1. HORA NOVA
5 de maig de 2009
gent 41
EDUCACIÓ a GranaDa es va fer L’any passat Un trebaLL sembLant
L’escola rural, objectiu universitari
Des de la UdG es planteja la realització d’un estudi aprofundit sobre la situació a la comarca i els avantatges d’aquest model educatiu
Josep Maria Bernils l garrigàs
L
a Universitat de Girona vol
endegar un estudi aprofun-
dit sobre l’escola rural, com
un exemple pedagògic a tenir molt
present en el model educatiu cata-
là del futur. Per dur-lo a terme s’ha
fixat en l’Alt Empordà, una comar-
ca on aquest model és molt nom-
brós a causa de l’existència de més
d’una cinquantena de municipis
petits. Manuel de Gracia, profes-
sor de Psicologia Bàsica de la UdG,
està fent mans i mànigues per po-
der desenvolupar aquest projecte
que té la seva rèplica en un estudi
realitzat l’any passat per la Univer-
sitat de Granada.
De Gracia, que tot i viure a Figue-
res porta els seus fills a l’escola de
Garrigàs perquè veu nombrosos
avantatges en aquest model, asse-
nyala que “l’escola rural catalana
ha millorat considerablement la
seva qualitat educativa en els úl-
tims 25 anys. Els motius han estat
pedagògics i organitzatius, però
sobretot també socials i formatius
dels mestres de les escoles rurals.
A la fi dels 70, principis dels 80, ceip garrigàs. L’escola disposa de gairebé un ordinador per alumne i està considerat com un model d’escola multigrau per les seves característiques HORA NOVA
l’escola rural catalana comença a
canviar radicalment. Es milloren gran. La resposta és que l’escola
les infraestructures, rehabilitant rural té un potencial bàsic: els seus
antigues escoles en la majoria de alumnes obtenen, generalment,
pobles de l’Alt Empordà, millorant més bons resultats acadèmics de
accessos, mobiliari, recursos di- l’etapa de Primària que els d’en-
dàctics. Més tard es van crear les torns urbans i les conductes agres-
zones escolars rurals (ZER) com sives són menys freqüents que en
agrupacions d’escoles rurals que la resta de centres”.
per afinitat pedagògica entre els Afegeix que “els alumnes que
mestres i certa proximitat geogrà- arriben als instituts procedents
fica entre les escoles poden com- d’aquests col·legis ho fan en més
partir un projecte educatiu i curri- bones condicions acadèmiques i a
cular comú”. més tenen menys comportaments
El professor de la UdG assenya- agressiusduranttotal’educacióse-
la que “un gran avantatge per a cundària. Així ho demostra un es-
l’aprenentatge significatiu dels tudi realitzat per la Universitat de
nens de les escoles rurals és que re- Granada, en el qual també es mos-
ben un tractament individualitzat tra una altra sèrie d’avantatges de
en les diferents matèries curricu- les escoles rurals sense graus so-
lars. A més, la ràtio escolar, és a dir bre les urbanes”. En aquest sentit
nombre d’alumnes per classe, és hi ha l’interès per part de la UdG
molt més baixa en les escoles ru- de poder desenvolupar un estudi
rals que en les ordinàries. En con- semblant a l’àmbit de l’Alt Empor-
cret, de mitjana hi ha 12 nens per avantatges. es formen grups d’alumnes d’acord amb el nivell de coneixements però no pas pel seu grau HORA NOVA dà per poder contrarestar aques-
mestre-tutor, a més dels especia- tes dades que, a priori, també es
lista itinerants, enfront dels 25 de donarien a la comarca.
la resta d’escoles en aquesta etapa grans, i en vista que no poden mo- ten. Cada alumne pot seguir el seu L’escola rural de Garrigàs pot
educativa a Catalunya. Això per- dificar-se substancialment, l’es- y manuel de gracia (udg) propi itinerari educatiu i és ava- ser un bon exemple d’aquestes es-
met als docents dedicar més temps tructura escolar té el deure de fa- “els AlumNes de l’escOlA RuRAl luat per comparança amb la seva coles multigrau en l’actualitat. El
a l’alumnat i oferir-li una veritable cilitar l’evolució educativa cons- ObteNeN, eN geNeRAl, més bONs situació anterior, però mai amb centre d’educació infantil i primà-
atenció personalitzada”. Actual- tant de cada alumne. Al permetre ResultAts AcAdèmics” l’expectativa que es tingui sobre ria Garrigàs és una de les cinc es-
ment les ZER disposen de mestres que l’alumnat aprengui a un rit- el grau. Un objectiu fonamental és coles públiques i rurals que con-
especialistes itinerants en educa- me propi, elimina els inconveni- assolir una actitud positiva davant figuren la ZER Empordà. Situada
ció física, música, llengua estran- ents de l’ensenyament graduat”. y el cas de garrigàs l’aprenentatge”. a vuit quilòmetres de Figueres, el
gera i educació especial. Afegeix el professor emporda- és el pRimeR ceip RuRAl que Reconeix aquest professor de la centre acull alumnes d’edats com-
nès que “el funcionament de l’es- AplicA els pROgRAmes educA- UdG que “és cert que tradicional- preses entre els 3 i els 12 anys que
sENsE graUs. Una altra caracte- cola no graduada difereix notable- tius iNfORmàtics liNkAt ment l’escola rural s’ha conside- cursen educació infantil i primà-
rística fonamental i exlusiva d’al- ment del que manté l’escola amb rat la parenta pobra en l’educació. ria. Recentment ha estat el primer
gunes escoles rurals és que són graus. Es formen grups d’alumnes Molts pares es pregunten a l’ho- CEIP rural a introduir en les seves
escoles multi-grau o sense graus. d’acord amb el nivell de coneixe- ra d’inscriure els nens en l’escola aules la distribució de programes
Explica Manuel de Gracia que ments que posseeixen en una de- rural del seu propi poble en què es educatius Linkat, facilitats per la
“aquest tipus d’escola pretén po- terminada disciplina i sense re- diferencia l’educació que rep un Generalitat, i disposen en l’actu-
sar en pràctica la teoria del pro- ferència a un grau concret, que nen en un poble petit vers la que el alitat de pràcticament un ordina-
grés continu de l’alumne. Ja que treballen tan ràpid o tan lent com sistema educatiu ofereix als habi- dor per nen que tots saben fer anar
les diferències entre els nens són les seves possibilitats els perme- tants d’una ciutat o població més sense dificultat. n