Tema 10 del temari d'Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat, dedicat als règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres

1. TEMA 10
ELS RÈGIMS TOTALITARIS A
L'EUROPA D'ENTREGUERRES

2. ÍNDEX
1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria
2. El feixisme italià
3. La nazificació d'Alemanya
4. El totalitarisme soviètic

3. 1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria
Una època
de crisi
Després de la I GM, els nous països van adoptar sistemes polítics liberals
A la posguerra, a la difícil situació econòmica es va afegir una crisi social i l'oposició
del proletariat a les democràcies
La crisi del 29 va complicar la situació, afavorint l'aparició de dictadures i
règims totalitaris

4. 1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria
Les democràcies
davant la crisi
Els països amb tradició parlamentària van acosenguir integrar el socialisme
Sufragi universal Àmplies coalicions polítiques
Per mitjà de
En són exemples Gran Bretanya, França, Bèlgica, Holanda, Suïssa i els
països nòrdics
Situació de crisi econòmica i agitació social

5. 1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria
Sufragi masculí Any
Grècia 1822
França i Suïssa 1848
Espanya 1869
Alemanya 1871
Noruega 1891
Font: http://enciclopedia.us.es/index.php/Sufragio_universal

6. 1. L'Europa d'entreguerres: totalitarisme i democràcria
L'ascens de les
dictadures
Països amb escassa tradició parlamentària
Establiment de sistemes polítics autoritaris (dictadures)
- Anys 20: Hongria, Espanya, Polònia, Lituània i Portugal. També el feixisme a Itàlia
- Anys 30: Àustria, Estònia, Letònia, Grècia, Romania i Bulgària. També el nazisme a Alemanya
Situació de crisi econòmica i agitació social
Impotència dels partits liberals o conservadors per a integrar a les esquerres
Prometien restablir l’ordre i combatir a socialistes i comunistes

7. La ideologia feixista
Moviments d’ideologia ultranacionalista, antisocialista, antiliberal i antidemocràtica que
van fundar o van pretendre fundar règims totalitaris baix els principis de cabdillatge i un
exèrcit de partit al període d’entreguerres (Ernst Nolte)
Definició de feixisme

8. La ideologia feixista
Obediència cega a un líder carismàtic (Duce, Führer) que concentra tots els poders, encarna
l'Estat i és el cap del partit únic
Característiques:

9. La ideologia feixista
Característiques:
L'exaltació de l'Estat per damunt dels individus i dels seus drets i llibertats

10. La ideologia feixista
Característiques:
La defensa i l'ús de la violència

11. La ideologia feixista
Característiques:
El domini de les elits sobre la resta: societat no igualitària
Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista
Racisme i antisemitisme (odi als jueus)
“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir
una Gran Alemanya.
Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació
del nostre poble i per a establir el nostre excés de
població.”
A.HITLER: Mein Kampf, 1924.

12. La ideologia feixista
Característiques:
Organització i control de la vida de les persones a través de la propaganda i l'adoctrinament,
que canalitzaven la participació dels ciutadans cap al projecte nacional: concentracions de
masses, salutacions, emblemes, associacions...

13. 3. El feixisme italià
Després de la I GM
En 1921, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista (PNF) i el 1922 va
organitzar un colp d'Estat encobert, la “marxa sobre Roma”
Inestabilitat política
(5 governs en 3 anys)
Crisi
econòmica
Crisi
social
+ + = Descomposició de l’estat liberal
Ascens del comunisme i del feixisme
Por de la burgesia davant l’ascens del
comunisme, les vagues i les ocupacions de terres
El govern no
pot frenar-ho
Gran part de la burgesia
recolza el feixisme
El rei, Victor Manuel III, va encarregar a Mussolini la
formació d'un govern
Mussolini governa en coalició fins al 1924 i guanya les
eleccions d'eixe any amb manipulacions
A partir de 1925, dictadura feixista

14. 3. El feixisme italià
La marxa sobre Roma

15. 3. El feixisme italià

16. 3. El feixisme italià
Intervencionisme de l’Estat a l’economia per tal d’implantar l’autarquia (autosuficiència)
Dirigisme econòmic
↑ i control de la producció agrícola i industrial↓ de les importacions

17. 3. El feixisme italià
Control de l’educació, de la propaganda i dels actes de masses
Control social
Van promoure l’afiliació al partit i als sindicats feixistes
Adoctrinament a l’educació

18. 4. El nazisme alemany
Després de la I GM
Difícil situació ecª Insurreccions
comunistes
Hostilitat de
l’extrema dreta
Afeblida per
República de Weimar, amb una constitució democràtica
Partit nazi
(NSDAP)
Creat el 1919, Hitler hi es va adherir eixe any i el va liderar a partir del 1921
El va reorganitzar, creant les SA i adoptant els seus emblemes
El 1923, Hitler va intentar un colp d'Estat que va fracassar (putsch de Munic)
Va ser empresonat 6 mesos i va escriure Mein Kampf (La meua lluita)
Del 1924 al 1929 millora la situació ecª → ↓ partit nazi
Hitler reorienta la seua estratègia i atrau a les classes mitjanes i als capitalistes

19. 4. El nazisme alemany

20. 4. El nazisme alemany

21. 4. El nazisme alemany

22. 4. El nazisme alemany

23. 4. El nazisme alemany
Crisi ecª de la
dècada del 1930
Fort ↑ de l'atur i descontent del poble amb els partits tradicionals
Nazificació
d'Alemanya
(1933-34)
Hitler va suprimir els drets fonamentals i va aprovar una llei de plens poders
Règim de partit únic, el NSDAP o partit nazi
Depuració de l'Administració → a soles aris adictes al règim
Repressió (SS i Gestapo) i eliminació de la dissidència en el partit (nit dels llargs coltells)
Conquesta de l'espai vital necessari per a la raça ària
La gran indústria, la banca, els grans propietaris (junkers), els
militars i la classe mitjana veuen al partit nazi com la solució
Eleccions de 1932 → ↑ partit nazi, el president Hindenburg va nomenar Hitler canceller
Fi de la
República
de Weimar
Hitler esdevé el Führer, cap i canceller del Tercer Reich
Autarquia i rearmament → fort impuls de la indústria i ↓ de l'atur

24. 4. El nazisme alemany

25. 4. El nazisme alemany – la puresa racial
Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a qualsevol que se’n desvia
d’aquest model: minusvàlids, comunistes, homosexuals, gitanos, eslaus i jueus
Persecució
als jueus
Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis (1933)
Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanya
i es prohibeixen els matrimonis mixtos
Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938)
Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)
Reclusió en ghettos on se’ls ailla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940)
La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini (holocaust)

26. 4. El nazisme alemany – la puresa racial

27. 5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)
Règim estalinista Control polític i social i planificació econòmica
Partit únic (PCUS) identificat amb l'Estat, liderats els dos per Stalin
Culte a la seua personalitat i violenta repressió contra la dissidència
Ferri control ideològic
Inexistència de drets i llibertats (estat policial)
Política
Al camp
Societat
Aparició de la nomenklatura, elit fidel a Stalin
Economia
planificada
Col·lectivització agrària forçosa en granges (kolkhozos i sovkhozos)
Supressió de la propietat privada i destrucció dels kulaks
Indústria Plans quinquennals que potenciaven la indústria pesant, la
maquinària i les infraestructures

28. 5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)

29. 5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)

30. 5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)
Treball a un gulag, anys 30

31. 5. El totalitarisme soviètic – Stalin (1927-1953)