respostes obtingudes en la seva dimensió valorativa com per ampliar informació sobre el perfil de les dones
participants, i ofereix una informació molt rica subjecta, en tot cas, a les limitacions de representativitat mostral
assenyalades.
16
Calculada sobre el coeficient de correlació de Pearson.
pàgina - 22 -

23. ENQUESTA FEMTALENT: CARACTERÍSTIQUES DE LES DONES ENQUESTADES
ENQUESTA femtalent: CARACTERÍSTIQUES DE LES
DONES ENQUESTADES
pàgina - 23 -

24. L’enquesta femtalent, a més de les variables de caràcter valoratiu, ha recollit altres variables relatives a les
característiques de les dones enquestades, com són:
• Característiques personals
• Característiques professionals
• Característiques de l’entorn professional
• Condicions laborals
• Trajectòria laboral
• Prioritat donada a la feina
Algunes d’aquestes variables són utilitzades en l’explotació com a variables independents en la seva relació amb els
aspectes de caràcter valoratiu. Altres ofereixen informació complementària respecte del perfil de les dones que han
participat a l’enquesta.
Per facilitar una lectura comprensiva dels resultats valoratius de l’enquesta, així com per ajudar a dimensionar-los, es
recull en aquest epígraf una anàlisi descriptiva —basada en freqüències— de totes les variables incorporades a
l’enquesta.
pàgina - 24 -

25. CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
• La majoria de les dones enquestades presenten una edat d’entre 26 i 35 anys (el 44%). Les segueixen les del grup
d’edat de 36 a 45 anys (31%). Les menors de 25 anys representen el 3% de les dones enquestades i el 22% restant
té més de 46 anys.
GRUPS D'EDAT
Entre 56 i 65 anys Menys de 25 anys
5% 3%
Entre 46 i 55 anys
17%
Entre 26 i 35 anys
44%
Entre 36 i 45 anys
31%
• Presenten un nivell educatiu elevat: un 41% té estudis superiors universitaris i el 46% doctorat. Un 7% disposa
d’estudis de segon grau de secundària o de formació professional i un 6% un altre tipus de formació. Entre les que
es cataloguen en «un altre nivell educatiu» hi ha les que han fet alguna classe d’estudi de postgrau o similar i les que
actualment cursen una llicenciatura o doctorat. Per especialitat formativa destaquen les que tenen estudis de
caràcter tècnic (34%) o en l’àrea de ciències experimentals (29%).
NIVELL EDUCATIU
ESPECIALITAT DE CONEIXEMENT
Secundària segon
Altre cicle /FP
6% 7% Humanitats
Ciències Socials i
Jurídiques
Ciències de la Salut
Superiors Superiors
universitaris amb universitaris
Altres
doctorat 41%
46%
Ciències experimentals
Tècniques
0 20 40 60 80 100 120 140
• Dos terços de les enquestades han fet algun tipus de formació postuniversitària. Sobresurten les que han cursat
doctorats, màsters i altres cursos de postgrau (en gestió empresarial o recursos humans, principalment).
• Amb relació a la seva situació familiar, 8 de cada 10 actualment tenen parella i un 50% d’elles té persones
dependents a càrrec, principalment menors.
pàgina - 25 -

26. SITUACIÓN DE PAREJA
PERSONES DEPENDIENTS A CÀRREC
400
Sense parella, vídua
350
300
Sense parella,
No
separada o divorciada 250
200 No
Sense parella, soltera 150
100
Si
Amb parella 50
Si
0
0 50 100 150 200 250 300 350 Menors dependents al seu càrrec Majors dependents al seu càrrec
pàgina - 26 -

27. CARACTERÍSTIQUES PROFESSIONALS
• La majoria de les dones enquestades té més de 15 anys d’experiència professional (37%), tot i que també és
significativa la proporció de les que tenen de 6 a 10 anys d’experiència (24%) i de 2 a 5 anys (21%).
ANYS D'EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Menys d’1 any Entre 2 i 5 anys Entre 6 i 10 anys Entre 11 i 15 anys Més de 15 anys
• Les dones enquestades duen a terme la seva activitat, bàsicament, en els departaments de «recerca,
desenvolupament i innovació» (en més d’un 50% dels casos) i, en una proporció bastant inferior, en els
d’administració (9%), projectes (9%) i direcció (7%). També s’ha assenyalat en un alt percentatge l’opció d’«un altre
departament», encara que generalment es tracta de departaments que podrien quedar englobats en qualsevol de les
categories anteriors.
DEPARTAMENT DE TREBALL
Transport, logística
Financer
Comercial/Ventes
Producció
Recursos Humans
Marketing/Comunicació
Qualitat
Direcció
Projectes
Administració
Altre
Recerca, Desenvolupament innovació
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200
• Pe que fa al càrrec que ocupen destaquen els càrrecs tècnics (30%), els comandaments intermedis (25%) o altres
càrrecs (20%), que en la seva especificació es corresponen, la majoria, amb càrrecs de tipus tècnic. Un 8% i un 7%,
respectivament, ocupen llocs directius o alts càrrecs.
pàgina - 27 -

28. CÀRREC O CATEGORIA PROFESSIONAL
Personal operari o no
qualificat
Alt càrrec
Lloc directiu
Personal administratiu
Altre
Comandament
intermedi
Personal tècnic
0 20 40 60 80 100 120 140
• Gairebé 6 de cada 10 de les dones enquestades dirigeixen equips, la immensa majoria petits (d’1 a 5 persones en
el 70% dels casos).
DIRECCIÓ D'EQUIPS SEGONS GRANDÀRIA
DIRECCIÓ D'EQUIPS
Més de 50
De 41 a 50
De 31 a 40 Si
No 44%
56%
De 21 a 30
De 11 a 20
De 6 a 10
De 1 a 5
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
pàgina - 28 -

29. CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN PROFESSIONAL
• Les dones enquestades procedeixen, bàsicament, del Parc de Recerca i Innovació de la UPC, del Parc Científic
de Barcelona i del Parc Tecnològic del Vallès.
DONES SEGONS PARC DE LA XPCAT
BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica
Parc Tecnològic de Tarragona
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
Parc Tecnològic de la Catalunya Central
Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanitats)
Otro
Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
Parc Científic i Tecnològic de la UDG
22@Barcelona
Parc de Recerca UAB
Parc Tecnològic Barcelona Nord
Tecnocampus Mataró (TCM)
Parc Tecnològic del Vallès
Parc Científic de Barcelona
Parc de Recerca i Innovació de la UPC
0 20 40 60 80 100 120 140
• Dels sectors d’activitat en què treballen en destaquen tres: «salut, seguretat alimentària i nutrició» (el 14% de les
enquestades), arquitectura i farmàcia (totes dues amb un 8%). Els sectors de les TIC, les tecnologies
mediambientals, l’agroalimentari i el de la tecnologia de l’energia també presenten un cert pes entre les entrevistades
(amb percentatges al voltant del 6%).
SECTOR D'ACTIVITAT
Energia 1
Metall, Metal·lúrgica 1
Finances 2
Nanobioenginyeria, Nanotecnologia 2
Serveis a empreses 2
Electrònica, Microelectrònica 4
Òptica 4
Tecnologies Mèdiques 4
Tecnologia dels Materials 6
Disseny i serveis d’ Enginyeria 8
Química 8
Ciències Humanes i Socials 10
Biotecnologia i Ciènces de la Vida 11
Industrial i Sistemes de Manufactura 12
Informàtica, Software 12
Enologia 13
Oci 16
Tecnologies dels Aliments 16
Aeronàutica, Aeroespacial 17
Fomració, Educació 17
Tecnologia de la Energia 20
Agroalimentari 21
Tecnologies Mediambientals 22
TIC 25
Farmàcia 31
Arquitectura 32
Salut, Seguritat Alimentària y Nutrició 54
• Pel que fa a la tipologia d’organitzacions en què s’ubiquen sobresurt la universitat (39%) i, a una certa distància,
l’empresa (28%) i els centres o grups de recerca (18%). Entre les que afirmen que treballen en «un altre tipus
d’entitat» (7%) s’assenyalen entitats de caràcter públic, com el CSIC, o fundacions privades. Així mateix, exerceixen
la seva professió en organitzacions grans (un 46% en entitats de més de 100 persones treballadores), amb un 27%
que treballen en organitzacions mitjanes, un 12% en petites i un 13% en microempreses.
pàgina - 29 -

30. TIPUS D’ENTITAT GRANDÀRIA DE L'ENTITAT
Centre Tecnològic Menys de 10
14%
Entitat gestora de Parc Més de 250
Tecnològic/Científic 27%
Altre tipus Entre 10 i 24
12%
Centre/Grup de
Recerca
Empresa Entre 25 i 49
16%
Entre 100 i 250
Universitat 19%
Entre 50 i 99
0 20 40 60 80 100 120 140 160 12%
• Respecte al grau de «feminització» de les organitzacions, s’aprecia un cert equilibri per sexes (la majoria treballen
en empreses amb una participació de dones en plantilla d’entre el 41% i el 60%, en concret en el 30% dels casos),
però també és considerable el nombre de les que ho fan en organitzacions amb un percentatge de dones inferior al
40% (el 26% de les dones) i escàs el de superiors al 60% (el 16%).
PERCENTATGE DE DONES EN PLANTILLA
140
120
100
80
60
40
20
0
Menys d’un Entre un 11 i Entre un 21 i Entre un 41 i Entre un 61 i Entre un 81 i
10% un 20% un 40% un 60% un 80% un 100%
pàgina - 30 -

31. CONDICIONS LABORALS
• En relació amb l’antiguitat, gairebé la meitat d’aquestes dones fa entre 2 i 5 anys que treballa a la feina actual. Un
20% fa entre 6 i 10 anys i un 18% més de 15 anys.
ANTIGUITAT
Més de 15 anys
Entre 11 i 15 anys
Entre 6 y 10 anys
Entre 2 i 5 anys
Menys d’un any
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180
• La modalitat de contractació majoritàriament (un 65%) és la de contracte indefinit, tot i que un percentatge
significatiu té contracte temporal per obra i servei (11%) o contractes temporals d’aprenentatge, formació o
pràctiques (11%). Un 11% afirma tenir «un altre tipus de contracte» que es correspon, en molts dels casos, amb
dones funcionàries o temporals, ja que es tracta de professores lectores.
TIPUS DE CONTRACTE
Temporal: en període de prova
Temporal: cobreix l’absència parcial o Total
d’una altra persona
Altre tipus
Temporal: aprenentatge , formació o pràctica
Temporal: per obra o servei determinat
Indefinit
0 50 100 150 200 250 300
• Una proporció molt alta treballa a jornada completa (91%). Les dones amb jornada reduïda apunten com a motiu
per acollir-se a aquest tipus de jornada el fet de tenir cura de persones dependents (20%), perquè és l’única opció
que els va oferir l’entitat on treballen (12%) o per poder atendre altres assumptes professionals o personals (45%).
La proporció de dones que treballen sota aquesta modalitat per desig propi es troba al voltant del 6%. Un significatiu
45% al·ludeix a d’altres motius, entre els quals destaquen altres obligacions professionals i/o personals, per la qual
cosa es podria incloure en aquesta categoria.
pàgina - 31 -

32. TIPUS DE JORNADA MOTIUS JORNADA PARCIAL
Assistir a cursos d’ensenyament o formació
A temps parcial o
reduïda Altres obligacions familiars o personals
9%
No desitjo treballar a temps complet
A temps complet
Atenció a altres interessos professionals o
91% personals
Va ser l’única opció que em va plantejar l’entitat
Tenir cura de persones dependents (menors,
majors, amb discapacitat,…)
Altres motius
0 5 10 15 20 25 30 35
• L’horari establert per contracte en gairebé el 90% dels casos oscil·la entre les 35 i les 40 hores setmanals. La
mitjana, en concret, és de 36. No obstant això, si es considera el temps efectiu aquestes hores augmenten, fins que
arriben pràcticament a les 40 hores.
HORES DE TRABALL SETMANALS
Mitjana Moda
40 40 40
36
En contracte A la pràctica
• Pel que fa al salari brut anual, la majoria de les enquestades es concentra en la franja d’entre 20.000 i 35.000 euros
(el 43% del total), si bé existeix un percentatge important que guanya entre 35.000 i 45.000 euros (el 18%) i aquelles
que perceben més d’aquesta quantitat (el 17% de les dones). En canvi, un 12% obté un salari brut inferior als 20.000
euros anuals.
pàgina - 32 -

33. SALARI BRUT ANUAL
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Menys de Entre Entre Entre Entre Entre Entre Més de
12.000 € 12.001 i 15.001 i 20.001 i 35.001 i 45.001 i 60.001 i 80.000 €
15.000 € 20.000 € 35.000 € 45.000 € 60.000 € 80.000 €
pàgina - 33 -

34. TRAJECTÒRIA LABORAL
• Gairebé la meitat de les enquestades (el 42%) afirmen que han interromput la seva carrera professional en algun
moment. D’elles, el 46% ho han fet per maternitat o per tenir cura de persones dependents, un 27% per estudis o
perfeccionament professional, un 18% perquè s’han trobat en situació d’atur, un 3% per motius personals i el 6%
restant per altres motius (entre els quals hi ha la finalització de contractes laborals o la suma de diferents motius).
TRAJECTÒRIA LABORAL
Amb interrupcions, per motius personals
Amb interrupcions, per altres motius
Amb interrupcions, per atur
Amb interrupcions, per estudis, perfeccionament
professional
Amb interrupcions, per maternitat, cura de
persones dependents
Continus, sense interrupció
0 50 100 150 200 250
• De la mateixa manera, el 65% han tingut de 2 a 4 feines diferents i un 19% entre 5 i 10, fet que palesa la relativa
mobilitat laboral d’aquestes dones. Les que afirmen que han tingut una única feina suposen el 16%.
NOMBRE DE FEINES
Entre cinc i deu Una
19% 16%
Entre dos i quatre
65%
pàgina - 34 -

35. PRIORITAT DONADA A LA FEINA
• Pel que fa a la prioritat donada a la feina i al desenvolupament professional al llarg de les seves vides hi ha cert
consens: més de dos terços de les enquestades opina que li ha donat una prioritat considerable, però sempre que no
afectés altres facetes de la seva vida. També un significatiu 18% afirma que li ha donat una prioritat màxima, i que ha
valorat la seva carrera professional com un aspecte fonamental del seu desenvolupament personal. Un 14% sosté
que li ha donat una prioritat variable al llarg de la seva vida, amb caràcter ascendent (el 7%) o descendent (un altre
7%). A penes un escàs 3% es planteja la feina simplement com un mitjà per obtenir recursos.
PRIORITAT DONADA A LA FEINA I AL DESENVOLUPAMENT
PROFESSIONAL
Ni tan sols m’ho plantejo
Altra
No massa . Penso que el treball és una forma
d’obtenir recursos per viure
Variable, però ha anat disminuint al llarg de la
meva vida
Variable, però ha anat augmentant al llarg de la
meva vida
Una prioritat màxima. Per mi és una de las
facetes fonamentals en el desenvolupament
personal de qualsevol persona
Una prioritat considerable, sempre i quan no
afecti a altres facetes de la meva vida (de
parella , familiars,…)
0 50 100 150 200 250
pàgina - 35 -

36. ENQUESTA FEMTALENT: PRINCIPALS RESULTATS
ENQUESTA femtalent: PRINCIPALS RESULTATS
pàgina - 36 -

37. Partint de la caracterització feta sobre el perfil de les dones que han participat a l’enquesta s’ofereixen a continuació els
resultats obtinguts en relació amb les variables de caràcter valoratiu.
En concret, s’ofereix una anàlisi dels resultats obtinguts —en conjunt i en funció de les variables seleccionades com a
independents— sobre:
(Dones: des d’una perspectiva individual):
La valoració sobre la situació laboral.
La valoració sobre la trajectòria professional.
Les expectatives professionals.
Les barreres i oportunitats en la trajectòria professional.
Les mesures proposades per a la millora de la situació professional.
(Entorn professional: des d’una perspectiva col·lectiva):
La valoració sobre la situació d’igualtat en l’entorn professional.
Les barreres i oportunitats de les dones en aquest entorn.
Les mesures proposades per a la millora de la situació professional de les dones.
pàgina - 37 -

38. DONES: RESULTATS DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUAL
DONES: RESULTATS DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUAL
pàgina - 38 -

39. QUINA VALORACIÓ FAN SOBRE LA SEVA SITUACIÓ PROFESSIONAL?
Les dones enquestades han valorat, en terme mitjà, de manera positiva la seva situació laboral en relació amb les
diverses facetes que engloba l’exercici d’una feina.
La valoració mitjana obtinguda per al conjunt ha estat de 3,6 punts sobre 5, on 1 és una valoració «molt negativa» i 5 una
valoració «molt positiva».
Entre els aspectes més valorats destaca, per damunt de tots, «el coneixement, l’especialització i el repte
intel·lectual» que comporta la feina, aspecte que assoleix el valor mitjà més alt (més enllà de «positiu»), amb 4,14
punts. Per sobre de la valoració global mitjana hi ha també:
• el clima laboral (3,87)
• l’autorealització i la independència (3,85)
• la localització geogràfica (3,82)
• la contribució a la societat (3,73)
• l’estabilitat laboral (3,68)
• el nivell de responsabilitat (3,67)
• les condicions laborals (3,64)
Per sota de la mitjana, tot i que valorats també entre «neutres» i «positius», hi ha:
• el reconeixement i el prestigi professional (3,54)
• l’estatus social (3,51)
• la mobilitat geogràfica (3,44)
• la compatibilització amb les responsabilitats familiars i altres interessos professionals (3,38)
• les oportunitats de promoció professional (3,16)
• les condicions salarials (3,12)
VALORACIÓ SOBRE LA SITUACIÓ PROFESSIONAL
Molt negativa Negativa Neutra Positiva Molt positiva
Condicions salarials 3,12
Oportunitats de promoció professional 3,16
Compatibilització resp. familiars i altres interes. 3,38
Mobilitat geogràfica 3,44
Estatus social 3,51
Reconeixement i prestigi professional 3,54
Condicions laborals 3,64
Nivell de responsabilitat 3,67
Estabilititat laboral 3,68
Contribució a la societat 3,73
Localització geogràfica 3,82
Autorealització, independència 3,85
Clima laboral 3,87
Coneixement, especialització, repte intel·lectual 4,14
1,00 2,00 3,00 4,00 5,00
VARIABLES AMB INFLUÈNCIA EN LA VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ LABORAL
Característiques personals
En la valoració de la situació laboral la característica personal que mostra més influència és l’edat. En aquest sentit, la
tendència observada apunta que la valoració és més positiva a mesura que augmenta l’edat de les dones enquestades.
De fet, per exemple, perceben la seva situació laboral —en termes globals— com a positiva o molt positiva el 85% de les
dones menors de 35 anys enfront de la totalitat de les més grans de 55 anys. No obstant això, s’aprecia com l’edat
exerceix influència sobre tots els aspectes plantejats en relació amb la situació laboral, excepte en allò relatiu a les
pàgina - 39 -

40. oportunitats de promoció professional, el clima laboral o la compatibilització de la feina amb les responsabilitats familiars
o altres interessos professionals.
Per la seva banda, les altres dues variables considerades respecte del perfil personal de les dones enquestades (nivell
educatiu i persones dependents a càrrec) no mostren una relació significativa sobre la valoració de la situació laboral, si
bé es pot apreciar certa tendència a valorar en una proporció més elevada la situació com a molt positiva entre les dones
amb nivells educatius més elevats i les que no tenen persones a càrrec.
Característiques professionals
Les dues característiques professionals seleccionades (càrrec i anys d’experiència) ofereixen una relació significativa
respecte a la valoració de la situació laboral, tot i que no tan intensa com l’edat.
El càrrec o nivell ocupacional de les dones marca una pauta en la qual la valoració de la situació laboral també és més
positiva a mesura que augmenta aquest nivell. Els anys d’experiència professional també sembla que són
determinants en aquesta valoració, ja que s’identifica una relació positiva entre ambdós, de manera que a mesura que
s’eleven els anys d’experiència també sembla que s’incrementa la valoració sobre la situació laboral.
Cal apuntar, no obstant això, que aquestes dues variables considerades en conjunt exerceixen influència sobre tots els
aspectes plantejats, a excepció de la compatibilització de la feina amb les responsabilitats familiars o altres interessos
professionals que, en aquest cas també, ofereix un nivell de valoració independent de les característiques professionals
de les entrevistades.
Característiques de l’entorn professional
En funció de les característiques de les empreses o organitzacions en les quals treballen les dones entrevistades, tant la
grandària com el grau de «feminització» de la plantilla ofereixen relacions significatives.
D’aquesta manera, es detecta una relació proporcional entre el nombre de persones treballadores a l’empresa i una
valoració més positiva sobre la situació laboral. Aquesta mateixa relació es dóna en funció del percentatge de dones en
plantilla, i s’evidencia, per exemple, com el 30% de les dones que treballen en organitzacions amb més d’un 80% de
dones en plantilla qualifiquen com a molt positiva la seva situació laboral enfront del 16% on aquesta participació és
inferior al 10%.
Es dedueix, per tant, que la valoració sobre la situació laboral és més positiva en les organitzacions de grandària gran i
més «feminitzades».
En aquesta valoració de conjunt cal apreciar, no obstant això, que ambdues variables no són determinants per als
aspectes laborals relatius a l’estabilitat laboral, la localització geogràfica i la mobilitat geogràfica.
Condicions laborals
A més de les variables estimades com a rellevants en relació amb les característiques personals, professionals o de
l’entitat on es treballa, en el cas de la valoració de la situació laboral s’hi inclou també una anàlisi de les variables
associades a les condicions laborals, atès que, més enllà d’aquestes primeres, són les que exerceixen una influència
més accentuada sobre aquesta valoració.
D’aquesta manera, totes les variables analitzades mostren relació amb la valoració sobre la situació laboral, de manera
que com més salari i antiguitat, i amb jornada completa i contracte indefinit, més positiva és la valoració efectuada.
Significatius són, en tot cas, el salari i la jornada. Així, per exemple, les dades reflecteixen resultats tan contundents
com que el 40% de les dones que perceben un salari superior als 60.000 euros estimen la seva situació laboral com a
molt positiva, mentre que només el 13% de les que perceben menys de 12.000 euros la valoren d’aquesta manera.
Una vegada més, analitzades en conjunt, totes les variables influeixen en els diferents aspectes plantejats sobre la
situació laboral, llevat en la compatibilització de la feina amb les responsabilitats familiars i interessos personals, per a la
qual no exerceix influència ni tan sols la variable jornada (parcial o completa).
pàgina - 40 -