2. L´EXERCIT ROMÀ
"L' Exèrcit romà
El comandament suprem de l'exèrcit corresponia a
l`Emperador. En províncies el comandament
corresponia al governador provincial (però este al
seu torn estava supeditat a l'Emperador que podia
apartar-ho quan volguera) , podent també assumir-
ho temporalment l'Emperador. El nombre de legions
va oscil·lar en tota l'època imperial, amb un número
pròxim a la trentena."
4. LA LEGIÓ
" La legió disposava d'arsenals (armaments) i de tallers
de fabricació i reparació. Els soldats rebien un sou,
donatius imperials en ocasió de l'accés al tron, les
festes o els motins, regals (stillaturae) i el botí de
guerra. La ració d'aliments diària va ser creixent i se li
proporcionava blat, sal, vi, vinagre, carn fresca i carn
salada."
5. ELS CAMPAMENTS
"Els campaments es van convertir en places fortes.
Disposaven de muralles i torrasses i es dividien
interiorment en quatre parts marcades per dos vies
perpendiculars. Contenien sala de baños, sala de
reunions, capelles, oficines, presó, hospital i
magatzems. Els mercaders, artistes, prostitutes i altres
acudien als seus voltants i s'establien constituint-se
aglomeracions urbanes, i creixien les poblacions civils
(canabae) i les cases de banys i amfiteatres. Els
terrenys pròxims s'utilitzaven com a pastos per al
bestiar, i en general s'arrendaven per això els
agricultors de la zona.
13. LES CENTURIES
"Les centúries estaven al comandament de
centurions (el centurió de més prestigi era el primus
pilus habitualmente el més veterà) , per damunt del
qual hi havia sis tribuns de la legió de rang
eqüestre, i el legatus de la legió, de rang senatorial,
que havia sigut anteriorment pretor (en les
províncies on només hi havia una legió, el legatus de
la província i el de la Legió era la mateixa persona)"
15. L´EQUIPAMENT
"L'equipament dels legionaris canviava
substancialment depenent del rang. Durant les
campanyes, els legionaris anaven equipats amb
armadura (lorica segmentata) , escut (scutum) ,
casc (galae) , una llança pesada i una lleugera
(pilum) , una espasa curta (gladius) , una daga
(pugio) , un parell de sandàlies (caligae) ,
una sarcina (motxilla de marxa) , i menjar i aigua
per a dos setmanes, equip de cuina, dos estaques
(Sue murale) per a la construcció de murs, i una
pala o cistella."
19. L´ARMADA ROMANA
" L´Armada romana va comprendre les forces navals
del Antiguo Estat Romà. A pesar de jugar un paper
decisiu en l'expansió romana per el Mediterráneo,
l'armada mai va tindre el prestigi de laslegiones
romanes. Al llarg de la seua història els romans van ser
un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes
nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb ells,
com los griegos y los egipcios, per a construir barcos i
manar-los. Parcialment a causa d'açò, l'armada mai va
ser totalment abraçada per l'Estat Romà, i es considerava
«no romana».3 En l'antiguitat, les armades i les flotes
comercials no tenien l'autonomia logística que en
l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes,
l'armada romana, inclús en el seu apogeu, no va existir
de forma autònoma, sinó que va operar com un adjunt
del Ejército romà."