2. En aquest curs, els mags, hem tingut la idea d’estudiar un món molt
diferent del nostre : EGIPTE.
Durant l’última part del segon trimestre i començament del tercer, va
sorgir aquesta gran proposta, que a tots ens va agradar desprès de pensar molt
i molt sobre que és allò que podríem estudiar a la classe.
Per a nosaltres, aquest projecte ha estat tot un neguit de dubtes,
propostes i recursos que ens ha omplert el cor i el pensament de neguits. Per
sort i amb ajuda de pares, alumnes i sobretot, la meravella d’Internet, hem
pogut saber tot allò, o quasi tot lo que volíem estudiar.
Ha estat molt difícil, però nosaltres ens hem ajudat els uns als altres, i
mitjançant aquest treball, us volem fer arribar, els nostres esforços i les
feines, que hem fet per tal d’assolir tot aquest treball. Desitgem us agradi.
PROJECTE
D’EGIPTE
3. TRIA DEL PROJECTE
• HEM DE TRIAR PROJECTE NOU I PER FER-HO ENS HO PENSEM BÉ A CASA I QUAN
SABEM QUIN PROJECTE ENS AGRADARIA FER HO EXPLIQUEM ALS COMPANYS I
COMPANYES DE CLASSE. SURTEN TEMES MOLT INTERESSANTS I ELS CLASSIFIQUEM A
LA PISSARRA SEGONS LES CATEGORIES DE QUE TRACTEN.
ANIMALS ELEMENTS DE LA
NATURA
TRANSPORTS ALTRES
CANGURS – HÉCTOR G.
GRANOTES- QUERALT
OCELLS- ABRIL
ZEBRES- ERIC
PRIMATS- MARC, PABLO
OSSOS POLARS- ÀGATA
PINGÜINS- GUILLEM
DINOSAURES- HÉCTOR
C.
LA NEU- CRISTINA
L’AIGUA- AYELÉN,
SALEMA
VOLCANS- ALEIX
EL MAR- ORIOL, TÀNIA
UNIVERS- DANIEL L.
ESTRELLES FUGAÇ-
ENYA
MOTOS D’AIGUA- JOAO
AVIONS- DANIEL R.
VAIXELLS- BIEL
EGIPTE- HUGO B.,
HUGO G.
FADES- LAIA S.
CONTAMINACIÓ- ALBA,
JUDITH
4. TRIA DEL PROJECTE
• ARA TOCA FER LES VOTACIONS. QUIN TEMA SORTIRÀ….
• AQUESTA VEGADA ENS DECANTEM PEL VOT SECRET I FEM SERVIR LA BÚSTIA PER
PORTAR-LA A TERME.
• HEM DE FER DUES VOTACIONS PER ANAR ELIMINANT TEMES.
• FINALMENT EL RESULTAT ÉS AQUEST: ESCRIURE EL RESULTAT FINAL
5. QUÈ SABEM D’EGIPTE
• JA TENIM PROJECTE. ARA HEM DE VEURE QUÈ SABEM DEL TEMA QUE HEM TRIAT. FEM
UNA ROTLLANA I ANEM EXPLICANT TOT ALLÒ QUE SABEM D’AQUEST PAÍS I D’AQUESTA
CIVILITZACIÓ. TENIM MOLTES GANES D’EXPLICAR-HO PERÒ HEM DE RESPECTAR EL
TORN DE PARAULA!
JOAO VA VEURE UNA PEL·LÍCULA QUE
SORTIA UN SENYOR QUE BUSCAVA
UN TRESOR.
GUILLEM HI HA FARAONS
ÀGATA HI HA PIRÀMIDES. HI HA CAMELLS
QUE BEUEN DELS CÀCTUS. HI HA UN
FARAÓ QUE ES DIU TUTANKAMON.
ALEIX TENIEN MOLT D’OR. A EGIPTE PLOU
POC.
HUGO B. HI HA MÒMIES
SALEMA ELS EGIPCIS VAN CREAR LA PRIMERA
ESCRIPTURA. S’ENVIAVEN
MISSATGES AMB SÍMBOLS.
ERIC ELS REIS D’EGIPTE ELS ENTERRAVEN
EN UNES CAIXES D’OR.
ORIOL HI HA DESERTS I FA MOLTA CALOR. SI
EXCAVEM MOLT FONS POTSER
TROBEM UN TRESOR. AL DESERT HI
HA OSSOS D’ÀNIMALS PERQUÈ FA
MOLTA CALOR I ES MOREN.
TÀNIA HI HA MOLTS EDIFICIS DE TERRA I A
DINS HI POTS TROBAR MÒMIES,
TRESORS,…
HÉCTOR G. A LES PIRÀMIDES HI HA CAMBRES
SECRETES. HI HA UNA PIRÀMIDE QUE
TÉ FORMA DE LLEÓ.
HÉCTOR C. H VIST UNA PEL·LÍCULA DEL FARAÓ
SCOOBY ON A DINS DE LES
PIRÀMIDES HI HAVIA MÒMIES
DISFRESSADES. A LES PIRÀMIDES HI
HAVIA TRAMPES.
6. QUÈ SABEM D’EGIPTE
INSTERTAR FOTOS DE LA
CÀMERA
PABLO A EGIPTE TENEN POCA AIGUA
QUERALT A EGIPTE HI HA EL RIU NIL. ALS FARAONS
QUAN ELS POSAVEN A LA TOMBA ELS
POSAVEN UN SÍMBOLS.
AYELÉN DIU QUE EL RIU NIL ÉS MOLT LLARG. ALS REIS
QUAN ES MORIEN ELS TIRAVEN OR.
DANIEL R. A EGIPTE HI HA CACTUS
ALBA ELS REIS ELS ENTERRAVEN AMB PAPER PER
NO POSAR-LOS DIRECTAMENT A TERRA.
DANIEL L. LES MOMIES LES ENTERRAVEN A LES
TOMBES.
HUGO G. HE VIST LA PEL·LÍCULA DEL TADEO JONES.
TENIA UN MAPA. EL TADEO ÉS ARQUEÒLEG.
ENYA LES PERSONES D’EGIPTE PORTEN UNS
VESTITS QUE ELS ARRIBEN ALS TURMELLS.
BIEL HE VIST UNA PEL·LÍCULA QUE SORTIA UN
MICO QUE BUSCAVA UN TRESOR DE
CLEOPATRA. A LA NIT A EGIPTE AL DESERT FA
FRED.
7. QUÈ VOLEM SABER D’EGIPTE
• TENIM MOLTES GANES DE SABER COSES D’EGIPTE. PER AIXÒ, PER TAULES ENS POSEM
A PENSAR QUINES PREGUNTES VOLEM RESOLDRE. TRIEM UN PORTAVEU I LES
APUNTEM EN UN FULL. DESPRÉS EN ROTLLANA CADA GRUP DIRÀ LES SEVES
PREGUNTES.
TAULA VERMELLA TAULA TARONJA TAULA BLAVA TAULA LILA
-COM ES DUTXAVEN
ELS EGIPCIS?
-COM CONSTRUIEN LES
PIRÀMIDES?
-PERQUÈ ELS EGIPCIS
FEIEN ELS MOBLES DE
FUSTA?
-DE QUÈ TREBALLAVEN
ELS EGIPCIS?
-HI HAVIA ESCOLES A
EGIPTE?
-QUINES PLANTES HI HA
A EGIPTE?
-LES PIRÀMIDES SON
DE SORRA?
-QUÈ HI HAVIA DINS DE
LES PIRÀMIDES?
-QUÈ MENJAVEN ELS
EGIPCIS?
-TENEN MOLTA AIGUA?
-COM ÉS EGIPTE?
-QUANTA GENT HI VIU?
-COM SON LES
PIRÀMIDES?
- FA FRED A EGIPTE
PER LA NIT?
-QUIN TEMPS FA A
EGIPTE?
-HI HA MOLTA AIGUA
ALS RIUS?
8. QUÈ VOLEM SABER D’EGIPTE
TAULA VERDA ALTRES PREGUNTES
-COM EREN LES CASES D’EGIPTE?
-QUANTES PIRÀMIDES HI HA?
-QUANT MESURA UNA PIRÀMIDE?
-QUANTA CALOR FA A EGIPTE?
-QUINA ÉS LA CAPITAL D’EGIPTE?
-QUI VA DESCOBRIR ELS TRESORS?
-COM ANAVEN VESTITS ELS ANTICS EGIPCIS?
-COM SON ELS TRESORS?
-ON ÉS EGIPTE?
-AMB QUÈ ESCRIVIEN A EGIPTE?
-QUINES PLANTES CONREAVEN?
-QUINS ANIMALS HI HA A EGIPTE?
-HI HA PLATJA A EGIPTE?
-HI HAVIA BOTIGUES?
-EXISTIA EL CARNAVAL?
-….
INSTERTAR FOTOS DE LA
CÀMERA
9. COM HO PODEM SABER?
• ARA PENSEM ON
PODEM ANAR A
CERCAR
INFORMACIÓ SOBRE
AQUEST PAÍS TAN
INTERESSANT.
• ENTRE TOTS ANEM
DIENT IDEES I
AQUEST N’ÉS EL
RESULTAT.
ORDINADOR-
INTERNET-MÒBIL
LLIBRES PEL·LÍCULES
FAMILIARS O AMICS
QUE HAGIN
ANAT DE
VACANCES A
EGIPTE
BIBLIOTECA
MUSEU EGIPCI
ANAR D’EXCURSIÓ
10. A part de buscar informació, vam decidir anar
d'excursió al
11. A part de buscar informació, vam decidir anar
d'excursió al
12. QUÈ HEM APRÈS?
PER TAL DE PODER ASSOLIR TOTA
LA INFORMACIÓ SOBRE EGIPTE HEM
DECIDIT FER EXPOSICIONS .
CADASCÚ DE NOSALTRES
TREBALLARÀ UNA PREGUNTA I AIXÍ
FAREM DE MESTRES PER UN DIA.
VOLEU SABER QUE TAL ENS HA
ANAT?
39. TENÍEN CARNAVAL A EGIPTE? O QUAN ES
DISFRESSAVEN? DANIEL LO/ CRISTINA
40. TENÍEN CARNAVAL A EGIPTE? O QUAN ES
DISFRESSAVEN? DANIEL LO/ CRISTINA
41. FEINES
D’AULAHem fet algunes fitxes, vist alguns vídeos, realitzat una piràmide entre tots i fins i tot
una obra de teatre en anglès. Esperem us agradi.
42. PROJECTE D’EGIPTTE
Col·loca els mots següents en els espais buits del text:
BLAT, CICLE, CONREU, 10, FAMÍLIA, AIGÜES, LLI,
ESCRIURE,AGRICULTURA, VESTITS, INUNDAR, DIETA, COLLITA,
PAGESA, CEREALS, CERVESA, PAPIR I CAMPS.
L’……………….. era l’activitat econòmica més important a l’Antic Egipte. En aquell
temps, el …. per cent de la població egípcia era …………... I, per tant, un dels moments
àlgids de la vida quotidiana a l’Antic Egipte fou el de la ………………. Tota la
…………….. pagesa, inclosos els nens i nenes, treballaven en els ……………. Després
de la collita, finalitzava el ……..…. agrícola i les ………….. del Nil començaven a créixer
per a ………………. de nou els camps de ……………...
Els pagesos conreaven ……………. (blat i ordi), vinya, hortalisses, verdures i arbres
fruiters. Mentre que amb el ……….. elaboraven pa i coca, amb l’ordi fermentat
aconseguien la seva beguda preferida: la ………………... Aquesta ………….. la
complementaven amb ous, llet i carn d’animals domèstics.
D’entre els conreus de l’Antic Egipte no cal oblidar el ……… i el …………….. El primer
s’utilitzava per a la confecció de ……………. i el segon tenia diferents utilitats, com la
fabricació de papir que s’utilitzava per a ………………..
44. Observeu la PINTURA DE LA TOMBA DE
SNNEDJEM
i contesteu les següents qüestions :
•Quins productes agrícoles apareixen ?
•Quines feines i eines agrícoles pots
identificar ?
•Per a què servien els productes i eines
agrícoles identificats ?
45. PROJECTE D’EGIPTE: LA MOMIFICACIÓ
La momificació és un procés que conserva un cadàver de la
putrefacció de les parts toves. Fou practicat en diverses cultures
antigues, en especial pels egipcis. Algunes de les mòmies s'han
conservat per accident. La momificació natural es produeix
normalment en climes extrems, en les arenes seques o en el fred
glacial (per exemple Ötzi l'home del Neolític trobat als Alps el
1991). Les arenes calentes del desert poden conservar un cos,
deshidratant-lo. Els cossos enterrats en regions molt fredes
poden congelar-se completament impedint la descomposició. Al
nord d'Europa, les condicions inusuals que es troben en les
zones pantanoses han permès conservar cosos en molt bones
condicions. Al pantà de Tollund, a Dinamarca, l'any 1950 fou
descobert un home mort fa 2000 anys en perfecte estat de
conservació.
46. PROCÉS DE MOMIFICACIÓ EGIPCI
A l'Antic Egipte, amb una cultura religiosa politeista molt sofisticada, van aprendre
que havien d'assecar un cos per evitar la seva descomposició. El procés de
momificació ocorre alguns cops de forma natural en climes desèrtics com el
d'Egipte, és molt probable que els antics egipcis n'observessin el procés i els
resultats i els perfeccionessin.
Per a momificar un cadàver es va desenvolupar un mètode d'assecat amb natró,
una sal natural que deixava el cos més flexible i amb més semblança de vida que
assecant-lo a la sorra. El natró absorbeix l'aigua, dissol els greixos del cos i és un
antisèptic suau. La momificació es practicava de la següent manera:
1. S'extreia el cervell amb un ferro corb i una barra de ferrar per el nas.
2. S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canops: el vas Amset conservava l'
estómac i l'intestí gros, el vas Hephep conservava l'intestí prim, el vas
Tuamufet nuet conservava el cor i els pulmons i el Kebehsenuf achus el fetge i la
vesícula seminal.
3. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró. També li posaven or per aparentar
ser més ric.
4. S'embenava lentament amb tèxtils de qualitat, generalment lli. Durant aquest procés
s'amagaven amulets protectors entre les benes, s'untaven amb ungüents, sovint
s'escrivien fòrmules màgiques, també de protecció, entre els plecs i es practicaven
diversos rituals de caire màgic.
Aquest procés durava entre 100 i 140 dies
52. FARAONS I SÍMBOLS
• El Ceptre Heka és l'etern acompanyant del Nejej. La seva
funció era clara: com el pastor dirigeix al bestiar amb un
bastó, el faraó ho fa amb el Heka a tot el seu poble. El rei
sol aparèixer amb els braços creuats i en cada un d'ells
porta un d'aquests símbols del poder.
• El Heka era un ceptre també associat a Osiris i amb grans
poders màgics (la paraula Heka significa màgia).
• Hi havien diverses varietats, cadascun d'ells amb una subtil funció que no
feia més que remarcar el poder del faraó sobre tot el món civilitzat. Els més
freqüents són:
• El Ceptre nejej, símbol antiquíssim de l'estat, tenia la forma d'un flagel. Era
molt utilitzat en les cerimònies, i apareix amb molta freqüència associat al
déu Osiris.
57. PROJECTE D’EGIPTE: ORGANITZACIÒ
SOCIAL
1-FARAÓ = DÉU = PODER ABSOLUT.
- AMO DE TOTES LES TERRES I CONTROL DE TOT EL QUÈ PASSA A EGIPE
(COMERÇ, COLLITES...) - GRAN SIMBOLOGIA
PRIVILEGIATS
2- GOVERNADORS: CONTROLAVEN LES PROVÍNCIES.
3-FUNCIONARIS: ADMINISTRAVEN EL TERRITORI I FEIEN COMPLIR LES
ORDRES DEL FARAÓ.
4 EXÈRCIT: PROTEGIEN EL TERRITORI DELS ENEMICS EXTERNS I REVOLTES
INTERNES.
5 SACERDOTS: VIVIEN ALS TEMPLES
- DIRIGIEN ELS RITUS RELIGIOSOS. PRACTICAVEN LA CIÈNCIA (GEOMETRIA,
MATEMÀTIQUES...)
- DOMINAVEN L’ESCRIPTURA JEROGLÍFICA (ESCRIBES)
-MÉS ARTÍSTICA QUE LA CUNEÏFORME MESOPOTÀMICA.
58. NO PRIVILEGIATS
6 Pagesos: eren lliures, lligats a la terra, ja que estaven obligats a donar una part de
la collita als funcionaris o al temple. obligats a treballar en la construcció de temples i
piràmides.
7 Mercaders i artesans: tenien petits tallers que depenien del faraó o els seus
representants.
8 Esclaus: eren pocs
PROJECTE D’EGIPTE: ORGANITZACIÒ
SOCIAL
60. • Corona Blanca: Hedjet : Representava a l'Alt Egipte, i era anomenada Hedjet o
Uereret; tenia estructura tronc-cònica, amb l'extrem superior arrodonit. No es coneix
el material que la constituïa però és possible que fos d'origen vegetal, per tant, seria
de color verdós, encara que en la iconografia egípcia aquesta representada amb el
color blanc, el de l'Alt Egipte. Relacionada amb la deessa voltor Nekhbet.
• Corona Vermella: Desheret : Representava al Baix Egipte, i va ser anomenada
Desheret, Mehes (la del nord), o Net (semblant a la deessa Neith), entre altres noms.
Estava formada del mateix material que la corona Blanca, probablement, ja que així
ho mostren els textos de les piràmides. El seu color representatiu és el vermell i
apareix en els murs dels temples orientats cap al nord. D'estructura cilíndrica, amb
una protuberància arrissada, associada amb l'abella, (representant de les dinasties) i
amb la deessa Neith. Va ser relacionada amb les deesses Wadjet, Amaunet i Neith.
• Corona Doble: Sekhemti : Representava a l'Alt i Baix Egipte, és a dir, la unió dels
dos regnes, la unificació d'Egipte. En iconografia està representada com una corona
Blanca dins de la Roja. Era denominada pels egipcis sejemty "les dues poderoses".
• Corona Atef : És una forma més complexa de la corona Blanca, i es compon de
dues plomes d'estruç, de vegades, amb dues banyes a la seva base, uraeus i un disc
solar. Es representa en color groc. Es pensava que ajudava a renéixer el difunt.
Apareix també en els textos de les piràmides. Va ser relacionada amb els déus Osiris
i .
PROJECTE D’EGIPTE:
CORONES EGIPCIES
61. PROJECTE D’EGIPTE:
CORONES EGIPCIES
Corona Hemhem: Té l'estil d'una triple Atef, i pot ser considerada una variant de la mateixa. Representa el triomf del Sol sobre les
tenebres, la joventut, i en la iconografia és portada per nens.
Corona Kheperesh: Té forma de casquet blau, corona de tipus cerimonial, la portaven els reis en les ofrenes als déus. Era
confeccionada amb tela blava. Se sospita que podia haver estat relacionada amb l'energia necessària per governar. Va ser relacionada
amb la deessa Uerethekau.
Corona Shuti: Representada per dues plomes de falcó, encara que sofreix transformacions, com la inclusió de dues banyes o un disc
solar. Està relacionada amb la unió de les Dues Terres i de les dues deesses Wadjet (Baix Egipte) i Nekhbet (Alt Egipte). En l'imperi
nou es converteix en una corona que porten les dones de la casa reial i les Divines Adoratrius .
Jeroglífics de les principals corones
Corona Hedjet
Corona Blanca
Corona Desheret
Corona Roja
Corona Sekhemti
Corona Doble
Corona Atef Corona Khepresh Corona Shuti
63. Nom egipci Iconografía: cos
Ser o ens
associat
Corona Característiques
Estimin Home Carnero Dues plomes Rei dels déus
Anubis Home Gos egipci
Déu de
momificación
Anuket Dona Gacela
Tocat de
plomes
Deessa del Nil i
de l'aigua
Hepu Buey Buey Disc solar
Déu de la
inundació
Iten
Disc solar amb
rajos
El Sol
Déu solar
creador
Itemu Home
Au Fénix o
carnero
Corona Doble
Déu solar
creador
Bastet Dona Gata
Deessa lunar
protectora de la
llar
Keb Home verd La Terra Oca Déu creador
PROJECTE D’EGIPTE: DEUS
64. Hut-Hor Dona Vaca Disc solar
Deessa de l'amor i
la felicitat
Hor Home Falcó Corona Doble Déu del Cel
Imhotep
Home assegut amb un
papiro
La saviesa Casquete
Déu de la medicina
i els escriguis
Ast Dona Arbre Tron Deessa protectora
Jepri Home o escarabajo
La transformació.
Escarabajo
Déu solar
autocreado
Jnum Home Carnero Corona Atef Déu de la Creació
Jonsu Home Falcó Disc solar i Lluna
Déu lunar, protector
dels malalts
Maat Dona Harmonia còsmica Ploma d'estruç.
Veritat, Justícia i
Harmonia
PROJECTE D’EGIPTE: DEUS
65. Mesjenet Cos de dona o maó Dona o vaca
Dos vegetals
curvados
Deessa protectora de
la maternitat i la
infància
Menu Humà itifálico Toro blanc o lleó Dues plomes
Déu lunar, de la fertilitat
i la vegetació
Montu Home Falcó Disc solar Déu solar i de la guerra
Mut Dona Voltor, vaca o lleona Corona Doble
Deessa mare, origen
del creat
Nebet-Het Dona Milano El seu jeroglífico Deessa de la foscor
Nejbet Voltor o dona Voltor Corona Blanca
Deessa protectora, en
naixements i guerres
Net Dona amb arc
Lechuza, abella,
escarabajo, etc.
Corona Vermella
Deessa de la guerra i la
caça
Nut Dona amb cos arquejat La volta celeste Gerro d'aigua
Deessa del Cel,
creadora de l'univers
PROJECTE D’EGIPTE: DEUS
66. Rostir Home momificado El Gran Jutge Corona Blanca Déu de la resurrecció
Ptah Home momificado El Nun primigenio Casquete Déu creador i dels artesans
Ra Home Falcó Disc solar Déu Solar, demiurgo
Satet Dona Antílope Corona Blanca Deessa protectora del faraó
Sejmet Dona Lleona Disc solar Deessa de la guerra
Serket Heru Dona o lleona Escorpión Escorpión Deessa protectora de la màgia
User-Hep Home barbudo Toro Cesto Déu oficial d'Egipte i Grècia
Seshat Dona L'astronomia. Estrella
Deessa de l'escriptura i el
calendari
Suti Home El desert
Déu protector-destructor i del
mal
PROJECTE D’EGIPTE: DEUS
67. Shu Home L'atmosfera. Lleó Ploma Déu de l'aire i la llum
Sobek Home Cocodrilo Corona Atef Déu del Nil
Sokar Home momificado Falcó Corona Atef Déu de la foscor i la Duat
Sopdet Dona
L'estrella Sirio. Gos
o milano
Corona Blanca
La mare i germana del
faraó
Tatenen Home
El Pujol primordial.
Carnero o serp
Banyes retorçades
i dues plomes
Déu creador i del que neix
sota terra
Taurt Dona Hipopótamo Disc solar
Deessa de la fertilitat i
protectora de dones
Tefnut Dona Lleona
Disc solar i dos
uraeus
Deessa guerrera i de la
humitat
Dyehuty Home Ibis o mandril Disc solar
Déu de la saviesa i
l'escriptura
Uadyet Dona o cobra
La calor ardent del
Sol. Cobra o lleona
Corona Vermella
Deessa protectora del
faraó
Upuaut Gos negre de cap blanc Gos negre o chacal Déu de la guerra i la Duat
PROJECTE D’EGIPTE: DEUS
68. STORY: THE MUMMY
WE WATCHED THE STORY ‘THE MUMMY’, LEARNED VOCABULARY RELATED TO EGYPT AND
PERFORMED THE STORY.
VAM VEURE LA HISTÒRIA ‘LA MÒMIA’, VAM APRENDRE VOCABULARI RELACIONAT AMB
EGIPTE I VAN DRAMATITZAR LA HISTÒRIA.
http://learnenglishkids.britishcouncil.org/es/short-stories/the-mummy
