La Sisena Informació 2

Desembre de 2008

LA SISENA informació

I pintar-lo amb
llum

Poms de bombetes
I raigs d’estels,
Avets, pessebres,
Cava i banquets.

Flor de pasqua,
Llaços i vesc
I també escriure
La carta als reis.

Fer inventari
D’un any que fuig,
I triar un nou calendari
i pintar-lo amb llum.

En aquest número hi podeu trobar:
-Festes del mes: de St. Martí a Reis.
-Entrevistes: oficis, botiguers i personatges.
-Receptes de cuina: L’escudella i carn d’olla.
-Contes.
-Munts de passatemps.
-I molt més!!

LA SISENA Festes de Sant Martí a Reis
SANTA LLÚCIA
La celebració de Santa Llúcia es celebra el 13 de de-
sembre, data en què es commemora el martiri
d’aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van
arrancar els ulls.

La santa és invocada com a protectora de la vista i com
a patrona tant dels cecs com d’altres oficis que reque-
reixen bona visió: les modistes i cosidores, com, en Fira de Santa Llúcia
l’actualitat, els dissenyadors i dissenyadores. Fins ben
entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides
de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l’altar de la santa i
rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques.

“Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”.

SANT MARTÍ UNA MICA D’HISTÒRIA

L'11 de novembre, Sant Martí, és la Festa Major, la festa més
emblemàtica i viscuda per tota la gent d'Arenys de Munt. So-
vint, el bon temps d'aquests dies fa parlar a més d'un de
quot;l'Estiuet de Sant Martíquot;; però Sant Martí és una festa d'entrada
a l'hivern, amb tot l’encant que això comporta: la caiguda de la
fulla, els primers freds i el recolliment vora la llar de foc. La lle-
genda diu que el pas de Sant Martí per Arenys de Munt s'ha Escut d’Arenys de Munt
testimoniat a partir de les marques de ferradures que es po- on surt Sant Martí.
den trobar a la porta de la parròquia.

Sant Martí era un cavaller que venia de les afores de Barcelona .Una nit es va
aixecar una gran turmenta i Sant Martí es va haver de refugiar en una casa de
pagès que hi havia a la vora, llavors va entrar a dintre. Es va trobar una família
nombrosa , de la família va sortir un home gran que era el mes vell de tots i li
va dir a Sant Martí que es quedés a dormir . Al dia següent la família li va donar
provisions de menjar i aigua i una capa perquè no passés fred . Marxant pel ca-
mí al dia següent Sant Martí es va trobar un home mort de gana i que tenia molt
de fred . El sant va agafar les seves provisions i les va compartir amb ell llavors
va treure la seva espasa va agafar la seva capa i la va partir en dos meitats i li
va donar una. En aquells moments va sortir el sol i per això en diem l’estiuet de
Sant Martí .

Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia.
Per Sant Martí, el fred és pel camí.

SANTA CECÍLIA
Santa Cecília és la patrona dels músics .La seva festa se ce-
lebra el 22 de novembre. Durant molt de temps es va supo-
sar que era una noble romana que, amb el seu marit Valerià,
i el seu germà Tiburci, van patir el martiri cap el 230 a
l’època de l’emperador Alexandre Sever.
A Barcelona, per exemple, aquest dia era un gran esdeveni-
ment que aplegava tots els amants de la música. Després de
la processó, els músics acampaven pels carrers i les diferents
places de la ciutat Els guitarristes barcelonins, anome-
nats“sonadors”, tenien especial protagonisme en el curs de la
celebració.

A Europa la seva influencia s’ha anat diluint amb el pas del Imatge de Santa Cecília
temps. A Catalunya, els mes actius són els grups corals que,
aquest dia , fan activitats i concerts a moltes localitats.

Per Santa Cecília, cada fava en val mil.

Santa Cecília du la neu a la faldilla.

Santa Cecília clara, tot l’advent embarbollada.

24 DE DESEMBRE, CAGA TIÓ.
Aquesta és una de les nits màgiques de l’any. Perquè antiga-
ment l’arbre era la font i matèria primera per tota mena
d’eines, per tot això calia fer una festa on l’arbre fos el prota-
gonista, una mena de festa de l’arbre. El que es fa a Catalunya
és cagar el tió, d’on surten llaminadures, torrons, begudes, dol-
ços…què després, durant els dies de Nadal s’aniran consumint.
La tradició diu que es començava el dia de Santa Llúcia , i du-
rant aquests dies se l’abrigava, se li donava menjar i de vegades se l’adornava, se’l
disfressava i pintava.

MISSA DEL GALL:
L’origen de la Missa del Gall s’atribueix a una faula que afirma
que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixe-
ment de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antiga-
ment, el cant del gall donava inici a la Missa.
La primera missa va celebrar-se a Roma al segle V pel Papa
Sixte |||.

Página 3

NADAL
El dia de Nadal es el dia que es celebra la data del
naixement de Jesús. Però llavors el dia de Nadal
era el naixement de la claror,que per el cristianis-
me era la llum(deu) i a partir del segle V va co-
mençar a celebrar-se el Nadal cristià en aquestes
dates.

SANT ESTEVE:

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal. A Catalunya, és tradicional que la fa-
mília es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Hi ha
una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se da-
munt d'una cadira per dir un vers en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen
s'endurà uns quants diners de premi.

RAÏM:
La festa de celebració del primer dia de l'any es coneix com a Ninou. El trànsit cap a
l'any que s'inicia té el punt àlgid en les dotze campanades del punt de mitjanit. quot;Qui
menja raïm per cap d'any, porta diners tot l'anyquot;, diu un vell adagi català. En una ce-
lebració com aquesta, menjar els dotze grans de raïm és ineludible ja que donen sort
per a l'any que comença.

CAP D’ANY:
El cap d’any és el primer dia de l’any en el calendari Gregorià. Actualment és l'1 de
gener.A la majoria dels països és festiu. Encara se celebra com una festa religiosa el
14 de gener per aquells que encara segueixen el calendari Julià com ara algunes de
les esglésies ortodoxes conegudes com del calendari antic.

NIT DE REIS:
La Nit de Reis és celebra a tot Catalunya del 5 al 6 de gener de cada any. Durant
aquests dies, els nens i nenes escriuen la carta als Reis, demanant allò que desitgen,
es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no els hi
portin els regals) i es preparen per l'arribada dels Reis.

Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen en el Naixement de Jesús. Segons
aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella
d’Orient li van regalar or, encens i mirra.

Any nou, vida nova.
Per any nou, un pas de bou.
Primer d’any lleganyós, any poc venturós.
Qui treballa per cap d’any, treballa tot l’any.
A l’hivern, el millor amic és un bon abric
Página 4
.El foc, a l’hivern, és mig aliment

LA SISENA INFORMACIÓ. LES ENTREVISTES
BOTIGUES
Poti-poti
Montserrat Marqués treballa a la botiga del i va néixer al
1955 i té 53 anys.

-Quant es va fundar aquesta botiga?
- Fa 11 anys.
-Quants kg de xuxes hi ha en total?
- 200 kg.
-T’agrada aquest treball? Per què?
- Si , m’agrada el tracte amb els nens i
nenes.
-Creus que aquest ofici passa de pa-
res a fills?Per què?
- Potser , perquè es molt agradable.
-T’agradaria caviar aquest ofici? Per
què?
- No , perquè m’agrada aquest ofici.
-Quantes hores et passes trebal-
lant?
- 8 hores al dia.
-Quant de temps passes amb els teus fills/es/?
- Ara poc.
-Normalment tens molts clients? Per què?
- Si , perquè els agraden les xuxes.
-Si tu fossis client quina cosa compraries?
- Xiclets , caramels , donuts…
-Els caps de setmana treballes?
- Sí, el dissabte i el diumenge.

Entrevista a Maricarmen,
botiguera de l’Euromunt

- Com és la gent què et ve a la botiga? Hi
ha persones divertides,antipàtiques, alegres...
- Què li agrada més a la gent de la botiga?
-Els regals, els obsequis, els clauers, i els pe-
luixos.
-Quants anys fa què tens la botiga?
Uns set i mig. Molt divertits per mi.
-T’han robat alguna vegada?
- Alguna vegada hem van robar, van fe veure que estaven mirant els objectes de la bo-
tiga i es van marxar amb alguna cosa, i els vaig haver d’anar a buscar.
- Què? Coses petites. Com quines? Algun clauer,una pilota i poc més.

-Quants anys portes en aquesta professió?
- Set i mig és l’ofici què més he treballat.
-Has treballat de més coses a part d’aquest?
-Dos més.
-Quines?
-El de cambrera quan era jove i netejadora de cases.
-Li agrada vendre aquí?
-Si és molt divertit perquè m’agrada tenir una botiga meva i poder vendre objectes a
persones.
-Et ve molta gent a la botiga?
- Fins ara si, crec què a la gent li agrada molt la meva botiga.
-Per què ho creus?
-Perquè hi ha moltes coses per mirar que els són d’interès i utilitat i sobretot perquè
els preus no són molt alts són ben bé baixos .
-Què creus, què ve més gent a la teva botiga o al vídeo club?
-Igual, les dues són molt bones botigues.
-Havies tingut una altre botiga fora d’Arenys de Munt?
-No.
- Per què?
-Perquè costa molt trobar un lloc per fer una botiga i sobretot ara que estem en cri-
sis.

PERSONATGES
Júlia Aymà Colomer alumne de 6èC a l’escola Ceip Sant
Martí , esta fent “sincro”, i ha guanyat la copa de natació
sincronitzada de Catalunya i va néixer al 1997 i té 11 anys.
-Els balls els fas sola o en equip?
-En equip.
-Que vau fer per guanyar?
-Participar i fer-ho el millor possible.
-Que vau guanyar?
-Una medalla i una mena de copa.
-Per què et vas apuntar a fer piscina?
-Perquè volia fer algun esport.
-Si poguessis fer un altre esport quin faries?
-No el canviaria.
-Quant temps fa que has començat a fer quest es-
port? -Fa 5 anys.
-És cansat aquest esport? Per què?
-Si , perquè ens hem de esforçar molt.
-Fins quan vols quedar-te fent aquest esport? -Fins que em sigui possible com-
binar-lo amb els deures. -T’agrada fer aquest campionat? -Si , molt. -T’agrada
estar amb els teus companys? -Sí , ens portem bastant bé. -Cada cop que fas
una competició et canvies? -Sí , normalment. -Algun cop quan has fet una ac-
tuació t’has equivocat? -Sí , tothom s’equivoca algun cop.


Entrevista a Carles Móra, alcalde d’Arenys de
Munt.
-Per què vas caviar de població? Perquè la vi-
venda era la meitat de cara.
-Quants anys fa que estàs a Arenys de Munt? -
11 anys.
-Que t’agrada de Arenys de Munt? -Físicament el
territori, la gent què és molt amable.
-Quan no estàs treballant que t’agrada portar
de roba? -Roba molt senzilla no intento compra
marques conegudes.
-Quin era el teu somni de petit? -Ser metge. Per
què no ho vas ser? -Perquè vaig ser cap d’escoltes
al agrupament d’ Arenys de Mar hi vaig veure que l’
educació m’agrada molt.
-Quins altres oficis has fet a part d’aquet? -Mà
d’obra, fàbrica tèxtil, professor classes particulars,
professor a Barcelona.
-Per què un professor vol ser alcalde? -Per posar-se a disposició dels altres. Hi ha
persones que he agut d’ajudar-les , per exemple en Salvador.
-Alguna anècdota? -Vaig anar a Madrid a buscar un helicòpter per fer una ruta li-
terària i vaig conèixer el ministre de defensa d’ Espanya que em va deixar un helicòp-
ter militar.
-Quants anys vas fer d’aquestes professions? -30 anys de professor.
-Quans anys tens? -53 anys
-Perquè vas triar ser alcalde? -M’agrada servir a la gent.
-Quants anys vas fer d’estudis? -10 anys.
-Quins eren els teus idols de petit? -Beatles,Jesús, Che Guevara, president com-
panys.
-Encara ho són? -He canviat uns quants?
-Quines altres coses esteu pensant a fer a Arenys de Munt? -Geriàtric, Mercat
municipal, Escola per nens amb deficiències.

Entrevistem a Aura Miquel. Te 16 anys, és
la subcampiona de Espanya de vela
-Com et dius?
-Aura Miquel
-Quin any vas néixer?
-1992
-Perquè t’agrada fer vela?
-Perquè fas molts amics, coneixes a molta
gent i viatges molt.
-Quan vas començar a fer vela?
-Fa 8 anys quan em van apuntar a un
cassal.

- Amb quins vaixells vas
anar?
- Amb l’Optimis, l’Olimps i
l’Acer
-Què necessites per fer ve-
la?
-Un vaixell amb els comple-
ments i un equipament.
-Quants premis has gua-
nyat?
-Molts...
-Per quines ciutats passes?
-Per tota Europa.
-On vas a entrenar?
-Arenys de Mar o a Barcelona.
-Quantes hores al dia en-
trenes?
-5 hores
-Quins dies vas a entrenar? -El cap de setmana
-Quines coses t’agraden més de fer vela?
-Que fas molts amics i que coneixes gent nova

OFICIS

Núria Rosquelles botiguera de Arenys de Munt està situat
al carrer de la Generalitat i va néixer al 1960 i té 48 anys.
-Quan es va fundar aquesta boti-
ga?
-Fa 30 anys.
-Algú va començar abans que tu
aquesta botiga?
-La meva mare.
-Si fossis clienta quina cosa aga-
faries?
-Depèn de que necessites.
-Quantes hores et passes treba-
llant?
-10 hores.
-Tens molts clients? Per què?
-Sí , per simpatia I també perquè aquí
a la vora viu molta gent.
-T’agradaria canviar aquesta botiga?
-Sí , per no treballar tantes hores.

-Quines coses acostumen a comprar els clients?
-Fruita , beguda , xuxes , embotits…
-Els caps de setmana treballes?
-Dissabtes al dematí.
-T’agrada aquesta botiga? Per què?
-Sí , perquè tota la vida he fet el mateix.
-Quant de temps et passes amb els teus fills?
-Molt poc.
-Li dons menjar sense pagar als teus fills? Per què?
-Sí, perquè estan estudiant.

Entrevistem en Ferran Mitjà. Va néixer a Arenys de Munt
l’any 1959 .
Té dos fills i una dona. Treballa
com a cambrer al Caliu.
-Quants anys tens?
-49.
-On treballes?
-El bar al Caliu.
-Què vol dir Caliu?
-Vol dir un lloc que hi ha bon ambient.
-Quants anys fa que treballes en aquest
ofici?
-34 anys.
-T’agrada el teu treball? Per què?
-De vegades sí, de vegades no. Perquè per una part m’agrada tractar em la gent, i
per l’altre part perquè són moltes hores de treball.
-Quantes hores el dia treballes? I de quina hora a quina hora?
-Treballo 9 hores, i de 6 del matí a 3 de la tarda.
-Quina és la feina d’un cambrer?
-Servir el client menjar i begudes.
-És molt cansat el treball de ser cambrer? Per què?
-Si, perquè és una feina de moltes hores, estàs tot el rato pendent de tothom i sem-
pre estàs dret.
-Té moltes vacances un cambrer?
-Les mateixes que tothom.
-Coneixes a gent gracies al teu ofici?
-Sí.
-Recomanaries a algú fer aquest ofici?
-Depèn de si t’agrada tractar amb la gent.
-Té avantatges ser cambrer?
-No.
-Tens anècdotes de la teva feina?
-Sí.
-Quines?
-Una vegada servint cafè se’m va caure el cafè sobre el client.
-Perquè vas decidir ser cambrer?
-Perquè necessitava una feina i es lo que sabia fer millor.

LA SISENA informació: La recepta

L’escudella i carn d’olla és un dels plats més antics i tradicionals de la nostra cui-
na, és un plat molt calòric i molt energètic
que es menja normalment a l’hivern.
L’origen d’aquest plat està en les zones ru-
rals de Catalunya i va sortir en èpoques de
penúries. Les mestresses de casa ficaven a
l’olla tot allò que trobaven a la rebost i
d’aquí va néixer aquest plat tan deliciós.
Tradicionalment es feia amb fideus o arròs
però des que s’ha convertit en un àpat de
Nadal s’ha fet típic prendre-la amb galets de grans dimensions que no es prenen
en un altre moment de l’any.
La data més antiga que es coneix per aquest menjar es del any 1336, i bé de
unes ordres donades per el príncep Umbert de vienès, net del rei de Nàpols.
Maneres de fer escudella ni ha moltes, cada recepta depèn molt de la zona geo-
gràfica on es fa, hi ha qui les fa amb més carn o hi ha qui les fa amb més verdu-
res i llegums, tot i així és un plat típic del nostre Nadal.

L'origen del torró no és del tot clar, i se'l relaciona amb el quot;nougatquot; francés i amb
el quot;torronequot; italià, però la teoria més coneguda és que es d'origen àrab, com al-
tres postres amb ametlles, i des de les comarques del sud del país valencià, en
especial des de Xixona i Alacant es va popularitzar a altres zones peninsulars, el
sud de França i Amèrica llatina.

ESCUDELLA CATALANA:

Ingredients per a 6 persones:

(per fer el brou)
Os de genoll de vedella
Os de garró de pernil (la part de dalt)
Sagí (una boleta del tamany d’una avellana)
1 ceba grossa
1 patata grossa
2 pastanagues
100 gr. de fesols secs
100 gr. de cigrons
1 branca d’api
1 tros de vedella
Orella i morro de porc
¼ de gallina (pit o cuixa)
1 tros de cansalada del coll
½ peu de porc
Sal
(per fer la carn d’olla)
2 botifarres crues
2 botifarres negres
6 patates
Pasta de didal gros
(per la pilota)
¾ de carn picada de porc
¼ de carn picada de vedella
3 o 4 ous
All i julivert
Canyella en pols
Pa ratllat
Farina
Sal

ELABORACIÓ DEL BROU:

1. El dia abans es deixen el cigrons en remull.
2. Es repelen els fesol secs: Es posen en aigua i que arrenquin el bull, aleshores es
treuen i es deixen refredar. Quan són freds se’ls treu la pell.
3. En una olla gran es posa aigua a bullir, l’os de genoll de vedella, l’os de garró de
pernil, la boleta de sagí, la ceba tallada a talls grossos, la patata pelada i tallada a talls
grossos, les dues pastanagues, la branca d’api, els fesols secs repelats, els cigrons i la
sal. S’hi afegeix el tros de vedella, l’orella i el morro de porc, el 1/4 de gallina, el tros de
cansalada del coll i el ½ peu de porc. Es deixa bullir tot uns 45 minuts aproximada-
ment.
4. Tot es cola en una altra olla. La verdura s’aixafa i es filtra a dins del brou usant el
colador xinès. Si la gallina, el peu de porc, el morro i l’orella, la vedella i la cansalada
del coll són cuits, es deixen a part, si no es tornen a posar al brou.

5. ELABORACIÓ DE LA PILOTA:

Es posa en una plata la carn de porc i la carn de vedella picada, s’afegeixen 3 o 4 ous i
es remena bé.
Es trinxa all i julivert ben trossejat i s’afegeixen a la massa. A més hi posarem una
punta de culleradeta de pols de canyella i sal. Tot es torna a remenar acuradament.
S’hi va posant pa ratllat fins que es lliga la pasta.
Es parteix per la meitat la pasta i amb farina es fan dues pilotes.
6. Dins del brou, s’hi tiren les pilotes i les peces de carn que hem dit, si no estan cui-
tes. Després d’estar 15 minuts bullint, s’hi tiren dues botifarres crues ( cal anar en
compte que no es rebentin ) i es deixa bullir 10 minut més.
7. A darrera hora s’hi afegeixen dues botifarres negres que cal vigilar, també, que no
es rebentin. Per això poden penjar-les de la nansa de l’olla usant els cordillets que
porten les mateixes botifarres, així podem anar mirant si són prou cuites i les podem
treure quan vulguem. Amb 5 minuts n’hi haurà prou.
8. Es treuen les botifarres, les peces de carn (gallina, peu de porc, vedella, orella,
morro i cansalada ) i la pilota a mesura que veiem que són cuites.
Al brou, s’hi posen patates tallades llargues i quan bull s’hi afegeix la col. Cal que bulli
uns 30 minuts.(Si queda poc suc, la patata i la col es bullen a part, però no serà tan
bo; i l’aigua s’escorre dins del brou ).
10. Finalment es cou la pasta de didal amb el mateix brou de l’escudella.
11. Primer se serveix l’escudella.
12. Després se serveix la carn d’olla. En una plata es posen les botifarres i les pilotes
tallades a trossos, la col, la patata, la vedella, el peu de porc, la cansalada del coll i la
gallina.
13. I ja podeu menjar!

LA SISENA informació: Fem contes

Ester Marcos

Jordi Leon

Pere Curós

Òscar Martínez


Andrea Simoni

Jaume Casas


Francisco Alvarado

LA SISENA informació: Recomanacions de llibres

Salah ha canviat de casa i està molt sol perquè encara no té amics al barri. Un dia
truca a un número de telèfon, a l'atzar, i li respon la Sarah. Entre els dos noms, sola-
ment hi ha una lletra de diferència, però entre els móns del Salah i la Sarah, hi ha
segles d'història, de cultura i de religió que els diferencien. Ell és àrab i ella, jueva. I si
la solució per unir els dos móns fos parlar? Tots dos es truquen i parlen molt: s'ex-
pliquen secrets, es fan confessions, es recomanen llibres... i acaben sent grans amics,
a través del telèfon!

Autora: Susie Morgenstern
Editorial: Crüilla serie vermella

Un hobbit Bilbo Baggins mentres està fumant es troba amb un mag, Gandalf, amb qui
queda per fer un tè. L’endemà entren 12 nans que en Bilbo no coneixia de res i entre
tots conviden a en Bilbo el Hobbit per anar a recuperar la muntanya del rei dels nans,
que es deia Thrain Okaenshield a la muntanya solitaria

Autor: J. R. R. Tolkien
Génere literari: Novela
Subgénere: Fantasía heroica

Aquesta novel—la està basada en la pel—lícula original CAmp Rock, tracta d’una nena
que ha somniat sempre en anar a Camp Rock, que es un campament on tothom de-
mostra les seves habilitats en la música, Aquest any com a sorpresa venen el connect
trhee: que són formats per els Jona’s Brother’s en realitat, però una de les que està al
campament es la dolenta i evita que la Mitchi la protagonista guanyi la Final Jamp.

Autor: Karin Gist, Regina HIcks, Julie brown, i Paul Brown
Editorial: Everest

LA SISENA informació: Mots encreuats
Vertical:
1. Arbre de Nadal .Consonant.
2. Negació.Lletra N .
1 2 3 4 5 6 3. Tros de terra envoltat d’aigua. La primera lle-
tra de ram.
1 4. Final del braç . La quarta lletra de l’abecedari .
5. Moble on posem la roba .
6. Lletra que va després de la K .Cinquena vo-
2
cal . Segona vocal.

3 Horitzontal:
1. Ésser viu.
4 2. Ho fan els ocells i els helicòpters..
3. La segona vocal. Lletra que va després de la K
a l’abecedari . Soroll que fan les vaques
5
4. Te amb english .Primera vocal .
5. Lletra que va després de la M . Segona nota
6 de l’escala musical.

1 2 3 4 5 6 7 Verticals:
1-Estri de cuina per bullir la
sopa. Correcte.
1 2-Pais d’Àfrica.
3- Animal que viu a les mun-
tanyes. Sigles de Barcelona.
2 4-Part d’un animal. Primera
nota de l’escala musical.
5-Determinant numeral. Quan
3
els ocells comencen a volar.
6-Mamífer de la família dels
4 bòvids. Flor blava de flors
capsulars.
7-Nom masculí. Divuitena lle-
5 tra de l’abecedari. Primera
lletra de sucre.
6
Horitzontals:
1- Capa de l’atmosfera. Uni-
7 versitat dit col·loquialment.

2-Menjar a base de carn, semblant als canalons.
3-Dotzena i tretzena lletres de l’abecedari. Ull en te dos. Determinant numeral.
4- Grup de música suec.
5- Sigles de institut català. Acció que fa un avió sense vocals.
6- Equip, que va a favor d’alguna cosa.
7- Segona vocal. Oli en plural.

LA SISENA informació: Mots encreuats
1 2 3 4 5 6 HORITZONTALS:
1-Capital del Maresme.
1 2-Persona que té domini d’alguna cosa. 2-
Pronom.
3-Persona amb diners. 3-Tercera lletra de
2
l’abecedari.
4-Repeticio d’un so en espais tancats o en
3
un penya-segat. 4-Pronom de segona per-
sona ”vosaltres i vos”.
4
5-Metall preciós de color groc.
6-Planta llenyosa generalment es ramificà
5
per la base.

6 VERTICALS:
1-Femení de pare. 1-Primera vocal.
2-Amistat amb algú. 2-Va desprès de la q.
3-Del verb tocar, primera persona singular. 3-Segona lletra de l’abecedari.
4-Primera consonant. 4-Surt de la gallina.
5-Acció de recórrer.
6-Animal salvatge que viu a les muntanyes. 6-Va desprès de la r. 6-Va abans de la u.

Horitzontal:
1 2 3 4 5 6 7
1-Riu de lava que rellisca pels vessants
d’un volcà.
1
2-Menjar semblant a la ceba - Quarta
vocal - Última lletra de l’abecedari.
3-Soroll del gat – Primera lletra de llet
2
4-Producte químic.
5-Primera lletra de pau – Tercera vocal –
3
Segona nota de l’escala musical.
6-Sigles de “Central Inteligence Agency”-
4
Abreviació d’avinguda.
7-Primera vocal –Segona vocal –Sinònim
d’ocell.
5
Vertical:
6
1-Extremitat inferior –Tercera lletra de
l’abecedari.
2-Ciutat Grega on es van fer les prime-
7
res olimpíades.
3-Rei de la selva –Primera vocal.
4- Primera vocal –Abreviació de universitat –Segona vocal.
5-Peimera nota de l’escala musical –Tercera vocal – Primera lletra de l’abecedari.
6-Primera lletra d’animal –Capoll.
7-Ultima lletra de l’abecedari -Tercera lletra de l’abecedari. Ultima vocal

LA SISENA informació: Passatemps.

A Nadal al foc, i a Pascua al joc.
A Nadal, l’all al bancal.
Per Nadal , fred com cal .
Per Nadal , el dia més curt de l’any.
Nadal en dilluns , festes a munts.
Nadal en dijous , ocells a grans vols.

És un poblet petitet,
que la gent és petiteta,
petites les cases són
i fins petites les bèsties.
També els arbres són petits,
però, no la gent que ho va a veure.
I res més ja no et vull dir;
endevina, endevineta.
.....................................
Una cosa blanca, blanca,
que s'agafa i no s'aguanta.

.....................................
Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa Al cor de l'hivern
i quan plou surt al carrer? em cerquen
........................................... perquè els doni
escalfor,
i a l'estiu no volen
veure'm
i em fan jeure en
un racó.
......................................

Jo sóc fill de l'aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.
.............................
En néixer ja sé segur
quin dia he de morir,
i visc a casa del pobre,
del menestral i del ric.
.................................

La Sisena Informació 2

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (13)

Destaque

Destaque (18)

Semelhante a La Sisena Informació 2

Semelhante a La Sisena Informació 2 (20)

Mais de Ernest Orellana

Mais de Ernest Orellana (20)

La Sisena Informació 2